p24
f. Proteïna estructural de la càpsida del VIH.
ang. p24, cast. p24, fr. p24.
palla
f. terme col.loquial per designar una estimulció manual de l'òrgan genital d'un mateix o d'una parella per a la consecució de l'orgasme sense coit. Vegeu masturbació.
ang. hand job, cast. paja, fr. branlette.
pal·liatiu -iva
adj. dit del tractament o cura que atenua o suprimeix temporalment els símptomes d’una malaltia sense incidir en allò que l’origina.
ang. palliative, cast. paliativo, fr. palliatif.
pancreatitis
f. Inflamació del pàncrees, que es detecta amb un augment considerable d'amilases a la sang. És un dels possibles efectes col·laterals del ddI.
ang. pancreatitis, cast. pancreatitis, fr. pancréatite.
pàncrees
m. Òrgan annex al duodè (en el tracte digestiu), de forma allargada i emplaçat darrera de l'estómac, encarregat de la secreció d'enzims afavoridors del metabolisme com ara l'amilasa o la insulina.
ang. pancreas, cast. páncreas, fr. pancréas.
pandèmia
f. Epidèmia que afecta un gran nombre de població i que s'estén per diversos països, territoris o continents sense limitació geogràfica, com és el cas de la sida.
ang. pandemia, cast. pandemia, fr. pandémie.
papil·lomavirus
m. Tipus de virus que causa papil·lomes o berrugues. El virus del papil·lomavirus humà és el virus que amb mé freqüència causa lesions cutànies en les persones infectades pel VIH/sida, especialment en homes que tenen relacions sexuals amb altres homes. SIG. VPH.
ang. human papillomavirus (HPV), cast. papilomavirus, fr. papillomavirus.
paracetamol
m. Medicament analgèsic i antipirètic. No provoca irritació gàstrica, a diferència de l'àcid acetilsalicílic o aspirina.
ang. paracetamol, cast. paracetamol, fr. paracétamol.
parella serodiscordant
F. Parella estable en què un dels membres és VIH+ i l’altre no.
parenteral
adj. Que és inrtoduït en el cos per una via que no és la digestiva (o entèrica), i que en el cas de les infeccions pel VIH o dels virus de l’hepatits sol ser la via introvenosa o intramuscular (per injecció).
cast. parenteral, fr. parentéral.
parestèsia
f. Sensació anormal com ara pessigolleig o adormiment de les extermitats. La parestèsia és sovint un símptoma d'una neuropatia perifèrica.
ang. paresthesia, cast. parestesia, fr. paresthésie.
paritari -a
adj. Es diu de la relació que s'estableix entre dues o més persones que parteix d'una situació de partida en condicions d'igualtat. Especialment, en el cas de persones VIH+, l'assistència o el consell paritari és el que s'estableix entre persones seropositives, fet que afavoreix la comprensibilitat, l'acostament i la sinceritat a l'hora d'abordar determinades problemàtiques relacionades amb l'HIV.
ang. equal, cast. paritario, fr. paritaire.
passiu –iva
adj. En una relació sexual, es diu de la persona que té un rol passiu i es deixa conduir durant la relació per la seva parella sexual (actiu –iva). contràriament a algunes creences populars, el desenvolupament d’un rol passiu no comporta major exposició l VIH que per a una persona activa.
ang. passive; cast. pasivo; fr. passif.
pastilla
f. Fórmula farmacèutica sòlida que hom pren per la boca. Es diferencia de les càpsules pel fet que el principi actiu i els excipients constitueixen un mateix conglomerat sense cap cobertura plàstica, i sense que hagi estat sotmès a pressió (comprimit).
ang. tablet, cast. pastilla, fr. pastille.
patogen -a
adj. Es diu de l'element nociu o que provoca una malaltia, que pot ser un material, substància o microorganisme.
ang. pathogen, cast. patógeno, fr. pathogène.
patogènesi
f. Procés de desenvolupament d'una malaltia. Coneixement de les causes o condicions que hi intervenen.
ang. pathogenesis, cast. patogénesis, fr. pathogenie.
patologia
f. Branca científica que té com a objectiu l'estudi de les malalties i els efectes que comporten. Malaltia.
ang. pathology, cast. patología, fr. pathologie.
pautes de tractament
f. pl. Criteris aconsellats per al tractament antiretroviral pel que fa al tipus de teràpia a seguir, especialment pel que fa a la composició farmacològica de la teràpia antiretroviral, segons el pronòstic o de progressió a sida que presenti la persona infectada. Vegeu guidelines, línia de tractament
ang. guidelines, cast. guías de tratamiento.
PCP
f. Sigla corresponent a pneumicystis carinii pneumonia, habitualment utilitzada per referir-se a les pneumònies en persones VIH+.
ang. PCP, cast. PCP, fr. PCP.
PCR
f. Sigla corresponent a polymerase chain reaction, test de la reacció en cadena de la polimerasa. Prova que s'utilitza per mesurar la càrrega viral a la sang.
ang. PCR, cast. PCR, fr. PCR.
pedra
f. Manera col·loquial de referir-se a un càlcul. La seva formació pot ser un efecte col·lateral d'alguns medicaments, especialment en el cas de l'indinavir que en provoca la formació al ronyó. Vegeu càlcul.
ang. stone, cast. piedra, fr. pierre.
penetració
f. Moviment pel qual un cos (habitualment el penis) és o s'introdueix en l'interior d'una altra cavitat o organisme. Acte sexual o coit.
ang. penetrance, cast. penetración, fr. pénétration.
penetració
f. En el procés de replicació del VIH, estadi en què el virus s'acobla a la membrana cel·lular CD4, per tal de penetrar i abocar-hi el seu contingut d'ARN. També se'n diu fusió. Vegeu també fusió.
ang. attachment, entry, cast. fusión, fr. pénétration.
penis
m. Òrgan genital masculí, que en erecció serveix per a la realització d'un coit i la consecució de plaer sexual. També se'n diu fal·lus.
ang. penis, cast. pene, fr. pénis.
pensió
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament, o d'una institució o organisme, pel fet d'haver prestat uns serveis, o determinada per la mort d'un familiar o per una disminució física o psíquica.
ang. pension, cast. pensión, fr. pension.
pensió contributiva
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament, o d'una institució o organisme, després d'uns anys de cotització i que es calcula en el seu import a partir dels anys i de l'import de la cotització. Per a l'accés a una pensió contributiva cal un mínim d'anys de cotització.
cast. pensión contributiva.
pensió no contributiva
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament sense que hi hagi hagut un mínim d'anys i imports cotitzats prèviament. S'atorga per raons d'incapacitat laboral de la persona, o per raons físiques o psíquiques produïdes per una malaltia. El seu import és sempre al mateix per a tothom que s'hi acull. Moltes persones VIH+ han de subsistir amb una pensió no contributiva.
cast. pensión no contributiva.
penta
f. Manera col·loquial de referir-se a la pentamidina. Vegeu pentamidina.
pentafusida
f. Inhibidor de la fusió, que s’administra per injectable per via subcutània i més conegut com a T-20. Vegeu T-20.
ang. pentafuside, cast. pentafusida, fr. pentafuside.
pentamidina
f. Medicament antibiòtic que s'administra com a aerosol en la profilaxi de la PCP, o bé per via intravenosa en el tractament de les pneumònies per PCP.
ang. pentamidine, cast. pentamidina, fr. pentamidine.
