E e

EATN
n. propi f. Acrònim d'European Aids Traitement News, butlletí que publica periòdicament l'entitat EATG (European Aids Traitement Group, associació no governamental d'abast europeu, d'activisme en la lluita contra la sida), i que és editat en diversos idiomes.
ang. EATN, cast. EATN, fr. EATN.

ecografia
f. Tècnica de diagnòstic per la imatge que es basa en la visualització d'estructures del cos per mitjà de l'enregistrament d'ones rebudes per rebot d'ones ultrasòniques adreçades a l'interior de l'organisme. És un tipus de prova àmpliament usat en afeccions del fetge, del pàncrees, del ronyó, de la bufeta, etc.
ang. echography, cast. ecografía, fr. echographie.

efavirenz
m. Medicament inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid. Es comercialitza amb els noms de Sustiva o de Stocrin, segons els països. Es presenta en pastilles de 600 mg. i la seva posologia habitual és d’un comprimit al dia, recomanablement al vesrpe o abans de dormir. La seva abreviatura comuna és EFV.
ang. efavirenz, cast. efavirenz, fr. éfavirenz.

efecte advers
m. Reacció tòxica a una teràpia mèdica o a un medicament. També se'n diu efecte col·lateral, o més col·loquialment efecte secundari.
ang. undesirable effect, adverse event, cast. efecto adverso, fr. effet indésirable.

efecte col·lateral
m. Efecte que sol acompanyar l'acció principal d'un medicament, i que segons la gravetat o nocivitat requereix també un control mèdic que pot comportar, fins i tot, la interrupció del tractament o retirada d'aquell medicament en qüestió. Els medicaments antiretrovirals presenten sovint diversos efectes col·laterals, col·loquialment anomenats efectes secundaris. Poden atènyer diversos graus, des dels més comuns com diarrees, marejos, vertigen, a d'altres que poden afectar seriosament la fisiologia del pacient com la lipodistròfia, colesterol, osteoporosi, polineuropaties, encefalopaties, etc.
ang. side effect, cast. efecto secundario, fr. effet collatéral.

efecte placebo
m. Efecte psicològic o psicofisiològic inespecífic produït per una substància placebo, pel sol fet de prendre-la, que pot ser favorable o desfavorable, i sense que aquesta hagués de produir cap resultat esperable.
ang. placebo effect, cast. efecto placebo, fr. effet placebo.

efecte secundari
m. Acció no desitjable, fins i tot nociva, produïda per un medicament o una teràpia. Vegeu efecte col·lateral.
ang. side effect, cast. efecto secundario, fr. effet secondaire.

eficàcia terapèutica
f. Capacitat d'un tractament de controlar o inhibir l'acció d'una malaltia, en la seva aplicació clínica en un pacient. L'eficàcia es diferencia de l'activitat d'un medicament en el fet que aquesta es mesura en medis no clínics i de laboratori (per ex. in vitro).
ang. effectiveness cast. eficacia, fr. efficacité thérapeutique.

EFV
m. Abreviatura comuna d'efavirenz. Vegeu efavirenz.
ang. EFV, cast. EFV, fr. EFV.

EIA
Sigla d'enzimoimmunoassaig. Procés de detecció d'anticossos del VIH. Vegeu ELISA.
ang. EIA, cast. EIA.

ejaculació
f. Emissió amb força un fluid corporal, especialment esperma o semen, per estimulació de l'òrgan genital masculí.
ang. ejaculation, cast. eyaculación, fr. éjaculation.

