sang
f. Líquid corporal de color vermell que circula per les venes tot transportant l'oxigen i els aliments als teixits i òrgans del cos per a l'acompliment del seu metabolisme. Està constituït pel plasma i elements cel·lulars com són els eritròcits (glòbuls vermells) i els leucòcits (glòbuls blancs) i les plaquetes (trombòcits).
ang. blood, cast. sangre, fr. sang.
sanitari
m. Persona que professionalment es dedica a la sanitat en qualsevol de les seves branques o categories: metge, infermeria, auxiliar de clínica, farmacèutic, etc. amb una formació i coneixements de tipus sanitari.
ang. health worker, cast. sanitario, fr. personnel sanitaire.
santuari
m. Teixit o òrgan en què l'HIV es manté fora de l'abast de l'acció dels fàrmacs per manca d'afluència en els nivells plasmàtics. També se'n diu reservori. El cervell i els testicles són santuaris per al VIH.
ang. sanctuary, cast. santuario, fr. sanctuaire.
saqui
m. Nom col·loquial amb què és anomenat també el medicament saquinavir. Vegeu saquinavir.
saquinavir
m. Inhibidor de la proteasa presentat en dos formats: de càpsules dures de 200 mg. (nom comercial Invirase) i de càpsules toves de 200 mg. (nom comercial Fortovase). La posologia habital en càpsules dures és de 5 càpsules dos cops al dia, i en càpsules toves de de 6 càpsules dos cops al dia. En tos dos casos cal pednre’l durant els àpats o dins les dues hores següents de menjar. La seva abreviatura comuna és SQV.
ang. saquinavir, cast. saquinavir, fr. saquinavir.
sarcoma de Kaposi
m. Tumor del teixit connectiu i de sosteniment de la musculatura i dels vasos sanguinis. És una de les malalties definitòries de sida consistent en lesions que es manifesten a la pell amb taques blavoses, negres o vermelloses. A nivell intern el sarcoma de Kaposi pot afectar també el tracte gastrointestinal, els pulmons, el cor, el fetge els ganglis limfàtics i els ossos.
ang. Kaposi's sarcoma (KS), cast. sarcoma de Kaposi, fr. sarcome de Kaposi.
sarna
f. malaltia cutània contagiosa força comuna, que produeix lesions de forta picor, i que sol presentar-se en plecs de la pell, aixelles, engonals o la regió genital.
score
m. terme anglès usat habitualment en literatura mèdica per signifcar expressió en termes numèrics d’un resultat, nivell o índex. Per ex. score de MELD.
SCS
n. propi m. Acrònim de Servei Català de la Salut. Vegeu Servei Català de la Salut.
secreció vaginal
f. Fluid corporal secretat a l'interior de la vagina, possible transmissor del VIH.
ang. vaginal secretion, cast. secreción vaginal, fr. sécrétion vaginale.
seixanta-nou
m. Pràctica de sexe oral entre dues persones consistent en l'estimulació mútua i simultània dels òrgans genitals respectius, que pot constituir una pràctica de risc si hi ha lesions sagnants o contacte amb fluids corporals transmissors del VIH.
ang. sixty-nine, cast. sesenta y nueve, fr. soixante-neuf.
Selzentry
m.nom de marca que també rep el medicament maraviroc, inhibidor d’entrada del VIH, en altres països.
semen
m. Esperma. Vegeu esperma.
ang. semen, cast. semen, fr. sperme.
seminal
adj. Relatiu o pertanyent al semen. Líquid seminal.
ang. seminal, cast. seminal, fr. séminal.
sèpsia per salmonel·la
f. Infecció generalitzada greu deguda a un focus infecciós (en aquest cas per salmonel·la) que periòdicament passa gèrmens patògens a la sang circulant i dóna lloc a altres focus metastàtics. La simptomatologia és: febre, freqüència cardíaca i pulmonar elevada, leucocitosi, etc. Pot derivar en acidosi làctica, hipotensió, i trastorns mentals. Causa lesions en altres òrgans i teixits atès l'augment de la permeabilitat capil·lar, en el fetge, la mucosa gastrointestinal, el ronyó, el pulmó i la pell. És una de les malalties definitòries de sida.
ang. sepsis, cast. septicemia, fr. sepsis.
septicèmia
f. Una de les malalties definitòries de sida. Vegeu sèpsia per salmonel·la.
ang. septicemia, cast. septicemia, fr. septicémie.
seqüenciació
f. Acció de seqüenciar, l'HIV per exemple. Vegeu seqüenciar.
cast. secuenciación, fr. séquenciation.
seqüenciar
v. tr. Procés de desxiframent de la seqüència linear genètica, o dels àcids nuclèics, d'un virus. Identificació de la disposició ordenada dels nucleòtids que configuren l'ARN viral.
cast. secuenciar, fr. séquencer.
sèric -a
adj. Relatiu o pertanyent al sèrum.
ang. serologic, cast. sérico, fr. sérique.
seroconversió
f. Pas d'un seroestat negatiu a un seroestat positiu, en què es detecten anticossos al VIH en plasma.
ang. seroconversion, cast. seroconversión, fr. séroconversion.
seroconvertit -da
adj. Es diu de la persona que ha passat d'un seroestat negatiu a un seroestat positiu.
ang. seroconvert, cast. seroconvertido, fr. séroconverti.
