IAC
n. propi f. Acrònim de l'anglès International AIDS Conference. Conferència Internacional de la Sida, que té lloc cada dos anys.
ang. IAC, cast. IAC, fr. IAC.
IAS
n. propi f. Acrònim de l'anglès Internacional AIDS Society. Associació Internaional de la Sida, encarregada la Conferència Internacional de la Sida (IAC), que té lloc cada dos anys.
ang. IAS, cast. IAS, fr. IAS.
IC
Sigla corresponent a l'anglès inhibitation concentration. Vegeu concentració inhibitòria.
ang. IC, cast. IC.
ICS
n. propi m. Acrònim d'Institut Català de la Salut. Organisme autònom del departament de Sanitat de la Generalitat responsable del finançament dels serveis sanitaris que s'ofereixen tant en la xarxa sanitària pública com de detrminats serveis ofertats en centres privats concertats.
icterícia
f. Coloració groguenca de la pell, les mucoses i els ulls produïda per un augment de la bilirrubina a la sang, el que sol anar relacionat amb les funcions hepàtiques, hepatitis, etc. Popularment també se'n diu fel sobreeixit.
ang. jaundice, icterus, cast. ictericia, fr. ictère, jaunisse.
IDV
m. Abreviatura comuna d'indinavir. Vegeu indinavir.
ang. IDV, cast. IDV, fr. IDV.
IFN
m. Abreviatura comuna d'interferó. Vegeu interferó.
ang. IFN, cast. IFN, fr. IFN.
Ig
f. Abreviatura comuna d'immunoglobulina. Vegeu immunoglobulina.
ang. Ig, cast. Ig, fr. Ig.
II
Sigla per designar un fàrmac inhibidor de la integrasa.
ang. II, cast. II, fr. II.
IL-2
f. Acrònim d'Interleucina-2, fàrmac que estimula el control i creixement cel·lular en general, i que, en els estudis experimetnals actualment en curs en persones VIH+, s'administra com a immunomodulador amb injeccions de tipus subcutani en intervals de 2 mesos per a l'estimulació de creació de defenses CD4.
ang. IL-2, cast. IL-2, fr. IL-2.
IM
Sigla habitual en anglès per designar intramuscular. Vegeu intramuscular.
immune
adj. Es diu de la persona resistent a una infecció o intoxicació concreta.
ang. immune, cast. inmune, fr. immun.
immunitat
f. Capacitat de reacció que té l'organisme de fer front als elements patògens que l'afecten i evitar-ne una propagació o desenvolupament d'una infecció o malaltia gràcies al sistema immunitari. La immunitat adquirida gràcies a una vacuna.
ang. immunity, cast. inmunidad, fr. immunité.
immunitat cel·lular
f. Tipus de capacitat de reacció immunitària que té l'organisme amb els limfòcits T i l'activació de cèl·lules de defensa. Vegeu també TH1 i resposta immunitària.
ang. cellular immunity, cast. inmunidad celular, fr. immunité cellulaire.
immunitat humoral
f. Tipus de capacitat de reacció immunitària que té l'organisme amb els limfòcits B i la creació d'anticossos. Vegeu també TH2 i resposta immunitària.
ang. humoral immunity, cast. inmunidad humoral, fr. immunité humarale.
immunització
f. Procés d'immunitzar. La immunització pot ser activa (vacunació) per mitjà de la injecció d'agents en l'organisme que n'estimulen la resposta del sistema immunitari, la creació d'anticossos i l'activació de les cèl·lules T contra l'element patogen. També pot ser passiva (seroteràpia), aquella que s'aconsegueix mitjançant l'administració de sèrum o cèl·lules procedents d'individus sensibilitzats enfront d'un determinat antigen.
ang. immunization, cast. inmunización, fr. immunisation.
immunitzar
v. tr. Esdevenir protegit contra una infecció patògena, a una malaltia infecciosa.
ang. (to) immunize, cast. inmunizar, fr. immuniser.
immunoassaig
m. Tipus de prova que es practica per a la detecció d'anticossos al VIH en l'organisme. Vegeu ELISA.
ang. immunoassay, cast. inmunoensayo.
immunocompetent
adj. Es diu de l'individu capaç de produir cèl·lules defensives o bé de les mateixes cèl·lules que tenen capacitat de reacció i d'intervenció en un procés immunitari, davant l'estimulació produïda per un antigen i la creació d'anticossos. Limfòcits immunocompetents.
ang. immunocompetent, cast. inmunocompetente, fr. immunocompetent.
immunocompromès -a
adj. Es diu de la persona que té un baix nivell general de defenses que pot ser degut a un procés patològic com la infecció pel VIH o per un procés d'immunosupressió per mitjà d'administració de medicaments específicts, o bé per una malnutrició. També se'n diu immunodeprimit.
ang. immunocompromised, cast. inmunocomprometido, fr. immunocompetent.
immunodeficiència
f. Incapacitat congènita o adquirida (cas de la sida) per fer front a una infecció o malaltia atès el mal funcionament (total o parcial) del sistema immunitari.
ang. immunodeficiency, cast. inmunodeficiencia, fr. immunodéficience.
immunodeficient
adj. Es diu de la persona que pateix immunodeficiència.
immunodeprimit -ida
adj. Vegeu immunocompromès.
immunoglobulina
f. Conjunt de proteïnes que es troben en el sèrum i altres líquids orgànics i teixits (orina, ganglis limfàtics, melsa, etc.). Són sintetitzades pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, amb capacitat d'unir-se als antígens (anticossos), i que són responsables de la immunitat humoral. Se n'han destriat 5 categories: les A (IgA), les G (IgG), les M (IgM), les D (IgD) i les E (IgE). Estructuralment són glicoproteïnes. L'abreviatura comuna és Ig.
ang. immunoglobulin, cast. inmunoglobulina, fr. immunoglobuline.
immunòleg -loga
m. i f. Persona especialitzada en el coneixement i tractament de les patologies relacionades amb el sistema immunològic.
ang. immunolgist, cast. inmunólogo, fr. immunolgiste.
immunologia
f. Estudi i coneixement de la capacitat d'immunitat, i del sistema immunitari.
ang. immunology, cast. inmunología, fr. immunologie.
immunomodulador
m. Tipus de medicament estimulador del creixement i producció de cèl·lules de defenses de l'organisme (leucòcits, limfòcits,...). Així es poden considerar com a immunomoduladors el granulocite, també la IL-2 que s'administra amb la finalitat d'estimular la creació de CD4 (si bé en assaig clínic).
ang. immunomudulator, immune stimulator, cast. inmunomodulador.