ELISA
m. Acrònim de l'anglès Enzyme-Linked Immunosorbent Assay equivalent a enzimo-immunoassaig (EIA), el qual s'utilitza per a la detecció d'anticossos al VIH a la sang. El test ELISA és el més habitualment emprat (si bé no l'únic) en primer terme en les proves de detecció. En cas de donar resultat seropositiu requereix una confirmació ulterior amb un altre test. Vegeu també Western Blot.
ang. ELISA, cast. ELISA, fr. ELISA.

elvitegravir
m. medicament antiretroviral en fase d’experimentació (agost 2008). Es tracta del segon medicament de la família dels anomenats inhibidors de la integrasa. La seva designació enf ase experimetnal és GS-9137.
SIG. EVG
eng. elvitegravir

embolcall
m. Cobertura externa, originada a partir del citoplasma de la cèl·lula hoste, que envolta la càpsida dels nous virus.
ang. envelope; cast. envoltura; fr. enveloppe

EMEA
n. propi f. Sigla amb què es coneix l'European Agency for the Avaluation of Medicinals Products, és a dir l'autoritat de nivell comunitari europeu responsable de l'aprovació de nous medicaments, equivalent a la FDA dels EUA.
ang. EMEA, cast EMEA, fr. EMEA.

emoció
f. Sentiment que es manifesta momentàniament davant d'un fet, un pensament o un record que pot ser alegre o penós, i que sol anar acompanyat d'altres manifestacions externes com ara excitació, acceleració del pols, plors, rubor, pal·lidesa, rialles, etc. i induir la persona a variar el seu estat d'ànim.
ang. emotion, cast. emoción, fr. émotion.

emocional
adj. Que fa referència o té relació amb les emocions que experimenta una persona. Suport emocional.
ang. emotional, cast. emocional, fr. émotionnel.

emtricitabina
f. medicament inhibidor de la transcriptasa inversa, anàleg de nucleòsid. Es comercialitzat amb el nom d’Emtriva. Es presenta en càpsules de 200 mg. I la seva posologia habitual és d’una càpsula al dia. També es presenta com component d’una altra fàrmac (Truvada) en combinació amb tenofovir disoproxil fumarat. La seva abreviatura comuna és FTC.
ang. emtricitabine; cast. emtricitabina; fr. emtricitabine.

Emtriva
f. Nom comercial del medicament inhibidor de la transcriptasa inversa, anàleg de nucleòsid, emtricitabina. La seva abreviatura comuna és FTC.
ang. Emtriva; cast. Emtriva; fr. Emtriva.

encefalitis
f. Inflamació del cervell, o d'una part, provocada per un virus, bacteri, fong o un altre microorganisme. Comporta mal de cap, dolor, febre, angúnies, vòmits i trastorns en el sistema nerviós.
ang. encephalitis, cast. encefalitis, fr. encéphalite.

encefalopatia
f. Malaltia de l'encèfal, part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel, la protuberància i el bulb raquidi. La causa de la malaltia pot ser diversa, si bé l'HIV en pot ser una. És una de les malalties definitòries de sida.
ang. encephalopathy, cast. encefalopatía, fr. encéphalopathie.

end point
m. Expressió en anglès per assenyalar, en el curs d’un seguiment o d’un estudi clínic o terapèutic, el moment en què es prenen dades per a la seva avaluació i comparació. En el curs d’un estudi hi poden haver diversos end point. Un dels més referits és l’anomenat end point primari, que pot situar-se al cap d’unes setmanes (segons disseny i objectius de l’estudi), per tal de fer una primera avaluació estadística de l’evolució de l’estudi.
Ang. End point; cast. End point; fr. End point.

endèmic -a
adj. Relatiu o pertanyent a l'endèmia, que viu a l'interior d'una zona o un organisme determinat, que n'és part consubstancial. Incidència crònica d'una malaltia específica que afecta una població o regió determinada. La malària és endèmica de les zones pantanoses. Un mal endèmic.
ang. endemic, cast. endémico, fr. endemique.

endogen -a
adj. Que prové de dins de l'organisme en qüestió. S'oposa a exogen.
ang. endogenous, cast. endógeno, fr. endogène.

endoscòpia
f. Pràctica diagnòstica consistent en la introducció d'un tub a l'interior de l'aparell intestinal (per via oral o anal), i tenir un coneixement per visualització directa d'una patologia o de l'estat d'aquest aparell gastro-intestinal.
ang. endoscopy, cast. endoscopia, fr. endoscopie.

endovenós -a
adj. Intravenós. Vegeu intravenós.