serodiscordant
(de sèrum i discordança) adj. Es diu de la parella en què no hi ha una seroestat coincident. Es diu de la persona que té un seroestat diferent del d'una altra amb qui manté una relació afectiva o sexual.
cast. serodiscordante, fr. sérodifférent.
seroestat
m. vegeu estat serològic.
serologia
(de sero- i logos) f. Branca de la microbiologia que estudia les relacions entre els antígens i els anticossos, a partir de mostres serològiques o de sang, ja que habitualment és en el corrent sanguini que es troben els anticossos.
ang. serology, cast. serología, fr. sérologie.
serologia
f. anàlisi de sang practicada per determinar l'estat serològic de la persona per la presència d'anticossos, com els del VIH però també per ex. els del CMV, els de la toxoplasmosi, els de les hepatitis, etc.
cast. serología, fr. sérologie, bilan sérologique.
seronegatiu -va
m. i f. Persona que no té anticossos al VIH a la sang, i que no està infectada pel VIH. També se'n diu VIH-.
ang. seronegative, HIV-, cast. seronegativo, fr. séronegatif.
seropositiu -va
m. i f. Persona que té anticossos al VIH a la sang, i que està infectada pel VIH. També se'n diu VIH+.
ang. seropositive, HIV+, cast. seropositivo, fr. séropositif, seropo.
seropositivitat
f. Presència en la sang d’anticossos a un bacteri, virus, ... Estat o condició en què es troba la persona seropositiva. circumstància resultant del fet de ser infectat pel VIH.
ang. ; cast. seropositividad; fr. séropositivité.
seroprevalença
f. Nombre de persones infectades pel VIH per cada 1.000, determinat a partir del seroestat. vegeu també prevalença.
ang. seroprevalence, cast. seroprevalencia, fr. séroprévalence.
seroreversió
f. Pas d'un seroestat positiu a un seroestat negatiu, sense que això no vulgui dir que no es produeixi presència del VIH en l'organisme.
ang. seroconversion, cast. serorreversión, fr. séroreversion.
serorevertit -da
m. i f. Persona que ha passat d'un seroestat positiu a un seroestat negatiu.
cast. serorrevertido, fr. séronégativisé.
serosorting
m. tria de la parella sexual segons el seu serosestat. Així persones seronegatives trien parelles seronegatives, i d’altres seropositives en trien de seropositives. Erròniament però, i segons els rols sexuals adoptats, algunes persones trien una parella sexual serodiscordant amb la creença de no poder-se contagiar, situiació que sols és possible entre persones seronegatives. En cas de persones seropositives i relacions desprotegides es poden produir reinfeccions que compliquin l’activitat del tractament ART.
ang. serosorting, cast. serosorting, fr. serosorting.
sèrum
m. Part líquida de la sang, també anomenada plasma, que transporta les proteïnes, la urea, la creatinina, els minerals, els greixos, enzims i altres elements producte del metabolisme o per tal de ser metabolitzats.
ang. serum, cast. suero, fr. sérum.
Servei Català de la Salut
n. propi m. Organisme autònom del departament de Sanitat de la Generalitat responsable de la gestió i provisió dels serveis sanitaris de la xarxa sanitària pública, des dels CAP fins als hospitals de titularitat pública.
setmana
f. Unitat de mesura temporal en què solen estructuar-se o avaluar-se els tractaments i els estudis clínics. En literatura mèdica, sol emprar-se l’abreviatura anglesa W seguida d’un nombre correspnent a la setmana que es vol identificar, així W12 equival a la setmana 12.
Vegeu també W1.
ang. week; cast. semana; fr. semaine.
sexe oral
m. Pràctica sexual efectuada amb intervenció dels òrgans bucals, com ara els llavis i la llengua (per ex. la fel·lació), constitutives de baix risc de transmissió del VIH, o sense risc mentre no hi hagi lesions ni contacte de fluids corporals transmissors del VIH. El sexe oral sí comporta risc de transmissiódels virus de les hepatitis.
ang. oral sex, cast. sexo oral, fr. sexe oral.
sexe més segur
m. Conjunt de pràctiques sexuals en les quals es prenen mesures per evitar la transmissió o contagi pel VIH, i altres malalties o infeccions de transmissió sexual.
ang. safer sex, cast. sexo más seguro, fr. sexe sans risque, SSR.
shiatsu
m. Pràctica terapèutica d'origen japonès basada en els mateix principi que l'acupuntura, però per mitjà de la pressió aplicada en diversos punts del cos amb els dits o les mans.
ang. shiatsu, cast. shiatsu, fr. shiatsu.