immunosupressió
f. Procediment terapèutic per inhibir la resposta del sistema immunitari de l'organisme davant d'elements antígens. La immunosupressió es fa necessària en el cas de trasplantaments d'òrgans per evitar la reacció adversa de l'organisme en no reconèixer l'òrgan nou i considerar-lo com un element patogen.
ang. immunossupression, cast. inmunosupresión, fr. immunosupression.
impotència
f. Incapacitat de l'home de produir una erecció del seu membre viril (penis), que en el cas de persones VIH+ pot ser induïda pels efectes col·laterals de la medicació antiretroviral, o bé per causes d'ordre psicològic derivades de l'afecció pel VIH o relacionades amb la pèrdua o minva de la libido. També se'n diu disfunció erèctil.
ang. impotency, cast. impotencia, fr. impuissance.
incidència
f. cadascun dels casos nous que es declaren d’una malaltia, en una àrea determina o en un espai de temps delimitat.
ang. incidence; cast. incidencia; fr. incidence.
in vitro
Locució llatina que vol dir en un medi artificial, al laboratori, i amb la qual hom sol referir-se a les recerques i cultius que es fan relacionades amb l'HIV. Sovint, s'empra per referir-se a l'activitat d'un nou medicament enfront l'HIV en les experimentacions prèvies als estudis o assajos clínics en animals i persones.
ang. in vitro, cast. in vitro, fr. in vitro.
in vivo
Locució llatina que vol dir en un organisme viu, que pot ser en animals, o bé en persones.
ang. in vivo, cast. in vivo, fr. in vivo.
incompliment
m. Manca de compliment del tractament antiretroviral prescrit, o baixa adhesió a aquest tractament.
Vegeu atambé adhesió al tractament.
ang. non-compliance; cast. incumplimiento; fr. non observence.
incubació
f. Període de temps que transcorre entre el moment de la infecció o contacte amb l'element patogen i el de l'aparició de la simptomatologia o primeres manifestacions patològiques. El període d'incubació és variable segons les malalties de què es tracti, si bé en ell la persona afectada pot ser transmissora de la infecció a d'altres persones.
ang. incubation, cast. incubación, fr. incubation.
indetectable
adj. Es diu de la persona infectada pel VIH amb una càrrega viral per sota del nivell de detecció.
ang. undetectable, cast. indetectable, fr. indétectable.
indinavir
m. Medicament inhibidor de la proteasa, un dels enzims necessaris per al procés de replicació del VIH, que s'utilitza com a fàrmac antiretroviral. Es comercialitza amb el nom de Crixivan. Es presenta en càpsules de 400 mg. I lka seva posologia habitual és de 2 càpsules cada 8 hores (6 càpsules per dia). Cal prendre’l amb l’estómac buit, una hora abans de menjar o dues hores després. La seva abreviatura comuna és IDV.
ang. indinavir, cast. indinavir, fr. indinavir.
infecció
f. Introducció d'un element patogen en l'organisme (bacteri, virus, fong,...), que pot causar una malaltia. La infecció pel VIH pot donar lloc al desenvolupament de la sida.
ang. infection, cast. infección, fr. infection.
infecció aguda
f. En el primer període de la infecció pel VIH, fase en què es produeix un gran augment de la càrrega viral, que minva al cap de poc temps després d'una primera reacció del sistema immunitari.
Vegeu també fase aguda.
ang. acute HIV infection, cast. infección aguda, fr. infection aigue.
infecció crònica
f. Després de la primoinfecció o infecció aguda, període de la infecció pel VIH en què es produeix una estabilitat de la càrrega viral, i del nombre de defenses, que es pot perllongar molt de temps en tractament antiretroviral. Vegeu també fase crònica.
ang. chronic HIV infection, cast. infección crónica, fr. infection chronique.
infecció de transmissió sexual
f. infecció que es pot transmetre per via sexual, en pràctiques de risc. Aquesta infecció, un cop produïda i després d’un període d’incubació o latència pot desenvolupar una malaltia. Aquest és un concepte més ampli que el de malaltia de transmissió sexual ja que inclou, a més de les MTS com la sida, la sífilis o la gonorrea, altres infeccions víriques o bacterianes com els herpes, el papil·loma, la clamídia, etc. Igualment importants de prevenir, especialment en persones VIH+.
Sig. ITS
infecció fúngica
f. Tipus d'infecció provocada per la presència de fongs. La candidiasi o la histoplasmosi són exemples d'infeccions fúngiques relacionades amb la sida.
ang. fungal infection, cast. infección fúngica, fr. infection fongique.
infecció oportunista
f. Malaltia relacionada amb la progressió i desenvolupament de la sida atesa la davallada de defenses CD4 que en propicien l'aparició.
SIG. IO.
ang. opportunistic infection, cast. infección oportunista, fr. infection opportuniste.
infectar
v. tr. Produir una infecció, transmetre l'HIV a una persona. En ús pronominal (infectar-se), quan la infecció es produeix en un mateix i hom esdevé seropositiu per contacte directe amb l'HIV.
ang. (to) infect, cast. infectar, fr. infecter.
infectivitat
f. Possibilitat d’una persona de tarnsmetre una infecció a una altra, especialemnt quan aquesta presenta ja una infecció de transmissió sexual. Una persona amb una ITS, seropositiva i coinfectada pel virus de l’hepatitis C, presenta una major infectivitat o risc d’infecció a una altra, que una altra només amb una ITS.
ang. infectivity; cast. infectividad, fr.
inferioritat
f. Ser per sota respecte altres valors de referència o resultats clínics. En el marc dels tractaments antiretrovirals i l’experimentació de nous fàrmacs, els estudis de no inferioritat són a la base per establir la utilitat de la teràpia o fàrmac, en relació als valors estàndards de les teràpies practicades amb consens mèdic. Perquè un fàrmac o teràpia segueixi endavant, les stituacions d’inferioritat s’han de donar en menys d’un 10% de les persones sotmeses al tractament. Ex. Estudi de noinferioritat d’un nou inhibidor.
infermer -a
m. i f. Persona fromada en infermeria, que té cura dels malalts i els administra la medicació, bo i seguint les indicacions d'un metge o les seves prescripcions.
ang. nurse, orderly, cast. infermero, fr. infirmier.
inflamació
f. Reacció defensiva de l'organisme. Reacció de tipus local del teixit davant una infecció o lesió, que serveix per eliminar o encerclar l'element agressiu o el teixit lesionat. Una inflamació comporta calor, vermellor, inflor i dolor, a més d'una vasodilatació que hi aporta una major presència de glòbuls blancs. No sempre es donen tots aquests símptomes. També s'hi poden produir supuracions. Una inflamació deguda a una gran sensibilitat és una al·lèrgia.
ang. inflammation, cast. inflamación, fr. inflammation.
