a pèl
m. tipus de pràctica sexual realitzada sense barreres de protecció com ara el preservatiu i, per tant, amb risc de transmissió del VIH o altres MTS en el cas que una de les persones estigui afectada per alguna d’aquestes infeccions. Vegeu també barebacking.
m. tipus de pràctica sexual realitzada sense barreres de protecció com ara el preservatiu i, per tant, amb risc de transmissió del VIH o altres MTS en el cas que una de les persones estigui afectada per alguna d’aquestes infeccions. Vegeu també barebacking.
ang. barebacking; cast. a pelo, barebacking; fr. à poile, bareback.
abrasió
f. Ferida superficial produïda per fricció, com la que es pot produir en un coit, i permetre la transmissió del VIH cas que un dels participants sigui VIH+.
ang. abrasion, cast. abrasión, fr. abrasion.
absorció
f. Acció d'absorbir. Habilitat gastrointestinal per absorbir els components d'un medicament per ser metabolitzats i transmesos a la sang on han d'acomplir la seva funció. Les interaccions medicamentoses amb l'alimentació poden alterar una bona absorció dels medicaments i veure's disminuïda l'eficàcia dels tractaments antiretrovirals.
ang. absortion, cast. absorción, fr. absortion.
abstinència
f. Opció de mantenir-se sense relacions sexuals, i del gaudi que en deriva. Per bé que l’abstinència pot ser invocada com a conducta preventiva de la transmissió del VIH atès que la majoria d’infeccions són per via sexual, també cal assenyalar que l’abstinència sexual no és pas la norma més comuna en les societats humanes, llevat d’alguns contextos específics culturals, de vots religiosos o altres situacions particulars d’opcions de vida.
ang. abstinence; cast. abstinencia; fr. abstinence.
accés avançat
m. En la presa d'un nou medicament ART, moment en què aquest és adoptat com a tractament per aconseguir-ne el màxim benefici per a la persona d'acord amb la seva història clínica, com més aviat millor.
ang. early acces, cast. acceso temprano.
accés expandit
m. Es diu del procediment d'accés a un nou medicament quan aquest és facilitat per la mateixa indústria farmacèutica i encara no és comercialitzat.
ang. expanded acces, cast. acceso expandido.
àcid desoxiribonucleic
m. Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius. En molècules simples i lliures pot constituir un virus. L'ADN i el seu procés de duplicació en el nucli de les cèl·lules CD4 és coadjuvant en el procés de replicació del VIH.
Sig. ADN
ang. desoyribonucleic acid, cast. ácido desoxirribonucleico, fr. acide desoxyribonucléique.
àcid fòlic
m. Vitamina del grup B. Es troba àmpliament en fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa. En l'organisme és transformat en àcid folínic i en medicina és emprat en el tractament d'anèmies. En el tractament de la toxoplasmosi es poden produir mancances d'aquest àcid, la qual cosa cal compensar amb l'administració de medicaments.
ang. folic acid, cast. ácido fólico, fr. acide folique.
àcid ribonucleic
m. Nom genèric d'un grup d'àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l'àcid fosfòric. N'hi ha de tres menes principals: l'ARN missatger (ARNm), l'ARN ribosòmic (ARNr) i l'ARN transferidor (ARNt). L'HIV està compost per ARN el qual es retrotranscriu en ADN un cop dipositat a l'interior de la cèl·lula CD4 infectada per procedir al seu procés de replicació.
Sig. ARN
ang. ribonucleic acid, cast. ácido ribonucleico, fr. acide ribonucléique.
àcid úric
m. Compost cristal·lí altament insoluble, producte final del metabolisme de les purines, que es troba a la sang i a l'orina. L'augment d'àcid úric a la sang provoca gota. Vegeu també urea.
ang. uric acid, cast. ácido úrico, fr. acide urique.
acidòfil
m. Bacteri que hom troba en el iogurt i que ajuda a la restauració de la flora intestinal (bacteris normals que viuen en els budells), els quals havien sofert una alteració per culpa d'una malaltia o l'ús d'antibiòtics. Prendre acidòfils ajuda a prevenir candidiasis.
ang. acidophilus, cast. acidófilo, fr. acidophile.