SIATS
m. sigles corresponents a l’expressió Servei d’Informació i Atenció a Treballadors Sexuals. Unitat de servei que promou les pràctiques de sexe més segur i de salut sexual en persones que es dediquen professionalment al sexe.
sida
f. Acrònim de Síndrome d'Immuno-Deficiència Adquirida. Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que altera el sistema immunològic i que pot comportar l'aparició d'altres infeccions que s'hi associen, també dites infeccions oportunistes.
ang. aids, cast. sida, fr. sida.
sida declarada
f. Moment de progressió de la infecció pel VIH en què es fan perceptibles els símptomes o infeccions oportunistes pròpies de la sida, atesa la progressiva minva del nombre de limfòcits CD4 i doncs, pèrdua de la resposta immune. Vegeu també fase final.
cast. sida declarado, fr. sida declaré.
sida pediàtrica
f. Malaltia o infecció pel VIH/sida referida o quan afecta infants i joves.
ang. pediatric aids, cast. sida pediátrico, fr. sida pédiatrique.
sidós -a
m. i f. Persona infectada pel VIH, portadora de la sida.
cast. sidoso, fr. sidéen.
sidós -a
adj. Relatiu o pertanyent a la sida.
cast. sidoso, fr. sidéen.
sidòtic -a
m. i f. Persona infectada pel VIH i que ha arribat a presentar alguns dels símptomes del desenvolupament o progressió a sida. Col·loquialment s'empra en to pejoratiu.
cast. sidótico, fr. sidotique, sidaïque.
sífilis
f. infecció de transmissió sexual deguda al bacteri treponema palladium. La seva transmissió es produeix per un contacte, sense protecció, genital o també orogenital (en el curs d’una fel·lació per exemple). Es descriuen tres fases d’aquesta malaltia, sífilis primària de símptomes lleus i aparició d’ulceracions o xancres, sífilis secundària al cap d’uns mesos amb erupcions cutànies, berrugues, febre, dolors musculars... i sífilis terciària que es desenvolupa en els 10 anys posteriors que pot comportar greus lesions en la majoria dels òrgans interns.
ang. syphilis, cast. sífilis, fr. syphilis.
símptoma
m. Fenomen anormal, funcional o sensitiu, aspecte perceptible relacionat amb una malaltia, que en permet la indentificació o el diagnòstic.
ang. symptom, cast. síntoma, fr. symptôme.
simptomàtic -a
adj. Es diu de la persona infectada pel VIH i que ha manifestat alguna de les infeccions dites oportunistes, associades i definitòries de la sida.
ang. symptomatic, cast. sintomático, fr. symptomatique.
simptomatologia
f. Conjunt de símptomes d'una malaltia. Estudi d'aquests símptomes.
ang. symptomatology, cast. sintomatología, fr. symptomatologie.
sincici
m. Cèl·lula gran formada per la fusió d'altres, que presenta més d'un nucli. En el cas del VIH, fusió observada en cultius d'una cèl·lula infectada amb d'altres adjacents que no ho estan. Segons aquesta capacitat inductora del VIH, aquest es classifica en inductor de sincicis (IS) o no inductor de sincicis (NIS).
ang. syncitium, cast. sincicio, fr. syncite.
síndrome
f. Conjunt de signes, símptomes o afeccions que caracteritzen un procés morbós. Estrictament, rep el nom de la malaltia quan se'n coneix l'element causant. D'aquí que quan no s'havia encara descrit l'HIV com a element causant de la sida aquesta fos anomenada com a síndrome i que posteriorment al 1983, quan l'HIV va ser identificat, les sigles de sida esdevinguessin ja el nom de la malaltia.
ang. syndrome, cast. síndrome, fr. syndrome.
síndrome de Stevens-Johnson
f. Malaltia cutània greu de començament sobtat, amb febre alta, cefalea, afectació de l'estat general, estomatitis amb vesícules als llavis, llengua i mucosa bucal, ulceracions, conjuntivitis, picors arreu del cos, erupcions cutànies, ... Pot resultar d'una severa reacció al·lèrgica a algun medicament (per ex. la nevirapina).
ang. Stevens-Johnson syndrome, cast. síndrome de Stevens-Johnson, fr. syndrome de Stevens-Johnson.
síndrome retroviral aguda
f. Vegeu fase aguda.
sinergia
f. Interacció de dos o més medicaments amb una mateixa finalitat, de manera que la combinació fa que se'n multipliqui l'efecte final i que aquest resulti molt més gran que els de cadascuna de les medicacions administrades individualment.
ang. synergy, cast. sinergia, fr. synergie.
sistema HLA
m. Antigen d'histocompatibilitat. Estructura específica existent a la superfície de les cèl·lules amb caràcter antigènic, és a dir, que permet la captació d'antígens. També es coneix com a HLA (de human lymphocite antigen) o antigen HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
sistema immunitari
m. Conjunt de mecanismes, òrgans (tim per ex.) i cèl·lules (leucòcits, limfòcits, NK, etc.) encarregades de garantir la reacció de l'organisme per defensar-se de la presència d'elements patògens, antígens, infeccions, etc.
ang. immune system, cast. sistema inmunitario, fr. système immunitaire.
sistema limfàtic
m. Conjunt de vasos i ganglis limfàtics per on circula la limfa, i que emmagatzema i madura els limfòcits T.
ang. lymphatic system, cast. sistema linfático, fr. système lymphatique.
sistema nerviós central
m. Conjunt de l'encèfal i de la medul·la espinal. Es pot veure greument afectat pel VIH, sobretot en situació de sida avançada. També hom s'hi refereix per les sigles SNC.
ang. central nervous system (CNS), cast. sistema nervioso central, fr. système nerveux central, SNC.
sistema nerviós perifèric
m. Conjunt dels nervis de l'organisme (motors, sensitius, simpàtics i parasimpàtics). També hom s'hi refereix per les sigles SNP.
ang. peripheral nervous system (PNS), cast. sistema nervioso periférico, fr. système nerveux périphérique, SNP.
sistèmic -a
adj. Que fa referència o abasta el conjunt de l'organisme. Teràpia sistèmica, la que abasta tot l'organisme més enllà dels focus afectats per la malaltia.
ang. systemic, cast. sistémico, fr. systémique.
