MAC
m. Sigla de Mycobacterium Avium Complex, important infecció oportunista provocada per aquest mateix bacteri, que se sol trobar al terra o en la pols. En persones seropositives el MAC pot afectar de manera severa el fetge, els ganglis limfàtics, el tracte intestinal, etc. provoca febre, cansament, diarrees, pèrdua de pes... i sol afectar quan la davallada de defenses és per sota dels 100 CD4.
ang. MAC, MAI, cast. MAC, fr. MAC.
macròfag
m. Cèl·lula especialment gran que es caracteritza per la seva capacitat fagocitària (ingestió i destrucció d'antígens), que es pot desplaçar pel teixit conjuntiu i que col·labora amb els imfòcits T i B en la producció d'anticossos. Els macròfags també poden ser infectats pel VIH.
ang. macrophage, cast. macrófago, fr. macrophage.
maduració
m. En el procés de replicació del VIH, moment en què les noves cadenes d'ARN viral són segmentades en fragments més curts per l'acció de l'enzim proteasa, perquè puguin posteriorment formar nous virions.
vegeu també acoblament.
ang. translation, cast. maduración, fr. maturation.
MAI
m. Sigla corresponent a Micobacterium Avium Intracellulare.Vegeu MAC.
ang. MAI, cast. MAI, fr. MAC.
mal de cap
m. Cefalàlgia, cefalea. Percepció desagradable que hom experimenta a la part cranial que pot induir a una alteració de l'estat d'ànim, fins i tot de la personalitat. El mal de cap pot estar associat amb l'ús de determinats fàrmacs antiretroviorals com a efecte secundari. També pot ser conseqüència d'afeccions o mal funcionament del fetge.
ang. headache, cast. dolor de cabeza, fr. mal de tête.
malalt -a
m. i f. Persona amb un estat de salut precari, que pateix una malaltia.
ang. ill, cast. enfermo, fr. malade.
malalt crònic
m. Persona que pateix una afecció o malaltia que està en situació controlada o que no avança significativament durant un període llarg de temps, i que ha de seguir periòdicament controls mèdics com ara anàlisis sanguínies o altres proves diagnòstiques per determinar-ne el grau d'estabilitat. Sovint, però, l'estabilitat de l'afecció es deu gràcies a una acció terpèutica o el seguiment d'un tractament. Actualment moltes persones VIH+ es poden considerar de fet com a malalts crònics, si bé requereixen d'un seguiment sovintejat i el tractament d'efectes col·laterals produïts per la medicació antiretroviral.
ang. chronic patient, cast. enfermo crónico, fr. malade chronique.
malalt de sida
m. i f. Persona afectada per la síndrome d’immunodeficiència adquirida i n’ha manifestat alguna simptomatologia o bé que ja ha progressat a estadi de sida declarada.
ang, AIDS patien; cast. enfermo de sida; fr. sidéen.
malaltia
f. Alteració orgànica o funcional de l'organisme considerada des d'un punt de vista evolutiu i identificable. Procés morbós que afecte el cos.
ang. disease, cast. enfermedad, fr. maladie.
malaltia de declaració obligatòria
f. Malaltia infecciosa i transmissible que, per les seves característiques epidemiològiques que poden afectar la salut pública, s'ha de declarar prescriptivament amb la finalitat de poder-ne efectuar un seguiment evolutiu, estudi de l'abast, incidència en la societat, vies de transmissió i graus de mortalitat. Es coneix per la sigla MDO.
cast. enfermedad de declaración obligatoria, fr. maladie à déclaration obligatoire.
malaltia de Madelung
f. Lipomatosi. Vegeu lipomatosi, i també lipodistròfia.
malaltia de transmissió sexual
f. Malaltia susceptible de ser transmesa també per contacte o pràctiques sexuals com a via de contagi. També s'expressa amb les sigles MTS.
ang. sexually transmitted disease, cast. enfermedad de trasmisión sexual, fr.
maladie sexuellement transmissible.
malaltia definitòria de sida
f. Malaltia relacionada amb la infecció per HIV i que afecta les persones seropositives de manera greu a partir de la davallada de defenses, i que segons el CDC és un dels símptomes definitoris de sida. Entre aquestes malalties hi ha la pneumònia (PCP), el MAC (o MAI), la demència, les tuberculosis, el sarcoma de Kaposi, la retinitis per CMV, la caquèxia, els herpes, els limfomes, la histoplasmosi, les candidiasis, etc.
ang. Aids-Defining Illness, cast. enfermedad definitoria de sida.
malaltia oportunista
f. Vegeu infecció oportunista.
maligne -a
adj. Es diu del mal o malaltia, del creixement descontrolat de tumors o cèl·lules, que afecten nocivament altres òrgans o teixits de la vora, o distals via sanguínia (metàstasis). Per definició, els càncers són sempre malignes. Tumor maligne.
ang. malignant, cast. maligno.
malignitat
f. Qualitat de maligne.
ang. malignancy, fr. malignité.
mamada
f. Terme col·loquial per referir-se a la fel·lació. Vegeu fel·lació.
ang. blow job, cast. mamada, fr. pipe, sucette.
Manifest del Dia Mundial de la Sida
m. Comunicat institucional que difon massivament en forma de cartell la Generalitat de Catalunya en ocasió del dia mundial de la sida, per tal de inistir i mantenir la cosncienciació ciutadana. Aquesta comunicat es publica amb el suport de nombroses entitats i personalitats de la societat civil de Catalunya de tots els àmbits i també de les associacions que terballen en el terreny de l’atencció i prevenció de la sida.
maraviroc
m. Medicament antiretrovrial inhibidor d’entrada del VIH, que bloqueja el coreceptor CCR5. Es comercialitza amb els noms de Celsentri o Selzentry. Es presenta en comprimits de 150 mg. i 300 mg. La designació en fase d’experimentació és UK-427.857.
ang. maraviroc, cast. maraviroc, fr. maraviroc.
marcador
m. Element o dada bàsica indicativa de quin és l'estat o evolució de la malaltia, o si n'hi ha cap. La càrrega viral i els tests de resistències (marcadors virològics), el nombre de defenses (marcador biològic) són els principals marcadors de la progressió o cronicitat de la sida en una persona.
ang. marker, cast. marcador, fr. marqueur.
marcador predictiu
m. en les ifneccions per virus de lkes hepatitis, els marcadors predictius corresponen a les dades obejctivadbles que permten avaluar quina serà l’evolució de la infecció hepàtica i el seu tractament. Entre aquests marcador hi ha la càrrega viral, la càrrega viral referida a la durada de tractament (setmana 4, 12, 24 o 48...) etc.