Infosida
n. propi, m. Nom del butlletí peridòdic que edita la Generalitat de Catalunya amb informacions relacinades a la prevenció, epidemiologia i asistència de la sida a Catalunya.
infusió
f. Introducció de líquid en un vas sanguini. També se'n diu perfusió.
ang. infusion, cast. infusión, fr. perfusion.
inhibidor
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en algun dels enzims o glicoproteïnes de la cèl·lula CD4, necessaris perquè l'HIV pugui acomplir algun dels seus passos de replicació dins de la cèl·lula. El medicament, doncs, actua de manera que n’inhibeix el funcionament habitual i evita que el VIH el pugui utilitzar l’enzim (inhibidor de la transcriptasa, de la integrasa o de la proteasa) o els coreceptors de la membrana cel·lular (inhibidor d’entrada o de la fusió).
ang. inhibitor, cast. inhibidor, fr. inhibiteur.
inhibidor d’entrada
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que evita l'acoblament del VIH a la membrana cel·lular del limfòcit CD4, bé per inhibició de l’enllaç amb el receptor CD4, amb els coreceptors CCR5 (antagonista) i CXCR4, o bé per inhibició de la fusió.
Vegeu també antagonista.
ang. entry inhibitor, cast. inhibidor de entrada, fr. inhibiteur d'entrée.
inhibidor de la fusió
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que evita la fusió entre la càpsida del VIH i la membrana cel·lular del limfòcit CD4. S'administren per injecció o per infusió. La fusió es produeix entre les glicoproteïnes gp120 i gp41 els recepctors CD4 i coreceptors CCR5 i CXCR4.
ang. fusion inhibitor, cast. inhibidor de la fusión, fr. inhibiteur de fusion.
inhibidor de la integrasa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral, en experimentació, que actua en la inhibició de l'enzim de la integrasa en el nucli cel·lular i evitar l'acoblament de l'ADN viral amb l'ADN cel·lular i la seva duplicació, dins del procés de replicació del VIH.
Sig. II
ang. integrase inhibitor, cast. inhibidor de la integrasa, fr. anti-intégrase.
inhibidor de la proteasa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició de l'enzim de la proteasa, evita la segmentació de les cadenes llargues de proteïnes de l'ADN viral i la formació de nous virions, dins del procés de replicació del VIH.
ang. protease inhibitor, cast. inhibidor de la proteasa, fr. antiprotéase.
inhibidor de la transciptasa inversa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició de l'enzim de la transcriptasa inversa per tal d'evitar la retrotranscripció de l'ARN viral en ADN viral, dins del procés de replicació del VIH. Segons el punt en què actuen, els inhibidors de la transcriptasa inversa són classificats en nucleòsids (ITIAN, o les sigles angleses més comunes NRTI), no nucleòsids (ITINAN, o les sigles angleses més comunes NNRTI) i nucleòtids (ITIANT, o en sigles angles més comunes NTRTI).
ang. reverse transcriptase inhibitor, cast. inhibidor de la transcriptasa inversa, fr. inhibiteur de la transcriptase.
inhibidor de maduració
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició del procés de maduració del cicle vital del VIH, de manera que impedeix l’articulació dels fragments virals per a cosntituir un nou virió. Actualment sols hi ha una medicament d’aquesta família (bevirimat o PA-457) si bé encara en fase experimental.
ang. maturation inhibator, cast. inhibidor de la maduración, fr. inhibiteur de maturation.
inhibidor dels dits de zinc
m. Tipus de medicament actualment en estudi, amb la finalitat d'incidir en la ruptura de les estructures de zinc o dits de zinc del core del VIH, per impossibilitar-ne la replicació, atès que hom considera que les capacitats de mutació del core són força reduïdes. Vegeu també zinc.
ang. zinc finger inhibator.
injecció
f. Introducció dins del cos d'un líquid, una solució o substància en suspensió líquida, sota pressió i per mitjà d'una xeringa. Segons com s'apliqui la injecció, aquesta pot ser subcutània, intravenosa, intradèrmica, intramuscular, etc.
ang. injection, shot, cast. inyección, fr. injection, picqûre.
innocu
adj. Es diu del que no és nociu niperjudicial per a l'organisme, especialment en referir-se a un medicament o una teràpia.
ang. innocuous, cast. inocuo, fr. inoffensif.
INR
Sigles de l’anglès Internacional Normalized Ratio, relacionada amb el valor normal del temps de protrombina. El valor IRN de normalitat és 1, i augmenta a mesura que la producció de protrombina per part del fetge disminueix. L’INR és un dels valors bàsic amb què es calcula el nivell Child-Plug en persones amb infecció hepàtica i cirrosi.
Vegeu també temps de protrombina.
ang. INR; cast. INR; fr. INR
insertiu -iva
adj. m. i f. Dit de la persona que en un coit practica la inserció del seu membre en l’altra persona, que penetra, o que duu a terme la inserció d’algun element o objecte a fi de produir plaer sexual en la parella. Dit de la pràctica sexual en què es remarca l’aspecte actiu o penetrant. Coit insertiu, penetració anal insertiva.
insomni
m. Dificultat per endormir-se. Trastorn que pot resultar com a efecte col·lateral d'alguna medicació ART, o bé per la inquietud o nerviosisme generat pel decurs de la pròpia infecció pel VIH.
ang. insomnia, cast. insomnio, fr. Insomnie
insuficiència hepàtica
F. conjunt de manifestacions clíniques i biològiques causades per un mal funcioanment del fetge, fet que pot provocar fatiga, icterícia o encefalopaties.
ang. hepatic failure, cast. insuficiencia hepàtica, fr. insuffisance hépatique.
insulina
f. Hormona secretada pel pàncrees davant la presència elevada de sucre a la sang després de la ingesta d'aliments, però no exclusivament atès que pot secretar-se davant la presència d'àcids grassos. La seva acció és disminuir els nivells de sucre a la sang (glucèmia) i afavorir el metabolisme de la glucosa.
ang. insulin, cast. insulina, fr. insuline.
insulina
f. Producte sintetitzat que, injectat, s'administra per al tractament de la diabetis quan l'organisme no en produeix prou.
ang. insulin, cast. insulina, fr. insuline.
integració
f. En el cicle de replicació del VIH, estadi en què l'ADN viral es combina amb l'ADN del nucli del limfòcit T CD4, gràcies a l'enzim integrasa.
ang. integration, cast. integración, fr. integration.
integrasa
f. Enzim present en el nucli del limfòcit T CD4 que permet la integració de l'ADN viral amb l'ADN cel·lular, per a la seva multiplicació.
ang. integrase, cast. integrasa, fr. intégrase.