SK
m. Sigla de sarcoma de Kaposi. Vegeu sarcoma de Kaposi.
ang. KSS, cast. SK, fr. SK.
SNC
m. Acrònim de sistema nerviós central. Vegeu sistema nerviós central.
ang. CNS, cast. SNC, fr. SNC.
SNP
m. Acrònim de sistema nerviós perifèric. Vegeu sistema nerviós perifèric.
ang. PNS, cast. SNP, fr. SNP.
soca
f. Conjunt de virus (HIV) que presenten unes característiques en la seva estructura (genotípiques) que es conserven malgrat l'intens procés de replicació, similars a les del primer tipus de virus a partir del qual s'han reproduït. L'alta variabilitat i mutació del VIH dóna lloc a l'aparició de soques noves. Soca viral.
ang. strain, cast. cepa, fr. souche.
sodi
m. Element químic, present en la sal, que en l'organisme actua com a regulador del nivell d'hidratació. La seva presència és indicativa del bon o mal funcionament dels ronyons. Un excés de sodi pot comportar la formació de càlculs. El seu símbol químic és Na.
ang. sodium, cast. sodio, fr. sodium.
solidaritat
f. El fet de mostrar-se solidari amb altres persones amb qui hom té consciència de compartir ideals, interessos o objectius pels quals es mena una acció d'ajuda o assistència, bé una acció conjunta, amb la pretensió de millorar un estat de coses o circumstàncies socials que també pugui beneficiar tothom.
ang. solidarity, cast. solidaridad, fr. solidarité.
sonda
f. Instrument cilíndric, allargat i flexible que pot ser metàl·lic, de goma o de material plàstic que es fa servir per explorar, dilatar, injectar o drenar un conducte o part de l'organisme.
ang. sound, cast. sonda, fr. sonde.
SQV
m. Abreviatura comuna de saquinavir. Vegeu saquinavir.
ang. SQV, cast. SQV, fr. SQV.
STARHS
Sigla corresponent a l’anglès Serologic Testing Algorithm for Recent HIV Seroconversions, test serològic per determinar el temps en què s’ha produïït la infecció respecte el moment de realització d’aquest test, i que pot anar fins a uns 5 mesos d’anterioritat. Amb aquest nou tipus de proves serològiques s’obra un nou terreny fins ara no determinat com és conèixer el temps i anterioritat entre el moment de poroduir-se els ifneccions i la del seu diagnòstic el que pot consitituir des del puynt de vista tant mèdic com epidemiològic i de salut pública molt rellevant.
STI
Sigla corresponent a l'anglès Structured Treatment Interruption, interrupció terapèutica. Vegeu interrupció terapèutica.
Stocrin
m. nom comercial de l’efavirenz en determinats països on la marca sustiva no pot ser utilitzada. Stocrin i Sustiva són doncs dues amrcques per aun mateix medicament.
Vegeu efavirenz.
ang. Stocrin, cast. Stocrin, fr. Stocrin.
subpoblació limfocitària
f. Cadascun dels diferents tipus o famílies de limfòcits com són els limfòcits B, els limfòcits T, els NK, els CD3, els CD4, els CD8, etc.
cast. subpoblación linfocitaria, fr. souspopulation lymphocitaire.
sulfa
f. Expressió col·loquial per referir-se a les sulfamides. Vegeu sulfamida.
sulfadiacina
f. Medicament sulfamida utilitzat en el tractament de la toxoplasmosi i de la meningitis.
ang. sulfadiazine, cast. sulfadiacina, fr. sulfadiazine.
sulfamida
f. Tipus d'antibiòtic caracteritzat per contenir sulfur-nitrogen. L'ús de les sulfamides afecta el metabolisme de l'àcid fòlic, i s'utilitza en el tractament de la toxoplasmosi.
ang. sulfa drug, cast. sulfamida, fr. sulfamide.
supervivent de llarga durada
m. Persona infectada pel VIH que es manté clínicament i immunològicament estable i bé pel que fa al recompte de CD4 al llarg d'una dècada, sense haver seguit cap tractament antiretroviral.
ang. long-term nonprogressor, cast. superviviente de larga duración.
suport emocional
m. Recolzament que es dóna a una persona per tal de superar un estat emocional negatiu o depressiu, o millorar el seu estat d'ànim amb vistes a millorar la seva gestió de la malaltia, presa decisions o adhesió al tractament ART.
cast. apoyo emocional, fr. support émotionnel.
supressió viral
f. Reducció de la presència del VIH en plasma per sota dels nivells de detecció com a resultat de l'acció dels medicamentents antiretrovirals.
ang. viral supression, cast. supresión viral, fr. supression virale.
susceptibilitat
f. Possibilitat d’una persona de veure’s infectada per una altra, especialment si ja es apteix una infecció de transmissió sexual. Una persona amb una ITS és més susceptible d’infectar-se pel VIH que una altra sense capaltra infeció.
ang. ; cast. susceptibilidad, fr.