mareig
m. Malestar general sovint aparellat d'angúnia, mal de cap, vòmits, vertigen, etc. provocat per alteració de la tonicitat dels vestíbuls de l'orella i del nervi vague, que provoca inestabilitat.
ang. sick feeling, dizziness, cast. mareo, fr. mal au coeur.
marge d'oblit
m. Franja de temps de què hom disposa per prendre un medicament ART, posterior a l'horari prescrit, en el qual encara es manté una càrrega mínima acceptable d'aquest en plasma sense córrer el risc de permetre la replicació del VIH.
ang. forgiveness, cast. margen de perdón.
massa muscular
f. Conjunt de la massa corpòria que constitueixen els músculs, al marge dels teixist adiposos (greixos) o de la massa òssia. Conjunt de fibres o teixits musculars.
ang. muscle mass, cast. masa muscular, fr. masse musculaire.
masturbació
f. Pràctica sexual consistent en l'estimulació manual dels òrgans sexuals d'un mateix o d'una parella per a la consecució de l'orgasme, sense coit. No és una pràctica de risc de contagi per HIV si no hi ha lesions sagnants en contacte amb fluids corporals transmissors d'aquest virus.
ang. masturbation, cast. masturbación, fr. masturbation.
MDO
f. Acrònim de malaltia de declaració obligatòria. Vegeu malaltia de declaració obligatòria.
cast. EDO, fr. MDO.
medecina
f. Expressió popular sinònima de medicament. Vegeu medicament. També se'n diu remei. Cal no confondre amb Medicina (ciència).
ang. drug, cast. medicina, fr. remède.
medicació antiretroviral
f. Medicació que s'administra per combatre la replicació i l'acció d'un retrovirus com l'HIV en l'organisme, com són els inhibidors de la transcriptasa inversa, de la proteasa o de la fusió.
ang. ART treatment, cast. medicación antirretroviral, fr. médicament anti-retroviral.
medicació antiviral
f. Medicació que s'administra per combatre la replicació i l'acció del virus en l'organisme. Dit també de la medicació antiretroviral com són els inhibidors de la transcriptasa inversa, de la proteasa o de la fusió.
ang. antiviral drug, cast. medicación antiviral, fr. médicament antiviral.
medicació estrangera
f. Tipus de medicació no registrada ni comercialitzada al propi país i tampoc no disponible, per a l'obtenció de la qual cal seguir un procediment de petició i autorització per a la seva importació, que realitza el ministeri de sanitat.
cast. medicación extranjera.
medicació parenteral
f. Medicació que s'administra per via parenteral.
cast. medicación parenteral.
medicació profilàtica
f. Medicació administrada en VIH+ per tal de prevenir l'aparició de malalties o infeccions oportunistes relacionades amb la sida, o altres no necessàriament relacionades però que podrien causar un deteriorament en l'estat de la persona agreujant la patologia de sida o facilitar-ne la progressió.
cast. medicación profiláctica, fr. traitement prophylactique.
medicament
m. Substància, simple o composta, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques contra una malaltia, per tal de guarir-la o alleugerir-la. Els medicaments poden ser preparats naturals (galènics, elaborats pel farmacèutic), preparacions o fórmules magistrals (elaborats pel farmacèutic segons les prescripcions i fórmula d'un metge), o especials, és a dir, elaborats, registrats i supervisats en la seva composició, eficàcia i innocuitat per l'administració pública. També se'n diu medecina, o col·loquialment remei.
ang. medicament, drug, cast. medicamento, fr. médicament.
medicina alternativa
f. Conjunt de pràctiques i de tractaments que van des de la medicina tradicional xinesa (que inclou l'acupuntura, la moxibustió... per ex.), l'homeopatia fins a tractaments a base d'herbes, amb finalitats terapèutiques que eviten la toxicitat i els efectes adversos, i que generalment no són reconeguts per la pràctica mèdica occidental estandarditzada (o medicina al·lopàtica). Se'n diu alternativa quan el seu ús es produeix en lloc de la medicina tradicional occidental (que s'exclou). També se'n pot dir medicina complementària.
ang. alternative medicine, cast. medicina alternativa, fr. medecine alternative.
medicina complementària
f. Manera de referir-se també a la medicina alternativa (vegeu medicina alternativa) si bé amb el matís que la seva pràctica no nega els beneficis de la medicina tradicional occidental ni l'exclou. Ans al contrari procura de complementar-se amb les teràpies pròpies de la medicina estandarditzada occidental, per tal de millorar-ne els efectes o pal·liar els efectes adversos o la toxicitat.
ang. complementary medicine, cast. medicina complementaria, fr. medecine complementaire.
medicina holística
f. Pràctica mèdica basada en el poders naturals del cos, la manera com un òrgan n'afecta d'altres i com tot es relaciona amb l'entorn. Es basa en l'holisme, doctrina de Jan Christian Smuts (1870-1950), segons la qual l'home és un tot indivisible que no es pot interpretar a partir dels seus components (físics, psíquics o fisiològics) de manera separada. Sistema d'explicació global.
ang. holistic medicine, cast. medicina holística, fr. medecine holistique.
medul·la
f. Part central o més interna de determinats òrgans, per oposició a les escorces (còrtex) o superfícies. Col·loquialment se'n sol dir moll.
ang. medulla, cast. médula, fr. moelle.
medul·la espinal
f. Part del sistema nerviós central que es troba a l'interior del conducte vertebral (columna), des de l'occipital fins a la primera vèrtebra lumbar. Està formada per una substància grisa. Representa el lligam entre els centres nerviosos superiors i els perifèrics.
ang. bone marrow, cast. médula espinal, fr. moelle épinière.
medul·la òssia
f. Moll de l'os. Vegeu moll de l'os.
ang. bone marrow, cast. médula ósea, fr. moelle des os.
medul·lar
adj. Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal o al moll de l'os. Es diu també de quelcom que hom considera essencial.
ang. medullary, cast. medular, fr. médullaire.
megahaart
m. Tractament ART altament eficaç (HAART) compost del màxim possible de fàrmacs, o de més fàrmacs que els habituals en una teràpia combinada o HAART (normalment 3 o 4 fàrmacs ART).
ang. megahaart, cast. negahaart, fr. mégahaart.
MELD
Sigles de l’anglès Model for end Stage Liver Disease. El MELD és un dels valors que s’utilitza per mesurar l’estadi d’una infecció del fetge de manera d’establir-ne una possible predicció evolutiva i de les seves possibilitats terapèutiques. El MELD és un valor obtigut per un model matemàtic a partir de valors obstinguts en laboratori sobre bilirrubina,c reatinina i INR.