Intelence
m. nom de marca amb què es comercialitza l’inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid, etravirina.
ang. Isentress, cast. Isentress, fr. Isentress.
intensificació de la teràpia
f. Acció d'afegir o sumar un o altres fàrmacs a la teràpia combinada antiretroviral que hom pren, quan aquesta comença a deixar de ser prou efectiva (però no del tot) i s'observa l'inici de l'augment de la càrrega viral. La intensificació de la teràpia té com a objectiu tornar a situar la càrrega viral en nivells indetectables.
interacció farmacològica
f. Efecte d'un fàrmac sobre l'eficàcia o la toxicitat d'un altre o d'uns altres fàrmacs, que comporten alteració en la seva absorció, la seva AUC, metabolisme, o repercussió en efectes col·laterals.
ang. drug-drug interaction, cast. interacción medicamentosa, fr. interaction médicamenteuse.
interacció medicamentosa
Vegeu interacció farmacològica.
interferó
m. Glicoproteïna produïda com a conseqüència d'una infecció vírica, que inhibeix la reproducció de virus de tipus diferents. L'interferó no sols actua contra el mateix virus (talment com els anticossos) sinó que també ho fa indirectament tot modificant algunes de les propietats de les cèl·lules. La sintetització industrial d'interferó alfa s'administra pel que fa al tractament de les hepatitis B i C, i del sarcoma de Kaposi. Actua també com a citocina, activa els macròfags i ajuda a regular l'acció del sistema immunitari. Se'n destrien 3 tipus, alfa i beta (induïts per un virus), i gamma (alliberat per limfòcits T i cèl·lules NK). L'abreviatura comuna és IFN.
ang. interferon, cast. interferón, fr. interferon.
interleucina
f. Glicoproteïna secretada pels limfòcits que activa la reacció immunitària. Nom genèric que es dóna a certes citocines, entre les quals la majoria de limfocines, llevat dels interferons i d'alguns factors de creixement.
ang. interleukina, cast. interleucina, fr. interleukine.
interleucina-2
f. Limfocina secretada pels limfòcits T activats. Determina la proliferació dels mateixos limfòcits. També se la coneix com a factor de creixement dels limfòcits T. Sintetitzada, s'empra també com a immunomodulador, per a estimular la proliferació de CD4 i CD8. La seva abreviatura comuna és IL-2. Vegeu també IL-2.
ang. interleukin-2, cast. interleucina-2, fr. interleukine-2.
interrupció estructurada de tractament
f. Quan es deixa de prendre el tractament antiretroviral per complet, sota condicions totalment controlades i per un període de temps delimitat, abans i després del qual es realitzen test de càrrega viral, recomptes de subpoblacions limfocitàries, i s'estudien altres paràmetres. Es diferencia de les vacances terapèutiques en el fet que no és conseqüència d’efectes adversos o problemes en el tractament.
ang. structured treatment interruption (STI), cast. iterrupción terapéutica, fr. arrêt de traitement.
intramuscular
adj. Situat a l'interior d'un múscul. Es diu especialment de les injeccions que són administrades per aquesta via, directament a l'interior d'un múscul.
ang. intramuscular (IM), cast. intramuscular, fr. intramusculaire.
intravenós -a
adj. Situat a l'interior d'una vena. Es diu especialment de les injeccions que són administrades per aquesta via, directament a la vena.
ang. intravenous (IV), cast. indovenoso, fr. intravaineux.
Invirase
m. Nom comercial amb què és produït l'inhibidor de la proteasa saquinavir, en la seva primera formulació de càpsules dures. Es presenta en càpsules de 200 mg. La seva abreviatura comuna és SQV.
Vegeu també saquinavir.
ang. Invirase, cast. Invirase, fr. Invirase.
IO
f. Acrònim d'infecció oportunista. Vegeu infecció oportunista.
ang. OI, cast. IO, fr. IO.
ioga
m. Pràctica d'origen hindú, psíquica i corporal, basada en exercicis de respiració i posturals per al propi control de la ment, i la meditació. En persones VIH+ aquesta tècnica edevé especialment útil com a manera de relaxament, combatre el neguit i assumir la pròpia seropositivitat.
ang. yoga, cast. yoga, fr. yoga.
IP
m. Acrònim d'inhibidor de la proteasa. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PI, cast. IP, fr. antiprotéase.
IP2
f. Acrònim d’inhibidors de la proteasa de segona generació.
ang. PI2, cast. IP2, fr. IP2.
IPm
f. Acrònim de mutació a fàrmacs de la família dels inhibidors de la proteasa. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PIm, cast. IPm, fr. IPm.
IQ
Sigla corresponent a l'anglès inhibitation quotien. Vegeu quocient d'inhibició.
ang. IQ, cast. IQ.
IRSI/Caixa
Institut de recerca en retrovirologia, patrocinat per «La Caixa», situat al si de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona.
Isentress
m. nom de mrca amb què es comercialitza l’inhibidor de la integrasa raltegravir, també comunament conegut amb el nom de fase d’experimentació MK-0518.
ang. Isentress, cast. Isentress, fr. Isentress.
isoniazida
m. Medicament antibiòtic per al tractament de la tuberculosi o la seva profilaxi.
ang. isoniazid, cast. isoniazida, fr. isoniazide.
itraconazol
m. Medicament antifúngic, per al tractament de diferents tipus de fongs, com les càndides, i també l'aspergil·losi, la criptococcosi, la histoplasmosi i altres micosis sistèmiques.
ang. itraconazole, cast. itraconazol, fr. itraconazole.
ITI
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa.
ang. RTI.
ITIAN
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid.
ang. NRTI.
ITIANT
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòtid.
ang. NtRTI.
ITINAN
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid
ang. NNRTI.
ITS
f. Sigla que correspon a infecció de transmissió sexual.
ang. STI, cast. ITS, fr. IST.
ITT
Sigla corresponent a la locució anglesa Intent-To-Treat, referida a la persona que participa en un assaig clínic sense aconseguir mantenir-se en tractament o amb previsió d’inicia-lo, a diferència dels pacients OT o en tractament. Vegeu tractament (en tractament)
ang. ITT, cast. ITT, fr. ITT.
IV
Sigla habitual en anglès per significar intravenós. Vegeu intravenós.
ang. IV, cast. IV, fr. IV.
n. propi f. Acrònim de l'anglès International AIDS Conference. Conferència Internacional de la Sida, que té lloc cada dos anys.
ang. IAC, cast. IAC, fr. IAC.