PEP
f. Acrònim de l’expressió anglesa Post Exposure Profilaxys. Vegeu profilaxi de postexposició o PPE.
ang. PEP, cast. PPE, fr. PPE.
percentatge de CD4
m. Relació percentual entre el nombre de CD4 i el nombre total de limfòcits. En persones seronegatives habitualment es situa al voltant del 40% mentre que en persones afectades pel VIH sovint és situat per sota del 20%. Darrerament, moltes persones VIH+, amb l'estabilització de la seva situació, han tornat a assolir percentatges superiors al 20% com a senyal de la seva recuperació immunològica. Per al coneixement de l'evolució de les defenses és més fiable el seguiment del percentatge de CD4 i del quocient CD4/CD8 que no pas el nombre absolut de CD4 que s'obté amb els recomptes limfocitaris.
ang. CD4 percent, cast. porcentaje de T4, fr. pourcentage de T4.
perfusió
f. Infusió, per diferenciació d'injecció. Vegeu infusió.
perianal
adj. Es diu de la zona al voltant o propera a l'anus. Situat en l'àrea propera o que afecta l'anus.
ang. perianal, cast. perianal, fr. périanal.
període de latència
m. Període asimptomàtic en els primers anys de la infecció pel VIH. El període de latència, posterior a la primoinfecció i la infecció aguda, es caracteritza per una baixa càrrega viral i uns bons nivells de CD4 però que gradualment evolucionen de manera correlativament inversa fins que l'organisme no té prou capacitat de reposar els CD4 que l'HIV destrueix.
ang. latency, cast. periodo de latencia, fr. période de latence.
període de seroconversió
m. Temps que posterior a la infecció pel VIH i en el qual el cos reacciona amb la creació d’anticossos al virus amb prou nombre que en permetin la seva detecció en sang. Aquest peíode pot durar fins a 2 o 3 mesos.
SIN. Període finestra.
ang. window period; cast. periodo ventana, fr. fenêtre sérologique.
període finestra
m. Temps que ha de transcórrer entre la possible pràctica d'infecció pel VIH i la realització de la prova de detecció d'anticossos.
SIN. Període de seroconversió
ang. window period; cast. periodo ventana, fr. fenêtre sérologique.
PI
m. Sigla corresponent a l'anglès Protease Inhibator, equivalent a inhibidor de la proteasa o IP. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PI, cast. IP, fr. IP o PI, antiprotéase.
pirimetamina
f. Medicament antiprotozoari que s'administra per via oral en el tractament de la toxoplasmosi, juntament amb sulfadiazina. També és conegut pel seu nom comercial Daraprim. És produït per Wellcom.
ang. pyrimethamine, cast. pirimetamina.
PIX
m. Sigla de Programa d'Intercanvi de Xeringues, que s'efectua com a prevenció de la transmissió del VIH en persones UDVI.
cast. programa de intercambio de jeringas.
PK
m. Sigla corresponent a l'anglès Pharmaco-Kinetics. Vegeu farmacocinètica.
placa
f. Terme col·loquial amb què tambè hom es refereix a una radiografia.
placebo
m. Substància neutra que no sorgeix cap efecte en l'organisme i que tanmateix s'administra, com si fos un medicament, en la realització d'estudis comparatius de nous fàrmacs.
ang. placebo, cast. placebo, fr. placebo.
Plan Nacional del Sida
n. propi m. Organisme dependent del Ministeri de Sanitat encarregat d'impulsar i coordinar les accions relatives a la lluita i prevenció de la sida a l'estat espanyol.
planta medicinal
f. Qualsevol planta que en un o més dels seus òrgans conté substàncies que hom pot fer servir amb finalitats terapèutiques. Vegeu també droga vegetal.
ang. medicinal plant, cast. planta medicinal, fr. plante médicinale.
plaqueta
f. Cèl·lula de la sang, que no té nucli, i que intervé principalment en els processos de coagulació de la sang quan es produeix un tall o una ferida. També s'anomena trombòcit.
ang. platelet, cast. plaqueta, fr. plaquette.
plaquetopènia
f. Manca de plaquetes a la sang. També se'n diu trombopènia. Vegeu trombopènia.
ang. thrombocytopenia, cast. plaquetopenia, fr. thrombocytopénie.
plasma
m. Part líquida, habitualment de la sang sense coagular, un cop se'n separen els elements cel·lulars (leucòcits, plaquetes, etc.). També se'n diu plasma sanguini. Està integrat en un 90% per aigua i la resta per lípids (greixos), electròlits, glúcids i nitrogen. Actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives, de les vitamines, de les hormones, dels anticossos i també d'elements patògens, i dels medicaments per combatre'ls.
ang. plasma, cast. plasma, fr. plasma.
plasmàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent al plasma. Plàsmic.
ang. plasmatic, plasmic, cast. plasmático, fr. plasmatique.
plàsmic -a
adj. Plasmàtic. Vegeu plasmàtic.
pluja daurada
f. en el marc d’una relació eròtica o sexual, pràctica que consisteix en què un dels membres de la relació orina sobre l’altra persona o també en la seva boca. Aquesta pràctica comporta risc de transmissió de virus de l’hepatitis A.
ang. golden shower; cast. lluvia dorada; fr. douche dorée.
PML
Sigla de l'anglès corresponent a Progressive Multifocal Leukoencephalopathy. Vegeu encefalopatia multifocal progressiva.
pneumocystis carinii
f. Nom científic dels protozous que povoquen pneumònia, i que afecta especialment les persones seropositives immunodeprimides.
ang. pneumocystis carinii, cast. pneumocystis carinii, fr. pneumocystis
carinii.
pneumònia
f. Inflamació pulmonar aguda caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per un exsudat que es consolida i dóna al pulmó una consistència semblant a la del fetge, produïda per un agent infecciós. En malalts de sida la pneumònia és una de les infeccions definitòries, sovint produïda per pneumocystis carinii.
ang. pneumonia, cast. neumonía, fr. pneumonie.
població sentinella
f. En epidemiologia, terme amb el qual es designa un conjunt d’habitants d’una àrea geogràfica delimitada per tal d’obtenir dades segons que aquesta es vegi afectada, per estudiar l’evolució epidemiològica d’una malaltia o infecció.
ang. sentinel group; cast. población centinela; fr. population sentinelle.
PNU-140690
m. designació genèrcia en fase d’experimetnació donada a l’inhibidor de la proteasa tipranavir.
ang. PNU-140690, cast. PNU-140690, fr. PNU-140690.
polimerasa
f. Enzim catalitzador de la síntesi de l'ADN o de l'ARN.
ang. polymerase, cast. polimerasa, fr. polymerase.
polimorfisme
m. Cadascuna, o el conjunt, de les variacions que presenta l'HIV com a conseqüència de mutacions secundàries experimentades en la seva estructura genètica, que li confereixen resistència als fàrmacs ART. Vegeu també mutació primària i secundària.
ang. polymorphism, cast. polimorfismo, fr. pléommorphisme.
polineuropatia
f. Afectació generalment simètrica de diversos nervis perifèrics que sovint es manifesta per la pèrdua de la capacitat sensitiva de les extremitats (mans, peus i cames, segons el grau), aparellada a una pèrdua de reflexos osteotendinosos i dèficit motor distal. La polineuropatia pot ser conseqüència de la infecció pel VIH, però també pot ser un efecte col·lateral d'alguns medicaments antiretrovirals (per ex. el DDC, DDI, D4T, ritonavir...).
ang. polyneuropathy, cast. polineuropatía, fr. polyneuropathie.
polla
f. Terme col·loquial per referir-se al penis. Vegeu penis.
ang. cock, cast. polla, fr. bite.
portador -a
m. i f. Persona seropositiva o malalta de la sida, tant simptomàtica com asimptomàtica, i per tant susceptible de transmetre l'HIV en
pràctiques de risc.
ang. carrier, cast. portador, fr. porteur.
posologia
f. Manera d'administrar o d'aplicar un medicament, amb expressió de les instruccions i dosis.
ang. posology, cast. posología, fr. posologie.
potassi
m. Element químic que té una gran importància en el metabolisme de la persona. Tot i que no se'l troba en els teixits orgànics, la seva rellevància es dóna per un òptim funcionament del sistema nerviós, l'acció muscular o la respiració. La seva mancança o excés pot afectar el bon funcionament d'òrgans majors com el cor. En persones en estat de sida avançada es dóna la circumstància de manques importants de potassi que cal suplir amb l'administració d'un medicament. Un augment anormal pot ser indicatiu d'un mal funcionament renal.
ang. potassium, cast. potasio, fr. potassium.