Sustiva
f. Nom comercial de l'inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid, efavirenz. La seva abreviatura comuna és EFV.
ang. Sustiva, cast. Sustiva, fr. Sustiva.
f. Líquid corporal de color vermell que circula per les venes tot transportant l'oxigen i els aliments als teixits i òrgans del cos per a l'acompliment del seu metabolisme. Està constituït pel plasma i elements cel·lulars com són els eritròcits (glòbuls vermells) i els leucòcits (glòbuls blancs) i les plaquetes (trombòcits).
ang. blood, cast. sangre, fr. sang.
sanitari
m. Persona que professionalment es dedica a la sanitat en qualsevol de les seves branques o categories: metge, infermeria, auxiliar de clínica, farmacèutic, etc. amb una formació i coneixements de tipus sanitari.
ang. health worker, cast. sanitario, fr. personnel sanitaire.
santuari
m. Teixit o òrgan en què l'HIV es manté fora de l'abast de l'acció dels fàrmacs per manca d'afluència en els nivells plasmàtics. També se'n diu reservori. El cervell i els testicles són santuaris per al VIH.
ang. sanctuary, cast. santuario, fr. sanctuaire.
saqui
m. Nom col·loquial amb què és anomenat també el medicament saquinavir. Vegeu saquinavir.
saquinavir
m. Inhibidor de la proteasa presentat en dos formats: de càpsules dures de 200 mg. (nom comercial Invirase) i de càpsules toves de 200 mg. (nom comercial Fortovase). La posologia habital en càpsules dures és de 5 càpsules dos cops al dia, i en càpsules toves de de 6 càpsules dos cops al dia. En tos dos casos cal pednre’l durant els àpats o dins les dues hores següents de menjar. La seva abreviatura comuna és SQV.
ang. saquinavir, cast. saquinavir, fr. saquinavir.
sarcoma de Kaposi
m. Tumor del teixit connectiu i de sosteniment de la musculatura i dels vasos sanguinis. És una de les malalties definitòries de sida consistent en lesions que es manifesten a la pell amb taques blavoses, negres o vermelloses. A nivell intern el sarcoma de Kaposi pot afectar també el tracte gastrointestinal, els pulmons, el cor, el fetge els ganglis limfàtics i els ossos.
ang. Kaposi's sarcoma (KS), cast. sarcoma de Kaposi, fr. sarcome de Kaposi.
sarna
f. malaltia cutània contagiosa força comuna, que produeix lesions de forta picor, i que sol presentar-se en plecs de la pell, aixelles, engonals o la regió genital.
score
m. terme anglès usat habitualment en literatura mèdica per signifcar expressió en termes numèrics d’un resultat, nivell o índex. Per ex. score de MELD.
SCS
n. propi m. Acrònim de Servei Català de la Salut. Vegeu Servei Català de la Salut.
secreció vaginal
f. Fluid corporal secretat a l'interior de la vagina, possible transmissor del VIH.
ang. vaginal secretion, cast. secreción vaginal, fr. sécrétion vaginale.
seixanta-nou
m. Pràctica de sexe oral entre dues persones consistent en l'estimulació mútua i simultània dels òrgans genitals respectius, que pot constituir una pràctica de risc si hi ha lesions sagnants o contacte amb fluids corporals transmissors del VIH.
ang. sixty-nine, cast. sesenta y nueve, fr. soixante-neuf.
Selzentry
m.nom de marca que també rep el medicament maraviroc, inhibidor d’entrada del VIH, en altres països.
semen
m. Esperma. Vegeu esperma.
ang. semen, cast. semen, fr. sperme.
seminal
adj. Relatiu o pertanyent al semen. Líquid seminal.
ang. seminal, cast. seminal, fr. séminal.
sèpsia per salmonel·la
f. Infecció generalitzada greu deguda a un focus infecciós (en aquest cas per salmonel·la) que periòdicament passa gèrmens patògens a la sang circulant i dóna lloc a altres focus metastàtics. La simptomatologia és: febre, freqüència cardíaca i pulmonar elevada, leucocitosi, etc. Pot derivar en acidosi làctica, hipotensió, i trastorns mentals. Causa lesions en altres òrgans i teixits atès l'augment de la permeabilitat capil·lar, en el fetge, la mucosa gastrointestinal, el ronyó, el pulmó i la pell. És una de les malalties definitòries de sida.
ang. sepsis, cast. septicemia, fr. sepsis.
septicèmia
f. Una de les malalties definitòries de sida. Vegeu sèpsia per salmonel·la.
ang. septicemia, cast. septicemia, fr. septicémie.
seqüenciació
f. Acció de seqüenciar, l'HIV per exemple. Vegeu seqüenciar.
cast. secuenciación, fr. séquenciation.
seqüenciar
v. tr. Procés de desxiframent de la seqüència linear genètica, o dels àcids nuclèics, d'un virus. Identificació de la disposició ordenada dels nucleòtids que configuren l'ARN viral.
cast. secuenciar, fr. séquencer.
sèric -a
adj. Relatiu o pertanyent al sèrum.
ang. serologic, cast. sérico, fr. sérique.
seroconversió
f. Pas d'un seroestat negatiu a un seroestat positiu, en què es detecten anticossos al VIH en plasma.
ang. seroconversion, cast. seroconversión, fr. séroconversion.
seroconvertit -da
adj. Es diu de la persona que ha passat d'un seroestat negatiu a un seroestat positiu.
ang. seroconvert, cast. seroconvertido, fr. séroconverti.