IAS
n. propi f. Acrònim de l'anglès Internacional AIDS Society. Associació Internaional de la Sida, encarregada la Conferència Internacional de la Sida (IAC), que té lloc cada dos anys.
ang. IAS, cast. IAS, fr. IAS.
IC
Sigla corresponent a l'anglès inhibitation concentration. Vegeu concentració inhibitòria.
ang. IC, cast. IC.
ICS
n. propi m. Acrònim d'Institut Català de la Salut. Organisme autònom del departament de Sanitat de la Generalitat responsable del finançament dels serveis sanitaris que s'ofereixen tant en la xarxa sanitària pública com de detrminats serveis ofertats en centres privats concertats.
icterícia
f. Coloració groguenca de la pell, les mucoses i els ulls produïda per un augment de la bilirrubina a la sang, el que sol anar relacionat amb les funcions hepàtiques, hepatitis, etc. Popularment també se'n diu fel sobreeixit.
ang. jaundice, icterus, cast. ictericia, fr. ictère, jaunisse.
IDV
m. Abreviatura comuna d'indinavir. Vegeu indinavir.
ang. IDV, cast. IDV, fr. IDV.
IFN
m. Abreviatura comuna d'interferó. Vegeu interferó.
ang. IFN, cast. IFN, fr. IFN.
Ig
f. Abreviatura comuna d'immunoglobulina. Vegeu immunoglobulina.
ang. Ig, cast. Ig, fr. Ig.
II
Sigla per designar un fàrmac inhibidor de la integrasa.
ang. II, cast. II, fr. II.
IL-2
f. Acrònim d'Interleucina-2, fàrmac que estimula el control i creixement cel·lular en general, i que, en els estudis experimetnals actualment en curs en persones VIH+, s'administra com a immunomodulador amb injeccions de tipus subcutani en intervals de 2 mesos per a l'estimulació de creació de defenses CD4.
ang. IL-2, cast. IL-2, fr. IL-2.
IM
Sigla habitual en anglès per designar intramuscular. Vegeu intramuscular.
immune
adj. Es diu de la persona resistent a una infecció o intoxicació concreta.
ang. immune, cast. inmune, fr. immun.
immunitat
f. Capacitat de reacció que té l'organisme de fer front als elements patògens que l'afecten i evitar-ne una propagació o desenvolupament d'una infecció o malaltia gràcies al sistema immunitari. La immunitat adquirida gràcies a una vacuna.
ang. immunity, cast. inmunidad, fr. immunité.
immunitat cel·lular
f. Tipus de capacitat de reacció immunitària que té l'organisme amb els limfòcits T i l'activació de cèl·lules de defensa. Vegeu també TH1 i resposta immunitària.
ang. cellular immunity, cast. inmunidad celular, fr. immunité cellulaire.
immunitat humoral
f. Tipus de capacitat de reacció immunitària que té l'organisme amb els limfòcits B i la creació d'anticossos. Vegeu també TH2 i resposta immunitària.
ang. humoral immunity, cast. inmunidad humoral, fr. immunité humarale.
immunització
f. Procés d'immunitzar. La immunització pot ser activa (vacunació) per mitjà de la injecció d'agents en l'organisme que n'estimulen la resposta del sistema immunitari, la creació d'anticossos i l'activació de les cèl·lules T contra l'element patogen. També pot ser passiva (seroteràpia), aquella que s'aconsegueix mitjançant l'administració de sèrum o cèl·lules procedents d'individus sensibilitzats enfront d'un determinat antigen.
ang. immunization, cast. inmunización, fr. immunisation.
immunitzar
v. tr. Esdevenir protegit contra una infecció patògena, a una malaltia infecciosa.
ang. (to) immunize, cast. inmunizar, fr. immuniser.
immunoassaig
m. Tipus de prova que es practica per a la detecció d'anticossos al VIH en l'organisme. Vegeu ELISA.
ang. immunoassay, cast. inmunoensayo.
immunocompetent
adj. Es diu de l'individu capaç de produir cèl·lules defensives o bé de les mateixes cèl·lules que tenen capacitat de reacció i d'intervenció en un procés immunitari, davant l'estimulació produïda per un antigen i la creació d'anticossos. Limfòcits immunocompetents.
ang. immunocompetent, cast. inmunocompetente, fr. immunocompetent.
immunocompromès -a
adj. Es diu de la persona que té un baix nivell general de defenses que pot ser degut a un procés patològic com la infecció pel VIH o per un procés d'immunosupressió per mitjà d'administració de medicaments específicts, o bé per una malnutrició. També se'n diu immunodeprimit.
ang. immunocompromised, cast. inmunocomprometido, fr. immunocompetent.
immunodeficiència
f. Incapacitat congènita o adquirida (cas de la sida) per fer front a una infecció o malaltia atès el mal funcionament (total o parcial) del sistema immunitari.
ang. immunodeficiency, cast. inmunodeficiencia, fr. immunodéficience.
immunodeficient
adj. Es diu de la persona que pateix immunodeficiència.
immunodeprimit -ida
adj. Vegeu immunocompromès.
immunoglobulina
f. Conjunt de proteïnes que es troben en el sèrum i altres líquids orgànics i teixits (orina, ganglis limfàtics, melsa, etc.). Són sintetitzades pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, amb capacitat d'unir-se als antígens (anticossos), i que són responsables de la immunitat humoral. Se n'han destriat 5 categories: les A (IgA), les G (IgG), les M (IgM), les D (IgD) i les E (IgE). Estructuralment són glicoproteïnes. L'abreviatura comuna és Ig.
ang. immunoglobulin, cast. inmunoglobulina, fr. immunoglobuline.
immunòleg -loga
m. i f. Persona especialitzada en el coneixement i tractament de les patologies relacionades amb el sistema immunològic.
ang. immunolgist, cast. inmunólogo, fr. immunolgiste.
immunologia
f. Estudi i coneixement de la capacitat d'immunitat, i del sistema immunitari.
ang. immunology, cast. inmunología, fr. immunologie.
immunomodulador
m. Tipus de medicament estimulador del creixement i producció de cèl·lules de defenses de l'organisme (leucòcits, limfòcits,...). Així es poden considerar com a immunomoduladors el granulocite, també la IL-2 que s'administra amb la finalitat d'estimular la creació de CD4 (si bé en assaig clínic).
ang. immunomudulator, immune stimulator, cast. inmunomodulador.