Vegeu també Child-Pugh.
ang. MELD; cast. MELD, fr. MELD
melsa
f. Gran òrgan limfàtic situat a la cavitat abdominal amb diverses funcions com ara la renovació hemàtica (destrucció dels glòbuls vermells degradats, plaquetes,...), atraure elements estranys a la sang, la formació (en adults) de limfòcits i anticossos, i l'emmagatzamatge de glòbuls vermells.
ang. spleen, cast. bazo, fr. rate.
Memorial Internacional de la Sida
m. Diada que té lloc a diversos països, en què s'exhibeix el Tapís Memorial de la Sida en record de les persones mortes per la malaltia.
ang. AIDS Memorial Day, cast. Memorial Internacional del Sida, fr. Mémorial International du Sida.
meningitis
f. Inflamació de les meninges, membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal. Pot ser causada per un bacteri, un fong o un virus.
ang. meningitis, cast. meningitis, fr. méningite.
metabolisme
m. Conjunt de processos químics i físics per a l'assimilació d'una substància dins l'organisme i així produir o mantenir matèria corporal (anabolisme), o bé produir l'energia que l'organisme necessita (catabolisme). El metabolisme agrupa les funcions de la nutrició, la respiració (oxigenació dels nutrients) i la síntesi de les molècules estructurals.
ang. metabolism, cast. metabolismo, fr. métabolisme.
metabolitzar
v. tr. Transformar una substància a través de processos metabòlics (metabolisme) a l'interior de l'organisme, de manera que és assimilada Els medicaments antiretrovirals s'han de metabolitzar per ser eficaços en la seva acció contra l'HIV.
ang. (to) metabolize, cast. metabolizar, fr. métaboliser.
metge -essa
m. i f. Persona que té la formació adient i que practica legalment la medicina. També se'n diu col·loquialment i de manera impròpia doctor o doctora.
ang. physician, cast. médico, fr. médecin.
metge, -essa de capçalera
m. i f. Professional mèdic de caire generalista que intervé en elmarc d’un ambulatori o centre d’atenció primària al qual cada persona està assignat. Per a una primera diagnosi i posterior derivació a un especialista, cal mantenir prèviament una visita amb el metge de capçalera.
cast. médico de cabecera; fr. médecin généraliste.
metge, -essa resident
m. i f. Metge titulat que resideix en un hospital durant un període determinat de formació, habitualment conduent a una especialització. Col·loquialment també se'n diu resident.
cast. médico residente, fr. interne.
mètodes de barrera
m. pl. Dit dels elements físics amb els quals es practica sexe més segur a fí d’evitar així la transmissió del VIH i altres infeccions de transmissió sexual. Així, són barreres protecotes els preservatius masculí i femení, o alres elements físics que evitin un contacte directe orogenital en cas de fel·lacions o cunnilingus.
mètode de DNA ramificat
m. Mètode de mesurament de la càrrega viral, diferent de la PCR, basat en l'amplificació genètica de l'ADN viral. És més fiable i menys susceptible a contaminacions de les mostres. Els resultats expressen el nombre de partícules virals per m3 de plasma. La seva abreviatura comuna en literatura mèdica és bDNA.
ang. branched DNA method, cast. técnica de ADN ramificado, fr. test d’ADN ramifié.
mètode de l’antigen p24
m. mètode de detecció de la presència del virus de la sida en plasma a partir del nivell de concentració de la proteïna p24 en plasma, i que sol emprar-se per tal d’estalviar-se l’espera del període finestra.
ang. p24 antigen test; cast. prueba del antígeno p24; fr. test de l’antigène p24.
miàlgia
f. Dolor muscular.
ang. myalgia, cast. mialgia, fr. myalgie.
micobacteri
m. Classe de bacteri de tipus filamentós (com els bacils), de caràcter aeròbic (que es transmet per l'aire), causant entre d'altres de malalties com la tuberculosi (bacil de Cock), la lepra o el MAC.
ang. mycobacterium, cast. micobacteria, fr. mycobactérie.
micosi
f. Tota afecció o malaltia causada per la presència de fongs.
ang. mycosis, cast. micosis, fr. mycose.
microbi
m. Organisme microscòpic, no perceptible per la simple visió de l'ull, de caràcter patogen per al cos com ara els bacteris, els fongs, els protozous o els virus.
ang. microbe, cast. microbio, fr. microbe.
microbicida
m. Substància que s’aplica a la vagina en forma de crema o gel per tal de reduir les possibles infeccions de transmissió sexual causades per bacteris i virus. Actualemnt hi ha en fase d’estudi i desenvolupament diversos mirobicides per tal de millorar-ne l’efectivitat i esdevenir un mètode de barrera i prevenció del VIH i altres ITS.
ang. microbidice; cast. microbicida; fr. microbicide.
microlesió
f. Lesió de dimensions molt reduïdes, de vegades inperceptibles a simple vista, que poden permetre la transmissió del VIH. Vegeu també abrasió.
cast. microlesión.
mielitis
f. Inflamació de la medul·la espinal o vertebral.
ang. myelitis, cast. mielitis, fr. myelite.
mielopatia
f. Malaltia que afecta la medul·la espinal, especialment en situacions de marcada immunodepressió (per sota de 100 CD4).
ang. myelopathy, cast. mielopatía, fr. myélopathie.
mielosupressió
f. Efecte col·lateral de diversos medicaments anticancerígens o antiretrovirals (per ex. l'AZT), que inhibeix la capacitat productiva de la medul·la espinal de crear glòbuls vermells (anèmia), glòbuls blancs (leucopènia o trombocitopènia), cosa que pot repercutir en un estat de cansament i l'aparició o l'aparició d'infeccions.
ang. myelosuppression, bone marrow supression, cast. mielosupresión, fr. myélosuppression.
miopatia
f. Malaltia que afecta els músculs, normalment com a conseqüència d'una altra afecció (alteracions metabòliques o intoxicacions). La miopatia pot resultar dels efectes tòxics de l'AZT o bé ser conseqüència de la mateixa infecció pel VIH.
ang. myopathy, cast. miopatia, fr. myopathie.
MIP-1
f. Sigla de l'anglès Macrophage Inflammatory Protein-1. Quimiocina que s'uneix als coreceptor CCR5 i que interfereix la fusió del VIH amb cèl·lules CD4 no infectades. N'hi ha de dos tipus, alfa i beta. Vegeu també quimiocina.
ang. MIP-1, cast. MIP-1, fr. MIP-1.
mitocondri
m. Òrgan del citoplasma cel·lular, de forma rodona o allargada, important per a la producció d'energia (catabolisme). La seva activitat metabòlica, però, és molt variada: cicle de Krebs, oxidació dels àcids grassos, fosforilació oxidativa, cadena respiratòria. Actualment se n'estudia el paper pel que fa a l'acidosi làctica (toxicitat mitocondrial) i, en conseqüència, la lipodistròfia en pesones VIH+.
ang. mitochondrion, cast. mitocondria, fr. mitochondrie.
mitosi
f. Procés de divisió cel·lular, en el qual el cromosoma es desdobla de manera que els cèl·lules resultants tenen, en el mateix nombre, els mateixos cromosomes que la cèl·lula d'origen.
ang. mitosis, cast. mitosis, fr. mitose.