ENF
m. abreviatura comuna de l’inhibidor de la fusió enfuvirtida.
ang. ENF, cast. ENF, fr. ENF.

enfuvirtida
m. Medicament que actua com inhibidor d’entrada o de la fusió del VIH amb la membrana cel·lular del CD4. Es comercialitza amb el nom de Fuzeon. Es presenta en injectable i s’administra per via subcutània dos cops al dia. Generalment és més conegut com a T-20 que n’era el nom en experimentació. La seva abreviatura comuna és ENF.
ang. enfuvirtida, cast. enfuvirtida, fr. enfuvirtida.
enteral
adj. Vegeu entèric.
ang. enteral, cast. enteral, fr. enterique.

entèric
m. Revestiment de què disposen determinades fórmules farmacèutiques, que s'administren per via oral, per tal de resistir els sucs gàstric de l'estómac i el medicament arribi al budell per a la seva absorció.
ang. enteric coating, cast. enteral.

entèric -a
adj. Relatiu o pertanyent al budell, als intestins. L'alimentació entèrica és l'administrada directament als intestins.
ang. enteric, cast. enteral, fr. entérique.

enteritis
f. Inflamació de l'intestí, especialment el prim. Vegeu també gastroenteritis.
ang. enteritis, cast. enteritis, fr. entérite.

entrada viral
f. Moment en què l’HIV s’acobla al limfòcit CD4 i hi introdueix el seu ARN per a iniciar el procés de replicació.

enzim
m. Cadascun dels biocatalitzadors que intervenen en el metabolisme dels éssers vius accelerant la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars, i que l'HIV també utlilitza en el seu procés de replicació, com són la transcriptasa inversa, la integrasa o la proteasa.
ang. enzyme, cast. encima, fr. enzyme.

eosinòfil
m. Leucòcit de més d'un nucli i granulacions al citoplasma, que sol actuar en processos de reacció al·lèrgica o parasitària, en què es produeix contracció de la musculatura i un augment de la permeabilitat capil·lar.
ang. eosinophil, cast. eosinófilo, fr. éosinophile.

epidèmia
f. Gran nombre de persones afectades per una malaltia infecciosa transmissible, que es dóna en el marc d'un territori o àrea geogràfica determinada com ara un país, regió, localitat, vall, maresmes, muntanyes, rius, etc.
ang. epidemic, cast. epidemia, fr. épidémie.

epidèmic -a
adj. Relatiu o pertanyent a una epidèmia, a les seves causes o efectes.
ang. epidemic, cast. epidémico, fr. épidémique.

epidemiòleg -loga
m. i f. Professional en l'estudi, tractament i interpretació de dades epidemiològiques.
ang. epidemiologist, cast. epidemiólogo, fr. épidémiologue.

epidemiologia
f. Branca de la ciència mèdica que estudia l'abast, afectació i distribució d'una malaltia en el conjunt de la població, per tal de valorar-ne les vies de control i de difusió i establir mecanismes de prevenció de salu pública. A Catalunya, el centre d'epidemiologia de la sida és el CEIESCAT. Vegeu CEIESCAT.
ang. epidemiology, cast. epidemiologia, fr. épidémiologie.

Epivir
m. Nom comercial de la lamivudina, inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid, que més generalment és conegut com a 3TC, que és la seva abreviuatura comuna.
ang. Epivir, cast. Epivir, fr. Épivir.

EPO
f. Sigla corresponent a eritropoetina. Vegeu eritropoetina.

