C c

CAC
Acrònim de centre d'atenció continuada. A Catalunya, centre d'atenció primària o ambulatori mèdic, amb horari d'atenció continuat durant les 24 hores del dia tots els dies de la setmana.

calci
m. Element químic, de color blanc. És present en tots els organismes i sovint en forma part de les estructures òssies, dentàries, etc. Intervé en els processos de creixement i de capacitat del sistema nerviós i muscular. La manca o pèrdua de calci pot produir trastorns com l'osteoporosi. Les principals fonts de calci en l'alimentació són els lactis i les verdures. Un tractament antiretroviral perllongat pot comportar una progressiva pèrdua de calci i derivar en osteoporosi. El seu símbol químic és Ca.
ang. calcium, cast. calcio, fr. calcium.

càlcul
m. Cos compacte i dur, de composició, volum i aspecte variable, col·loquialment anomenat pedra, que es forma al ronyó o al sistema urinari resultat de la solidificació i precipitació de sals minerals contingudes en els líquids de l'organisme (principalment saliva, bilis i orina). Un dels efectes col·laterals de l'indinavir és la formació de pedres al ronyó si no hi ha una bona i ben continuada diuresi. També se'n diu col·loquialment pedra. Vegeu també còlic i litiasi.
ang. calculus, cast. cálculo, fr. calcul.

Can Ruti
n. propi m. Designació col·loquial de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, a Badalona, on hi ha una de les principals unitats de tractament del VIH/sida a Catalunya, i hi tenen la seu el CEESCAT, l'IRSI-Caixa i l'ONG Fundació de Lluita Contra la Sida.

càncer
m. Creixement tumoral i anormal d'un teixit que envaeix altres teixits i òrgans veïns, que destrueix, i dóna lloc a metàstasis (aparició d'altres tumors del mateix tipus pel cos a distància de l'originari).
ang. cancer, cast. cáncer, fr. cancer.

càndida
f. Tipus de fong que pot produir infeccions en la pell i les mucoses, principalment a la boca, la farinx, els intestins i l'aparell genital. També trobareu el terme científic candida albicans, ja que és el tipus més freqüent de càndida i que més sovint afecta les persones VIH+. Tenir càndides.
ang. candida, cast. cándida, fr. candida.

candida albicans
f. Càndida. Element que provoca la micosi anomenada candidiasi. Vegeu càndida i candidiasi.
ang. candida albicans, cast. cándida albicans, fr. candida albicans.

candidiasi
f. vegeu candidosi.

Candidosi
f. Infecció produïda per la proliferació de càndides, especialment per la candida albicans, gènere de fong que forma part de la flora normal de la pell i de les mucoses, principalment a la boca, la farinx, els intestins i l'aparell genital. Es sol manifestar quan l'organisme pateix un desequilibri degut a un antibiòtic o a condicions de debilitat com la produïda per un estat d'immunodepressió com el que indueix l'HIV. És molt habitual en dones infectades pel VIH, que solen patir candidosi vulvovaginal o vulvovaginitis.
ang. candidiasis, cast. candidiasis, fr. candidose.

CAP
Acrònim de centre d'atenció primària. Ambulatori mèdic on es rep l'atenció per part del metge generalista o de capçalera, facultat per fer receptes, i altes i baixes laborals.
ang. health centre, ambulatory, cast. ambulatorio, fr. dispensaire.

càpsida
f. Membrana o coberta protèica del nucli d'un virió, que protegeix l'ARN o l'ADN que conté al seu interior, formada per l'assemblatge de diverses unitats morfològiques, en nombre constant per a cada tipologia de virus, anomenades capsòmers. Pot tenir forma simètrica, helicoïdal o cúbica.
ang. capsid, envelope, cast. cápside, fr. capside.

capsòmer
m. unitat morfològica de la càpsida d’un virus.
ang. capsomer, cast. capsómero, fr. capsomère.

càpsula
f. Petit embolcall cilíndric o esfèric, soluble i de gelatina dura format per dues parts acoblades, dins del qual es posa la medicació per prendre-la per via oral, atès el seu mal gust o olor.
ang. capsule, cast. cápsula, fr. gélule.

caquèxia
f. Malestar general i de malnutrició. Pèrdua de pes general i de desgast corporal com a resultat d'una mala alimentació o de la fase terminal d'una malaltia greu com la sida. N'és una de les malalties definitòries. Vegeu també wasting syndrome.
ang. cachexia, cast. caquexia, fr. cachexie.

carcinoma
m. Tumor maligne, de tipus epitelial o glandular.
ang. carcinoma, cast. carcinoma, fr. carcinome.

carcinoma de cèrvix
m. Càncer de cèrvix que afecta les dones. Una de les malalties definitòries de sida.
ang. cervix carcinoma, cast. carcinoma de cérvix, fr. cancer cervical de l'uterus.

cardar
v. Terme col·loquial per referir-se a fer l'acte sexual amb penetració. Vegeu coit.
ang. (to) fuck, cast. follar, fr. baiser, niquer.