immunosupressió
f. Procediment terapèutic per inhibir la resposta del sistema immunitari de l'organisme davant d'elements antígens. La immunosupressió es fa necessària en el cas de trasplantaments d'òrgans per evitar la reacció adversa de l'organisme en no reconèixer l'òrgan nou i considerar-lo com un element patogen.
ang. immunossupression, cast. inmunosupresión, fr. immunosupression.
impotència
f. Incapacitat de l'home de produir una erecció del seu membre viril (penis), que en el cas de persones VIH+ pot ser induïda pels efectes col·laterals de la medicació antiretroviral, o bé per causes d'ordre psicològic derivades de l'afecció pel VIH o relacionades amb la pèrdua o minva de la libido. També se'n diu disfunció erèctil.
ang. impotency, cast. impotencia, fr. impuissance.
incidència
f. cadascun dels casos nous que es declaren d’una malaltia, en una àrea determina o en un espai de temps delimitat.
ang. incidence; cast. incidencia; fr. incidence.
in vitro
Locució llatina que vol dir en un medi artificial, al laboratori, i amb la qual hom sol referir-se a les recerques i cultius que es fan relacionades amb l'HIV. Sovint, s'empra per referir-se a l'activitat d'un nou medicament enfront l'HIV en les experimentacions prèvies als estudis o assajos clínics en animals i persones.
ang. in vitro, cast. in vitro, fr. in vitro.
in vivo
Locució llatina que vol dir en un organisme viu, que pot ser en animals, o bé en persones.
ang. in vivo, cast. in vivo, fr. in vivo.
incompliment
m. Manca de compliment del tractament antiretroviral prescrit, o baixa adhesió a aquest tractament.
Vegeu atambé adhesió al tractament.
ang. non-compliance; cast. incumplimiento; fr. non observence.
incubació
f. Període de temps que transcorre entre el moment de la infecció o contacte amb l'element patogen i el de l'aparició de la simptomatologia o primeres manifestacions patològiques. El període d'incubació és variable segons les malalties de què es tracti, si bé en ell la persona afectada pot ser transmissora de la infecció a d'altres persones.
ang. incubation, cast. incubación, fr. incubation.
indetectable
adj. Es diu de la persona infectada pel VIH amb una càrrega viral per sota del nivell de detecció.
ang. undetectable, cast. indetectable, fr. indétectable.
indinavir
m. Medicament inhibidor de la proteasa, un dels enzims necessaris per al procés de replicació del VIH, que s'utilitza com a fàrmac antiretroviral. Es comercialitza amb el nom de Crixivan. Es presenta en càpsules de 400 mg. I lka seva posologia habitual és de 2 càpsules cada 8 hores (6 càpsules per dia). Cal prendre’l amb l’estómac buit, una hora abans de menjar o dues hores després. La seva abreviatura comuna és IDV.
ang. indinavir, cast. indinavir, fr. indinavir.
infecció
f. Introducció d'un element patogen en l'organisme (bacteri, virus, fong,...), que pot causar una malaltia. La infecció pel VIH pot donar lloc al desenvolupament de la sida.
ang. infection, cast. infección, fr. infection.
infecció aguda
f. En el primer període de la infecció pel VIH, fase en què es produeix un gran augment de la càrrega viral, que minva al cap de poc temps després d'una primera reacció del sistema immunitari.
Vegeu també fase aguda.
ang. acute HIV infection, cast. infección aguda, fr. infection aigue.
infecció crònica
f. Després de la primoinfecció o infecció aguda, període de la infecció pel VIH en què es produeix una estabilitat de la càrrega viral, i del nombre de defenses, que es pot perllongar molt de temps en tractament antiretroviral. Vegeu també fase crònica.
ang. chronic HIV infection, cast. infección crónica, fr. infection chronique.
infecció de transmissió sexual
f. infecció que es pot transmetre per via sexual, en pràctiques de risc. Aquesta infecció, un cop produïda i després d’un període d’incubació o latència pot desenvolupar una malaltia. Aquest és un concepte més ampli que el de malaltia de transmissió sexual ja que inclou, a més de les MTS com la sida, la sífilis o la gonorrea, altres infeccions víriques o bacterianes com els herpes, el papil·loma, la clamídia, etc. Igualment importants de prevenir, especialment en persones VIH+.
Sig. ITS
infecció fúngica
f. Tipus d'infecció provocada per la presència de fongs. La candidiasi o la histoplasmosi són exemples d'infeccions fúngiques relacionades amb la sida.
ang. fungal infection, cast. infección fúngica, fr. infection fongique.
infecció oportunista
f. Malaltia relacionada amb la progressió i desenvolupament de la sida atesa la davallada de defenses CD4 que en propicien l'aparició.
SIG. IO.
ang. opportunistic infection, cast. infección oportunista, fr. infection opportuniste.
infectar
v. tr. Produir una infecció, transmetre l'HIV a una persona. En ús pronominal (infectar-se), quan la infecció es produeix en un mateix i hom esdevé seropositiu per contacte directe amb l'HIV.
ang. (to) infect, cast. infectar, fr. infecter.
infectivitat
f. Possibilitat d’una persona de tarnsmetre una infecció a una altra, especialemnt quan aquesta presenta ja una infecció de transmissió sexual. Una persona amb una ITS, seropositiva i coinfectada pel virus de l’hepatitis C, presenta una major infectivitat o risc d’infecció a una altra, que una altra només amb una ITS.
ang. infectivity; cast. infectividad, fr.
inferioritat
f. Ser per sota respecte altres valors de referència o resultats clínics. En el marc dels tractaments antiretrovirals i l’experimentació de nous fàrmacs, els estudis de no inferioritat són a la base per establir la utilitat de la teràpia o fàrmac, en relació als valors estàndards de les teràpies practicades amb consens mèdic. Perquè un fàrmac o teràpia segueixi endavant, les stituacions d’inferioritat s’han de donar en menys d’un 10% de les persones sotmeses al tractament. Ex. Estudi de noinferioritat d’un nou inhibidor.
infermer -a
m. i f. Persona fromada en infermeria, que té cura dels malalts i els administra la medicació, bo i seguint les indicacions d'un metge o les seves prescripcions.
ang. nurse, orderly, cast. infermero, fr. infirmier.
inflamació
f. Reacció defensiva de l'organisme. Reacció de tipus local del teixit davant una infecció o lesió, que serveix per eliminar o encerclar l'element agressiu o el teixit lesionat. Una inflamació comporta calor, vermellor, inflor i dolor, a més d'una vasodilatació que hi aporta una major presència de glòbuls blancs. No sempre es donen tots aquests símptomes. També s'hi poden produir supuracions. Una inflamació deguda a una gran sensibilitat és una al·lèrgia.
ang. inflammation, cast. inflamación, fr. inflammation.
