HAART
Sigla de l'anglès Highly Active Anti-Retroviral Therapy, equivalent a teràpia combinada antiretroviral altament activa.
Vegeu TARGA.
`
HBsAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen de superfície del virus de l’hepatitis B.
ang. HBsAg, cast. HBsAg, fr. HBsAg
HBcAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen corresponent codificacions de DNA viral del nucli (core o centre) del virus de l’hepatitis B.
ang. HBcAg, cast. HBcAg, fr. HBcAg
HBeAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen del virus de l’hepatitis B corresponent a parts del DNA viral de la seva càpsida, a diferència de l’antigen de superfície i del nucli. La presència d’aquest antigen indica que el virus és en estat replicatiu.
ang. HBeAg, cast. HBeAg, fr. HBeAg
HCC
Sigla equivalent a hepatitis C crònica.
HDL
Sigla de l'expressió anglesa High Density Lipoprotein, lipoproteïna d'alta densitat. Tipus de colesterol també anomenat col·loquialment com a bo. Vegeu també colesterol.
ang. HDL, cast. HDL, fr. HDL.
hemàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent a la sang. D'origen sanguini. Nivell hemàtic.
ang. hematic, cast. hemático, fr. hématique.
hematòcrit
m. Fracció de volum de glòbuls vermells en sang. El nombre de glòbuls vermells o eritròcits s'obté per centrifugació de la sang.
ang. hematocrit, cast. hematocrito, fr. hématocrite.
hematologia
f. Branca de la medicina dedicada a l'estudi de les malalties de la sang i dels seus òrgans generadors.
ang. hematology, cast. hematología, fr. hématologie.
hemocultiu
m. Procediment diagnòstic que consisteix a sembrar una petita quantitat de sang del malalt en un medi de cultiu per tal d'observar-hi l'aparició de colònies bacterianes i identificar-ne el tipus de bacteri.
ang. hemoculture, cast. hemocultivo, fr. hémoculture.
hemofília
f. Malaltia hereditària, transmesa per les dones i que afecta els homes, que es caracteritza per una propensió a les hemorràgies, internes o externes, difícils de contenir per manca de la capacitat coagulatòria de la sang. Als inicis de la infecció de la sida força hemofílics es van infectar amb sang contaminada pel VIH a partir de transfusions, abans que es generalitzés el test de detecció d'anticossos a totes les mostres de sang.
ang. hemophilia, cast. hemofilia, fr. hémophilie.
hemofílic -a
m. i f. Persona afectada d'hemofília.
ang. hemophilic, cast. hemofílico, fr. hémophilique.
hemograma
m. Conjunt de magnituds hematològiques pròpies d'un estudi elemental de la sang, que inclou el recompte d'eritoròcits, leucòcits i plaquetes per litre de sang, la concentració d'hemoglobina i l'hematòcrit.
ang. complete blood count (CBC), cast. hemograma, fr. bilan hématologique.
hemorràgia
f. Sortida més o menys copiosa de la sang fora dels vasos sanguinis, com a conseqüència d'una ruptur traumàtica o patològica o de trastorns de coagulació.
ang. hemorrhage, cast. hemorragia, fr. hémorragie.
heparina
f. Producte químic que s'administra com a anticoagulant de la sang, i per evitar l'aparició de trombosis, com a pràctica terapèutica després de l'administració de tractaments intravenosos.
ang. heparin, cast. heparina, fr. héparine.
hepàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent al fetge.
ang. hepatic, cast. hepático, fr. hépatique.
hepatitis
f. Inflamació del fetge, gairebé sempre produïda per virus específics (per exemple VHA, VHB i VHC), bé que altres virus també la poden produir com és el cas de la mononucleosi o el CMV.
ang. hepatitis, cast. hepatitis, fr. hépatite.
hepatitis A
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus A transmissible per via oral a partir de la ingesta d'aigua o menjar contaminat que ha estat en contacte amb excrecions fecals portadores del virus. També es pot transmetre per pràctiques sexuals en què hi hagi contacte anal o per compartiment de xeringues contaminades amb persones UDVI. Pot tenir caràcter epidèmic.
ang. hepatitis A, cast. hepatitis A, fr. hépatite A.
hepatitis B
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus B, que es troba en la saliva, la sang i el semen. D'aquí que sigui transmissible per via sexual (contacte sexual) o parenteral (transfusions sanguínies, o per compartiment de xeringues contaminades en persones UDVI). Pot no guarir-se i adquirir caràcter crònic.
ang. hepatitis B, cast. hepatitis B, fr. hépatite B.