càries
f. pl. És una de les lesions més característiques de persones infectades pel VIH quan aquestes menen una mala higiene bucal. Aquest tipus de lesió odontològica pot increment el risc de transmissió de virus d l’heaptitis i del VIH en el cas de pràctiques de sexe oral o contactes orogenitals.
ang. caries, cast. caries, fr. carie.

carnitina
f. Aminoàcid que participa en l'oxidació de greixos de cadena llarga, on fa de transportador de grups acil a través de la membrana dels mitocondris. També es pot sintetitzar artificialment (coneguda com a L-acetilcarnitina), que s'administra per a situcions de lipodistròfia i de polineuropatia perifèrica.
ang. carnitina, cast. carnitina, fr. carnitine.

càrrega viral
f. Quantitat de virus que hi ha per milímetre cúbic de líquid orgànic com ara la sang, el semen o les secrecions vaginals. Habitualment la càrrega viral es realitza per quantificar el nombre d'HIV a la sang mitjançant proves com la PCR o la bDNA. També s'expressa com a nombre de còpies de RNA-VIH per mm3. La càrrega viral també és un índex rellevant de mesura en el cas de les infeccions pels virus de les hepatits, com un dels principals marcadors predictius en el seu tractament i evolució.
Vegeu també alta càrrega viral, baixa càrrega viral, i marcador predictiu.
ang. viral load, cast. carga viral, fr. charge virale.

cas
m. es diu de la situació d’una persona en qui s’ha produït una infecció o desenvolupat una malaltia, en el marc d’un grup o braç d’estudi clínic o epidemiològic.
ang. cas, cast. caso, fr. cas.

castedat
f. Fet d’abstenir-se totalment de mantenir relacions sexuals. En un àmbit espiritual, fins i tot abstinència de pensaments de tipus sexual. Com l’abstinència, la castedat és invocada com a conducta a seguir per evitar la infecció pel VIH. Però si, com l’abstinència, no és pas la norma més comuna en les societats humanes, llevat de contextos específics de vots religiosos o altres situacions particulars d’opcions de vida, la seva pràctica sense ser descartable, no és de fàcil recomanació.
ang. chastity; cast. castidad; fr. chasteté.

catabolisme
m. Dins del metabolisme, conjunt de processos per a la generació i la transmissió de l'energia que el cos necessita.
ang. catabolism, cast. catabolismo, fr. catabolisme.

catéter
m. Aparell que permet l'administració continuada d'un medicament i que es situa al pit. Els catéters són utilitzats per a l'administració de medicació intravenosa com els tractaments del CMV.
ang. catheter, cast. catéter, fr. cathéter.

CBC
m. Sigla de l'anglès Complete Blood Count, equivalent a hemograma. Vegeu hemograma.

CCR5
m. Estructura protèica que habitualment és a la membrana cel·lular dels limfòcits i que actua com a quimiocina receptora. El CCR5 és un dels coreceptors que utilitza l'HIV, al qual s'acobla la gp120, per fusionar-se i infectar els monòcits (leucòcits mononuclears grans). L'altre receptor necessari per a aquesta funció és el CD4, també anomenat receptor. La funció natural del CCR5 és unir-se a les beta quimiocines (CC) i als RANTES.
ang. CCR5, cast. CCR5, fr. CCR5.

CD4
m. Tipus de limfòcit o cèl·lula T, dita també col·laboradora o inductora, que l'HIV utilitza per a la seva replicació i que queda destruïda com a conseqüència de la seva acció (lisi). També s'anomena T4.
ang. CD4, cast. T4, fr. T4.

CD4
m. Estructura proteínica de la membrana cel·lular dels limfòcits T CD4 que permet l'acoblement del VIH i la infecció de la cèl·lula. També s'anomena receptor CD4.
ang. CD4, cast. CD4, fr. CD4.

CD8
m. Tipus de limfòcit o cèl·lula T, dita també citotòxica o supressora, i que augmenta en el seu nombre a la sang quan l'HIV ataca els CD4. També s'anomena
T8.
ang. CD8, cast. T8, fr. T8.

CDC
m. pl. Sigla de Centers for Disease Control. Centre de control epidemiològic als EUA que fa el seguiment de l'evolució de la sida en aquell país i estableix els principals criteris d'actuació mèdica que són seguits internacionalment. Vegeu també guidelines i pautes de tractament.
ang. CDC, cast. CDC, fr. CDC.

CEEISCAT
m. Acrònim de Centre d'Estudi sobres les ITS i Sida de Catalunya. Centre per al seguiment i vigilància epidemiològica dependent del departament de Sanitat, i que es troba a l'hospital Universitari Germans Tries i Pujol (Can Ruti), a Badalona.

cefalea
f. Vegeu mal de cap. Percepció desagradable que hom experimenta a la part cranial. També se'n diu cefalàlgia.
ang. cephalalgia, cast. cefalea, fr. céphalée.

cèl·lula
f. Unitat més petita i independent de l'organisme composta de citoplasma i un nucli.
ang. cell, cast. célula, fr. cellule.

cèl·lula citocida natural
f. vegeu cèl·lula NK.