PPE
Sigles corresponent a l’expressió profilaxi de postexposició.
Vegeu profilaxi de postexposició.
Ang. PEP; cast. PPE; fr. PPE
pràctica de risc
f. Pràctica o conducta a partir de la qual es pot produir la infecció pel VIH, en transmissió horitzontal, com ara l'ús de drogues per via intravenosa i les relacions sexuals desprotegides i l'infantament, en què es pot produir contacte amb sang o altres fluids corporals (semen i secrecions vaginals) infectats.
ang. risk behavior, cast. práctica de riesgo, fr. practique à risque.
pravastatina
f. Medicament que s'utilitza per reduir les concentracions de colesterol LDL (dolent), el colesterol total i els triglicèrids, i fer augmentar les de colesterol HDL (o bo).
ang. pravastatin, cast. pravastatina, fr. pravastatine.
Pregària interreligiosa sobre la sida
n. propi f. Trobada de caràcter ecumènic que es celebra a Barcelona, a les vigílies de la commemoració del dia 1 de desembre, dia mundial de la sida, com a acte de manifestació espiritual i religiosa. La Pregària interreligiosa ha estat impulsada fins al 1999 per la Fundació Dimensió Sida.
preservatiu
m. Funda de goma (làtex) amb què es cobreix l'òrgan genital (habitualment masculí, si bé també pot ser el femení), per tal d'evitar malalties de transmissió sexual, la sida o bé evitar l'embaràs. Col·loquialment també se'n diu condó, de l'anglès condom.
ang. condom, cast. preservativo, fr. préservatif.
pressió arterial
f. Pressió que la sang efectua sobre les artèries per on circula, que depèn de l'impuls dels batecs del cor, de l'elasticitat de les parets arterials i el volum de la sang, i resistència que es poden produir per l'acumulació de greixos, etc. Els valors de referència varien segons l'edat, sexe, moment, etc. També se'n diu tensió o pressió sanguínia. L'alteració de les màximes de pressió poden suposar problemes cardiovasculars.
ang. blood pressure, cast. presión arterial, fr. pression artérielle.
pretractat -da
adj. Es diu de la persona que en iniciar una teràpia antiretroviral anteriorment ja havia seguit un o diversos tractaments del mateix tipus, si bé amb altres opcions terapèutiques diferents.
ang. treatment-experienced, cast. pretratado, fr. patient traité.
prevalença
f. Terme adoptat per l'OMS el 1966 per indicar la proporció d'afectats d'una determinada malaltia per cada 1.000 habitants d'una àrea geogràfica o social, en un període de temps determinat. La prevalença també s'expressa en nombres absoluts i no percentuals. En el seguiment epidemiològic de la sida, la prevalença es pot referir a grups poblacionals determinats (abans anomenats grups de risc), o bé al nombre de proves de detecció d'anticossos al VIH efectuats en un any.
ang. prevalence, cast. prevalencia, fr. prévalence.
prevenció
f. Activitat o mesura que procura evitar l'aparició d'alteracions en la salut, o bé que s'estenguin afeccions de caràcter epidemiològic com és la sida.
ang. prevention, cast. prevención, fr. prévention.
prevenció primària
f. Activitat o mesura encaminada a prevenir l'inici d'una infecció, o reduir la incidència de la malaltia en els seus inicis. Està especialment en persones amb un nombre inferior de 200 CD4/mm3 per tal de prevenir l’aparició d’infeccions oportunistes. També se'n diu profilaxi primària.
ang. primary prevention, cast. prevención primaria, fr. prevention primaire.
prevenció secundària
f. Activitat o mesura encaminada a reduir la prevalença d'una infecció (en epidemiologia), o la recurrència i efectes d'aquesta un cop s'ha produït. També se'n diu profilaxi secundària.
ang. secondary prevention, cast. prevención secundaria, fr. prevention secondaire.
prevenció terciària
f. En epidemiologia, activitat o mesura encaminada a reduir el nombre i l'impacte de complicacions i seqüeles d'una infecció.
ang. third prevention, cast. prevención terciaria, fr. prevention terciaire.
Prezista
m. Nom comercial de l’inhibidor de la proteasa darunavir. Es presenta en comprimits de 300 mg.. La seva abreviatura comuna és DRV.
ang. Prezista, cast. Prezista, fr. Prezista.
primera línia de tractament
f. Primer tipus de teràpia antiretroviral que es proposa a un pacient naïf. Una adequada primera línia de tractament és important per evitar l'aparició de resistències creuades, que podrien comprometre opcions futures de tractament.
ang. first-line treatment, first-line regimen, cast. primera línea de tratamiento, fr. traitement de première instance.
primoinfecció
f. Infecció pel VIH que té lloc per primera vegada. Primer període en què es produeix un gran augment de la càrrega viral però també una ràpida resposta del sistema immunitari. No sol perllongar-se gaire i la simptomatologia és similar a la d'un estat gripal.
SIN. Fase aguda.
ang. primary HIV infection, cast. primoinfección, fr. primoinfection.
principi actiu
m. Substància present en la composició d'un fàrmac que li confereix les propietats medicamentoses, diferent de l'excipient.
ang. active principle, cast. principio activo, fr. principe actif.
proctòleg –òloga
m. i f. Metge especialista en proctologia.
ang. proctologist; cast. proctólogo; fr. proctologue.
proctologia
f. branca de la medicina que especialitzada en les patologies del recte i de l’anus.
ang. proctology; cast. proctología; fr. proctologie
profàrmac
m. Compost que s'administra essent inactiu i que un cop dins de l'organisme, mitjançant un procés metabòlic, es converteix en un altre medicament actiu.
ang. prodrug, cast. profármaco.
profilàctic -a
adj. Es diu del medicament, acció o teràpia destinada a prevenir una malaltia. Relatiu o pertanyent a la profilaxi.
ang. prophylactic, cast. profiláctico, fr. prophylactique.
profilaxi
f. Tractament preventiu d'una malaltia.
ang. prophylaxis, cast. profilaxis, fr. prophylaxie.
profilaxi de pre-exposició
f. Tractament antiretroviral consistent en una combinació de 3 o més fàrmacs que s'administra a una persona abans que aquesta pugui quedar eventualment exposade al VIH, per tal de prevenir-ne cap contagi.
profilaxi de postexposició
f. Tractament antiretroviral consistent en una combinació de 3 o més fàrmacs que s'administra a una persona abans de 24 hores després de la possible exposició al VIH, com a conseqüència d’una pràctica de risc tipus bareback o un accident com pot ser el trencament del preservatiu. Aquesta profilaxi s’administra per tal de prevenir la infecció, independentment de tenir constància fefaent o no d'haver-se produït, tot i que tampoc representa una garantia absoluta. El tractament es pot perllongar un o diversos mesos. Sovint, també es coneix per les sigles angleses PEP.