hepatitis C
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus C. De simptomatologia i transmissió similar al virus de l'hepatitis B. Sovint adquireix caràcter crònic que al llarg dels anys pot degenerar en alguns casos en cirrosi. També se la considera dins les hepatitis no A, no B.
ang. hepatitis C, cast. hepatitis C, fr. hépatite C.
hepatòleg -loga
m. i f. Metge especialista en les malalties del fetge.
ang. hepatologist, cast. hepatólogo, fr. hépatologue.
hepatomegàlia
f. Augment de volum del fetge.
ang. hepatomegalia, cast. hepato-megalia, fr. hépatomégalie.
hepatopatologia
f. Malaltia o disfunció que afecta el fetge, com ara una hepatitis, una cirrosi, etc.
cast. hepatopatología, fr. pathologie hépatique.
hepatotoxicitat
f. Toxicitat relativa o que afecta el fetge.
ang. hepatotoxicity, cast. hepatoto-xicidad, fr. hépatotoxicité.
herpes
m. Infecció cutània que es caracteritza per una erupció de petites vesícules o butllofes tansparents, arraïmades i que quan es sequen formen una crosta, provocada per un virus ADN del grup herpesvirus. L'aparició d'herpes és un dels primers símptomes relacionats amb l'HIV.
ang. herpes, cast. herpes, fr. herpès.
herpes zòster
m. Inflamació aguda d'un o diversos ganglis nerviosos sensitius causada pel mateix virus que la varicel·la, que es caracteritza per l'aparició de vesícules o butllofes arraïmades per la pell seguint el trajecte d'un tronc nerviós relacionat amb el gangli afectat, i per aquest motiu és especialment dolorós. Sol ser tractat amb famciclovir o acyclovir.
ang. shingles, varicella herpes zoster, cast. herpes zoster, fr. herpès zoster.
hidrat de carboni
m. Glúcid. Vegeu glúcid.
ang. glucide, cast. glúcido, fr. glucide.
hidrosoluble
adj. Es diu de la substància soluble en aigua o en medi aquós. Especialment, en referir-se a pràctiques de sexe més segur, és una característica recomanada per a lubricants a utilitzar en relacions sexuals amb penetració. Els lubricants hidrosolubles ofereixen una major seguretat ja que no malmeten el preservatiu, tot reduint-ne així el risc de trencament i possibles infeccions de transmissió sexual degudes a aquest motiu.
ang. ; cast. hidrosoluble; fr. hydrosoluble.
hidroxiurea
f. Medicament anticancerigen que s'empra també com a potenciador d'altres medicament antiretrovirals. Es comercialitza amb el nom d'Hydrea. La seva abreviatura comuna és HU.
ang. hydroxyurea, cast. hidroxiurea, fr. hydroxyurée.
higiene sexual
(del grec higienon 'salut' i sexual) f. Part específica de la higiene que tracta sobre l'educació sexual bé com de la conducta i de les relacions sexuals.
ang. sex hygiene, cast. higiene sexual, fr. hygiène sexuelle.
hiperglucèmia
f. Augment dels glúcids a la sang.
ang. hyperglycemia, cast. hiperglucemia, fr. hyperglucémie.
hiperimmune
adj. Es diu de qui té una gran quantitat d'anticossos, més elevada del que és habitual en circumstàncies similars.
ang. hyperimmune, cast. hiperinmune.
hiperlipicèmia
f. Augment dels greixos a la sang.
ang. hyperglipidemia, cast. hiperlipidemia, fr. hyperlipidémie.
hiperplàsia
f. Desenvolupament anormal d'un teixit per augment en excés de cèl·lules sense, però, que tinguin caràcter maligne. També se'n diu hipertròfia.
ang. hyperplasia, cast. hiperplasia, fr. hyperplasie.
hipertensió
f. Augment de la pressió sanguínia a l'interior de les artèries.
ang. hypertension, cast. hipertensión, fr. hypertension.
hipertèrmia
f. Augment anormal de la temperatura corporal per damnunt de 38º. La hipertèrmia també ha estat un procediment experimental atès que amb una temperatura excessiva es propicia la mort d'HIV lliures i de cèl·lules infectades pel VIH.
ang. hyperthermia, cast. hipertermia, fr. hyperthermie.
hipertròfia
f. Hiperplàsia. Vegeu hiperplàsia.
ang. hypertrophy, cast. hipertrofia, fr. hypertrophie.
hiperuricèmia
f. Augment del nivell d'àcid úric a la sang, que habitualment comporta l'aparició de gota.