MK-0518
m. nom en fase experimental del medicament inhibidor de la integrasa raltegravir. Es comercialitza amb el nom Isentress.
ang. MK-0518, cast. MK-0518, fr. MK-0518.
moll de l'os
m. Substància tova que ompla la part interior dels ossos que, a més d'altres funcions, presideix la formació de les cèl·lules de la sang, entre les quals, evidentment, els leucòcits i els limfòcits.
ang. medulla, marrow, cast. tuétano, fr. moelle des os.
mol·lusc contagiós
m. Afecció de la pell caracteritzada per la formació de petits tumors cutanis tous i rodons. De caràcter infecciós, és causada per un virus de grans dimensions. Afecta principalment la cara, el coll i el tronc.
ang. molluscum contagiosum, cast. molusco, fr. molluscum.
monitoratge
m. procés d’obtenció i de seguiment de les dades que es produeixen en el tractament d’un pacient, per tal de valorar el seu estadi evolutiu en la malaltia, el pronòstic, i orientar la diagnosi.
ang. monitoring; cast. monitorización; fr. monitorage.
monòcit
m. Leucòcit mononuclear, que també s'anomena leucòcit gran, amb un protoplasma abundant i un nucli amb forma de ronyó. Té una gran activitat fagocítica i també es troba als ganglis limfàctics, al moll de l'os, etc.
ang. monocyte, cast. monocito, fr. monocyte.
monoinfecció
f. situació o estat serològic d’una persona VIH+ sols afecatda per una variant del virus de la sida, o bé que no presenta cap coinfecció amb cap virus de l’hepatitis.
monoteràpia
f. Teràpia antiretroviral basada en l'administració d'un sol fàrmac. Als inicis del tractament de l'epidèmia la monoteràpia amb AZT era usual, si bé actualment s'ha estès de manera generalitzada l'ús de teràpies combinades. Una situació de monoteràpia actualment es dóna en situacions especials per tal de mantenir una mínima pressió contra l'HIV, si bé això comporta el risc de creació de resistència al fàrmac en qüestió.
ang. monotherapy, cast. monoterapia, fr. monothérapie.
mort cerebral
f. Estat d'aturada irreversible de les funcions cerebrals, amb absència de respiració espontània, conservació de la funció cardiocirculatòria i traçat pla d'encefalogrames. El malalt pot ser mantingut en estat de vida artificiós mitjançant l'aplicació de la respiració automàtica i l'administració de líquids intravenosos. En aquest estat és que hom pot procedir a l'extracció d'òrgans per a un eventual trasplantament. També se'n diu coma irreversible.
ang. brain death, cast. muerte cerebral, fr. mort cérébrale, coma dépassé.
mosques volants
f. pl. Taques o punts negres que es mouen i apareixen en el camp visual, conseqüència de la retinitis per CMV. Aquestes taques són causades per elements del cos vitri que projecten llur ombra sobre la retina.
ang. floaters, cast. moscas volantes, fr. mouches volantes.
moxa
f. Massa de fulles d'artemísia o altre material combustible per ser cremat en la pràctica de la moxibustió. Vegeu moxibustió.
ang. moxa, cast. moxa, fr. moxa.
moxibustió
f. Pràctica de la medicina tradicional xinesa consistent en la crema de moxa sobre determinats punts concrets de la pell i així aconseguir-ne una estimulació, similar o major que els de l'acupuntura quan es practica juntament amb aquesta, per guarir el dolor o amb finalitats terapèutiques.
ang. moxibustion, cast. moxibustión, fr. moxibustion.
MTS
f. Sigla de malaltia de transmissió sexual.
ang. STD, cast. ETS, fr. MST.
mucosa
f. Membrana de cobreix l'interior dels òrgans buits que comuniquen amb l'exterior, com ara els teixits del tracte digestiu, aparell urinari, reproductiu, etc. tret de les orelles.
ang. mucous membrane, mucosa, cast. mucosa, fr. muqueuse.
multicèntric
adj. Es diu de l'estudi o assaig clínic en el prenen part diversos centres hospitalaris. Vegeu també estudi multicèntric.
ang. multicentered, cast. multicéntrico, fr. multicentrique.
mutació
f. Alteració, canvi, pèrdua o guany en en l'estructura del material genètic d'una cèl·lula o d'un virus com l'HIV. Les mutacions es produeixen bé espontàniament, per errors comesos en el procés de reproducció, bé per factors de l'entorn com pot ser la pressió de determinats fàrmacs. Cada mutació o suma de mutacions genètiques del VIH alteren la seva sensibilitat a l'acció dels fàrmacs ART, i equivalen a la creació de resistències als medicaments (vegeu resistència). Aquestes alteracions en l'estructura genètica del VIH poden ser reversibles, algunes, i també heretables, per la qual cosa el comportament fenotípic del VIH també es veu alterat.
ang. mutation, cast. mutación, fr. mutation.
mutació major
f. Dit de les mutacions del VIH que el tornen resistent al fàrmac antiretroviral fins a provocar-ne la pèrdua de la seva activitat o eficàcia. Una sola mutació major nocomporta resistència absoluta a cap inhibidor de la proteasa.
ang. major mutation, cast. mutación mayor, fr. mutation majeure.
mutació menor o minoritària
Veg. Mutació oculta.
mutació oculta
f. tipus de mutació del VIH no detectable en els tests estàndars de genotip de resistències.
ang. hidden mutation, cast. mutación oculta, fr. mutation oculte.
mutació primària
f. Mutació del VIH que afecta el tipus d'unió del fàrmac ART al seu objectiu viral, el que fa que calgui un augment de la quantitat de fàrmac per a la inhibició de l'enzim en qüestió.
ang. primary mutation, cast. mutación primaria, fr. mutation primaire.
mutació secundària
f. Mutació que modula la resistència i la capacitat replicativa del virus que ja ha desenvolupat alguna resistència primària. Es pot tractar sovint de virus no sotmesos a pressió farmacològica.
ang. secondary mutation, cast. mutación secundaria, fr. mutation secondaire.