cèl·lula dendrítica
f. Cèl·lula que hom troba en els teixits limfàtics i originada en el moll de l'os. Es caracteritza per una forma en dendrites o branques i que és un dels més potents estimuladors de la resposta immunològica dels limfòcits T.
ang. dendrític cell, cast. célula dendrítica, fr. cellule dendritique.

cèl·lula hoste
f. Cèl·lula (CD4) que acull o a costa de la qual l'HIV pot acomplir el seu cicle vital de reproducció.
ang. host cell, cast. célula huésped, fr. cellule hôte.

cèl·lula NK
f. Tipus de limfòcit sense receptor T que s'anomena cèl·lula assessina natural o natural killer (NK).
ang. NK cell, cast. célula NK o asesina, fr. cellule NK, tueuse.

cèl·lula T
f. Tipus de limfòcit en la formació del qual intervé el tim (per això s'anomena limfòcit T) i és responsble de la immunitat cel·lular. Es caracteritza per tenir un receptor, a diferència de les cèl·lules NK. N'hi ha diversos tipus entre els quals, per la seva relació amb l'HIV, cal esmentar els limfòcits T CD4 i els limfòcits T CD8.
ang. T-cell, cast. célula T, fr. cellule T.

cèl·lula T de memòria
f. Tipus de limfòcit T que després d'una vacunació o una infecció ha participat en la resposta immunològica de l'organisme, de manera que conserva la capacitat de tornar-se a activar i reproduir-se per combatre els mateixos antígens si es tornaven a presentar ja que els pot reconèixer. També s'anomena limfòcit T de memòria.
ang. memory T-cell, cast. célula de memoria, fr. cellule T de mémoire.

cèl·lula T naive
f. Tipus de limfòcit T produïda a la medul·la espinal activada per combatre elements patògens els antígens dels quals encara no havia tractat abans el sistema immunitari. Normalment, després de superada la malaltia aquestes cèl·lules són eliminades, si bé una part es conserva i manté la capacitat de tornar-se a activar per combatre els mateixos antígens. Aleshores són les anomenades cèl·lules T de memòria.
ang. naive T-cell, cast. célula naive, fr. cellule T naïve.

Celsentri
m. nom comercial que es dona alnostre país al medicament antiretrovrial inhibidor d’entrada del VIH, que bloqueja el coreceptor CCR5, maraviroc. En altres països el nom de marca es Selzentry. Es presenta en comprimits de 150 mg. i 300 mg. La designació en fase d’experimentació és UK-427.857.
ang. Celsentri, cast. Celsentri, fr. Celsentri.

centre alternatiu de determinació serològica
m. Centre no pertanyent a la xarxa sanitària, habitualment una associació de lluita contra la sida,on s'ofereix una atenció de tipus paritari i on es pot acudir per a la realització de la prova de detecció d'anticossos al VIH amb caràcter anònim. La seva acció ha de ser autoritzada i és supervisada per l'administració sanitària.
cast. centro alternativo de detección, fr. centre de dépistage anonyme et gratuit.

centre d’acollida
m. Espai gestionat per alguna de les entitats associatives, especialitzat en l’atenció i suport a la reinserció social de persones sense sostre afectades pel VIH/sida.

cèrvix
m. Coll de l'úter femení.
ang. cervix, cast. cérvix, fr. col de l'uterus.

Child-Pugh
m. Mesura del grau de disfunció hepàtica a partir de l’escala de classificació creada per Charles Gardner Child. També anomenat Child modificat com a índex que substitueix la primera escala anomenada de Child-Turcotte. Aquesta escala sol considerar-se en pacients en grau de cirrosi o sotmesos a cirurgia (trasplantament de fetge) com a dada estimativa del temps de sobrevivència en un perídode d’un o de ddos anys,s egons el grau d’afectació. El Child-Pugh s’obté a partir del mesurament de la presència d’ascitis, d’encefalopaties, dels nivells de bilirrubina i dels temps de protrombina.

Escala Child-Pugh

Tipus puntuació sobrevivènacia sobrevivència
A 1 any a 2 anys
A de 5 a 6 100% 85%
B de 7 a 9 80% 60%
C d’11 a 15 45% 35%

cicle biològic del VIH
m. Vegeu cicle de replicació del VIH.

cicle de replicació del VIH
m. Procés consistent en la multiplicació del VIH mitjançant la infecció de cèl·lules limfòcits CD4, en el qual l'ARN i l'ADN virals es serveixen del metabolisme cel·lular per a la formació de nous virions. A part de la fusió del virus a la membrana cel·lular, se'n poden identificar diversos passos segons els enzims que hi intervenen: transcipció inversa, integració, transcripció o traducció, maduració i acoblament. També s'anomena cicle vital del VIH, o replicació viral. També es refereix aquest terme a la replicació i augment d’altres prticules virals, o també dels virus de els hepatitis.
ang. life cycle of HIV, cast. ciclo vital del VIH, fr. cicle de reproduction du VIH.

cicle vital
m. Vegeu cicle de replicació del VIH. També se'n diu cicle biològic del VIH.