ang. hyperuricemia, cast. hiperuricemia, fr. hyperuricémie.
hipolipemiant
m. Antilipèmic. Vegeu antilipèmic.
ang. antilipemic, cast. hipolipemiante.
hipotensió
f. Disminució de la pressió sanguínia a l'interior de les artèries.
ang. hypotension, cast. hipotensión, fr. hypotension.
histoplasmosi
f. Infecció oportunista causada per una infecció fúngica, més pròpia de l'Amèrica tropical, que es transmet per inhalació d'espores del fong histoplasma capsulatum, que després es reprodueixen a l'interior de les cèl·lules, especialment les del teixit conjunctiu. Pot presentar un quadre de febre, anèmia, leucopènia, desnutrició greu, lesions a la pell i trastorns respiratoris.
ang. histoplasmosis, cast. histoplasmosis, fr. histoplasmose.
història antiretroviral
f. conjunt de línies successives de tractament antiretroviral seguides per una persona en el decurs de la seva teràpia clínica, la qual haurà variat segons s’hagin produït manca d’eficàcia, repunts de la càrrega viral, processos de toxicitat, d’intolerància, aparició de resistències, etc.
ang. ART history, cast. historia antiretroviral, fr.
història clínica
f. Document en què hi figura una relació ordenada de dades i fets de salut relacionades amb una persona, obtingudes per entrevistes personals, exploracions físiques del pacient i altres proves diagnòstiques per tal d'aconseguir el millor tractament d'una malaltia que aquest pateixi amb coneixement d'altres antecedents (fins i tot familiars) que poden il·lustrar o ajudar a proposar una teràpia
ang. medical history, case history, cast. historia clínica, fr. dossier médical, historique clinique.
història natural
f. Desenvolupament o curs d'una malaltia sense intervenció de cap tractament o teràpia. Bàsicament la història natural de la infecció pel VIH consta de 3 episodis:
a) primoinfecció
b) fase asimptomàtica
(de durada variable, 8-12 anys)
c) fase simptomàtica
(ARC i sida delcarada)
ang. natural history of disease, cast. historia natural, fr. histoire naturelle.
hit hard and early
m. Principi d’acció clínica, que en anglès significa “atacar fort i el més aviat possible”, i amb el qual es planteja l’inici d’un tractatament antiretroviral per tal d’assolir els màxims i més durables beneficis terapèutics per a la persona. Durant un cert temps aquest principi ha estat posat en qüestió, tot ponderant altres aspectes com els efectes secundaris i la qualitat de vida, tot i que actualment es sol avaluar cada cop més cas per cas.
HIV
m. Acrònim de l'anglès Human Immunodeficiency Virus, equivalent a la sigla també usada de VIH (sigla corresponent a virus d'immunodeficiència humana), denominació internacionalment acceptada després després de la unificació terminològica de virus LAV i de virus HTLV. Retrovirus causant de la sida descobert i descrit el 1983, independentment i simultàniament, per R. Gallo i Luc Montagnier. De gran variabilitat genètica, se n'han descrit dos tipus: l'HIV-1 i l'HIV-2-. La seva transmissió es produeix per contacte de sang, semen o secrecions vaginals infectades amb sang del receptor.
ang. HIV, cast. VIH, fr. VIH.
HIV-1
m. Tipus d'HIV, principal causant de la sida als països occidentals (llevat de Portugal). Més virulent que l'HIV-2, té una història natural menys llarga que aquest en què el període de latència és d'uns 10 anys. Va ser aïllat el 1983.
ang. HIV-1, cast. VIH-1, fr. VIH-1.
HIV-2
m. Tipus d'HIV, menys virulent que l'HIV-1 i que afecta principalment països africans (i també Portugal), amb una història natural més llarga en en què el període de latència és de més anys que l'HIV-1. Va ser aïllat el 1986.
ang. HIV-2, cast. VIH-2, fr. VIH-2.
HIV+
m. i f. Persona seropositiva. Vegeu seropositiu.
ang. HIV+, cast. VIH+, fr. VIH+, séropositif.
HIV-
m. i f. Persona seronegativa. Vegeu seronegatiu.
ang. HIV-, cast. VIH-, fr. VIH-, séronégatif.
Hivid
m. Nom amb què era comercialitzada la zalcitabina, i actualment en desús. La seva abreviatura comuna és ddC.
ang. Hivid, cast. Hivid, fr. Hivid.