acidosi làctica
f. Possible efecte col·lateral d'alguns antiretrovirals (IP, DDI, ...). Autointoxicació orgànica per alteració de l'equilibri de l'àcid làctic en l'organisme. Tipus d'acidosi metabòlica força freqüent, d'etiologies molt diverses, cartacteritzada per l'increment d'àcid làctic present en músculs esquelètics i altres teixits o òrgans per una oxigenació insuficient. Provoca debilitat, malestar general, mal de cap, angúnies, vòmits... Vegeu també mitocondri i toxicitat mitocondrial.
ang. lactic acidosis, cast. acidosis láctica, fr. acidose lactique.
acoblament
m. En el procés de replicació del VIH, moment en què les noves partícules d'ARN viral, deprés de l'acció de l'enzim proteasa, s'acoblen per formar nous virions que surten de la cèl·lula CD4 per infectar-ne d'altres.
Sin. maduració.
ang. assembly, cast. acoblamiento, fr. bourgeonnement.
acompanyament
m. Acció d'acompanyar una persona VIH+ per ajudar-la a fer visites mèdiques o altres tràmits per a la millor gestió de la seva malaltia.
acompanyant
m. i f. Persona que fa voluntariat en una organització de lluita contra la sida l'acció de la qual consisteix a acompanyar persones seropositives, quan aquestes ho sol·liciten. Es visitava a l'hospital de dia amb un acompanyant.
ang. buddy, cast. acompañante, fr. accompagnant, bénévole.
acompanyar
m. Fer costat a una persona afectada pel VIH, infectada o bé del seu entorn afectiu, per tal d'ajudar-la a superar moments difícils o dolorosos, o en la gestió de la seva malaltia. Li va caldre acompanyament per rebre el diagnòstic de seropositiu.
ang. (to) buddy, cast. acompañar.
aconsellament
m. Informació necessària que s’aporta a una persona abans i després de a la realització d’una prova diagnòstica de sida per tal de facilitar-ne la comprensió i abast, ateses les connotacions psicològiques i de salut que pot comportar.
SIN. Consell assistit paritri, counselling.
Vegeu counselling.
ACTG
Sigles corresponent a l'anglès Aids Clinical Trials Group. Xarxa de centres implicats en la participació, seguiment, seguretat i eficàcia d'assajos clínics de tractaments ART en experimentació.
actiu -iva
adj. Es diu del medicament o substància que en les seves proves de laboratori (per ex. in vitro) és capaç d'actuar contra un microorganisme (bacteri, fong, virus, etc.) o d'inhibir-lo.
ang. active, cast. activo, fr. actif.
actiu –iva
adj. En una relació sexual, es diu de la persona que actua o emprèn la iniciativa i determina el ritme de la relació, enfront de la seva aprella que es deixa conduir (passiu –iva). El desenvolupament d’un rol actiu no exclou del risc d’infectar-se pel VIH, ni d’estar-hi menys exposat, contràriament a algunes creences populars.
ang. active; activo; fr. actif.
activisme
m. Acció de lluita contra la sida que es duu a terme des d'associacions no professionals, i sense ànim de lucre, per tal de millorar les condicions de les persones VIH+, el seu accés a noves teràpies, i la sensibilització social envers els problemes que es generen a l'entorn de la sida en general per tal de trobar-hi una solució.
ang. activism, cast. activismo, fr. activisme.
activista
m. i f. Persona que mena la seva acció de la lluita contra la sida en algun dels seus diferents fronts bé sigui social, legal, mèdic, sanitari de recerca, etc. per tal d'aconseguir millors condicions per a les persones VIH+, i que habitualment circumscriu la seva tasca en una associació de lluita contra la sida.
ang. activist, cast. activista, fr. activiste.
activitat
f. Capacitat d'un medicament de controlar o inhibir l'acció patògena. L'activitat ve determinada per estudis de laboratori mentre que l'eficàcia del medicament es valora a partir de la seva aplicació clínica en pacients. El nou fàrmac demostra in vitro activitat enfront l'HIV.
ang. activity, cast. actividad, fr. activité.
acupuntura
f. Pràctica de la medicina tradicional xinesa consistent en la introducció, a diferents profunditats, d'agulles llargues i fines en determinats punts del cos on romanen un temps per provocar una reacció que alleugereixi el dolor o aconseguir finalitats terapèutiques. De vegades, a aquesta pràctica s'hi aparella la de la moxibustió.
ang. acupuncture, cast. acupuntura, fr. acupuncture.
adenopatia
f. Nom genèric amb què hom designa diverses afeccions que afecten els ganglis limfàctics, els quals augmenten el seu volum.