cinètica viral
f. estudi de la dinàmica o comportament dels virus en un determinat medi (laboratori, en plasma, en el cos humà, etc.), de la seva rapidesa, les seves interaccions i les seves respostes enfront d’altres virus o medicaments, etc. Especialment en el marc de la infecció pel VHC i les seves dificultats de tractament, és rellevant l’estudi de les cinètiques del VHC en persones VIH+ en tractament antiretroviral.
ang. viral kinetic, cast. cinética viral, fr. cinétique virale

CIP
Sigla corresponent al codi d'identificació personal (de tipus alfanumèric) que consta en la targeta sanitària personal. Aquest codi s'utilitza en la declaració obligatòria de casos de sida i d'infecció pel VIH a Catalunya al centre epidemiològic CEESCAT per tal de preservar la confidecialitat de les dades personals.

ciprofloxacina
f. Medicament antibiòtic que s'administra per via oral, en el tractament del MAC i altres infeccions per bacteris.
ang. ciprofloxacin, cast. ciprofloxacina,

circumcisió
f. Intervenció consistent a tallar una part del prepuci per tal de facilitar l’exteriorització del gland i les relacions sexuals. En el as de persones circumcidades s’observa una menor prevalença d’infecció pel VIH.
ang. circumcision; cast. circuncisión; fr. circoncision.

cirrosi
f. Alteració del teixit fibrós i atròfia de les cèl·lules del fetge, resultat d'un procés inflamatori, que es tradueix en una pertorbació de les funcions hepàtiques i d'impedir-hi el pas de la sang. La cirrosi pot resultar d'una hepatitis C, o altra hepatitis amb caràcter crònic, i és una de les conseqüències amb què es poden trobar persones VIH+ coïnfectades.
ang. cirrhosis, cast. cirrosis, fr. cirrhose.

cirrosi compensada
f. Estat de cirrosi en què el fetge encara pot acomplir les seves funcions bàsiques.

Cirrosi descompensada
f. Estat de cirrosi en què el fetge no pot acomplir plenament les seves funcions bàsiques.

cito
m. Forma col·loquial de referir-se al citomegalovirus o a l'afecció provocada per aquest com és la retinitis per CMV. Vegeu citomegalovirus.

citocina
f. Tipus de proteïna produïda pels glòbuls blancs que actua com a missatger químic entre les cèl·lules i n'estimula o inhibeix, així, el creixement, l'especialització o l'activació com a cèl·lules immunitàries per fer front a una determinada infecció o malaltia.
ang. cytokine, cast. citoquina, fr. cytokines.

citocina
f. Glicoproteïnes produïdes en resposta a un senyal de l’organisme per tal garantir la comunicació entre diferents cèl·lules. Les citocines desenvolupen un paper bé d’estimulació, bé d’inhibició, en processos immunitaris. Les interleuquines i els interferons són exemples de citocines.
ang. , cast. citoquina, fr. cytokine.

citocrom
m. Família d’enzims presents als mitocondri que catalitzen processos de transformació biològica dels fàrmacs i intervenen en el seu metabolisme, i que hom sol trobar als intestins i al fege. Més de la meitat dels medicaments són metabolitzats pel citocrom P450.
ang. cytochrome, cast. citocromo, fr. cytochrome.

citologia
f. Coneixement i estudi de l'estructura i del funcionament de les cèl·lules.
ang. cytology, cast. citología, fr. examen cytologique.

citologia
f. Diagnosi que s'efectua a partir de l'estudi d'una mostra de cèl·lules.
ang. cytological test, cast. citología, fr. examen cytologique.

citomegalovirus
m. Virus de la família dels herpes que, generalment són poc o gens patògens per a les persones si bé poden comportar infeccions importants en cas d'estar en situació immunodeprimida, cas de pacients immunosuprimits per a un trasplantament d'òrgans, o bé cas dels malalts de sida amb un baix recompte limfocitari de CD4 que es poden veure afectats de retinitis (visió borrosa i pèrdua d'agudesa visual que pot evolucionar cap a la ceguesa).
ang. cytomegalovirus, cast. citomegalovirus, fr. cytomégalovirus.

citoplasma
m. Part compresa entre la membrana i el nucli cel·lular, en què es troben els altres elements de la cèl·lula com els mitocondris, el citosol, els ribosomes, els aparells de Golgi, etc.
ang. cytoplasm, cast. citoplasma, fr. cytoplasme.

citosol
m. Part líquida del citoplasma on es troben en suspensió els altres orgànuls cel·lulars.
ang. cytosol, cast. citosol, fr. cytosol

citotòxic -a
adj. Capaç de matar una cèl·lula o virus. Es diu també dels limfòcits T CD8 atesa la seva capacitat d'actuar contra elements patògens.
ang. cytotoxic, cast. citotóxico, fr. cytotoxique.

claritromicina
f. Medicament antibiòtic d'ampli espectre, que s'administra per via oral, i s'utilitza en el tractament del MAC.
ang. clarithromycin, cast. claritromicina, fr. clarithromycine.

clindamicina
f. Medicament antibiòtic, que s'administra per via oral, i s'utilitza en el tractament de la toxoplasmosi i de la pneumònia PCP.
ang. clindamycin, cast. clindamicina, fr. clindamycine.

clínic -a
m. i f. Metge o metgessa que es dedica a la pràctica mèdica (diagnòstic i tractament) a partir del tracte directe amb persones i l'observació directa de les malalties.
ang. clinician, physician, cast. clínico, fr. clinicien.