HLA
m. Sigla corresponent a l'anglès Human Lymphocite Antigen. Vegeu antigen d'histocompatibilitat o sistema HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
holístic -a
adj. Relatiu o pertanyent a l'holisme o a la medicina holística.
ang. holistic, cast. holístico, fr. holiste.
homeopatia
f. Sistema terapèutic ideat per Christian Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII, consistent a tractar les malalties bo i emprant, a dosis infinitesimals, substàncies que hom suposa que, a dosis més elevades, produirien en l'home sà els símptomes que es volen combatre.
ang. homeopathy, cast. homeopatía, fr. homéopathie.
homes que tenen sexe amb homes
Loc. Expressió per designar el col.lectiu biològicament masculí i sexualment actiu que generaralment o puntualment manté pràctiques sexuals amb altres homes, als efectes d’evaluar i prevenir situacions i pràctiques de risc. Aquesta expressió no connota cap consideració en termes d’orientació sexual ja que engloba tant homes que es consideren a si mateixos com a homosexuals, heterosexuals, bisexuals o transsexuals.
SIG. HSH.
Ang. men who have sex with men, cast. hombres que mantienen sexo con hombres;
homoeròtic -a
adj. Relatiu a l'homoerotisme, a l'expressió d'afectivitat o desig sexual envers persones del mateix sexe.
ang. homoerotic, cast. homoerótico, fr. homoérotique.
homoerotisme
m. Expressió del desig d'afectivitat o de l'impuls sexual centrat en persones del mateix sexe, sense implicacions de canvi d'identitat social, ni d'estètica, de la persona.
ang. homoerotism, cast. homoerotismo, fr. homoérotisme.
homofòbia
f. Aversió o animadversió irracional envers persones homosexuals, i també per aquells coses o elements que les caracteritzen o connoten homosexualitat.
ang. homophobia, cast. homofobia, fr. homophobie.
homosexual
m. i f. Persona que sent atracció per persones del mateix sexe. La persona homosexual tant pot ser masculina com femenina.
ang. homosexual, cast. homosexual, fr. homosexuel.
homosexual
adj. Relatiu o pertanyent a les persones homosexuals, al seu ambient i idiosincràcia.
ang. homosexual, cast. homosexual, fr. homosexuel.
hormona
f. Substància química produïda per un òrgan o una part d'aquest, que té un efecte específic (d'estimulació o de supressió) regulador del metabolisme o de l'activitat d'uns teixits determinats, que es transporta per la sang. Actualment també hom disposa d'hormones no produïdes per glàndules orgàniques i amb efectes similars. Es classifiquen segons l'òrgan secretor. Així hi ha les suprarenals (adrenalina, cortisona), les pancreatíqiques (insulina), masculines o andrògenes (androsterona, testosterona), les femenines (fol·liculina, progesterona), o llur funció (per ex. hormona del creixement).
ang. hormone, cast. hormona, fr. hormone.
hospital de dia
m. Unitat dins d'un hospital a la qual es pot acudir i estar-s'hi només durant al dia, per tal de seguir-hi un tractament i ser atès, sense poder-s'hi quedar a dormir. En l'hospital de dia també es poden tractar algunes urgències, si bé cal tenir en compte que no és obert els caps de setmana. Els grans centres hospitalaris solen tenir un hospital de dia d'HIV.
ang. day hospital, cast. hospital de día, fr. hôpital de jour.
hospital de referència
m. Centre hospitalari on la persona VIH+ és atesa i segueix el seu tractament, on li són dispensades les medecines antiretrovirals, i on es manté la seva història clínica com a seropositiu.
hospitalització a domicili
f. Forma d'atenció sanitària en la qual l'equip hospitalari es desplaça al domicili del malalt durant un temps determinat, sovint després de la seva sortida de l'hospital.
cast. hospitalización a domicilio, fr. hospitalisation à domicile.
hoste
(del llatí hospes, 'que acull') m. Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit. Els CD4 són hostes del VIH.
ang. host, cast. huésped, fr. hôte.
HSH
Sigla que correspon a l’expressió homes que tenen sexe amb altres homes.
HTLV
Sigla corresponent al terme anglès Human T-cell Lymphotric Virus, una de les maneres de referir-se al VIH abans que es produís la unificació terminològica amb el terme LAV i passar a ser anomenat HIV (o VIH), nomenclatura actualment vigent. Vegeu també LAV, VIH i HIV.
ang. HTLV, cast. HTLV, fr. HTLV.
HU
Abreviatura comuna de la hidroxiurea. Vegeu hidroxiurea.
ang. HU, cast. HU, fr. HU.