serodiscordant
(de sèrum i discordança) adj. Es diu de la parella en què no hi ha una seroestat coincident. Es diu de la persona que té un seroestat diferent del d'una altra amb qui manté una relació afectiva o sexual.
cast. serodiscordante, fr. sérodifférent.
seroestat
m. vegeu estat serològic.
serologia
(de sero- i logos) f. Branca de la microbiologia que estudia les relacions entre els antígens i els anticossos, a partir de mostres serològiques o de sang, ja que habitualment és en el corrent sanguini que es troben els anticossos.
ang. serology, cast. serología, fr. sérologie.
serologia
f. anàlisi de sang practicada per determinar l'estat serològic de la persona per la presència d'anticossos, com els del VIH però també per ex. els del CMV, els de la toxoplasmosi, els de les hepatitis, etc.
cast. serología, fr. sérologie, bilan sérologique.
seronegatiu -va
m. i f. Persona que no té anticossos al VIH a la sang, i que no està infectada pel VIH. També se'n diu VIH-.
ang. seronegative, HIV-, cast. seronegativo, fr. séronegatif.
seropositiu -va
m. i f. Persona que té anticossos al VIH a la sang, i que està infectada pel VIH. També se'n diu VIH+.
ang. seropositive, HIV+, cast. seropositivo, fr. séropositif, seropo.
seropositivitat
f. Presència en la sang d’anticossos a un bacteri, virus, ... Estat o condició en què es troba la persona seropositiva. circumstància resultant del fet de ser infectat pel VIH.
ang. ; cast. seropositividad; fr. séropositivité.
seroprevalença
f. Nombre de persones infectades pel VIH per cada 1.000, determinat a partir del seroestat. vegeu també prevalença.
ang. seroprevalence, cast. seroprevalencia, fr. séroprévalence.
seroreversió
f. Pas d'un seroestat positiu a un seroestat negatiu, sense que això no vulgui dir que no es produeixi presència del VIH en l'organisme.
ang. seroconversion, cast. serorreversión, fr. séroreversion.
serorevertit -da
m. i f. Persona que ha passat d'un seroestat positiu a un seroestat negatiu.
cast. serorrevertido, fr. séronégativisé.
serosorting
m. tria de la parella sexual segons el seu serosestat. Així persones seronegatives trien parelles seronegatives, i d’altres seropositives en trien de seropositives. Erròniament però, i segons els rols sexuals adoptats, algunes persones trien una parella sexual serodiscordant amb la creença de no poder-se contagiar, situiació que sols és possible entre persones seronegatives. En cas de persones seropositives i relacions desprotegides es poden produir reinfeccions que compliquin l’activitat del tractament ART.
ang. serosorting, cast. serosorting, fr. serosorting.
sèrum
m. Part líquida de la sang, també anomenada plasma, que transporta les proteïnes, la urea, la creatinina, els minerals, els greixos, enzims i altres elements producte del metabolisme o per tal de ser metabolitzats.
ang. serum, cast. suero, fr. sérum.
Servei Català de la Salut
n. propi m. Organisme autònom del departament de Sanitat de la Generalitat responsable de la gestió i provisió dels serveis sanitaris de la xarxa sanitària pública, des dels CAP fins als hospitals de titularitat pública.
setmana
f. Unitat de mesura temporal en què solen estructuar-se o avaluar-se els tractaments i els estudis clínics. En literatura mèdica, sol emprar-se l’abreviatura anglesa W seguida d’un nombre correspnent a la setmana que es vol identificar, així W12 equival a la setmana 12.
Vegeu també W1.
ang. week; cast. semana; fr. semaine.
sexe oral
m. Pràctica sexual efectuada amb intervenció dels òrgans bucals, com ara els llavis i la llengua (per ex. la fel·lació), constitutives de baix risc de transmissió del VIH, o sense risc mentre no hi hagi lesions ni contacte de fluids corporals transmissors del VIH. El sexe oral sí comporta risc de transmissiódels virus de les hepatitis.
ang. oral sex, cast. sexo oral, fr. sexe oral.
sexe més segur
m. Conjunt de pràctiques sexuals en les quals es prenen mesures per evitar la transmissió o contagi pel VIH, i altres malalties o infeccions de transmissió sexual.
ang. safer sex, cast. sexo más seguro, fr. sexe sans risque, SSR.
shiatsu
m. Pràctica terapèutica d'origen japonès basada en els mateix principi que l'acupuntura, però per mitjà de la pressió aplicada en diversos punts del cos amb els dits o les mans.
ang. shiatsu, cast. shiatsu, fr. shiatsu.