Clínic
n. propi m. Designació col·loquial de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, on hi ha una de les principals unitats de tractament del VIH/sida a Catalunya.

Cmàx.
f. Abreviatura de càrrega màxima, utilitzada per indicar la concentració màxima en plasma d'un medicament en un període de temps determinat corresponent a una dosificació. La Tmàx. i la Cmàx. serveixen per determinar l'AUC d'un medicament. Vegeu AUC.
ang. Cmax., peak level, cast. Cmáx., fr. Cmax.

Cmín.
f. Abreviatura de càrrega mínima, utilitzada per indicar la concentració mínima en plasma d'un medicament en un període de temps concret corresponent a una dosificació, normalment abans de prendre'n una altra dosi. Vegeu també Tmàx., Cmàx. i AUC.
ang. Cmin., trough level, cast. Cmín., fr. Cmin.

CMV
m. Acrònim de citomegalovirus. Vegeu citomegalovirus.
ang. CMV, cast. CMV, fr. CMV.

còctel
m. Combinació de dos o més fàrmacs antiretrovirals com a teràpia per combatre el virus de la sida i auturar-ne el procés de replicació.
ang. cocktail, cast. cóctel, fr. cocktail.

codó
m. Triplet de nucleòtids que determina quin aminoàcid es col·loca i en quin punt de la cadena proteínica. Les mutacions específiques del VIH en determinats codons de la seva seqüenciació proteínica, li permeten esmunyir-se als efectes dels fàrmacs, o el sistema immunitari. Vegeu resistència.
ang. codon, cast. codon, fr. codon.

cohort
f. Grup de persones que són avaluades durant un període de temps determinat, que tenen característiques comunes, per a un estudi epidemiològic o assaig clínic.
ang. cohort, cast. cohorte, fr. cohorte.

coinfecció
f. Estat en què l'organisme a més d'estar infectat pel VIH ho està també pel virus de l'hepatitis A, B o C, encara que sigui en estadi latent.
ang. coinfection, cast. coinfección, fr. coïnfection.

coit
m. Acte sexual consistent en l'acoblament de dues persones (una de les quals masculina) amb la introducció del penis en alguna cavitat de l'altra persona. Segons la cavitat, el coit pot ser vaginal, anal o oral. Segons la persona (actuant o no amb el penis), el coit pot ser receptiu o insertiu.
ang. coitus, cast. coito, fr. coït.

colesterol
m. Substància greixosa que hom troba en la majoria de teixits i líquids de l'organisme com ara el cervell, la sang, etc. que prové dels aliments (colesterol exogen) i que es sintetitza al fetge. Quan el colesterol exogen minva, el fetge en sintetitza de propi (colesterol endogen) si cal. Les altes taxes de colesterol a la sang poden ser un efecte col·lateral de la medicació antiretroviral. Cal diferenciar, però, entre el dit colesterol bo (HDL o d'alta densitat) i el dolent (LDL o de baixa densitat).
ang. cholesterol, cast. colesterol, fr. cholestérol.

còlic
m. Dolor agut que es produeix de manera intermitent i violenta, per contraccions musculars. Es produeix a l'abdomen atesa la formació de pedres en algun òrgan, que n'obstrueix la fluïdesa dels seus canals. Segons l'òrgan el còlic pot ser nefrític (ronyó), intestinal o miserere (obstrucció intestinal), hepàtic o biliar, ovàric, vesicular, etc. Vegeu també càlcul i litiasi.
ang. colic, cast. cólico, fr. colique.

còlic nefrític
m. Dolor agut, produït per contraccions musculars en el ronyó, com a conseqüència de la formació d'un càlcul o pedra en aquest òrgan.
ang. nephritic colic, cast. cólico nefrítico, fr. colique néphrétique.

colitis
f. Inflamació del còlon, fet que provoca dolor abdominal i diarrea.
ang. colitis, cast. colitis, fr. colite.

col·liri
m. Preparació farmacèutica, generalment líquida i de caràcter neutre, destinada a ser aplicada a la conjuntiva ocular
ang. collyrium, cast. colirio, fr. collyre.

col·lutori
m. Líquid desinfectant que es fa servir per rentar i actuar sobre les mucoses de la boca i la gorja.
ang. collitory, cast. colutori, fr. collutoire.

colonoscòpia
f. pràctica disgnòstica consistent en la introducció d'un tub per l'anus per tal de visualitzar directament el seu interior.
ang. colonscopy, cast. colonoscopia, fr. coloscopie.

colposcòpia
f. pràctica disgnòstica consistent en l'exploració visual del coll uterí per mitjà de la introducció d'un colposcopi.
ang. colposcopy, cast. colposcopia, fr. colposcopie.