Sigla de l'anglès Highly Active Anti-Retroviral Therapy, equivalent a teràpia combinada antiretroviral altament activa.
Vegeu TARGA.
`
HBsAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen de superfície del virus de l’hepatitis B.
ang. HBsAg, cast. HBsAg, fr. HBsAg
HBcAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen corresponent codificacions de DNA viral del nucli (core o centre) del virus de l’hepatitis B.
ang. HBcAg, cast. HBcAg, fr. HBcAg
HBeAg
m. abreviatura mèdica per designar l’antigen del virus de l’hepatitis B corresponent a parts del DNA viral de la seva càpsida, a diferència de l’antigen de superfície i del nucli. La presència d’aquest antigen indica que el virus és en estat replicatiu.
ang. HBeAg, cast. HBeAg, fr. HBeAg
HCC
Sigla equivalent a hepatitis C crònica.
HDL
Sigla de l'expressió anglesa High Density Lipoprotein, lipoproteïna d'alta densitat. Tipus de colesterol també anomenat col·loquialment com a bo. Vegeu també colesterol.
ang. HDL, cast. HDL, fr. HDL.
hemàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent a la sang. D'origen sanguini. Nivell hemàtic.
ang. hematic, cast. hemático, fr. hématique.
hematòcrit
m. Fracció de volum de glòbuls vermells en sang. El nombre de glòbuls vermells o eritròcits s'obté per centrifugació de la sang.
ang. hematocrit, cast. hematocrito, fr. hématocrite.
hematologia
f. Branca de la medicina dedicada a l'estudi de les malalties de la sang i dels seus òrgans generadors.
ang. hematology, cast. hematología, fr. hématologie.
hemocultiu
m. Procediment diagnòstic que consisteix a sembrar una petita quantitat de sang del malalt en un medi de cultiu per tal d'observar-hi l'aparició de colònies bacterianes i identificar-ne el tipus de bacteri.
ang. hemoculture, cast. hemocultivo, fr. hémoculture.
hemofília
f. Malaltia hereditària, transmesa per les dones i que afecta els homes, que es caracteritza per una propensió a les hemorràgies, internes o externes, difícils de contenir per manca de la capacitat coagulatòria de la sang. Als inicis de la infecció de la sida força hemofílics es van infectar amb sang contaminada pel VIH a partir de transfusions, abans que es generalitzés el test de detecció d'anticossos a totes les mostres de sang.
ang. hemophilia, cast. hemofilia, fr. hémophilie.
hemofílic -a
m. i f. Persona afectada d'hemofília.
ang. hemophilic, cast. hemofílico, fr. hémophilique.
hemograma
m. Conjunt de magnituds hematològiques pròpies d'un estudi elemental de la sang, que inclou el recompte d'eritoròcits, leucòcits i plaquetes per litre de sang, la concentració d'hemoglobina i l'hematòcrit.
ang. complete blood count (CBC), cast. hemograma, fr. bilan hématologique.
hemorràgia
f. Sortida més o menys copiosa de la sang fora dels vasos sanguinis, com a conseqüència d'una ruptur traumàtica o patològica o de trastorns de coagulació.
ang. hemorrhage, cast. hemorragia, fr. hémorragie.
heparina
f. Producte químic que s'administra com a anticoagulant de la sang, i per evitar l'aparició de trombosis, com a pràctica terapèutica després de l'administració de tractaments intravenosos.
ang. heparin, cast. heparina, fr. héparine.
hepàtic -a
adj. Relatiu o pertanyent al fetge.
ang. hepatic, cast. hepático, fr. hépatique.
hepatitis
f. Inflamació del fetge, gairebé sempre produïda per virus específics (per exemple VHA, VHB i VHC), bé que altres virus també la poden produir com és el cas de la mononucleosi o el CMV.
ang. hepatitis, cast. hepatitis, fr. hépatite.
hepatitis A
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus A transmissible per via oral a partir de la ingesta d'aigua o menjar contaminat que ha estat en contacte amb excrecions fecals portadores del virus. També es pot transmetre per pràctiques sexuals en què hi hagi contacte anal o per compartiment de xeringues contaminades amb persones UDVI. Pot tenir caràcter epidèmic.
ang. hepatitis A, cast. hepatitis A, fr. hépatite A.
hepatitis B
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus B, que es troba en la saliva, la sang i el semen. D'aquí que sigui transmissible per via sexual (contacte sexual) o parenteral (transfusions sanguínies, o per compartiment de xeringues contaminades en persones UDVI). Pot no guarir-se i adquirir caràcter crònic.