SIG. PPE
ang. post-exposure prophylaxis, cast. profilaxis de postexposición, fr. traitement prophylactique de postexposition.
profilaxi primària
f. Vegeu prevenció primària.
profilaxi secundària
f. Vegeu prevenció secundària.
prognosi
f. Previsió de la durada, evolució i desenllaç d'una malaltia, que fa un metge a partir de resultats, exploracions i proves diagnòstiques. Acció de fer un pronòstic d'una malaltia. Més habitualment se'n diu pronòstic.
ang. prognosis, cast. prognosis, fr. pronostic.
progressió a sida
f. Desenvolupament de la infecció pel VIH cap a una situació de sida declarada.
ang. progression to AIDS, cast. progresión a sida.
promiscu –íscua
adj. Persona que manté relacions sexuals simultàniament amb més d’una persona.
ang. promiscuous; cast. promiscuo; fr. promiscue.
promiscuïtat
f. En l’ordre sexual, situació en què en un mateix període temps es mantenen relacions sexuals amb diverses persones alhora. En el cas que aquestes relacions no observin pràctiques de sexe més segur, el risc d’infecció del VIH també és més elevat.
ang. promiscuity; cast. promiscuidad; fr. promiscuité.
promotor
m. En un assig clínic, figura que pot ser una persona o una entitat o empresa, que és la que impulsa i sosté la realització de l'estudi, i que se'n responsabilitza davant l'Administració i per eventuals problemes o efectes adversos que es produeixin en els pacients participants.
cast. promotor, fr. promoteur.
pronòstic
m. Apreciació efectuada sobre la durada, evolució, desenllaç o conseqüències d'una malaltia en el futur a partir de dades objectivables obtingudes de resultats, exploracions i proves diagnòstiques. També se'n diu prognosi. Reservar-se el pronòstic. Pronòstic greu o lleu.
ang. prognosis, cast. pronóstico, fr. pronostic.
proteasa
f. Enzim que actua com a tisora i que talla les cadenes llargues de proteïnes després de la duplicació de l'ADN viral en el nucli de la cèl·lula CD4. D'aquesta acció, en resulten segments curts que es tradueixen en ARN viral que formen nous virions.
ang. protease, cast. proteasa, fr. protéase.
proteïna
f. Molècula orgànica gran, constituïda d'aminoàcids, essencial per a qualsevol tipus de vida que, en l'organisme humà, desenvolupa diverses funcions: plàstica (constitueix un 80% del pes sec de les cèl·lules), energètica, de defensa (els anticossos són proteïnes), bioreguladora (els enzims són proteïnes), de transport, reguladora del pH, control genètic, i hemostàtica.
ang. protein, cast. proteína, fr. protéine.
protocol
m. Document en què es fan constar de manera detallada les pautes terapèutiques, criteris d'inclusió/exclusió, metodologia, objectius, sistemes avaluatius, etc. per a l'estudi del tractament d'una patologia o d'un assaig clínic.
ang. protocol, cast. protocolo, fr. protocole.
protocol
m. Assaig clínic d'un medicament antiretroviral, al qual poden accedir un nombre limitat de seropositius. Vegeu assaig clínic.
protozous
m. pl. Microorganismes unicel·lulars dels quals hi ha més de 50.000 espècies, essent-ne algunes causants d'infeccions oportunistes en persones VIH+, com ara la toxoplasmosi o la criptosporidiosi. Per a la seva vida activa necessiten un medi líquid: aigua, fluid corporal...
ang. protozoa, cast. protozoos, fr. protozoaire.
protrombina
f. Proteïna produïda pel fetge que seveix per a facilitar la coagulació de la sang.
ang. protrombine, cast. protrombin, fr. protrombine.
prova de cribratge
f. En general, prova per a la detecció d’anticossos al’HIV en la sang. Habitualment es tracta del test ELISA, de tipus immunoenzimàtic, o bé una prova ràpida.
Vegeu també cribratge.
prova de confirmació
f. Prova de tipus serològic d’alta fiabilitat per a confirmar al presència d’anticossos en sang del VIH. Aquesta prova és imprescindible per a establir un diagnòstic de seropositivitat. La prova més habitualment utilitzada és el Western blot, i es practica posteriorment a una prova ELISA o una prova ràpida.
Vegeu també Western Blot.
prova de detecció d'anticossos
f. Prova diagnòstica que es realitza a partir de mostres de sang per tal de detectar la presència d'anticossos al VIH en plasma. Les proves més usuals són el test ELISA i el Western Blot (per a la confirmació). També s’utilitzen les anomenades proves ràpides que, si bé de menor fiabilitat, permeten abordar situacions urgents.
cast. prueba del VIH, fr. dépistage.
prova de tropisme
f. Test que es practica epr tal de determinar quin dels coreceptors (CCR5 o bé el CXCR4) empra l’HIV per al seu acoblament al limfòcit CD4.
Vegeu test de tropisme.
prova diagnòstica
f. Tot examen o test a què es sotmet una persona per tal d'obternir-ne unes dades objectives que revelin el seu estat de salut i permetin produir un diagnòstic. En el cas del VIH/sida, les proves diagnòstiques poden ser directes o indirectes segons es busqui conèixer si hi ha hagut resposta immune o creacció d’anticossos al VIH, i doncs presència d’aquest en el cos (prova indirecta, per ex. ELISA), o bé determinar la presència del virus o elements virals en la sang (prova directa). Altres proves diagnòstiques poden ser escàners, radiografies, anàlisis sanguínies, exploracions fisiològiques, etc.
cast. prueba diagnóstica, fr. examen.
prova ràpida
f. test a què es sotmet algú per conèixer el seu seroestat, que es caracteritza per la ràpidesa d’obtenció del resultat al cap d’una mitja hora, i la simplicitat d’execució a partir de mostres de saliva o d’una simple punxada per obtenir una gota de sang. Aquesta prova, de menor fiabilitat que l’ELISA i que pot donar falsos positius o falsos negatius, requereix confirmació posterior. També s’anomena autotest, si bé la seva utilitat es provada si és realitzada amb un acompanyament informatiu adequat.
ang. autotest, cast. prueba rápida, fr. autotest.
proviral
adj. Es diu de l'ARN o de l'ADN que, un cop dins de la cèl·lula hoste (el limfòcit T CD4), es susceptible de reproduir-se per a la formació de nous virions.
ang. proviral, cast. proviral, fr. proviral.
provirus
m. Genoma d'un virus inclòs en el cromosoma de la cèl·lula hoste, que serà replicat en totes les cèl·lules filles.
ang. provirus, cast. provirus, fr. provirus.
psicòtrop
m. Medicament o substància farmacològica que modifica les funcions mentals o les facultats afectives. Els psicòtrops poden ser calmants, estimulants o perturbadors, segons quin en sigui l'efecte.
ang. psychtropic drug, cast. sicotropo, fr. psychotrope.
pulmonia
f. Manera col·loquial de referir-se a les infeccions que afecten de manera aguda el pulmó. En el cas del VIH la pulmonia sol ser provocada per infecció pel pneumocystis carinii. Vegeu pneumònia.
ang. pneumonia, cast. pulmonía, fr. pneumonie.
punció lumbar
f. Operació que consisteix en la introducció d'una agulla a la regió lumbar per tal d'extreure'n líquid cefaloraquídic o injectar-hi substàncies habitualment amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques.
ang. lumbar puncture (LP), cast. punción lumbar, fr. ponction lombaire.
f. Proteïna estructural de la càpsida del VIH.