Epzicom
m. acrònim de les amrques Epivir i Ziagen combinats. Nom comercial als EUA del fàrmac compost d’abacavir i lamivudina, que a Europa es comercialitza amb el nom de Kivexa.
Vegeu Kivexa.

eritròcit
m. Cèl·lula sanguínia, característica dels animals de sang vermella, que no té nucli ni es reprodueix. Es forma al moll de l'os i la seva funció és transportar l'oxigen, i al seu interior contenen hemoglobina. Són importants, doncs, per a l'oxigenació dels teixits. També s'anomenen col·loquialment glòbuls vermells.
ang. erythrocyte, cast. eritrocito, fr. érythrocyte.

eritropoetina
f. Glicoproteïna secretada principalment pel ronyó, que estimula la producció de glòbuls vermells, sovint com a conseqüència d'una mancança d'oxigen. També es coneix amb la sigla EPO.
ang. erythropoietin, cast. eritropoetina, fr. erythropoïétine.

escàner
m. Aparell que explora una part del cos, punt per punt, de manera continuada i sistemàtica, utilitzat per obternir una imatge que serveixi per fer-ne un diagnòstic. També se'n diu TAC.
ang. scanner, CT scan, cast. escáner, fr. scanner.

esperança de vida
f. Consideració que hom fa sobre la durada de la vida de les persones tot atenent indicadors biològics, mèdics i sanitaris.
ang. life expectancy, cast. esperanza de vida, fr. expectance de vie.

esperma
m. Fluid corporal produït per l'home, blanquinós, que és expel·lit en l'ejaculació, compost d'espermatozoides i líquid seminal. També s'anomena semen. És un dels fluids corporals transmissors del VIH.
ang. sperm, cast. esperma, fr. sperme.

espermaticida
m. Substància administrada en cremes, pomades, càpsules, etc., que destrueix els espermatozoides i es fa servir com a anticonceptiu. Els espermaticides no eviten la transmissió del VIH.
ang. spermicide, cast. espermicida, fr. spermicide.

espermicida
m. Vegeu espermaticida.

espiramicina
f. Medicament antibiòtic d'ampli espectre, que s'administra per via oral, i s'utilitza en el tractament de criptosporidiosis.
ang. spiramycin, cast. espiramicina, fr. spiramycine.

esput
m. Producte de secreció patològica de l'aparell respiratori que hom expulsa amb tos. Vegeu també anàlisi d'esput.
ang. sputum, cast. esputo, fr. crachat.

estadi (clínic) de sida
m. Estadi evolutiu de la infecció pel VIH en una persona, determinat en base a paràmetres clínics i immunològics segons unes taules establertes pels CDC, generalment acceptades arreu. Aquests estadis són:
A) asimptomàtic o amb limfadenopatia persistent i generalitzada
A1 (>500 CD4)
A2 (200-500 CD4)
A3 (<200>500 CD4)
B2 (200-500 CD4)
B3 (<200>500 CD4)
C2 (200-500 CD4)
C3 (<200>estat serològic
m. Estat o condició serològica respecte a la presència d'anticossos al VIH a la sang (o sèrum), i que es pot expressar de dues maneres, bé com a seropositiu o com a seronegatiu.
ang. serologic status; cast. seroestatus, fr. statut sérologique.

estatina
f. Nom genèric d'un dels tipus de medicaments emprats per reduir els nivells de colesterol i de triglicèrids a la sang.
ang. statin, cast. estatina.

estavudina
f. Medicament inhibidor de la transcriptasa inversa, anàlegs de nucleòsid, que s'utilitza com a medicament antiretroviral. Es comercialitza amb el nom de Zerit. Es presenta en càpsules de 30 o 40 mg. Segons el pes del pacient a tracar (de més o menys de 60 Kg.). La seva psoologia habitual és d’una càpsula dos cops al dia. Generalment és més conegut com a d4T, que és la seva abreviatura comuna. Cal prende’l amb l’estómac buit o havent menjat lleugerament.
ang. stavudine, cast. estavudina, fr. stavudine.

esteatosi hepàtica
f. Fetge amb acumulació de greixos, amb esteatosi (degeneració grassa).
ang. hepatic steatosis, fat liver, cast. hígado graso.

esterilització
f. Procés de desinfecció d'estris sanitaris per tal d'evitar la trasmissió de qualsevol tipus de germen amb el seu ús en un pacient.
ang. sterilisation, cast. esterilización, fr. stérilisation.