Combivir
m. Nom comercial del compost farmacèutic que presenta en una mateixa pastilla 300 mg de zidovudina (AZT) i 150 mg. de lamivudina (3TC), tots dos de la família dels anàlegs nucleòsids. La seva posologia més habitual és d’un comprimit dos cops al dia.
Vegeu també lamivudina i zidovudina.
ang. Combivir, cast. Combivir, fr. Combivir.

comitè ètic
m. Grup constituït bàsicament per sanitaris (metges, farmacèutics, personal d'infermeria) i professionals no sanitaris (advocats, usuaris, estadístics, per ex.) que s'ocupa de l'avaluació i aprovació dels estudis o assajos clínics que es volen emprendre en un hospital, tot atenent qüestions sanitàries, econòmiques, metodològiques, etc., que han de figurar en un protocol, i tenir en compte les implicacions ètiques per als pacients que hi prenguin part, i la relació amb les finalitats de la recerca i els beneficis mèdics i socials que se'n puguin derivar.
ang. ethic comity, cast. comité ético, fr. comité éthique.

compassiu
adj. Es diu de la via d'administració de medicaments ART abans de la seva aprovació i comercialització en el marc de protocols definits. Vegeu ús
compassiu.
ang. compasionate, cast. compasivo, fr. compassionel.

complement nutricional
m. Preparat que s'administra com a complement de les dietes habituals de les persones quan s'hi observen determinades mancances proteíniques o vitamíniques, per exemple, o se'n vol potenciar el nombre en la seva alimentació ateses altres patologies que en dificulten una correcta absorció i/o metabolització pel cos.
ang. nutritional supplement, cast. complemento nutricional, fr. complément alimentaire.

complex relacionat amb la sida
m. Estadi precedent al de sida declarada, en el qual es presenten els primers símptomes, també anomenat fase simptomàtica de la infecció per HIV. Aquest terme està progressivament en desús atesa la dificultat de destriar-lo netament del de sida declarada.
ang. AIDS-Related Complex, cast. complejo relacionado con el sida, fr. ARC.

compliance
f. Terme anglès per referir-se al seguiment de les prescripcions terapèutiques. Vegeu compliment.
ang. compliance, cast. adesión al tratamiento, fr. compliance.

complidor -a
m. i f. Persona que segueix un tractament antiretroviral d’alta activitat (HAART) amb un grau d’adhesió o taxa de compliment del 95% o superior. Si la taxa de compliment es situa per sota del 95% complidor parcial. Vegeu també taxa de compliment i adhesió al tractament.

compliment
m. Seguiment de les prescripcions terapèutiques, pel que fa al tractament antiretroviral.Grau d'observació regular de les pautes terapèutiques prescrites en el tractament antiretroviral relatives a la presa horària de medicaments, interaccions medicamentoses, tipus d'ingestes i altres factors, que poden incidir en el manteniment en plasma d'una correcta pressió per a la supressió viral o el manteniment de la càrrega viral en nivells controlats.
ang. compliance, cast. cumplimiento, fr. compliance.

comportament de risc
m. Manera d'actuar general amb què s’indueixen situacions físiques o d’inhibició psicològica per a mantenir relacions sexuals sense consideració dels factors de transmissió del VIH i sense prendre mesures o cap mètode de barrera. Vegeu també pràctica de risc.
ang. risk behavior, cast. conducta de riesgo, fr. comportement à risque.

comprimit
m. Fórmula farmacèutica que s'obté per compressió de grànuls o pols, que poden tenir formes variades. Habitualment tenen una marca per facilitar-ne la partició.
ang. tablet, cast. comprimido, fr. cachet, comprimé.

comunitat
f. Conjunt de persones, entitats o col·lectius de persones seropositives i/o afectades directament o indirecta pel VIH/sida.
ang. community, cast. comunidad, fr. communautée.

comunitari -a
adj. Es diu de l'acció, projecte, iniciativa, etc. empresa per la comunitat d'associacions i col·lectius de seropositius i/o afectats pel VIH/sida.
ang. communitarian, cast. comunitario, fr. communautaire.

concentració hemàtica
f. Vegeu nivell hemàtic.
ang. plasma concentration, cast. nivel plasmático, fr. concentration plasmatique.

concentració inhibitòria
f. Mètode quantitatiu d'estudi de la sensibilitat d'un bacteri o d'un virus, que permet determinar la concentració hemàtica menor necessària d'un fàrmac per inhibir-ne la replicació. Per sota dels nivells establerts, la replicació viral és possible. Se sol expressar amb les sigles IC seguida d'un número que indica el nivell de concentració mínima necessària (per ex. IC50)
ang. inhibition concentration, IC, cast. concentración inhibitoria.

concentració plasmàtica
f. Vegeu nivell hemàtic.
ang. plasma concentration, cast. nivel plasmático, fr. concentration plasmatique.

condiloma
m. Excrescència de la pell (o berruga) que es produeix al voltant de l'anus o dels òrgans genitals externs, causada per infecció del papil·lomavirus humà. No té caràcter cancerós, i la seva transmissió es pot produir malgrat l'ús de preservatiu. Vegeu també berruga acuminada.
ang. condyloma, cast. condiloma, fr. condylome.