ang. adenopathy, cast. adenopatía, fr. adénopathie.
adenovirus
m. Grup de virus format d'ADN de cadena doble i virió nu, que es multiplica al nucli de les cèl·lules infectades i que infecta l'aparell digestiu, les vies respiratòries i el fetge de persones i animals.
ang. adenovirus, cast. adenovirus, fr. adénovirus.
adherència
f. Vegeu adhesió al tractament.
adhesió al tractament
f. Grau d'observació i compliment regular de les pautes terapèutiques. Vegeu compliment,
ang. compliance, adherence, cast. adesión al tratamiento, fr. adhésion au traitement.
adjuvant
adj. Es diu d'un medicament o substància que s'afegeix a un altre perquè n'augmenti o es vegi modificada l'acció, i, en el cas de vacunes, fer augmentar la resposta immunològica de l'organisme.
ang. adjuvant, cast. adyuvante, fr. adjuvant.
ADN viral
m. Seqüència d'ADN corresponent al VIH i diferent de l'ADN propi de la cèl·lula CD4, després de la retrotranscipció de l'ARN viral i que es replica al nucli cel·lular conjuntament amb l'ADN del CD4.
aerosol
m. Preparat terapèutic consistent a mantenir en una suspensió gassosa el principi actiu en partícules col·loidals líquides o sòlides, que se solen administrar en forma d'esprai.
ang. aerosol, cast. aerosol, fr. aérosol
afàsia
f. Trastorn o pèrdua de la capacitat d'expressar-se o de comprensió oral, fet que provoca incomunicació de paraula, per escrit o mímica.
ang. aphasia, cast. afasia, fr. aphasie.
afecció
f. Manera genèrica de referir-se a qualsevol manifestació de l'alteració d'algun element o funció de l'organisme humà, sense considerar-ne les causes. Malaltia.
ang. affection, cast. afección, fr. affection.
afectat -ada
adj. Es diu de la persona a qui la infecció pel VIH/sida concerneix d'una manera especial, directament o indirecta, bé sigui com a persona VIH+, bé sigui com a parella, convivent, familiar o persona de l'entorn afectiu o amical d'una persona VIH+, malgrat no ser ella VIH+.
ang. concerned, cast. afectado, fr. concerné.
afta
f. Petita lesió de tipus ulcerós que es produeix a la boca (llavis, llengua, ...) i que dificulta la ingesta d'aliments. La gran profusió i agrupació d'aftes pot ser de pronòstic greu. En persones VIH+ es sol observar en el decurs de la primoinfecció, però també en alguns casos de manera recidivant i sense que hi hagi causa coneguda. Col·loquialment, manera de referir-se a l'aftosi.
ang. aphtha, cast. afta, fr. aphthe.
aftosi
f. Afectació crònica caracteritzada per la presència d'aftes amb caràcter recidivant, és a dir que es produeixen a intervals més o menys recurrents. També s'anomena estomatitis aftosa. Vegeu també estomatitis.
ang. aphtha, cast. aftosis, fr. aphthose.
agèusia
f. Absència o pèrdua total en la percepció o sentit del gust. Aquesta alteració pot ser produïda per la presa de medicaments, si bé és habitualment reversible en aturar-ne la presa. Vegeu també disgèusia
ang. ageusia, cast. ageusia, fr. agueusie.
agut -uda
adj. Es diu d'un procés o fase relativament curt i breu que es caracteritza, però, per una expressió sobressortint i altament manifesta. Per exemple, en el primer període de la infecció pel VIH es produeix una fase aguda amb un gran augment de la càrrega viral, que minva al cap de poc temps. Vegeu també infecció aguda, fase aguda.
ang. acute, cast. agudo, fr. aigu.
albúmina
f. Grup de proteïnes àcides, hidrosolubles. Està relacionada en l'equilibri hídric i en el transport de substàncies com la bilirubina, fàrmacs, etc. en el corrent sanguini. L'albúmina també es troba a la llet o els ous, i en nombrosos fluids biològics.
ang. albumin, cast. albúmina, fr. albumine.
alcohol
m. Substància líquida incolora, volàtil, inflamable que s'obté per destil·lació o bé per la fermentació de sucres. També se'n diu de la beguda que conté alcohol. El consum de begudes alcohòliques pot interaccionar nocivament si alhora es segueix un tractament farmacològic (per ex. antibiòtics). Així mateix, el consum abusiu d'alcohol perjudica a la llarga òrgans vitals com el fetge, important en l'èxit d'una teràpia ART.