Infosida
n. propi, m. Nom del butlletí peridòdic que edita la Generalitat de Catalunya amb informacions relacinades a la prevenció, epidemiologia i asistència de la sida a Catalunya.
infusió
f. Introducció de líquid en un vas sanguini. També se'n diu perfusió.
ang. infusion, cast. infusión, fr. perfusion.
inhibidor
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en algun dels enzims o glicoproteïnes de la cèl·lula CD4, necessaris perquè l'HIV pugui acomplir algun dels seus passos de replicació dins de la cèl·lula. El medicament, doncs, actua de manera que n’inhibeix el funcionament habitual i evita que el VIH el pugui utilitzar l’enzim (inhibidor de la transcriptasa, de la integrasa o de la proteasa) o els coreceptors de la membrana cel·lular (inhibidor d’entrada o de la fusió).
ang. inhibitor, cast. inhibidor, fr. inhibiteur.
inhibidor d’entrada
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que evita l'acoblament del VIH a la membrana cel·lular del limfòcit CD4, bé per inhibició de l’enllaç amb el receptor CD4, amb els coreceptors CCR5 (antagonista) i CXCR4, o bé per inhibició de la fusió.
Vegeu també antagonista.
ang. entry inhibitor, cast. inhibidor de entrada, fr. inhibiteur d'entrée.
inhibidor de la fusió
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que evita la fusió entre la càpsida del VIH i la membrana cel·lular del limfòcit CD4. S'administren per injecció o per infusió. La fusió es produeix entre les glicoproteïnes gp120 i gp41 els recepctors CD4 i coreceptors CCR5 i CXCR4.
ang. fusion inhibitor, cast. inhibidor de la fusión, fr. inhibiteur de fusion.
inhibidor de la integrasa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral, en experimentació, que actua en la inhibició de l'enzim de la integrasa en el nucli cel·lular i evitar l'acoblament de l'ADN viral amb l'ADN cel·lular i la seva duplicació, dins del procés de replicació del VIH.
Sig. II
ang. integrase inhibitor, cast. inhibidor de la integrasa, fr. anti-intégrase.
inhibidor de la proteasa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició de l'enzim de la proteasa, evita la segmentació de les cadenes llargues de proteïnes de l'ADN viral i la formació de nous virions, dins del procés de replicació del VIH.
ang. protease inhibitor, cast. inhibidor de la proteasa, fr. antiprotéase.
inhibidor de la transciptasa inversa
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició de l'enzim de la transcriptasa inversa per tal d'evitar la retrotranscripció de l'ARN viral en ADN viral, dins del procés de replicació del VIH. Segons el punt en què actuen, els inhibidors de la transcriptasa inversa són classificats en nucleòsids (ITIAN, o les sigles angleses més comunes NRTI), no nucleòsids (ITINAN, o les sigles angleses més comunes NNRTI) i nucleòtids (ITIANT, o en sigles angles més comunes NTRTI).
ang. reverse transcriptase inhibitor, cast. inhibidor de la transcriptasa inversa, fr. inhibiteur de la transcriptase.
inhibidor de maduració
m. Tipus de fàrmac antiretroviral que actua en la inhibició del procés de maduració del cicle vital del VIH, de manera que impedeix l’articulació dels fragments virals per a cosntituir un nou virió. Actualment sols hi ha una medicament d’aquesta família (bevirimat o PA-457) si bé encara en fase experimental.
ang. maturation inhibator, cast. inhibidor de la maduración, fr. inhibiteur de maturation.
inhibidor dels dits de zinc
m. Tipus de medicament actualment en estudi, amb la finalitat d'incidir en la ruptura de les estructures de zinc o dits de zinc del core del VIH, per impossibilitar-ne la replicació, atès que hom considera que les capacitats de mutació del core són força reduïdes. Vegeu també zinc.
ang. zinc finger inhibator.
injecció
f. Introducció dins del cos d'un líquid, una solució o substància en suspensió líquida, sota pressió i per mitjà d'una xeringa. Segons com s'apliqui la injecció, aquesta pot ser subcutània, intravenosa, intradèrmica, intramuscular, etc.
ang. injection, shot, cast. inyección, fr. injection, picqûre.
innocu
adj. Es diu del que no és nociu niperjudicial per a l'organisme, especialment en referir-se a un medicament o una teràpia.
ang. innocuous, cast. inocuo, fr. inoffensif.
INR
Sigles de l’anglès Internacional Normalized Ratio, relacionada amb el valor normal del temps de protrombina. El valor IRN de normalitat és 1, i augmenta a mesura que la producció de protrombina per part del fetge disminueix. L’INR és un dels valors bàsic amb què es calcula el nivell Child-Plug en persones amb infecció hepàtica i cirrosi.
Vegeu també temps de protrombina.
ang. INR; cast. INR; fr. INR
insertiu -iva
adj. m. i f. Dit de la persona que en un coit practica la inserció del seu membre en l’altra persona, que penetra, o que duu a terme la inserció d’algun element o objecte a fi de produir plaer sexual en la parella. Dit de la pràctica sexual en què es remarca l’aspecte actiu o penetrant. Coit insertiu, penetració anal insertiva.
insomni
m. Dificultat per endormir-se. Trastorn que pot resultar com a efecte col·lateral d'alguna medicació ART, o bé per la inquietud o nerviosisme generat pel decurs de la pròpia infecció pel VIH.
ang. insomnia, cast. insomnio, fr. Insomnie
insuficiència hepàtica
F. conjunt de manifestacions clíniques i biològiques causades per un mal funcioanment del fetge, fet que pot provocar fatiga, icterícia o encefalopaties.
ang. hepatic failure, cast. insuficiencia hepàtica, fr. insuffisance hépatique.
insulina
f. Hormona secretada pel pàncrees davant la presència elevada de sucre a la sang després de la ingesta d'aliments, però no exclusivament atès que pot secretar-se davant la presència d'àcids grassos. La seva acció és disminuir els nivells de sucre a la sang (glucèmia) i afavorir el metabolisme de la glucosa.
ang. insulin, cast. insulina, fr. insuline.
insulina
f. Producte sintetitzat que, injectat, s'administra per al tractament de la diabetis quan l'organisme no en produeix prou.
ang. insulin, cast. insulina, fr. insuline.
integració
f. En el cicle de replicació del VIH, estadi en què l'ADN viral es combina amb l'ADN del nucli del limfòcit T CD4, gràcies a l'enzim integrasa.
ang. integration, cast. integración, fr. integration.
integrasa
f. Enzim present en el nucli del limfòcit T CD4 que permet la integració de l'ADN viral amb l'ADN cel·lular, per a la seva multiplicació.
ang. integrase, cast. integrasa, fr. intégrase.