Myambutol
m. Nom comercial amb què és produït el medicament antibiòtic d'acció micobacte-riana etambutol, per al tractament tant del MAC o de la tuberculosi.
ang. Myambutol, cast. Myambutol.
m. Sigla de Mycobacterium Avium Complex, important infecció oportunista provocada per aquest mateix bacteri, que se sol trobar al terra o en la pols. En persones seropositives el MAC pot afectar de manera severa el fetge, els ganglis limfàtics, el tracte intestinal, etc. provoca febre, cansament, diarrees, pèrdua de pes... i sol afectar quan la davallada de defenses és per sota dels 100 CD4.
ang. MAC, MAI, cast. MAC, fr. MAC.
macròfag
m. Cèl·lula especialment gran que es caracteritza per la seva capacitat fagocitària (ingestió i destrucció d'antígens), que es pot desplaçar pel teixit conjuntiu i que col·labora amb els imfòcits T i B en la producció d'anticossos. Els macròfags també poden ser infectats pel VIH.
ang. macrophage, cast. macrófago, fr. macrophage.
maduració
m. En el procés de replicació del VIH, moment en què les noves cadenes d'ARN viral són segmentades en fragments més curts per l'acció de l'enzim proteasa, perquè puguin posteriorment formar nous virions.
vegeu també acoblament.
ang. translation, cast. maduración, fr. maturation.
MAI
m. Sigla corresponent a Micobacterium Avium Intracellulare.Vegeu MAC.
ang. MAI, cast. MAI, fr. MAC.
mal de cap
m. Cefalàlgia, cefalea. Percepció desagradable que hom experimenta a la part cranial que pot induir a una alteració de l'estat d'ànim, fins i tot de la personalitat. El mal de cap pot estar associat amb l'ús de determinats fàrmacs antiretroviorals com a efecte secundari. També pot ser conseqüència d'afeccions o mal funcionament del fetge.
ang. headache, cast. dolor de cabeza, fr. mal de tête.
malalt -a
m. i f. Persona amb un estat de salut precari, que pateix una malaltia.
ang. ill, cast. enfermo, fr. malade.
malalt crònic
m. Persona que pateix una afecció o malaltia que està en situació controlada o que no avança significativament durant un període llarg de temps, i que ha de seguir periòdicament controls mèdics com ara anàlisis sanguínies o altres proves diagnòstiques per determinar-ne el grau d'estabilitat. Sovint, però, l'estabilitat de l'afecció es deu gràcies a una acció terpèutica o el seguiment d'un tractament. Actualment moltes persones VIH+ es poden considerar de fet com a malalts crònics, si bé requereixen d'un seguiment sovintejat i el tractament d'efectes col·laterals produïts per la medicació antiretroviral.
ang. chronic patient, cast. enfermo crónico, fr. malade chronique.
malalt de sida
m. i f. Persona afectada per la síndrome d’immunodeficiència adquirida i n’ha manifestat alguna simptomatologia o bé que ja ha progressat a estadi de sida declarada.
ang, AIDS patien; cast. enfermo de sida; fr. sidéen.
malaltia
f. Alteració orgànica o funcional de l'organisme considerada des d'un punt de vista evolutiu i identificable. Procés morbós que afecte el cos.
ang. disease, cast. enfermedad, fr. maladie.
malaltia de declaració obligatòria
f. Malaltia infecciosa i transmissible que, per les seves característiques epidemiològiques que poden afectar la salut pública, s'ha de declarar prescriptivament amb la finalitat de poder-ne efectuar un seguiment evolutiu, estudi de l'abast, incidència en la societat, vies de transmissió i graus de mortalitat. Es coneix per la sigla MDO.
cast. enfermedad de declaración obligatoria, fr. maladie à déclaration obligatoire.
malaltia de Madelung
f. Lipomatosi. Vegeu lipomatosi, i també lipodistròfia.
malaltia de transmissió sexual
f. Malaltia susceptible de ser transmesa també per contacte o pràctiques sexuals com a via de contagi. També s'expressa amb les sigles MTS.
ang. sexually transmitted disease, cast. enfermedad de trasmisión sexual, fr.
maladie sexuellement transmissible.
malaltia definitòria de sida
f. Malaltia relacionada amb la infecció per HIV i que afecta les persones seropositives de manera greu a partir de la davallada de defenses, i que segons el CDC és un dels símptomes definitoris de sida. Entre aquestes malalties hi ha la pneumònia (PCP), el MAC (o MAI), la demència, les tuberculosis, el sarcoma de Kaposi, la retinitis per CMV, la caquèxia, els herpes, els limfomes, la histoplasmosi, les candidiasis, etc.
ang. Aids-Defining Illness, cast. enfermedad definitoria de sida.
malaltia oportunista
f. Vegeu infecció oportunista.
maligne -a
adj. Es diu del mal o malaltia, del creixement descontrolat de tumors o cèl·lules, que afecten nocivament altres òrgans o teixits de la vora, o distals via sanguínia (metàstasis). Per definició, els càncers són sempre malignes. Tumor maligne.
ang. malignant, cast. maligno.
malignitat
f. Qualitat de maligne.
ang. malignancy, fr. malignité.
mamada
f. Terme col·loquial per referir-se a la fel·lació. Vegeu fel·lació.
ang. blow job, cast. mamada, fr. pipe, sucette.
Manifest del Dia Mundial de la Sida
m. Comunicat institucional que difon massivament en forma de cartell la Generalitat de Catalunya en ocasió del dia mundial de la sida, per tal de inistir i mantenir la cosncienciació ciutadana. Aquesta comunicat es publica amb el suport de nombroses entitats i personalitats de la societat civil de Catalunya de tots els àmbits i també de les associacions que terballen en el terreny de l’atencció i prevenció de la sida.
maraviroc
m. Medicament antiretrovrial inhibidor d’entrada del VIH, que bloqueja el coreceptor CCR5. Es comercialitza amb els noms de Celsentri o Selzentry. Es presenta en comprimits de 150 mg. i 300 mg. La designació en fase d’experimentació és UK-427.857.
ang. maraviroc, cast. maraviroc, fr. maraviroc.
marcador
m. Element o dada bàsica indicativa de quin és l'estat o evolució de la malaltia, o si n'hi ha cap. La càrrega viral i els tests de resistències (marcadors virològics), el nombre de defenses (marcador biològic) són els principals marcadors de la progressió o cronicitat de la sida en una persona.
ang. marker, cast. marcador, fr. marqueur.
marcador predictiu
m. en les ifneccions per virus de lkes hepatitis, els marcadors predictius corresponen a les dades obejctivadbles que permten avaluar quina serà l’evolució de la infecció hepàtica i el seu tractament. Entre aquests marcador hi ha la càrrega viral, la càrrega viral referida a la durada de tractament (setmana 4, 12, 24 o 48...) etc.