ang. alcohol, cast. alcohol, fr. alcool.
algorisme
m. Procediment que consisteix a establir una seqüència ordenada de situacions segons el resultat de la qual caldrà procedir en un sentit o un altre, a fi d'arribar a determinar un diagnòstic o un procediment terapèutic, i que serveix de referència per a l'acció clínica.
ang. algorithm, cast. algoritmo, fr. algorithme.
alimentació parenteral
f. Acció de donar nutrients necessaris al cos, que per diverses causes no es pot produir per via oral amb deglució dels aliments, sinó per una via diferent de la digestiva que pot ser intramuscular, subcutània o, el més habitualment, intravenosa, gràcies a preparats nutricionals específicament dissenyats per a aquesta finalitat.
ang. parenteral nutrition, cast. alimentación parenteral, fr. alimentation parentérale.
al·lèrgia
f. Alteració de les reaccions de l'organisme deguda a la presència d'un element patogen, però també a un medicament atesa la seva gran sensibilitat a aquest. Les manifestacions al·lèrgiques són diverses, des de coïssors, granissades, vermellors, inflamacions, etc.
ang. allergy, cast. alergia, fr. allergie.
al·lèrgic -a
adj. Causat per, o relatiu a una al·lèrgia. Es diu de la persona que té una hipersensibilitat o al·lèrgia a alguna substància, que pateix al·lèrgia. Ser al·lèrgic a un antibiòtic.
ang. allergic, cast. alérgico, fr. allergique.
al·lopatia
f. Pràctica terapèutica basada en l'administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia. És un terme oposat a homeopatia. És també una manera de referir-se a les pràctiques de la medicina tradicional occidental, o clàssica.
ang. allopathy, cast. alopatía, fr. allopathie.
al·lucinació
f. Percepció irreal que hom té d'un objecte o d'una situació. Les al·lucinacions són un possible efecte col·lateral d'algun ART, per exemple en l'inici del tractament amb la sustiva.
ang. allucination, cast. alucinación, fr. allucination.
amebiosi (o amebiasi)
f. malaltia parasitària provocada per l'ameba Entamoeba histolytica, que afecta principalment els budells i el còlon, i provoca diarrees cròniques en persones immunocompromeses, ja que en d'altres (portadors sans) ni tan sols es produeixen manifestacions clíniques.
ang. amoebiasis, cast. amebiasis, fr. amibiase.
amilasa
f. Enzim secretat per les glàndules salivals o pel pàncrees per ajudar la digestió dels aliments. L'augment d'amilases en plasma pot ser indicatiu d'una pancreatitis. El ddI pot produir com a efecte col·lateral una pancreatitis o augment notori d'amilases.
ang. amylase, cast. amilasa, fr.amylase.
aminoàcid
m. Substància orgànica, unitat estructural fonamental de pèptids i proteïnes, precursora de determinaes hormones. El cos humà fa servir 20 dels 80 aminoàcids que hi ha en el medi natural.
ang. amino acid, cast. aminoácido, fr. acide aminé, amino-acide,
aminotransaminasa
f. Vegeu transaminasa.
anabolisme
f. Dins del metabolisme, conjunt de processos assimilatius o reaccions de síntesi per produir i mantenir matèria corporal per al manteniment dels òrgans i teixits.
ang. anabolism, cast. anabolismo, fr. anabolisme.
anafilaxi
f. Tipus de racció al·lèrgica immediata, de base humoral que es caracteritza per una contracció muscular i augment de la permeabilitat dels capil·lars.
ang. anaphylaxis, cast. anafilaxis, fr. anaphylaxie.
anal
adj. Relatiu o pertanyent a l'anus o de la zona propera a l'anus. Es diu de la pràctica sexual en què l'anus és un dels elements de la relació i que en el cas de relació coital no protegida (sense preservatiu) i amb microlesions pot suposar una porta per a la transmissió del VIH.
ang. anal, cast. anal, fr. anal.
anàleg
m. Compost químic d'estructura semblant a la d'un altre. Els inhibidors de la transcriptasa inversa poden ser anàlegs de nucleòsids o de nucleòtids.
ang. analog, cast. análogo, fr. analogue.
anàleg nucleòsid
m. Vegeu nucleòsid.