Intelence
m. nom de marca amb què es comercialitza l’inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid, etravirina.
ang. Isentress, cast. Isentress, fr. Isentress.
intensificació de la teràpia
f. Acció d'afegir o sumar un o altres fàrmacs a la teràpia combinada antiretroviral que hom pren, quan aquesta comença a deixar de ser prou efectiva (però no del tot) i s'observa l'inici de l'augment de la càrrega viral. La intensificació de la teràpia té com a objectiu tornar a situar la càrrega viral en nivells indetectables.
interacció farmacològica
f. Efecte d'un fàrmac sobre l'eficàcia o la toxicitat d'un altre o d'uns altres fàrmacs, que comporten alteració en la seva absorció, la seva AUC, metabolisme, o repercussió en efectes col·laterals.
ang. drug-drug interaction, cast. interacción medicamentosa, fr. interaction médicamenteuse.
interacció medicamentosa
Vegeu interacció farmacològica.
interferó
m. Glicoproteïna produïda com a conseqüència d'una infecció vírica, que inhibeix la reproducció de virus de tipus diferents. L'interferó no sols actua contra el mateix virus (talment com els anticossos) sinó que també ho fa indirectament tot modificant algunes de les propietats de les cèl·lules. La sintetització industrial d'interferó alfa s'administra pel que fa al tractament de les hepatitis B i C, i del sarcoma de Kaposi. Actua també com a citocina, activa els macròfags i ajuda a regular l'acció del sistema immunitari. Se'n destrien 3 tipus, alfa i beta (induïts per un virus), i gamma (alliberat per limfòcits T i cèl·lules NK). L'abreviatura comuna és IFN.
ang. interferon, cast. interferón, fr. interferon.
interleucina
f. Glicoproteïna secretada pels limfòcits que activa la reacció immunitària. Nom genèric que es dóna a certes citocines, entre les quals la majoria de limfocines, llevat dels interferons i d'alguns factors de creixement.
ang. interleukina, cast. interleucina, fr. interleukine.
interleucina-2
f. Limfocina secretada pels limfòcits T activats. Determina la proliferació dels mateixos limfòcits. També se la coneix com a factor de creixement dels limfòcits T. Sintetitzada, s'empra també com a immunomodulador, per a estimular la proliferació de CD4 i CD8. La seva abreviatura comuna és IL-2. Vegeu també IL-2.
ang. interleukin-2, cast. interleucina-2, fr. interleukine-2.
interrupció estructurada de tractament
f. Quan es deixa de prendre el tractament antiretroviral per complet, sota condicions totalment controlades i per un període de temps delimitat, abans i després del qual es realitzen test de càrrega viral, recomptes de subpoblacions limfocitàries, i s'estudien altres paràmetres. Es diferencia de les vacances terapèutiques en el fet que no és conseqüència d’efectes adversos o problemes en el tractament.
ang. structured treatment interruption (STI), cast. iterrupción terapéutica, fr. arrêt de traitement.
intramuscular
adj. Situat a l'interior d'un múscul. Es diu especialment de les injeccions que són administrades per aquesta via, directament a l'interior d'un múscul.
ang. intramuscular (IM), cast. intramuscular, fr. intramusculaire.
intravenós -a
adj. Situat a l'interior d'una vena. Es diu especialment de les injeccions que són administrades per aquesta via, directament a la vena.
ang. intravenous (IV), cast. indovenoso, fr. intravaineux.
Invirase
m. Nom comercial amb què és produït l'inhibidor de la proteasa saquinavir, en la seva primera formulació de càpsules dures. Es presenta en càpsules de 200 mg. La seva abreviatura comuna és SQV.
Vegeu també saquinavir.
ang. Invirase, cast. Invirase, fr. Invirase.
IO
f. Acrònim d'infecció oportunista. Vegeu infecció oportunista.
ang. OI, cast. IO, fr. IO.
ioga
m. Pràctica d'origen hindú, psíquica i corporal, basada en exercicis de respiració i posturals per al propi control de la ment, i la meditació. En persones VIH+ aquesta tècnica edevé especialment útil com a manera de relaxament, combatre el neguit i assumir la pròpia seropositivitat.
ang. yoga, cast. yoga, fr. yoga.
IP
m. Acrònim d'inhibidor de la proteasa. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PI, cast. IP, fr. antiprotéase.
IP2
f. Acrònim d’inhibidors de la proteasa de segona generació.
ang. PI2, cast. IP2, fr. IP2.
IPm
f. Acrònim de mutació a fàrmacs de la família dels inhibidors de la proteasa. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PIm, cast. IPm, fr. IPm.
IQ
Sigla corresponent a l'anglès inhibitation quotien. Vegeu quocient d'inhibició.
ang. IQ, cast. IQ.
IRSI/Caixa
Institut de recerca en retrovirologia, patrocinat per «La Caixa», situat al si de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona.
Isentress
m. nom de mrca amb què es comercialitza l’inhibidor de la integrasa raltegravir, també comunament conegut amb el nom de fase d’experimentació MK-0518.
ang. Isentress, cast. Isentress, fr. Isentress.
isoniazida
m. Medicament antibiòtic per al tractament de la tuberculosi o la seva profilaxi.
ang. isoniazid, cast. isoniazida, fr. isoniazide.
itraconazol
m. Medicament antifúngic, per al tractament de diferents tipus de fongs, com les càndides, i també l'aspergil·losi, la criptococcosi, la histoplasmosi i altres micosis sistèmiques.
ang. itraconazole, cast. itraconazol, fr. itraconazole.
ITI
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa.
ang. RTI.
ITIAN
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid.
ang. NRTI.
ITIANT
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòtid.
ang. NtRTI.
ITINAN
m. sigla d’inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid
ang. NNRTI.
ITS
f. Sigla que correspon a infecció de transmissió sexual.
ang. STI, cast. ITS, fr. IST.
ITT
Sigla corresponent a la locució anglesa Intent-To-Treat, referida a la persona que participa en un assaig clínic sense aconseguir mantenir-se en tractament o amb previsió d’inicia-lo, a diferència dels pacients OT o en tractament. Vegeu tractament (en tractament)
ang. ITT, cast. ITT, fr. ITT.
IV
Sigla habitual en anglès per significar intravenós. Vegeu intravenós.
ang. IV, cast. IV, fr. IV.