SIATS
m. sigles corresponents a l’expressió Servei d’Informació i Atenció a Treballadors Sexuals. Unitat de servei que promou les pràctiques de sexe més segur i de salut sexual en persones que es dediquen professionalment al sexe.
sida
f. Acrònim de Síndrome d'Immuno-Deficiència Adquirida. Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que altera el sistema immunològic i que pot comportar l'aparició d'altres infeccions que s'hi associen, també dites infeccions oportunistes.
ang. aids, cast. sida, fr. sida.
sida declarada
f. Moment de progressió de la infecció pel VIH en què es fan perceptibles els símptomes o infeccions oportunistes pròpies de la sida, atesa la progressiva minva del nombre de limfòcits CD4 i doncs, pèrdua de la resposta immune. Vegeu també fase final.
cast. sida declarado, fr. sida declaré.
sida pediàtrica
f. Malaltia o infecció pel VIH/sida referida o quan afecta infants i joves.
ang. pediatric aids, cast. sida pediátrico, fr. sida pédiatrique.
sidós -a
m. i f. Persona infectada pel VIH, portadora de la sida.
cast. sidoso, fr. sidéen.
sidós -a
adj. Relatiu o pertanyent a la sida.
cast. sidoso, fr. sidéen.
sidòtic -a
m. i f. Persona infectada pel VIH i que ha arribat a presentar alguns dels símptomes del desenvolupament o progressió a sida. Col·loquialment s'empra en to pejoratiu.
cast. sidótico, fr. sidotique, sidaïque.
sífilis
f. infecció de transmissió sexual deguda al bacteri treponema palladium. La seva transmissió es produeix per un contacte, sense protecció, genital o també orogenital (en el curs d’una fel·lació per exemple). Es descriuen tres fases d’aquesta malaltia, sífilis primària de símptomes lleus i aparició d’ulceracions o xancres, sífilis secundària al cap d’uns mesos amb erupcions cutànies, berrugues, febre, dolors musculars... i sífilis terciària que es desenvolupa en els 10 anys posteriors que pot comportar greus lesions en la majoria dels òrgans interns.
ang. syphilis, cast. sífilis, fr. syphilis.
símptoma
m. Fenomen anormal, funcional o sensitiu, aspecte perceptible relacionat amb una malaltia, que en permet la indentificació o el diagnòstic.
ang. symptom, cast. síntoma, fr. symptôme.
simptomàtic -a
adj. Es diu de la persona infectada pel VIH i que ha manifestat alguna de les infeccions dites oportunistes, associades i definitòries de la sida.
ang. symptomatic, cast. sintomático, fr. symptomatique.
simptomatologia
f. Conjunt de símptomes d'una malaltia. Estudi d'aquests símptomes.
ang. symptomatology, cast. sintomatología, fr. symptomatologie.
sincici
m. Cèl·lula gran formada per la fusió d'altres, que presenta més d'un nucli. En el cas del VIH, fusió observada en cultius d'una cèl·lula infectada amb d'altres adjacents que no ho estan. Segons aquesta capacitat inductora del VIH, aquest es classifica en inductor de sincicis (IS) o no inductor de sincicis (NIS).
ang. syncitium, cast. sincicio, fr. syncite.
síndrome
f. Conjunt de signes, símptomes o afeccions que caracteritzen un procés morbós. Estrictament, rep el nom de la malaltia quan se'n coneix l'element causant. D'aquí que quan no s'havia encara descrit l'HIV com a element causant de la sida aquesta fos anomenada com a síndrome i que posteriorment al 1983, quan l'HIV va ser identificat, les sigles de sida esdevinguessin ja el nom de la malaltia.
ang. syndrome, cast. síndrome, fr. syndrome.
síndrome de Stevens-Johnson
f. Malaltia cutània greu de començament sobtat, amb febre alta, cefalea, afectació de l'estat general, estomatitis amb vesícules als llavis, llengua i mucosa bucal, ulceracions, conjuntivitis, picors arreu del cos, erupcions cutànies, ... Pot resultar d'una severa reacció al·lèrgica a algun medicament (per ex. la nevirapina).
ang. Stevens-Johnson syndrome, cast. síndrome de Stevens-Johnson, fr. syndrome de Stevens-Johnson.
síndrome retroviral aguda
f. Vegeu fase aguda.
sinergia
f. Interacció de dos o més medicaments amb una mateixa finalitat, de manera que la combinació fa que se'n multipliqui l'efecte final i que aquest resulti molt més gran que els de cadascuna de les medicacions administrades individualment.
ang. synergy, cast. sinergia, fr. synergie.
sistema HLA
m. Antigen d'histocompatibilitat. Estructura específica existent a la superfície de les cèl·lules amb caràcter antigènic, és a dir, que permet la captació d'antígens. També es coneix com a HLA (de human lymphocite antigen) o antigen HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
sistema immunitari
m. Conjunt de mecanismes, òrgans (tim per ex.) i cèl·lules (leucòcits, limfòcits, NK, etc.) encarregades de garantir la reacció de l'organisme per defensar-se de la presència d'elements patògens, antígens, infeccions, etc.
ang. immune system, cast. sistema inmunitario, fr. système immunitaire.
sistema limfàtic
m. Conjunt de vasos i ganglis limfàtics per on circula la limfa, i que emmagatzema i madura els limfòcits T.
ang. lymphatic system, cast. sistema linfático, fr. système lymphatique.
sistema nerviós central
m. Conjunt de l'encèfal i de la medul·la espinal. Es pot veure greument afectat pel VIH, sobretot en situació de sida avançada. També hom s'hi refereix per les sigles SNC.
ang. central nervous system (CNS), cast. sistema nervioso central, fr. système nerveux central, SNC.
sistema nerviós perifèric
m. Conjunt dels nervis de l'organisme (motors, sensitius, simpàtics i parasimpàtics). També hom s'hi refereix per les sigles SNP.
ang. peripheral nervous system (PNS), cast. sistema nervioso periférico, fr. système nerveux périphérique, SNP.
sistèmic -a
adj. Que fa referència o abasta el conjunt de l'organisme. Teràpia sistèmica, la que abasta tot l'organisme més enllà dels focus afectats per la malaltia.
ang. systemic, cast. sistémico, fr. systémique.