ang. p24, cast. p24, fr. p24.
palla
f. terme col.loquial per designar una estimulció manual de l'òrgan genital d'un mateix o d'una parella per a la consecució de l'orgasme sense coit. Vegeu masturbació.
ang. hand job, cast. paja, fr. branlette.
pal·liatiu -iva
adj. dit del tractament o cura que atenua o suprimeix temporalment els símptomes d’una malaltia sense incidir en allò que l’origina.
ang. palliative, cast. paliativo, fr. palliatif.
pancreatitis
f. Inflamació del pàncrees, que es detecta amb un augment considerable d'amilases a la sang. És un dels possibles efectes col·laterals del ddI.
ang. pancreatitis, cast. pancreatitis, fr. pancréatite.
pàncrees
m. Òrgan annex al duodè (en el tracte digestiu), de forma allargada i emplaçat darrera de l'estómac, encarregat de la secreció d'enzims afavoridors del metabolisme com ara l'amilasa o la insulina.
ang. pancreas, cast. páncreas, fr. pancréas.
pandèmia
f. Epidèmia que afecta un gran nombre de població i que s'estén per diversos països, territoris o continents sense limitació geogràfica, com és el cas de la sida.
ang. pandemia, cast. pandemia, fr. pandémie.
papil·lomavirus
m. Tipus de virus que causa papil·lomes o berrugues. El virus del papil·lomavirus humà és el virus que amb mé freqüència causa lesions cutànies en les persones infectades pel VIH/sida, especialment en homes que tenen relacions sexuals amb altres homes. SIG. VPH.
ang. human papillomavirus (HPV), cast. papilomavirus, fr. papillomavirus.
paracetamol
m. Medicament analgèsic i antipirètic. No provoca irritació gàstrica, a diferència de l'àcid acetilsalicílic o aspirina.
ang. paracetamol, cast. paracetamol, fr. paracétamol.
parella serodiscordant
F. Parella estable en què un dels membres és VIH+ i l’altre no.
parenteral
adj. Que és inrtoduït en el cos per una via que no és la digestiva (o entèrica), i que en el cas de les infeccions pel VIH o dels virus de l’hepatits sol ser la via introvenosa o intramuscular (per injecció).
cast. parenteral, fr. parentéral.
parestèsia
f. Sensació anormal com ara pessigolleig o adormiment de les extermitats. La parestèsia és sovint un símptoma d'una neuropatia perifèrica.
ang. paresthesia, cast. parestesia, fr. paresthésie.
paritari -a
adj. Es diu de la relació que s'estableix entre dues o més persones que parteix d'una situació de partida en condicions d'igualtat. Especialment, en el cas de persones VIH+, l'assistència o el consell paritari és el que s'estableix entre persones seropositives, fet que afavoreix la comprensibilitat, l'acostament i la sinceritat a l'hora d'abordar determinades problemàtiques relacionades amb l'HIV.
ang. equal, cast. paritario, fr. paritaire.
passiu –iva
adj. En una relació sexual, es diu de la persona que té un rol passiu i es deixa conduir durant la relació per la seva parella sexual (actiu –iva). contràriament a algunes creences populars, el desenvolupament d’un rol passiu no comporta major exposició l VIH que per a una persona activa.
ang. passive; cast. pasivo; fr. passif.
pastilla
f. Fórmula farmacèutica sòlida que hom pren per la boca. Es diferencia de les càpsules pel fet que el principi actiu i els excipients constitueixen un mateix conglomerat sense cap cobertura plàstica, i sense que hagi estat sotmès a pressió (comprimit).
ang. tablet, cast. pastilla, fr. pastille.
patogen -a
adj. Es diu de l'element nociu o que provoca una malaltia, que pot ser un material, substància o microorganisme.
ang. pathogen, cast. patógeno, fr. pathogène.
patogènesi
f. Procés de desenvolupament d'una malaltia. Coneixement de les causes o condicions que hi intervenen.
ang. pathogenesis, cast. patogénesis, fr. pathogenie.
patologia
f. Branca científica que té com a objectiu l'estudi de les malalties i els efectes que comporten. Malaltia.
ang. pathology, cast. patología, fr. pathologie.
pautes de tractament
f. pl. Criteris aconsellats per al tractament antiretroviral pel que fa al tipus de teràpia a seguir, especialment pel que fa a la composició farmacològica de la teràpia antiretroviral, segons el pronòstic o de progressió a sida que presenti la persona infectada. Vegeu guidelines, línia de tractament
ang. guidelines, cast. guías de tratamiento.
PCP
f. Sigla corresponent a pneumicystis carinii pneumonia, habitualment utilitzada per referir-se a les pneumònies en persones VIH+.
ang. PCP, cast. PCP, fr. PCP.
PCR
f. Sigla corresponent a polymerase chain reaction, test de la reacció en cadena de la polimerasa. Prova que s'utilitza per mesurar la càrrega viral a la sang.
ang. PCR, cast. PCR, fr. PCR.
pedra
f. Manera col·loquial de referir-se a un càlcul. La seva formació pot ser un efecte col·lateral d'alguns medicaments, especialment en el cas de l'indinavir que en provoca la formació al ronyó. Vegeu càlcul.
ang. stone, cast. piedra, fr. pierre.
penetració
f. Moviment pel qual un cos (habitualment el penis) és o s'introdueix en l'interior d'una altra cavitat o organisme. Acte sexual o coit.
ang. penetrance, cast. penetración, fr. pénétration.
penetració
f. En el procés de replicació del VIH, estadi en què el virus s'acobla a la membrana cel·lular CD4, per tal de penetrar i abocar-hi el seu contingut d'ARN. També se'n diu fusió. Vegeu també fusió.
ang. attachment, entry, cast. fusión, fr. pénétration.
penis
m. Òrgan genital masculí, que en erecció serveix per a la realització d'un coit i la consecució de plaer sexual. També se'n diu fal·lus.
ang. penis, cast. pene, fr. pénis.
pensió
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament, o d'una institució o organisme, pel fet d'haver prestat uns serveis, o determinada per la mort d'un familiar o per una disminució física o psíquica.
ang. pension, cast. pensión, fr. pension.
pensió contributiva
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament, o d'una institució o organisme, després d'uns anys de cotització i que es calcula en el seu import a partir dels anys i de l'import de la cotització. Per a l'accés a una pensió contributiva cal un mínim d'anys de cotització.
cast. pensión contributiva.
pensió no contributiva
f. Quantitat que hom cobra de l'estat periòdicament sense que hi hagi hagut un mínim d'anys i imports cotitzats prèviament. S'atorga per raons d'incapacitat laboral de la persona, o per raons físiques o psíquiques produïdes per una malaltia. El seu import és sempre al mateix per a tothom que s'hi acull. Moltes persones VIH+ han de subsistir amb una pensió no contributiva.
cast. pensión no contributiva.
penta
f. Manera col·loquial de referir-se a la pentamidina. Vegeu pentamidina.
pentafusida
f. Inhibidor de la fusió, que s’administra per injectable per via subcutània i més conegut com a T-20. Vegeu T-20.
ang. pentafuside, cast. pentafusida, fr. pentafuside.
pentamidina
f. Medicament antibiòtic que s'administra com a aerosol en la profilaxi de la PCP, o bé per via intravenosa en el tractament de les pneumònies per PCP.
ang. pentamidine, cast. pentamidina, fr. pentamidine.