ang. hepatitis B, cast. hepatitis B, fr. hépatite B.
hepatitis C
f. Inflamació del fetge, produïda pel virus C. De simptomatologia i transmissió similar al virus de l'hepatitis B. Sovint adquireix caràcter crònic que al llarg dels anys pot degenerar en alguns casos en cirrosi. També se la considera dins les hepatitis no A, no B.
ang. hepatitis C, cast. hepatitis C, fr. hépatite C.
hepatòleg -loga
m. i f. Metge especialista en les malalties del fetge.
ang. hepatologist, cast. hepatólogo, fr. hépatologue.
hepatomegàlia
f. Augment de volum del fetge.
ang. hepatomegalia, cast. hepato-megalia, fr. hépatomégalie.
hepatopatologia
f. Malaltia o disfunció que afecta el fetge, com ara una hepatitis, una cirrosi, etc.
cast. hepatopatología, fr. pathologie hépatique.
hepatotoxicitat
f. Toxicitat relativa o que afecta el fetge.
ang. hepatotoxicity, cast. hepatoto-xicidad, fr. hépatotoxicité.
herpes
m. Infecció cutània que es caracteritza per una erupció de petites vesícules o butllofes tansparents, arraïmades i que quan es sequen formen una crosta, provocada per un virus ADN del grup herpesvirus. L'aparició d'herpes és un dels primers símptomes relacionats amb l'HIV.
ang. herpes, cast. herpes, fr. herpès.
herpes zòster
m. Inflamació aguda d'un o diversos ganglis nerviosos sensitius causada pel mateix virus que la varicel·la, que es caracteritza per l'aparició de vesícules o butllofes arraïmades per la pell seguint el trajecte d'un tronc nerviós relacionat amb el gangli afectat, i per aquest motiu és especialment dolorós. Sol ser tractat amb famciclovir o acyclovir.
ang. shingles, varicella herpes zoster, cast. herpes zoster, fr. herpès zoster.
hidrat de carboni
m. Glúcid. Vegeu glúcid.
ang. glucide, cast. glúcido, fr. glucide.
hidrosoluble
adj. Es diu de la substància soluble en aigua o en medi aquós. Especialment, en referir-se a pràctiques de sexe més segur, és una característica recomanada per a lubricants a utilitzar en relacions sexuals amb penetració. Els lubricants hidrosolubles ofereixen una major seguretat ja que no malmeten el preservatiu, tot reduint-ne així el risc de trencament i possibles infeccions de transmissió sexual degudes a aquest motiu.
ang. ; cast. hidrosoluble; fr. hydrosoluble.
hidroxiurea
f. Medicament anticancerigen que s'empra també com a potenciador d'altres medicament antiretrovirals. Es comercialitza amb el nom d'Hydrea. La seva abreviatura comuna és HU.
ang. hydroxyurea, cast. hidroxiurea, fr. hydroxyurée.
higiene sexual
(del grec higienon 'salut' i sexual) f. Part específica de la higiene que tracta sobre l'educació sexual bé com de la conducta i de les relacions sexuals.
ang. sex hygiene, cast. higiene sexual, fr. hygiène sexuelle.
hiperglucèmia
f. Augment dels glúcids a la sang.
ang. hyperglycemia, cast. hiperglucemia, fr. hyperglucémie.
hiperimmune
adj. Es diu de qui té una gran quantitat d'anticossos, més elevada del que és habitual en circumstàncies similars.
ang. hyperimmune, cast. hiperinmune.
hiperlipicèmia
f. Augment dels greixos a la sang.
ang. hyperglipidemia, cast. hiperlipidemia, fr. hyperlipidémie.
hiperplàsia
f. Desenvolupament anormal d'un teixit per augment en excés de cèl·lules sense, però, que tinguin caràcter maligne. També se'n diu hipertròfia.
ang. hyperplasia, cast. hiperplasia, fr. hyperplasie.
hipertensió
f. Augment de la pressió sanguínia a l'interior de les artèries.
ang. hypertension, cast. hipertensión, fr. hypertension.
hipertèrmia
f. Augment anormal de la temperatura corporal per damnunt de 38º. La hipertèrmia també ha estat un procediment experimental atès que amb una temperatura excessiva es propicia la mort d'HIV lliures i de cèl·lules infectades pel VIH.
ang. hyperthermia, cast. hipertermia, fr. hyperthermie.
hipertròfia
f. Hiperplàsia. Vegeu hiperplàsia.
ang. hypertrophy, cast. hipertrofia, fr. hypertrophie.