estigmatització
f. Acte d'estigmatitzar, és a dir, infamar, condemnar definitivament i ignominiosament una persona o grup de persones, com és el cas de moltes persones VIH+, recriminades per la suposició d'unes seves conductes anteriors com a drogodependents, orientació sexual o pràctiques socials considerades amorals sense, però, que se'n tingui cap altra coneixement que el de la seva seropositivitat.
ang. stigmatization, cast. estigmatización, fr. stigmatisation.

estomatitis
f. Inflamació de la mucosa bucal. Manera de referir-se a l'aftosi, quan a la inflamació hi va aparellada la presència de llagues o aftes. Vegeu també afta i aftosi.
ang. stomatitis, cast. estomatitis, fr. stomatite.

estrès
m. Conjunt d'alteracions que es produeixen a l'organisme com a resposta anatòmica i fisiològica inespecífica davant de diferents estímuls repetits com pot ser el fred, la calor, l'alegria, la por, el soroll. Estat de tensió de l'organisme davant d'una situació traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.
ang. stress, cast. estrés, fr. stress.

estudi multicèntric
m. Es diu de l'estudi o assaig clínic que es duu a terme, simultàniament, en diversos centres hospitalaris per aconseguir resultats més amplis, representatius i objectivables. Els estudis multicèntrics, per això, tant poden ser d'abast nacional com internacional.
ang. multicentered study, cast. estudio multicéntrico, fr. étude sur plusieurs hôpitaux.

etambutol
m. Medicament antibiòtic d'acció micobacteriana que s'administra per via oral per al tractament tant del MAC com de la tuberculosi. També és conegut pel seu nom comercial Myambutol
ang. ethambutol, cast. etambutol.

ètica
f. Conjunt de coneixements que informen el sentit i adequació del comportament i actituds de les persones, d'acord amb uns valors la perversió o transgressió dels quals hom considera contrari al bé humà, col·lectiu o individual.
ang. ethics, cast. ética, fr. éthique.

etílic
adj. Que conté alcohol. Relatiu a l'alcohol.
ang. ethylic, cast. etílico, fr. éthylique.

etiologia
f. Estudi de les causes o elements causals d'una malaltia. Es diu de la causa o element causal d'una malaltia.
ang. aetiology, cast. etiología, fr. étiologie.

etravirina
f. Medicament inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid. Comunament conegut encara amb el nom de fase d’experimentació TMC125. Es presenta en comprimits de 100 mg. i se’n recomana una posologia d’un comprimit dos cops al dia.
ang. etravirine, cast. etravirina, fr. etravirine.

excipient
m. Substància sòlida, químicament i farmacològicament inactiva, que serveix de suport al fàrmac o principi actiu que constitueix un medicament per garantir-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'absorció.
ang. excipient, cast. excipiente, fr. excipient.

èxit terapèutic
m. Expressió emprada especialment en el marc de tractaments contra les hepatitis virals en pacients coinfectats amb l’HIV, per significar que hi ha hagut resposta al tractament i que s’ha assolit una resposta virològica sostinguda o curació.
Vegeu també hepatitis.

exogen -a
adj. Que prové de fora de l'organisme en qüestió. S'oposa a endogen.
ang. exogenous, cast. exógeno, fr. exogène.

exposició al VIH
f. Situació o pràctica en què hi ha hagut la possibilitat d'infecció pel VIH sense, però, que això impliqui que hi hagi hagut infecció o transmissió del virus.
ang. exposure to HIV, cast. exposició al VIH, fr. exposition au VIH.

extensió de tractament
f. perllongació del tractament contra el virus de l’hepatitis C, més enllà de les 48 setmanes, i fins a 72 setmanes, en pacients sense resposta.

extracció
f. Habitualment, extracció d'una mostra de sang per ser analitzada (anàlisi de sang) o sotmesa a altres proves (càrrega viral, etc.). Majoritàriament les extraccions es fan preferentment a les primeres hores del matí i en dejú.
ang. extraction, cast. extracción, fr. prise de sang.

ex vivo
Locució llatina que significa a partir de la realitat, prenent la realitat o un ésser viu com a referent.