PEP
f. Acrònim de l’expressió anglesa Post Exposure Profilaxys. Vegeu profilaxi de postexposició o PPE.
ang. PEP, cast. PPE, fr. PPE.
percentatge de CD4
m. Relació percentual entre el nombre de CD4 i el nombre total de limfòcits. En persones seronegatives habitualment es situa al voltant del 40% mentre que en persones afectades pel VIH sovint és situat per sota del 20%. Darrerament, moltes persones VIH+, amb l'estabilització de la seva situació, han tornat a assolir percentatges superiors al 20% com a senyal de la seva recuperació immunològica. Per al coneixement de l'evolució de les defenses és més fiable el seguiment del percentatge de CD4 i del quocient CD4/CD8 que no pas el nombre absolut de CD4 que s'obté amb els recomptes limfocitaris.
ang. CD4 percent, cast. porcentaje de T4, fr. pourcentage de T4.
perfusió
f. Infusió, per diferenciació d'injecció. Vegeu infusió.
perianal
adj. Es diu de la zona al voltant o propera a l'anus. Situat en l'àrea propera o que afecta l'anus.
ang. perianal, cast. perianal, fr. périanal.
període de latència
m. Període asimptomàtic en els primers anys de la infecció pel VIH. El període de latència, posterior a la primoinfecció i la infecció aguda, es caracteritza per una baixa càrrega viral i uns bons nivells de CD4 però que gradualment evolucionen de manera correlativament inversa fins que l'organisme no té prou capacitat de reposar els CD4 que l'HIV destrueix.
ang. latency, cast. periodo de latencia, fr. période de latence.
període de seroconversió
m. Temps que posterior a la infecció pel VIH i en el qual el cos reacciona amb la creació d’anticossos al virus amb prou nombre que en permetin la seva detecció en sang. Aquest peíode pot durar fins a 2 o 3 mesos.
SIN. Període finestra.
ang. window period; cast. periodo ventana, fr. fenêtre sérologique.
període finestra
m. Temps que ha de transcórrer entre la possible pràctica d'infecció pel VIH i la realització de la prova de detecció d'anticossos.
SIN. Període de seroconversió
ang. window period; cast. periodo ventana, fr. fenêtre sérologique.
PI
m. Sigla corresponent a l'anglès Protease Inhibator, equivalent a inhibidor de la proteasa o IP. Vegeu inhibidor de la proteasa.
ang. PI, cast. IP, fr. IP o PI, antiprotéase.
pirimetamina
f. Medicament antiprotozoari que s'administra per via oral en el tractament de la toxoplasmosi, juntament amb sulfadiazina. També és conegut pel seu nom comercial Daraprim. És produït per Wellcom.
ang. pyrimethamine, cast. pirimetamina.
PIX
m. Sigla de Programa d'Intercanvi de Xeringues, que s'efectua com a prevenció de la transmissió del VIH en persones UDVI.
cast. programa de intercambio de jeringas.
PK
m. Sigla corresponent a l'anglès Pharmaco-Kinetics. Vegeu farmacocinètica.
placa
f. Terme col·loquial amb què tambè hom es refereix a una radiografia.
placebo
m. Substància neutra que no sorgeix cap efecte en l'organisme i que tanmateix s'administra, com si fos un medicament, en la realització d'estudis comparatius de nous fàrmacs.
ang. placebo, cast. placebo, fr. placebo.
Plan Nacional del Sida
n. propi m. Organisme dependent del Ministeri de Sanitat encarregat d'impulsar i coordinar les accions relatives a la lluita i prevenció de la sida a l'estat espanyol.
planta medicinal
f. Qualsevol planta que en un o més dels seus òrgans conté substàncies que hom pot fer servir amb finalitats terapèutiques. Vegeu també droga vegetal.
ang. medicinal plant, cast. planta medicinal, fr. plante médicinale.
plaqueta
f. Cèl·lula de la sang, que no té nucli, i que intervé principalment en els processos de coagulació de la sang quan es produeix un tall o una ferida. També s'anomena trombòcit.
ang. platelet, cast. plaqueta, fr. plaquette.
plaquetopènia
f. Manca de plaquetes a la sang. També se'n diu trombopènia. Vegeu trombopènia.
ang. thrombocytopenia, cast. plaquetopenia, fr. thrombocytopénie.
plasma
m. Part líquida, habitualment de la sang sense coagular, un cop se'n separen els elements cel·lulars (leucòcits, plaquetes, etc.). També se'n diu plasma sanguini. Està integrat en un 90% per aigua i la resta per lípids (greixos), electròlits, glúcids i nitrogen. Actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives, de les vitamines, de les hormones, dels anticossos i també d'elements patògens, i dels medicaments per combatre'ls.
ang. plasma, cast. plasma, fr. plasma.
plasmàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent al plasma. Plàsmic.
ang. plasmatic, plasmic, cast. plasmático, fr. plasmatique.
plàsmic -a
adj. Plasmàtic. Vegeu plasmàtic.
pluja daurada
f. en el marc d’una relació eròtica o sexual, pràctica que consisteix en què un dels membres de la relació orina sobre l’altra persona o també en la seva boca. Aquesta pràctica comporta risc de transmissió de virus de l’hepatitis A.
ang. golden shower; cast. lluvia dorada; fr. douche dorée.
PML
Sigla de l'anglès corresponent a Progressive Multifocal Leukoencephalopathy. Vegeu encefalopatia multifocal progressiva.
pneumocystis carinii
f. Nom científic dels protozous que povoquen pneumònia, i que afecta especialment les persones seropositives immunodeprimides.
ang. pneumocystis carinii, cast. pneumocystis carinii, fr. pneumocystis
carinii.
pneumònia
f. Inflamació pulmonar aguda caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per un exsudat que es consolida i dóna al pulmó una consistència semblant a la del fetge, produïda per un agent infecciós. En malalts de sida la pneumònia és una de les infeccions definitòries, sovint produïda per pneumocystis carinii.
ang. pneumonia, cast. neumonía, fr. pneumonie.
població sentinella
f. En epidemiologia, terme amb el qual es designa un conjunt d’habitants d’una àrea geogràfica delimitada per tal d’obtenir dades segons que aquesta es vegi afectada, per estudiar l’evolució epidemiològica d’una malaltia o infecció.
ang. sentinel group; cast. población centinela; fr. population sentinelle.
PNU-140690
m. designació genèrcia en fase d’experimetnació donada a l’inhibidor de la proteasa tipranavir.
ang. PNU-140690, cast. PNU-140690, fr. PNU-140690.
polimerasa
f. Enzim catalitzador de la síntesi de l'ADN o de l'ARN.
ang. polymerase, cast. polimerasa, fr. polymerase.
polimorfisme
m. Cadascuna, o el conjunt, de les variacions que presenta l'HIV com a conseqüència de mutacions secundàries experimentades en la seva estructura genètica, que li confereixen resistència als fàrmacs ART. Vegeu també mutació primària i secundària.
ang. polymorphism, cast. polimorfismo, fr. pléommorphisme.
polineuropatia
f. Afectació generalment simètrica de diversos nervis perifèrics que sovint es manifesta per la pèrdua de la capacitat sensitiva de les extremitats (mans, peus i cames, segons el grau), aparellada a una pèrdua de reflexos osteotendinosos i dèficit motor distal. La polineuropatia pot ser conseqüència de la infecció pel VIH, però també pot ser un efecte col·lateral d'alguns medicaments antiretrovirals (per ex. el DDC, DDI, D4T, ritonavir...).
ang. polyneuropathy, cast. polineuropatía, fr. polyneuropathie.
polla
f. Terme col·loquial per referir-se al penis. Vegeu penis.
ang. cock, cast. polla, fr. bite.
portador -a
m. i f. Persona seropositiva o malalta de la sida, tant simptomàtica com asimptomàtica, i per tant susceptible de transmetre l'HIV en
pràctiques de risc.
ang. carrier, cast. portador, fr. porteur.
posologia
f. Manera d'administrar o d'aplicar un medicament, amb expressió de les instruccions i dosis.
ang. posology, cast. posología, fr. posologie.
potassi
m. Element químic que té una gran importància en el metabolisme de la persona. Tot i que no se'l troba en els teixits orgànics, la seva rellevància es dóna per un òptim funcionament del sistema nerviós, l'acció muscular o la respiració. La seva mancança o excés pot afectar el bon funcionament d'òrgans majors com el cor. En persones en estat de sida avançada es dóna la circumstància de manques importants de potassi que cal suplir amb l'administració d'un medicament. Un augment anormal pot ser indicatiu d'un mal funcionament renal.
ang. potassium, cast. potasio, fr. potassium.