anàleg nucleòtid
m. Vegeu nucleòtid.
analgèsic
m. Medicament que suprimeix o alleugerir la sensació de dolor. Hi ha els dits analgèsics menors que actuen sobre el sistema nerviós central per calmar el dolor, abaixar la febre a més de tenir efectes antiinflamatoris (per exemple aspirines o el paracetamol). També els analgèsics majors, la majoria derivats de la morfina, que actuen sobre el centre del dolor, si bé produeixen habituació.
ang. analgesic, cast. analgésico, fr. analgésique.
anàlisi de sang
f. Examen de les parts i constituents de la sang, els resultats dels qual s'expressen numèricament, com a prova diagnòstica per avaluar de l'estat de salut de la persona, a partir d'una mostra extreta i també considerar la teràpia o línia de tractament a seguir. L'amplitud de l'anàlisi varia segons els interessos de les possibles afeccions o constants que es vulguin observar. També se'n diu col·loquialment analítica.
ang. blood test, cast. análisis de sangre, fr. bilan sanguin.
anàlisi d'esput
f. Examen de les secrecions patològiques de l'aparell respiratori que hom expulsa amb tos, que es realitza com a prova diagnòstica de la tuberculosi.
ang. sputum test, cast. análisis de esputo, fr. analyse de sécretion bucale.
analítica
f. Terme col·loquial per referir-se a una anàlisi de sang.
androgen
m. Hormona masculina secretada als testicles, que masculinitza, per exemple la testosterona.
ang. androgen, cast. andrógeno, fr. androgène.
androgen
adj. Es diu de la substància, òrgans, etc, que comporta l'aparició de caràcters sexuals masculins o que produeix òrgans masculins. Relatiu o pertanyent als caràcters masculins.
ang. androgenous, cast. andrógeno, fr. androgénique.
anèmia
f. Condició que es dóna quan la sang no transporta prou oxigen per alimentar els teixit per manca de glòbuls vermells o hemoglobina. Símptomes comuns de l'anèmia són el cansament, mal de cap o dificultats respiratòries. Un dels efectes col·laterals de l'AZT és l'anèmia.
ang. anemia, cast. anemia, fr. anémie.
anestèsia
f. Supressió de la sensibilitat al dolor i de la sensibilitat tàctil, que pot ser induïda artificialment (amb fàrmacs anestèsics, o també per acunpuntura) de manera local en el teixit o òrgans a tractar, o bé general a tot el cos, amb finalitats quirúrgiques o terapèutiques.
ang. anesthesia, cast. anestesia, fr. anesthésie.
angiogènesi
f. Desenvolupament del sistema vascular. Els tumors i les lesions per sarcoma de Kaposi provoquen angiogènesi.
ang. angiogenesis, cast. angiogénesis, fr. angiogenèse.
angoixa
f. Estat anímic, malestar profund, que pot ser tant físic com psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent i la sensació d'impotència de fer-hi front. Estat que sol produir-se en ocasió d'un diagnòstic de seropositivitat o infecció per HIV.
ang. anguish, anxiety, cast. angustia, fr. angoisse.
anilingus
m. Pràctica sexual consistent en l'estimulació de l'anus o de la zona perianal amb la llengua i els llavis. Pot ser causa de la transmissió d'hepatitis, berrugues i, en cas de lesions sagnants o microlesions, també del VIH.
ang. anilingus, cast. anilingus, fr. anilingus.
anònim -a
adj. Que no té nom o que aquest no s'hi fa constar per preservar absolutament la persona de la seva privacitat, per raons d'ordre social o moral. Tot i que en tota atenció clínicia és present el principi de confidencialitat, algunes persones es senten més segures si l'atenció es fa amb caràcter anònim. La prova de detecció d'anticossos pot ser
anònima.
ang. anonymous, cast. anónimo, fr. anonyme.
anonimat
m. Situació en què el nom de la persona és inconegut o no és requerit per tal d'evitar-ne la identificació personal. L'anonimat és una de les mesures que es prenen per tal d'avaforir la realització de proves de detecció del VIH en persones susceptibles de ser seropositives, i que tenen dificultats de demanar-les en els seus medis habituals de relació sanitària per qüestions d'ordre social o moral.
ang. anonymity, cast. anonimato, fr. anonymat.