mareig
m. Malestar general sovint aparellat d'angúnia, mal de cap, vòmits, vertigen, etc. provocat per alteració de la tonicitat dels vestíbuls de l'orella i del nervi vague, que provoca inestabilitat.
ang. sick feeling, dizziness, cast. mareo, fr. mal au coeur.
marge d'oblit
m. Franja de temps de què hom disposa per prendre un medicament ART, posterior a l'horari prescrit, en el qual encara es manté una càrrega mínima acceptable d'aquest en plasma sense córrer el risc de permetre la replicació del VIH.
ang. forgiveness, cast. margen de perdón.
massa muscular
f. Conjunt de la massa corpòria que constitueixen els músculs, al marge dels teixist adiposos (greixos) o de la massa òssia. Conjunt de fibres o teixits musculars.
ang. muscle mass, cast. masa muscular, fr. masse musculaire.
masturbació
f. Pràctica sexual consistent en l'estimulació manual dels òrgans sexuals d'un mateix o d'una parella per a la consecució de l'orgasme, sense coit. No és una pràctica de risc de contagi per HIV si no hi ha lesions sagnants en contacte amb fluids corporals transmissors d'aquest virus.
ang. masturbation, cast. masturbación, fr. masturbation.
MDO
f. Acrònim de malaltia de declaració obligatòria. Vegeu malaltia de declaració obligatòria.
cast. EDO, fr. MDO.
medecina
f. Expressió popular sinònima de medicament. Vegeu medicament. També se'n diu remei. Cal no confondre amb Medicina (ciència).
ang. drug, cast. medicina, fr. remède.
medicació antiretroviral
f. Medicació que s'administra per combatre la replicació i l'acció d'un retrovirus com l'HIV en l'organisme, com són els inhibidors de la transcriptasa inversa, de la proteasa o de la fusió.
ang. ART treatment, cast. medicación antirretroviral, fr. médicament anti-retroviral.
medicació antiviral
f. Medicació que s'administra per combatre la replicació i l'acció del virus en l'organisme. Dit també de la medicació antiretroviral com són els inhibidors de la transcriptasa inversa, de la proteasa o de la fusió.
ang. antiviral drug, cast. medicación antiviral, fr. médicament antiviral.
medicació estrangera
f. Tipus de medicació no registrada ni comercialitzada al propi país i tampoc no disponible, per a l'obtenció de la qual cal seguir un procediment de petició i autorització per a la seva importació, que realitza el ministeri de sanitat.
cast. medicación extranjera.
medicació parenteral
f. Medicació que s'administra per via parenteral.
cast. medicación parenteral.
medicació profilàtica
f. Medicació administrada en VIH+ per tal de prevenir l'aparició de malalties o infeccions oportunistes relacionades amb la sida, o altres no necessàriament relacionades però que podrien causar un deteriorament en l'estat de la persona agreujant la patologia de sida o facilitar-ne la progressió.
cast. medicación profiláctica, fr. traitement prophylactique.
medicament
m. Substància, simple o composta, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques contra una malaltia, per tal de guarir-la o alleugerir-la. Els medicaments poden ser preparats naturals (galènics, elaborats pel farmacèutic), preparacions o fórmules magistrals (elaborats pel farmacèutic segons les prescripcions i fórmula d'un metge), o especials, és a dir, elaborats, registrats i supervisats en la seva composició, eficàcia i innocuitat per l'administració pública. També se'n diu medecina, o col·loquialment remei.
ang. medicament, drug, cast. medicamento, fr. médicament.
medicina alternativa
f. Conjunt de pràctiques i de tractaments que van des de la medicina tradicional xinesa (que inclou l'acupuntura, la moxibustió... per ex.), l'homeopatia fins a tractaments a base d'herbes, amb finalitats terapèutiques que eviten la toxicitat i els efectes adversos, i que generalment no són reconeguts per la pràctica mèdica occidental estandarditzada (o medicina al·lopàtica). Se'n diu alternativa quan el seu ús es produeix en lloc de la medicina tradicional occidental (que s'exclou). També se'n pot dir medicina complementària.
ang. alternative medicine, cast. medicina alternativa, fr. medecine alternative.
medicina complementària
f. Manera de referir-se també a la medicina alternativa (vegeu medicina alternativa) si bé amb el matís que la seva pràctica no nega els beneficis de la medicina tradicional occidental ni l'exclou. Ans al contrari procura de complementar-se amb les teràpies pròpies de la medicina estandarditzada occidental, per tal de millorar-ne els efectes o pal·liar els efectes adversos o la toxicitat.
ang. complementary medicine, cast. medicina complementaria, fr. medecine complementaire.
medicina holística
f. Pràctica mèdica basada en el poders naturals del cos, la manera com un òrgan n'afecta d'altres i com tot es relaciona amb l'entorn. Es basa en l'holisme, doctrina de Jan Christian Smuts (1870-1950), segons la qual l'home és un tot indivisible que no es pot interpretar a partir dels seus components (físics, psíquics o fisiològics) de manera separada. Sistema d'explicació global.
ang. holistic medicine, cast. medicina holística, fr. medecine holistique.
medul·la
f. Part central o més interna de determinats òrgans, per oposició a les escorces (còrtex) o superfícies. Col·loquialment se'n sol dir moll.
ang. medulla, cast. médula, fr. moelle.
medul·la espinal
f. Part del sistema nerviós central que es troba a l'interior del conducte vertebral (columna), des de l'occipital fins a la primera vèrtebra lumbar. Està formada per una substància grisa. Representa el lligam entre els centres nerviosos superiors i els perifèrics.
ang. bone marrow, cast. médula espinal, fr. moelle épinière.
medul·la òssia
f. Moll de l'os. Vegeu moll de l'os.
ang. bone marrow, cast. médula ósea, fr. moelle des os.
medul·lar
adj. Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal o al moll de l'os. Es diu també de quelcom que hom considera essencial.
ang. medullary, cast. medular, fr. médullaire.
megahaart
m. Tractament ART altament eficaç (HAART) compost del màxim possible de fàrmacs, o de més fàrmacs que els habituals en una teràpia combinada o HAART (normalment 3 o 4 fàrmacs ART).
ang. megahaart, cast. negahaart, fr. mégahaart.
MELD
Sigles de l’anglès Model for end Stage Liver Disease. El MELD és un dels valors que s’utilitza per mesurar l’estadi d’una infecció del fetge de manera d’establir-ne una possible predicció evolutiva i de les seves possibilitats terapèutiques. El MELD és un valor obtigut per un model matemàtic a partir de valors obstinguts en laboratori sobre bilirrubina,c reatinina i INR.