condó
m. Expressió col·loquial per referir-se al preservatiu, provinent de l'anglès condom. Vegeu preservatiu.
ang. condom, cast. condón, fr. capote.

confidencialitat
f. Manteniment en secret de les informacions i dades personals que identifiquen l'individu. La confidencialitat és un principi a observar en tota pràctica mèdica, si bé en algunes proves com les de detecció d'anticossos aquestes poden ser anònimes com a garantia absoluta de la confidencialitat.
ang. confidencilaty, cast. confidencialidad, fr. confidentialité.

conjuntivitis
f. inflamació de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix i protegeix la cara interior de les parpelles de l'ull i les uneix al globus ocular.
ang. conjunctivitis, cast. conjuntivitis, fr. conjonctivite.

consell assistit paritari
m. Vegeu còunselling.

consens
m. dit del document de referència sobre línies o pautes que es recomanen per a l'actuació clínica en l'atenció de persones VIH+ o de la sida. Criteris que es consensuen i s'actualitzen periòdicament a partir de l’experiència i estudis en la praxi clínica.
Vegeu guidelines.

consentiment informat
m. Consentiment que dóna per escrit un pacient per a la seva participació en la realització de proves clíniques experimentals o participació en un assaig clínic, prèvia informació sobre els objectius i possibles riscos o efectes adversos, i altres drets legals
ang. informed consent, cast. consentimiento informado, fr. consentement éclairé.

contagi
m. Transmissió d'una malaltia infecciosa d'un animal o una persona a una altra, que es produeix bàsicament per mitjà del medi, d'un objecte infectat, l'aire, etc., prèviament exposat al contacte amb la persona infectada o el germen. Quan el contacte entre persones és de caràcter íntim es parla de contagi directe o més pròpiament de transmissió. En la resta de casos es parla de contagi indirecte. La sida és bàsicament transmissible si bé es poden produir contagis del VIH a partir d'estris sanitaris exposats prèviament al virus i no desinfectats.
ang. contagion, cast. contagio, fr. contagion.

contagiós -a
adj. Es diu d'una malaltia infecciosa que es contagia o s'encomana d'una persona a una altra, sense necessitat que hi hagi un contacte directe entre totes dues. En aquest cas es parla de contagi directe (íntim) o més pròpiament de malaltia transmissible.
ang. contagious, cast. contagioso, fr. contagieux.

contraindicació
f. Condició o circumstància que impedeix l'adscripció d'un determinat tractament a un pacient.
ang. counter-indication, cast. contraindicación, fr. contre-indication.

control de fons d'ull
m. Pràctica mèdica consistent en una exploració i reconeixement del fons d'ull per determinar-ne si està afectat o no pel citomegalovirus i hi ha, doncs, possible retinitis (en cas de persones seropositives que sovint se'n veuen afectades) o bé alguna altra patologia.
ang. funduscopy, cast. control del fondo de ojo, fr. examen du fond d'oeil.

control virològic complet
m. En el marc del tractament del VIH, situació en què es manté una càrrega viral indetectable per sota d’un recompte de 50 còpies /mm3., de manera perllongada.

core
m. Terme anglès utilitzat especialment en virologia per referir-se al nucli d'un virus. Proteïna del core.
ang. core, cast. core.

coreceptor
m. Estructura proteica que actua coma quimiocina i receptor alhora que utilitza l'HIV, a més del receptor propi cel·lular, que en permet l'acoblament i facilita la infecció pel virus. Els principals coreceptors són el CCR5 i el CXCR-4.
ang. receptor site, coreceptor, cast. correceptor, fr. co-récepteur.

corioretinitis
f. Inflamació de la coroide i de la retina. La corioretinitis pot ser produïda per infecció per CMV. Vegeu també citomegalovirus i retinitis.
ang. chorioretinitis, cast. corioretinitis, fr. chorio-rétinite.

còrtex
m. Part externa o perifèrica de determinats òrgans. Còrtex cerebral, còrtex renal.
ang. cortex, cast. córtex, fr. cortex.

corticosteroide
f. Cadascuna de les hormones esteroides secretades per l'escorça o còrtex de les glàndules suprarenals, per ex. la cortisona. Producte similar produït per síntesi.
ang. corticosteroid, cast. corticosteroide, fr. corticoïde.

cortisona
f. Hormona de tipus suprarenal que es fa servir amb finalitats terapèutiques.
ang. cortisone, cast. cortisona, fr. cortisone.

còunselling
m. Conjunt de pràctiques o accions ben diverses amb la finalitat d'orientar, ajudar, donar suport, informar, assistir, tractar un estat depressiu, etc. i que es dóna entre dues persones amb una situació de base similar (paritària), per ex. ser seropositius, per tal que la qui rep el còunselling pugui arribar a entendre millor, resoldre, decidir i fer front als problemes que l'afecten (personals, socials o psicològics) com a conseqüència de la seva seropositivitat. També se'n diu consell assistit paritari.
SIN. aconsellament.
ang. counselling, cast. counselling, fr. counseling.