anorèxia
f. Debilitat o pèrdua de les ganes de menjar, cosa que comporta també pèrdua de pes. Acompanya sovint diverses malalties digestives com ara l'hepatitis o altres trastorns que es poden produir com a efectes col·laterals de la medicació antiretroviral. També pot ser conseqüència de transtorns psíquics d'ansietat o depressió.
ang. anorexia, cast. anorexia, fr. anorexie.
anorèxia mental
f. Refús a alimentar-se relacionat amb un estat psíquic particular, sovint depressió o ansietat.
ang. anorexia nervosa, cast. anorexia mental, fr. anorexie mentale.
anorgàsmia
f. Absència o incapacitat d'experimentar prou l'orgasme en les relacions sexuals malgrat respondre a l'estimulació sexual. Pot ser efecte col·lateral de la medicació ART.
ang. anorgasmia, cast. anorgasmia, fr. anorgasmie.
ansietat
m. Estat anímic d'exitació o d'intranquil·litat relacionat amb accions de futur que han d'afectar la persona, tant positivament o negativament. Vegeu també
angoixa.
ang. anxiety, cast. ansiedad, fr. anxiété.
ansiolític
m. Fàrmac que actua sobre el sistema nerviós central per tal de calmar o suprimir l'exitació o intranquil·litat pròpia d'un estat d'angoixa o d'ansietat.
ang. anxiolytic, cast. ansiolítico, fr. anxiolytique.
antagonista
m. Es diu del fàrmac antiretroviral que actua sobre alguns dels receptors o coreceptors de la cèl·lula CD4, que el virus fa servir per al seu acoblament, per tal d’eviatr la fusió del VIH i la membrana del CD4 i la seva infecció. Ex. Antagonista oral del CCR5.
ang. antagonist, cast. antagonista,
antiàcid
m. Fàrmac o substància que s'administra per neutralitzar el grau d'acidesa a l'estómac.
ang. antacid, cast. antiácido, fr. antiacide.
antibiòtic
m. Substància química produïda per microorganismes com a resultant d'una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los, especialment bacteris. Els antibiòtics es fan servir per curar malalties i infeccions.
ang. antibiotic, cast. antibiótico, fr. antibiotique.
antibiòtic -a
adj. Relatiu o pertanyent als antibiòtics.
ang. antibiotic, cast. antibiótico, fr. antibiotique.
anticodó
m. Compost format per una seqüència de nucleòtids d'ARN o d'ADN, complementària a una altra seqüència d'ARN o d'ADN (viral), per tal de bloquejar-ne l'inici de la síntesi protèica, i evitar la formació de nous HIV i la infecció d'altres CD4, alhora que queda marcada per a la seva destrucció per enzims cel·lulars.
ang. antisense drug, cast. antisentido, fr. antisens.
anticòs
m. Proteïna sintetitzada per les cèl·lules plasmàstiques com a resposta a la presència de determinats antígens o elements estranys a la sang. La infecció pel VIH provoca la creacció d'anticossos a la sang per part de l'organisme, que són detectables gràcies als tests ELISA i Western Blot (els més usuals), i que serveixen per determinar el seroestat, i saber si hom és seropositiu. També es sol representar amb la sigla Ac.
ang. antibody, cast. anticuerpo, fr. anticorps.
antifúngic
m. Medicament per combatre una infecció fúngica, per exemple el fluconazol.
ang. antifungal, cast. antifúngico, fr. antifongique.
antifúngic -a
adj. Es diu del medicament o acció capaç d'inhibir o combatre una infecció causada per fongs, com per exemple la candidiasi.
ang. antifungal, cast. antifúngico, fr. antifongique.
antigen
m. Substància que l'organisme reconeix com a estranya (per ex. l'HIV) que pot induir una reacció com és ara la creació d'anticossos per combatre'n la presència. Es representa amb la sigla Ag.
ang. antigen, cast. antígeno, fr. antigène.
antigen de superfície
m. cadascuna de les proteïnes codificades de DNA viral presents en al superfícies d’un virus. Especialment, terme usat en la diagnosi dels virus de les hepatitis com a marcador serològic. Es representa per la lletra s minúscucula afegida a les sigles d’anticos o virus de l’hepatitis, per ex. HBsAg., antigen de superfície de l’hepatitis B.
ang. surface antigen, cast. antigeno de superficie; fr. antigène de surface.