hiperuricèmia
f. Augment del nivell d'àcid úric a la sang, que habitualment comporta l'aparició de gota.
ang. hyperuricemia, cast. hiperuricemia, fr. hyperuricémie.
hipolipemiant
m. Antilipèmic. Vegeu antilipèmic.
ang. antilipemic, cast. hipolipemiante.
hipotensió
f. Disminució de la pressió sanguínia a l'interior de les artèries.
ang. hypotension, cast. hipotensión, fr. hypotension.
histoplasmosi
f. Infecció oportunista causada per una infecció fúngica, més pròpia de l'Amèrica tropical, que es transmet per inhalació d'espores del fong histoplasma capsulatum, que després es reprodueixen a l'interior de les cèl·lules, especialment les del teixit conjunctiu. Pot presentar un quadre de febre, anèmia, leucopènia, desnutrició greu, lesions a la pell i trastorns respiratoris.
ang. histoplasmosis, cast. histoplasmosis, fr. histoplasmose.
història antiretroviral
f. conjunt de línies successives de tractament antiretroviral seguides per una persona en el decurs de la seva teràpia clínica, la qual haurà variat segons s’hagin produït manca d’eficàcia, repunts de la càrrega viral, processos de toxicitat, d’intolerància, aparició de resistències, etc.
ang. ART history, cast. historia antiretroviral, fr.
història clínica
f. Document en què hi figura una relació ordenada de dades i fets de salut relacionades amb una persona, obtingudes per entrevistes personals, exploracions físiques del pacient i altres proves diagnòstiques per tal d'aconseguir el millor tractament d'una malaltia que aquest pateixi amb coneixement d'altres antecedents (fins i tot familiars) que poden il·lustrar o ajudar a proposar una teràpia
ang. medical history, case history, cast. historia clínica, fr. dossier médical, historique clinique.
història natural
f. Desenvolupament o curs d'una malaltia sense intervenció de cap tractament o teràpia. Bàsicament la història natural de la infecció pel VIH consta de 3 episodis:
a) primoinfecció
b) fase asimptomàtica
(de durada variable, 8-12 anys)
c) fase simptomàtica
(ARC i sida delcarada)
ang. natural history of disease, cast. historia natural, fr. histoire naturelle.
hit hard and early
m. Principi d’acció clínica, que en anglès significa “atacar fort i el més aviat possible”, i amb el qual es planteja l’inici d’un tractatament antiretroviral per tal d’assolir els màxims i més durables beneficis terapèutics per a la persona. Durant un cert temps aquest principi ha estat posat en qüestió, tot ponderant altres aspectes com els efectes secundaris i la qualitat de vida, tot i que actualment es sol avaluar cada cop més cas per cas.
HIV
m. Acrònim de l'anglès Human Immunodeficiency Virus, equivalent a la sigla també usada de VIH (sigla corresponent a virus d'immunodeficiència humana), denominació internacionalment acceptada després després de la unificació terminològica de virus LAV i de virus HTLV. Retrovirus causant de la sida descobert i descrit el 1983, independentment i simultàniament, per R. Gallo i Luc Montagnier. De gran variabilitat genètica, se n'han descrit dos tipus: l'HIV-1 i l'HIV-2-. La seva transmissió es produeix per contacte de sang, semen o secrecions vaginals infectades amb sang del receptor.
ang. HIV, cast. VIH, fr. VIH.
HIV-1
m. Tipus d'HIV, principal causant de la sida als països occidentals (llevat de Portugal). Més virulent que l'HIV-2, té una història natural menys llarga que aquest en què el període de latència és d'uns 10 anys. Va ser aïllat el 1983.
ang. HIV-1, cast. VIH-1, fr. VIH-1.
HIV-2
m. Tipus d'HIV, menys virulent que l'HIV-1 i que afecta principalment països africans (i també Portugal), amb una història natural més llarga en en què el període de latència és de més anys que l'HIV-1. Va ser aïllat el 1986.
ang. HIV-2, cast. VIH-2, fr. VIH-2.
HIV+
m. i f. Persona seropositiva. Vegeu seropositiu.
ang. HIV+, cast. VIH+, fr. VIH+, séropositif.
HIV-
m. i f. Persona seronegativa. Vegeu seronegatiu.
ang. HIV-, cast. VIH-, fr. VIH-, séronégatif.
Hivid
m. Nom amb què era comercialitzada la zalcitabina, i actualment en desús. La seva abreviatura comuna és ddC.
ang. Hivid, cast. Hivid, fr. Hivid.