Vegeu també Child-Pugh.
ang. MELD; cast. MELD, fr. MELD
melsa
f. Gran òrgan limfàtic situat a la cavitat abdominal amb diverses funcions com ara la renovació hemàtica (destrucció dels glòbuls vermells degradats, plaquetes,...), atraure elements estranys a la sang, la formació (en adults) de limfòcits i anticossos, i l'emmagatzamatge de glòbuls vermells.
ang. spleen, cast. bazo, fr. rate.
Memorial Internacional de la Sida
m. Diada que té lloc a diversos països, en què s'exhibeix el Tapís Memorial de la Sida en record de les persones mortes per la malaltia.
ang. AIDS Memorial Day, cast. Memorial Internacional del Sida, fr. Mémorial International du Sida.
meningitis
f. Inflamació de les meninges, membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal. Pot ser causada per un bacteri, un fong o un virus.
ang. meningitis, cast. meningitis, fr. méningite.
metabolisme
m. Conjunt de processos químics i físics per a l'assimilació d'una substància dins l'organisme i així produir o mantenir matèria corporal (anabolisme), o bé produir l'energia que l'organisme necessita (catabolisme). El metabolisme agrupa les funcions de la nutrició, la respiració (oxigenació dels nutrients) i la síntesi de les molècules estructurals.
ang. metabolism, cast. metabolismo, fr. métabolisme.
metabolitzar
v. tr. Transformar una substància a través de processos metabòlics (metabolisme) a l'interior de l'organisme, de manera que és assimilada Els medicaments antiretrovirals s'han de metabolitzar per ser eficaços en la seva acció contra l'HIV.
ang. (to) metabolize, cast. metabolizar, fr. métaboliser.
metge -essa
m. i f. Persona que té la formació adient i que practica legalment la medicina. També se'n diu col·loquialment i de manera impròpia doctor o doctora.
ang. physician, cast. médico, fr. médecin.
metge, -essa de capçalera
m. i f. Professional mèdic de caire generalista que intervé en elmarc d’un ambulatori o centre d’atenció primària al qual cada persona està assignat. Per a una primera diagnosi i posterior derivació a un especialista, cal mantenir prèviament una visita amb el metge de capçalera.
cast. médico de cabecera; fr. médecin généraliste.
metge, -essa resident
m. i f. Metge titulat que resideix en un hospital durant un període determinat de formació, habitualment conduent a una especialització. Col·loquialment també se'n diu resident.
cast. médico residente, fr. interne.
mètodes de barrera
m. pl. Dit dels elements físics amb els quals es practica sexe més segur a fí d’evitar així la transmissió del VIH i altres infeccions de transmissió sexual. Així, són barreres protecotes els preservatius masculí i femení, o alres elements físics que evitin un contacte directe orogenital en cas de fel·lacions o cunnilingus.
mètode de DNA ramificat
m. Mètode de mesurament de la càrrega viral, diferent de la PCR, basat en l'amplificació genètica de l'ADN viral. És més fiable i menys susceptible a contaminacions de les mostres. Els resultats expressen el nombre de partícules virals per m3 de plasma. La seva abreviatura comuna en literatura mèdica és bDNA.
ang. branched DNA method, cast. técnica de ADN ramificado, fr. test d’ADN ramifié.
mètode de l’antigen p24
m. mètode de detecció de la presència del virus de la sida en plasma a partir del nivell de concentració de la proteïna p24 en plasma, i que sol emprar-se per tal d’estalviar-se l’espera del període finestra.
ang. p24 antigen test; cast. prueba del antígeno p24; fr. test de l’antigène p24.
miàlgia
f. Dolor muscular.
ang. myalgia, cast. mialgia, fr. myalgie.
micobacteri
m. Classe de bacteri de tipus filamentós (com els bacils), de caràcter aeròbic (que es transmet per l'aire), causant entre d'altres de malalties com la tuberculosi (bacil de Cock), la lepra o el MAC.
ang. mycobacterium, cast. micobacteria, fr. mycobactérie.
micosi
f. Tota afecció o malaltia causada per la presència de fongs.
ang. mycosis, cast. micosis, fr. mycose.
microbi
m. Organisme microscòpic, no perceptible per la simple visió de l'ull, de caràcter patogen per al cos com ara els bacteris, els fongs, els protozous o els virus.
ang. microbe, cast. microbio, fr. microbe.
microbicida
m. Substància que s’aplica a la vagina en forma de crema o gel per tal de reduir les possibles infeccions de transmissió sexual causades per bacteris i virus. Actualemnt hi ha en fase d’estudi i desenvolupament diversos mirobicides per tal de millorar-ne l’efectivitat i esdevenir un mètode de barrera i prevenció del VIH i altres ITS.
ang. microbidice; cast. microbicida; fr. microbicide.
microlesió
f. Lesió de dimensions molt reduïdes, de vegades inperceptibles a simple vista, que poden permetre la transmissió del VIH. Vegeu també abrasió.
cast. microlesión.
mielitis
f. Inflamació de la medul·la espinal o vertebral.
ang. myelitis, cast. mielitis, fr. myelite.
mielopatia
f. Malaltia que afecta la medul·la espinal, especialment en situacions de marcada immunodepressió (per sota de 100 CD4).
ang. myelopathy, cast. mielopatía, fr. myélopathie.
mielosupressió
f. Efecte col·lateral de diversos medicaments anticancerígens o antiretrovirals (per ex. l'AZT), que inhibeix la capacitat productiva de la medul·la espinal de crear glòbuls vermells (anèmia), glòbuls blancs (leucopènia o trombocitopènia), cosa que pot repercutir en un estat de cansament i l'aparició o l'aparició d'infeccions.
ang. myelosuppression, bone marrow supression, cast. mielosupresión, fr. myélosuppression.
miopatia
f. Malaltia que afecta els músculs, normalment com a conseqüència d'una altra afecció (alteracions metabòliques o intoxicacions). La miopatia pot resultar dels efectes tòxics de l'AZT o bé ser conseqüència de la mateixa infecció pel VIH.
ang. myopathy, cast. miopatia, fr. myopathie.
MIP-1
f. Sigla de l'anglès Macrophage Inflammatory Protein-1. Quimiocina que s'uneix als coreceptor CCR5 i que interfereix la fusió del VIH amb cèl·lules CD4 no infectades. N'hi ha de dos tipus, alfa i beta. Vegeu també quimiocina.
ang. MIP-1, cast. MIP-1, fr. MIP-1.
mitocondri
m. Òrgan del citoplasma cel·lular, de forma rodona o allargada, important per a la producció d'energia (catabolisme). La seva activitat metabòlica, però, és molt variada: cicle de Krebs, oxidació dels àcids grassos, fosforilació oxidativa, cadena respiratòria. Actualment se n'estudia el paper pel que fa a l'acidosi làctica (toxicitat mitocondrial) i, en conseqüència, la lipodistròfia en pesones VIH+.
ang. mitochondrion, cast. mitocondria, fr. mitochondrie.
mitosi
f. Procés de divisió cel·lular, en el qual el cromosoma es desdobla de manera que els cèl·lules resultants tenen, en el mateix nombre, els mateixos cromosomes que la cèl·lula d'origen.
ang. mitosis, cast. mitosis, fr. mitose.