PPE
Sigles corresponent a l’expressió profilaxi de postexposició.
Vegeu profilaxi de postexposició.
Ang. PEP; cast. PPE; fr. PPE
pràctica de risc
f. Pràctica o conducta a partir de la qual es pot produir la infecció pel VIH, en transmissió horitzontal, com ara l'ús de drogues per via intravenosa i les relacions sexuals desprotegides i l'infantament, en què es pot produir contacte amb sang o altres fluids corporals (semen i secrecions vaginals) infectats.
ang. risk behavior, cast. práctica de riesgo, fr. practique à risque.
pravastatina
f. Medicament que s'utilitza per reduir les concentracions de colesterol LDL (dolent), el colesterol total i els triglicèrids, i fer augmentar les de colesterol HDL (o bo).
ang. pravastatin, cast. pravastatina, fr. pravastatine.
Pregària interreligiosa sobre la sida
n. propi f. Trobada de caràcter ecumènic que es celebra a Barcelona, a les vigílies de la commemoració del dia 1 de desembre, dia mundial de la sida, com a acte de manifestació espiritual i religiosa. La Pregària interreligiosa ha estat impulsada fins al 1999 per la Fundació Dimensió Sida.
preservatiu
m. Funda de goma (làtex) amb què es cobreix l'òrgan genital (habitualment masculí, si bé també pot ser el femení), per tal d'evitar malalties de transmissió sexual, la sida o bé evitar l'embaràs. Col·loquialment també se'n diu condó, de l'anglès condom.
ang. condom, cast. preservativo, fr. préservatif.
pressió arterial
f. Pressió que la sang efectua sobre les artèries per on circula, que depèn de l'impuls dels batecs del cor, de l'elasticitat de les parets arterials i el volum de la sang, i resistència que es poden produir per l'acumulació de greixos, etc. Els valors de referència varien segons l'edat, sexe, moment, etc. També se'n diu tensió o pressió sanguínia. L'alteració de les màximes de pressió poden suposar problemes cardiovasculars.
ang. blood pressure, cast. presión arterial, fr. pression artérielle.
pretractat -da
adj. Es diu de la persona que en iniciar una teràpia antiretroviral anteriorment ja havia seguit un o diversos tractaments del mateix tipus, si bé amb altres opcions terapèutiques diferents.
ang. treatment-experienced, cast. pretratado, fr. patient traité.
prevalença
f. Terme adoptat per l'OMS el 1966 per indicar la proporció d'afectats d'una determinada malaltia per cada 1.000 habitants d'una àrea geogràfica o social, en un període de temps determinat. La prevalença també s'expressa en nombres absoluts i no percentuals. En el seguiment epidemiològic de la sida, la prevalença es pot referir a grups poblacionals determinats (abans anomenats grups de risc), o bé al nombre de proves de detecció d'anticossos al VIH efectuats en un any.
ang. prevalence, cast. prevalencia, fr. prévalence.
prevenció
f. Activitat o mesura que procura evitar l'aparició d'alteracions en la salut, o bé que s'estenguin afeccions de caràcter epidemiològic com és la sida.
ang. prevention, cast. prevención, fr. prévention.
prevenció primària
f. Activitat o mesura encaminada a prevenir l'inici d'una infecció, o reduir la incidència de la malaltia en els seus inicis. Està especialment en persones amb un nombre inferior de 200 CD4/mm3 per tal de prevenir l’aparició d’infeccions oportunistes. També se'n diu profilaxi primària.
ang. primary prevention, cast. prevención primaria, fr. prevention primaire.
prevenció secundària
f. Activitat o mesura encaminada a reduir la prevalença d'una infecció (en epidemiologia), o la recurrència i efectes d'aquesta un cop s'ha produït. També se'n diu profilaxi secundària.
ang. secondary prevention, cast. prevención secundaria, fr. prevention secondaire.
prevenció terciària
f. En epidemiologia, activitat o mesura encaminada a reduir el nombre i l'impacte de complicacions i seqüeles d'una infecció.
ang. third prevention, cast. prevención terciaria, fr. prevention terciaire.
Prezista
m. Nom comercial de l’inhibidor de la proteasa darunavir. Es presenta en comprimits de 300 mg.. La seva abreviatura comuna és DRV.
ang. Prezista, cast. Prezista, fr. Prezista.
primera línia de tractament
f. Primer tipus de teràpia antiretroviral que es proposa a un pacient naïf. Una adequada primera línia de tractament és important per evitar l'aparició de resistències creuades, que podrien comprometre opcions futures de tractament.
ang. first-line treatment, first-line regimen, cast. primera línea de tratamiento, fr. traitement de première instance.
primoinfecció
f. Infecció pel VIH que té lloc per primera vegada. Primer període en què es produeix un gran augment de la càrrega viral però també una ràpida resposta del sistema immunitari. No sol perllongar-se gaire i la simptomatologia és similar a la d'un estat gripal.
SIN. Fase aguda.
ang. primary HIV infection, cast. primoinfección, fr. primoinfection.
principi actiu
m. Substància present en la composició d'un fàrmac que li confereix les propietats medicamentoses, diferent de l'excipient.
ang. active principle, cast. principio activo, fr. principe actif.
proctòleg –òloga
m. i f. Metge especialista en proctologia.
ang. proctologist; cast. proctólogo; fr. proctologue.
proctologia
f. branca de la medicina que especialitzada en les patologies del recte i de l’anus.
ang. proctology; cast. proctología; fr. proctologie
profàrmac
m. Compost que s'administra essent inactiu i que un cop dins de l'organisme, mitjançant un procés metabòlic, es converteix en un altre medicament actiu.
ang. prodrug, cast. profármaco.
profilàctic -a
adj. Es diu del medicament, acció o teràpia destinada a prevenir una malaltia. Relatiu o pertanyent a la profilaxi.
ang. prophylactic, cast. profiláctico, fr. prophylactique.
profilaxi
f. Tractament preventiu d'una malaltia.
ang. prophylaxis, cast. profilaxis, fr. prophylaxie.
profilaxi de pre-exposició
f. Tractament antiretroviral consistent en una combinació de 3 o més fàrmacs que s'administra a una persona abans que aquesta pugui quedar eventualment exposade al VIH, per tal de prevenir-ne cap contagi.
profilaxi de postexposició
f. Tractament antiretroviral consistent en una combinació de 3 o més fàrmacs que s'administra a una persona abans de 24 hores després de la possible exposició al VIH, com a conseqüència d’una pràctica de risc tipus bareback o un accident com pot ser el trencament del preservatiu. Aquesta profilaxi s’administra per tal de prevenir la infecció, independentment de tenir constància fefaent o no d'haver-se produït, tot i que tampoc representa una garantia absoluta. El tractament es pot perllongar un o diversos mesos. Sovint, també es coneix per les sigles angleses PEP.