SK
m. Sigla de sarcoma de Kaposi. Vegeu sarcoma de Kaposi.
ang. KSS, cast. SK, fr. SK.
SNC
m. Acrònim de sistema nerviós central. Vegeu sistema nerviós central.
ang. CNS, cast. SNC, fr. SNC.
SNP
m. Acrònim de sistema nerviós perifèric. Vegeu sistema nerviós perifèric.
ang. PNS, cast. SNP, fr. SNP.
soca
f. Conjunt de virus (HIV) que presenten unes característiques en la seva estructura (genotípiques) que es conserven malgrat l'intens procés de replicació, similars a les del primer tipus de virus a partir del qual s'han reproduït. L'alta variabilitat i mutació del VIH dóna lloc a l'aparició de soques noves. Soca viral.
ang. strain, cast. cepa, fr. souche.
sodi
m. Element químic, present en la sal, que en l'organisme actua com a regulador del nivell d'hidratació. La seva presència és indicativa del bon o mal funcionament dels ronyons. Un excés de sodi pot comportar la formació de càlculs. El seu símbol químic és Na.
ang. sodium, cast. sodio, fr. sodium.
solidaritat
f. El fet de mostrar-se solidari amb altres persones amb qui hom té consciència de compartir ideals, interessos o objectius pels quals es mena una acció d'ajuda o assistència, bé una acció conjunta, amb la pretensió de millorar un estat de coses o circumstàncies socials que també pugui beneficiar tothom.
ang. solidarity, cast. solidaridad, fr. solidarité.
sonda
f. Instrument cilíndric, allargat i flexible que pot ser metàl·lic, de goma o de material plàstic que es fa servir per explorar, dilatar, injectar o drenar un conducte o part de l'organisme.
ang. sound, cast. sonda, fr. sonde.
SQV
m. Abreviatura comuna de saquinavir. Vegeu saquinavir.
ang. SQV, cast. SQV, fr. SQV.
STARHS
Sigla corresponent a l’anglès Serologic Testing Algorithm for Recent HIV Seroconversions, test serològic per determinar el temps en què s’ha produïït la infecció respecte el moment de realització d’aquest test, i que pot anar fins a uns 5 mesos d’anterioritat. Amb aquest nou tipus de proves serològiques s’obra un nou terreny fins ara no determinat com és conèixer el temps i anterioritat entre el moment de poroduir-se els ifneccions i la del seu diagnòstic el que pot consitituir des del puynt de vista tant mèdic com epidemiològic i de salut pública molt rellevant.
STI
Sigla corresponent a l'anglès Structured Treatment Interruption, interrupció terapèutica. Vegeu interrupció terapèutica.
Stocrin
m. nom comercial de l’efavirenz en determinats països on la marca sustiva no pot ser utilitzada. Stocrin i Sustiva són doncs dues amrcques per aun mateix medicament.
Vegeu efavirenz.
ang. Stocrin, cast. Stocrin, fr. Stocrin.
subpoblació limfocitària
f. Cadascun dels diferents tipus o famílies de limfòcits com són els limfòcits B, els limfòcits T, els NK, els CD3, els CD4, els CD8, etc.
cast. subpoblación linfocitaria, fr. souspopulation lymphocitaire.
sulfa
f. Expressió col·loquial per referir-se a les sulfamides. Vegeu sulfamida.
sulfadiacina
f. Medicament sulfamida utilitzat en el tractament de la toxoplasmosi i de la meningitis.
ang. sulfadiazine, cast. sulfadiacina, fr. sulfadiazine.
sulfamida
f. Tipus d'antibiòtic caracteritzat per contenir sulfur-nitrogen. L'ús de les sulfamides afecta el metabolisme de l'àcid fòlic, i s'utilitza en el tractament de la toxoplasmosi.
ang. sulfa drug, cast. sulfamida, fr. sulfamide.
supervivent de llarga durada
m. Persona infectada pel VIH que es manté clínicament i immunològicament estable i bé pel que fa al recompte de CD4 al llarg d'una dècada, sense haver seguit cap tractament antiretroviral.
ang. long-term nonprogressor, cast. superviviente de larga duración.
suport emocional
m. Recolzament que es dóna a una persona per tal de superar un estat emocional negatiu o depressiu, o millorar el seu estat d'ànim amb vistes a millorar la seva gestió de la malaltia, presa decisions o adhesió al tractament ART.
cast. apoyo emocional, fr. support émotionnel.
supressió viral
f. Reducció de la presència del VIH en plasma per sota dels nivells de detecció com a resultat de l'acció dels medicamentents antiretrovirals.
ang. viral supression, cast. supresión viral, fr. supression virale.
susceptibilitat
f. Possibilitat d’una persona de veure’s infectada per una altra, especialment si ja es apteix una infecció de transmissió sexual. Una persona amb una ITS és més susceptible d’infectar-se pel VIH que una altra sense capaltra infeció.
ang. ; cast. susceptibilidad, fr.
Sustiva
f. Nom comercial de l'inhibidor de la transcriptasa inversa, no anàleg de nucleòsid, efavirenz. La seva abreviatura comuna és EFV.
ang. Sustiva, cast. Sustiva, fr. Sustiva.