HLA
m. Sigla corresponent a l'anglès Human Lymphocite Antigen. Vegeu antigen d'histocompatibilitat o sistema HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
holístic -a
adj. Relatiu o pertanyent a l'holisme o a la medicina holística.
ang. holistic, cast. holístico, fr. holiste.
homeopatia
f. Sistema terapèutic ideat per Christian Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII, consistent a tractar les malalties bo i emprant, a dosis infinitesimals, substàncies que hom suposa que, a dosis més elevades, produirien en l'home sà els símptomes que es volen combatre.
ang. homeopathy, cast. homeopatía, fr. homéopathie.
homes que tenen sexe amb homes
Loc. Expressió per designar el col.lectiu biològicament masculí i sexualment actiu que generaralment o puntualment manté pràctiques sexuals amb altres homes, als efectes d’evaluar i prevenir situacions i pràctiques de risc. Aquesta expressió no connota cap consideració en termes d’orientació sexual ja que engloba tant homes que es consideren a si mateixos com a homosexuals, heterosexuals, bisexuals o transsexuals.
SIG. HSH.
Ang. men who have sex with men, cast. hombres que mantienen sexo con hombres;
homoeròtic -a
adj. Relatiu a l'homoerotisme, a l'expressió d'afectivitat o desig sexual envers persones del mateix sexe.
ang. homoerotic, cast. homoerótico, fr. homoérotique.
homoerotisme
m. Expressió del desig d'afectivitat o de l'impuls sexual centrat en persones del mateix sexe, sense implicacions de canvi d'identitat social, ni d'estètica, de la persona.
ang. homoerotism, cast. homoerotismo, fr. homoérotisme.
homofòbia
f. Aversió o animadversió irracional envers persones homosexuals, i també per aquells coses o elements que les caracteritzen o connoten homosexualitat.
ang. homophobia, cast. homofobia, fr. homophobie.
homosexual
m. i f. Persona que sent atracció per persones del mateix sexe. La persona homosexual tant pot ser masculina com femenina.
ang. homosexual, cast. homosexual, fr. homosexuel.
homosexual
adj. Relatiu o pertanyent a les persones homosexuals, al seu ambient i idiosincràcia.
ang. homosexual, cast. homosexual, fr. homosexuel.
hormona
f. Substància química produïda per un òrgan o una part d'aquest, que té un efecte específic (d'estimulació o de supressió) regulador del metabolisme o de l'activitat d'uns teixits determinats, que es transporta per la sang. Actualment també hom disposa d'hormones no produïdes per glàndules orgàniques i amb efectes similars. Es classifiquen segons l'òrgan secretor. Així hi ha les suprarenals (adrenalina, cortisona), les pancreatíqiques (insulina), masculines o andrògenes (androsterona, testosterona), les femenines (fol·liculina, progesterona), o llur funció (per ex. hormona del creixement).
ang. hormone, cast. hormona, fr. hormone.
hospital de dia
m. Unitat dins d'un hospital a la qual es pot acudir i estar-s'hi només durant al dia, per tal de seguir-hi un tractament i ser atès, sense poder-s'hi quedar a dormir. En l'hospital de dia també es poden tractar algunes urgències, si bé cal tenir en compte que no és obert els caps de setmana. Els grans centres hospitalaris solen tenir un hospital de dia d'HIV.
ang. day hospital, cast. hospital de día, fr. hôpital de jour.
hospital de referència
m. Centre hospitalari on la persona VIH+ és atesa i segueix el seu tractament, on li són dispensades les medecines antiretrovirals, i on es manté la seva història clínica com a seropositiu.
hospitalització a domicili
f. Forma d'atenció sanitària en la qual l'equip hospitalari es desplaça al domicili del malalt durant un temps determinat, sovint després de la seva sortida de l'hospital.
cast. hospitalización a domicilio, fr. hospitalisation à domicile.
hoste
(del llatí hospes, 'que acull') m. Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit. Els CD4 són hostes del VIH.
ang. host, cast. huésped, fr. hôte.
HSH
Sigla que correspon a l’expressió homes que tenen sexe amb altres homes.
HTLV
Sigla corresponent al terme anglès Human T-cell Lymphotric Virus, una de les maneres de referir-se al VIH abans que es produís la unificació terminològica amb el terme LAV i passar a ser anomenat HIV (o VIH), nomenclatura actualment vigent. Vegeu també LAV, VIH i HIV.
ang. HTLV, cast. HTLV, fr. HTLV.
HU
Abreviatura comuna de la hidroxiurea. Vegeu hidroxiurea.
ang. HU, cast. HU, fr. HU.