SIG. PPE
ang. post-exposure prophylaxis, cast. profilaxis de postexposición, fr. traitement prophylactique de postexposition.
profilaxi primària
f. Vegeu prevenció primària.
profilaxi secundària
f. Vegeu prevenció secundària.
prognosi
f. Previsió de la durada, evolució i desenllaç d'una malaltia, que fa un metge a partir de resultats, exploracions i proves diagnòstiques. Acció de fer un pronòstic d'una malaltia. Més habitualment se'n diu pronòstic.
ang. prognosis, cast. prognosis, fr. pronostic.
progressió a sida
f. Desenvolupament de la infecció pel VIH cap a una situació de sida declarada.
ang. progression to AIDS, cast. progresión a sida.
promiscu –íscua
adj. Persona que manté relacions sexuals simultàniament amb més d’una persona.
ang. promiscuous; cast. promiscuo; fr. promiscue.
promiscuïtat
f. En l’ordre sexual, situació en què en un mateix període temps es mantenen relacions sexuals amb diverses persones alhora. En el cas que aquestes relacions no observin pràctiques de sexe més segur, el risc d’infecció del VIH també és més elevat.
ang. promiscuity; cast. promiscuidad; fr. promiscuité.
promotor
m. En un assig clínic, figura que pot ser una persona o una entitat o empresa, que és la que impulsa i sosté la realització de l'estudi, i que se'n responsabilitza davant l'Administració i per eventuals problemes o efectes adversos que es produeixin en els pacients participants.
cast. promotor, fr. promoteur.
pronòstic
m. Apreciació efectuada sobre la durada, evolució, desenllaç o conseqüències d'una malaltia en el futur a partir de dades objectivables obtingudes de resultats, exploracions i proves diagnòstiques. També se'n diu prognosi. Reservar-se el pronòstic. Pronòstic greu o lleu.
ang. prognosis, cast. pronóstico, fr. pronostic.
proteasa
f. Enzim que actua com a tisora i que talla les cadenes llargues de proteïnes després de la duplicació de l'ADN viral en el nucli de la cèl·lula CD4. D'aquesta acció, en resulten segments curts que es tradueixen en ARN viral que formen nous virions.
ang. protease, cast. proteasa, fr. protéase.
proteïna
f. Molècula orgànica gran, constituïda d'aminoàcids, essencial per a qualsevol tipus de vida que, en l'organisme humà, desenvolupa diverses funcions: plàstica (constitueix un 80% del pes sec de les cèl·lules), energètica, de defensa (els anticossos són proteïnes), bioreguladora (els enzims són proteïnes), de transport, reguladora del pH, control genètic, i hemostàtica.
ang. protein, cast. proteína, fr. protéine.
protocol
m. Document en què es fan constar de manera detallada les pautes terapèutiques, criteris d'inclusió/exclusió, metodologia, objectius, sistemes avaluatius, etc. per a l'estudi del tractament d'una patologia o d'un assaig clínic.
ang. protocol, cast. protocolo, fr. protocole.
protocol
m. Assaig clínic d'un medicament antiretroviral, al qual poden accedir un nombre limitat de seropositius. Vegeu assaig clínic.
protozous
m. pl. Microorganismes unicel·lulars dels quals hi ha més de 50.000 espècies, essent-ne algunes causants d'infeccions oportunistes en persones VIH+, com ara la toxoplasmosi o la criptosporidiosi. Per a la seva vida activa necessiten un medi líquid: aigua, fluid corporal...
ang. protozoa, cast. protozoos, fr. protozoaire.
protrombina
f. Proteïna produïda pel fetge que seveix per a facilitar la coagulació de la sang.
ang. protrombine, cast. protrombin, fr. protrombine.
prova de cribratge
f. En general, prova per a la detecció d’anticossos al’HIV en la sang. Habitualment es tracta del test ELISA, de tipus immunoenzimàtic, o bé una prova ràpida.
Vegeu també cribratge.
prova de confirmació
f. Prova de tipus serològic d’alta fiabilitat per a confirmar al presència d’anticossos en sang del VIH. Aquesta prova és imprescindible per a establir un diagnòstic de seropositivitat. La prova més habitualment utilitzada és el Western blot, i es practica posteriorment a una prova ELISA o una prova ràpida.
Vegeu també Western Blot.
prova de detecció d'anticossos
f. Prova diagnòstica que es realitza a partir de mostres de sang per tal de detectar la presència d'anticossos al VIH en plasma. Les proves més usuals són el test ELISA i el Western Blot (per a la confirmació). També s’utilitzen les anomenades proves ràpides que, si bé de menor fiabilitat, permeten abordar situacions urgents.
cast. prueba del VIH, fr. dépistage.
prova de tropisme
f. Test que es practica epr tal de determinar quin dels coreceptors (CCR5 o bé el CXCR4) empra l’HIV per al seu acoblament al limfòcit CD4.
Vegeu test de tropisme.
prova diagnòstica
f. Tot examen o test a què es sotmet una persona per tal d'obternir-ne unes dades objectives que revelin el seu estat de salut i permetin produir un diagnòstic. En el cas del VIH/sida, les proves diagnòstiques poden ser directes o indirectes segons es busqui conèixer si hi ha hagut resposta immune o creacció d’anticossos al VIH, i doncs presència d’aquest en el cos (prova indirecta, per ex. ELISA), o bé determinar la presència del virus o elements virals en la sang (prova directa). Altres proves diagnòstiques poden ser escàners, radiografies, anàlisis sanguínies, exploracions fisiològiques, etc.
cast. prueba diagnóstica, fr. examen.
prova ràpida
f. test a què es sotmet algú per conèixer el seu seroestat, que es caracteritza per la ràpidesa d’obtenció del resultat al cap d’una mitja hora, i la simplicitat d’execució a partir de mostres de saliva o d’una simple punxada per obtenir una gota de sang. Aquesta prova, de menor fiabilitat que l’ELISA i que pot donar falsos positius o falsos negatius, requereix confirmació posterior. També s’anomena autotest, si bé la seva utilitat es provada si és realitzada amb un acompanyament informatiu adequat.
ang. autotest, cast. prueba rápida, fr. autotest.
proviral
adj. Es diu de l'ARN o de l'ADN que, un cop dins de la cèl·lula hoste (el limfòcit T CD4), es susceptible de reproduir-se per a la formació de nous virions.
ang. proviral, cast. proviral, fr. proviral.
provirus
m. Genoma d'un virus inclòs en el cromosoma de la cèl·lula hoste, que serà replicat en totes les cèl·lules filles.
ang. provirus, cast. provirus, fr. provirus.
psicòtrop
m. Medicament o substància farmacològica que modifica les funcions mentals o les facultats afectives. Els psicòtrops poden ser calmants, estimulants o perturbadors, segons quin en sigui l'efecte.
ang. psychtropic drug, cast. sicotropo, fr. psychotrope.
pulmonia
f. Manera col·loquial de referir-se a les infeccions que afecten de manera aguda el pulmó. En el cas del VIH la pulmonia sol ser provocada per infecció pel pneumocystis carinii. Vegeu pneumònia.
ang. pneumonia, cast. pulmonía, fr. pneumonie.
punció lumbar
f. Operació que consisteix en la introducció d'una agulla a la regió lumbar per tal d'extreure'n líquid cefaloraquídic o injectar-hi substàncies habitualment amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques.
ang. lumbar puncture (LP), cast. punción lumbar, fr. ponction lombaire.