creatinina
f. Anhídrid de la creatina, la quantitat del qual en l'orina i a la sang, mesurada en les analítiques, serveix per avaluar el funcionament dels ronyons.
ang. creatinine, cast. creatinina, fr. créatinine.

cribratge
m. Recerca sistemàtica indiscriminada aplicada a un conjunt de persones o casos per tal de descobrir-hi els elements afectats per alguna particularitat. En el cas del VIH/sida el cribratge s'efectua mitjançant proves de detecció d'anticossos, com per exemple L’ELISA o la proves de detecció ràpida, i els qüestionaris de malaltia de declaració obligatòria per permetre establir els grups potencialment més exposats a la transmissió del VIH i en quins casos (comportament de risc).
ang. screening, cast. cribado, fr. criblage.

criptococcosi
f. Malaltia que afecta la pell, el fetge, la melsa, els pulmons i les articulacions, però sobretot el cervell i les meninges. D'origen tropical, provocada pel fong cryptococcus neoformans, és causa freqüent de meningitis en persones amb sida. La simptomatologia és de febre, angúnies, vòmits i alteracions de l'estat mental. És una de les malalties definitòries de sida.
ang. cryptococcal meningitis, cast. criptococosis, fr. méningite.

criptosporidiosi
f. Infecció oportunista causada pel paràsit intestinal cryptosporidium parvum, transmès per aliments o aigua contaminada per femta animal. Provoca diarrees cròniques importants, sobretot en persones VIH+. És una de les malalties indicatives de sida.
ang. cryptosporidiosis, cast. criptos-poridiasis, fr. cryptos-poridiose.

criteris d'inclusió / d'exclusió
m. pl. Conjunt de criteris que permeten la inclusió (o no) d'un pacient en un assaig clínic o protocol. Alguns d’aquests criteris més habitualment emprats són el nombre de CD4, la càrrega viral, línies de tractaments anteriors seguides, situació de fracàs virològic, tipus de resistències creades, etc.
ang. entry criteria, cast. criterios de inclusión, fr. critères d'inclusion.

Crixivan
m. Nom comercial de l’inhibidor de la proteasa, indinavir. La seva abreviatura comuna és IDV.
ang. Crixivan, cast. Crixiván, fr. Crixivan.

CROI
n. propi Acrònim de l’anglès Conference on Retroviruses and Opportunistics Infections. Conferència anual d’alt nivell de referència mundial, que té lloc als EUA el mes de febrer, on es pesenten les mes recents investigacions i estudis en relació al VIH/sida i coinfeccions relacionades.

crònic -a
adj. Es diu de la malaltia o de la persona que manté una estabilitat sense que es produeixin canvis o cap progressió notòria en la seva malaltia que n'alteri l'estat general de salut.
ang. chronic, cast. crónico, fr. chronique.

cronificació
f. Procés pel qual, mitjançant la teràpia adient, hom aconsegueix que la malaltia esdevingui de caràcter crònic, que estigui en situació controlada i estable durant un període llarg de temps sense que s'hi produeixin alteracions remarcables que afectin l'estat general de salut de la persona. Ex. Cronificació de la malaltia.
ang. chronicisation; cast. cronificación; fr. chronification

CRS
Acrònim de complex relacionat amb la sida. Vegeu-ne la definició a l'entrada corresponent.
ang. ARC, cast. CRS, fr. ARC.

CTL
m. Acrònim de l'anglès Cytotoxic T-Limphocyte, limfòcit citotòxic o limfòcit T CD8. Vegeu CD8.
ang. CTL, cast. CTL, fr. CTL.

cultiu
m. Tècnica de laboratori que té com a finalitat d'obtenir i manipular quantitats elevades de microorganismes per poder-los estudiar i veure quina reacció fenotípica (sensibilitat) tenen davant de determinats medicaments i així saber quina teràpia proposar.
ang. culture, cast. cultivo, fr. culture.

cultiu
m. Població microbiana que ha crescut en un medi propiciatori, generalment de glúcids simples, proteïnes o sals minerals inorgàniques.
ang. culture, cast. cultivo, fr. culture.

cultiu viral
m. Tipus de prova directa de detecció de la presència del virus de la sida en la sang, que s’efectua a partir de cèl·lules de la persona fnectada. Aquest tipus de prova es poc utiltzada llevat d’estudis de resistències a medicaments o en estudis de recerca.

cunnilinció
f. Estimulació dels genitals femenins per contacte amb la llengua o els llavis. Pot constituir una pràctica de risc de transmissió del VIH, dels virus de l’hepatitis A i B, i altres infeccions de transmissió sexual.
ang. cunnilingus, cast. cunilingus, fr. cunnilingus.

cunnilingus
m. Vegeu cunnilinció.

CV
f. Acrònim de càrrega viral. Vegeu càrrega viral.
ang. VL, cast. CV, fr. CV.

CXCR4
m. Estructura proteica a la superfície d'algunes cèl·lules del sistema immunitari que actua com a quimiocina i receptor. És un dels coreceptors que necessita l'HIV per entrar i infectar els limfòcits T CD4, al qual s'hi acobla la gp120.
ang. CXCR-4, cast. CXCR-4, fr. CXCR-4.