MK-0518
m. nom en fase experimental del medicament inhibidor de la integrasa raltegravir. Es comercialitza amb el nom Isentress.
ang. MK-0518, cast. MK-0518, fr. MK-0518.
moll de l'os
m. Substància tova que ompla la part interior dels ossos que, a més d'altres funcions, presideix la formació de les cèl·lules de la sang, entre les quals, evidentment, els leucòcits i els limfòcits.
ang. medulla, marrow, cast. tuétano, fr. moelle des os.
mol·lusc contagiós
m. Afecció de la pell caracteritzada per la formació de petits tumors cutanis tous i rodons. De caràcter infecciós, és causada per un virus de grans dimensions. Afecta principalment la cara, el coll i el tronc.
ang. molluscum contagiosum, cast. molusco, fr. molluscum.
monitoratge
m. procés d’obtenció i de seguiment de les dades que es produeixen en el tractament d’un pacient, per tal de valorar el seu estadi evolutiu en la malaltia, el pronòstic, i orientar la diagnosi.
ang. monitoring; cast. monitorización; fr. monitorage.
monòcit
m. Leucòcit mononuclear, que també s'anomena leucòcit gran, amb un protoplasma abundant i un nucli amb forma de ronyó. Té una gran activitat fagocítica i també es troba als ganglis limfàctics, al moll de l'os, etc.
ang. monocyte, cast. monocito, fr. monocyte.
monoinfecció
f. situació o estat serològic d’una persona VIH+ sols afecatda per una variant del virus de la sida, o bé que no presenta cap coinfecció amb cap virus de l’hepatitis.
monoteràpia
f. Teràpia antiretroviral basada en l'administració d'un sol fàrmac. Als inicis del tractament de l'epidèmia la monoteràpia amb AZT era usual, si bé actualment s'ha estès de manera generalitzada l'ús de teràpies combinades. Una situació de monoteràpia actualment es dóna en situacions especials per tal de mantenir una mínima pressió contra l'HIV, si bé això comporta el risc de creació de resistència al fàrmac en qüestió.
ang. monotherapy, cast. monoterapia, fr. monothérapie.
mort cerebral
f. Estat d'aturada irreversible de les funcions cerebrals, amb absència de respiració espontània, conservació de la funció cardiocirculatòria i traçat pla d'encefalogrames. El malalt pot ser mantingut en estat de vida artificiós mitjançant l'aplicació de la respiració automàtica i l'administració de líquids intravenosos. En aquest estat és que hom pot procedir a l'extracció d'òrgans per a un eventual trasplantament. També se'n diu coma irreversible.
ang. brain death, cast. muerte cerebral, fr. mort cérébrale, coma dépassé.
mosques volants
f. pl. Taques o punts negres que es mouen i apareixen en el camp visual, conseqüència de la retinitis per CMV. Aquestes taques són causades per elements del cos vitri que projecten llur ombra sobre la retina.
ang. floaters, cast. moscas volantes, fr. mouches volantes.
moxa
f. Massa de fulles d'artemísia o altre material combustible per ser cremat en la pràctica de la moxibustió. Vegeu moxibustió.
ang. moxa, cast. moxa, fr. moxa.
moxibustió
f. Pràctica de la medicina tradicional xinesa consistent en la crema de moxa sobre determinats punts concrets de la pell i així aconseguir-ne una estimulació, similar o major que els de l'acupuntura quan es practica juntament amb aquesta, per guarir el dolor o amb finalitats terapèutiques.
ang. moxibustion, cast. moxibustión, fr. moxibustion.
MTS
f. Sigla de malaltia de transmissió sexual.
ang. STD, cast. ETS, fr. MST.
mucosa
f. Membrana de cobreix l'interior dels òrgans buits que comuniquen amb l'exterior, com ara els teixits del tracte digestiu, aparell urinari, reproductiu, etc. tret de les orelles.
ang. mucous membrane, mucosa, cast. mucosa, fr. muqueuse.
multicèntric
adj. Es diu de l'estudi o assaig clínic en el prenen part diversos centres hospitalaris. Vegeu també estudi multicèntric.
ang. multicentered, cast. multicéntrico, fr. multicentrique.
mutació
f. Alteració, canvi, pèrdua o guany en en l'estructura del material genètic d'una cèl·lula o d'un virus com l'HIV. Les mutacions es produeixen bé espontàniament, per errors comesos en el procés de reproducció, bé per factors de l'entorn com pot ser la pressió de determinats fàrmacs. Cada mutació o suma de mutacions genètiques del VIH alteren la seva sensibilitat a l'acció dels fàrmacs ART, i equivalen a la creació de resistències als medicaments (vegeu resistència). Aquestes alteracions en l'estructura genètica del VIH poden ser reversibles, algunes, i també heretables, per la qual cosa el comportament fenotípic del VIH també es veu alterat.
ang. mutation, cast. mutación, fr. mutation.
mutació major
f. Dit de les mutacions del VIH que el tornen resistent al fàrmac antiretroviral fins a provocar-ne la pèrdua de la seva activitat o eficàcia. Una sola mutació major nocomporta resistència absoluta a cap inhibidor de la proteasa.
ang. major mutation, cast. mutación mayor, fr. mutation majeure.
mutació menor o minoritària
Veg. Mutació oculta.
mutació oculta
f. tipus de mutació del VIH no detectable en els tests estàndars de genotip de resistències.
ang. hidden mutation, cast. mutación oculta, fr. mutation oculte.
mutació primària
f. Mutació del VIH que afecta el tipus d'unió del fàrmac ART al seu objectiu viral, el que fa que calgui un augment de la quantitat de fàrmac per a la inhibició de l'enzim en qüestió.
ang. primary mutation, cast. mutación primaria, fr. mutation primaire.
mutació secundària
f. Mutació que modula la resistència i la capacitat replicativa del virus que ja ha desenvolupat alguna resistència primària. Es pot tractar sovint de virus no sotmesos a pressió farmacològica.
ang. secondary mutation, cast. mutación secundaria, fr. mutation secondaire.
Myambutol
m. Nom comercial amb què és produït el medicament antibiòtic d'acció micobacte-riana etambutol, per al tractament tant del MAC o de la tuberculosi.
ang. Myambutol, cast. Myambutol.