antigen HLA
m. Antigen d'histocompatibilitat. Estructura específica existent a la superfície de les cèl·lules amb caràcter antigènic, és a dir, que permet la captació d'antígens. També es coneix com a HLA (de human lymphocite antigen) o sistema HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
antigenèmia
f. Presència d'antígens a la sang.
ang. antigenemia, cast. antigenemia, fr. antigénémie.
antihistamínic
m. Fàrmac o substància que actua contràriament a la histamina, que es sol emprar principalment en processos al·lèrgics.
ang. antihistamine, cast. antihistamínico, fr. antihistaminique.
antilipèmic
m. Medicament o substància que té la propietat de fer minvar el nombre de greixos o lípids, com ara el colesterol o els triglicèrids, a la sang.
ang. antilipemic, lipid lowering agent, cast. hipolipemiante.
antimicrobià -na
adj. Es diu de la substància o organisme que actua contra els microbis.
ang. antimicrobial, cast. antimicrobiano, fr. antimicrobien.
antioxidant
m. Substància que impedeix o retarda l'oxidació.
ang. antioxidant, cast. antioxidante, fr. antioxydant.
antipirètic -a
adj. Medicament o pràctica que combat la febre o la rebaixa, per vasodilatació, alentiment del metabolisme, narcosi del SNC, o bé actuant sobre el centre de termoregulació del cos.
ang. antipyretic, cast. antipirético, fr. antipyrétique.
antiprotozoari
m. Medicament que actua contra els protozous, que en combat les infeccions.
ang. antiprotozoal, cast. antiprotozoario, fr. antiprotozoaire.
antiretroviral
adj. Es diu del fàrmac, la teràpia o de la substància amb capacitat inhibitòria de la reproducció d'un retrovirus com l'HIV o de combatre'n l'acció. També s'expressa amb les sigles ARV, o les sigles angleses ART.
ang. antiretroviral, cast. antirretroviral, fr. anti-rétroviral.
antisentit
adj. Tipus de medicament en estudi per bloquejar el procés de replicació del VIH. Vegeu anticodó.
ang. antisense, cast. antisentido, fr. antisens.
antisida
adj. Es diu de la persona, col·lectiu, acció, fàrmac, etc. destinat a combatre la sida i l'HIV, i altres efectes que es relacionen amb l'epidèmia.
ang. antiaids, cast. antisida, fr. anti-sida.
antiviral
adj. Es diu del fàrmac, la teràpia o de la substància amb capacitat inhibitòria de la reproducció d'un virus o de combatre'n l'acció nociva.
ang. antiviral, cast. antiviral, fr. antiviral.
anus
m. Orifici final del tracte gastrointestinal per on són expulsades les matèries fecals de l'organisme.
ang. anus, cast. ano, fr. anus.
ARN viral
m. Seqüència d'ARN corresponent al VIH i diferent de l'ARN propi de la cèl·lula CD4, abans de la seva retrotranscipció en ADN viral o després de la seva traducció a partir de l'ADN viral dins del CD4.
ang. RNA-HIV, cast. ARN o RNA viral, fr. ARN viral.
arsenal terapèutic
m. Conjunt de medicaments disponibles per al tractament d'una afecció.
ang. armamentarium, cast. arsenal, fr. arsenal thérapeutique.
asimptomàtic -a
adj. Persona infectada pel VIH i que no presenta simptomatologia física externament i aparentment visible, o cap malaltia o infecció oportunista relacionada amb la davallada de defenses i el desenvolupament de la sida.
ang. asymptomatic, cast. asintomático, fr. asymptomatique.
aspergil
m. Tipus de fong que pot afectar els pulmons, que provoca l'anomenada aspergil·losi. Els aspergils es troben àmpliament difosos en el medi ambient, inclòs l'hospitalari. Afecta especialment persones immunodeprimides amb neutropènia prolongada. La infecció per aspergils es pot estendre per mitjà de la sang i provocar lesions en altres òrgans o teixits com la pell, les sines nasals, el cor, els ronyons, el sistema nerviós central, el tub digestiu i, ocasionalment, l'ull, etc.
ang. aspergillus, cast. aspergilo, fr. aspergille.
assaig cec
m. Assaig clínic randomitzat en què els pacients que hi prenen part es distribueixen en dos grups, un dels quals pren la medicació a experimentar, i l'altre un medicament placebo, sense saber, però, de quin grup són. Situació, però, que sí que es coneguda pel metge investigador.
ang. blinded trial, cast. ensayo ciego, fr. essaie aveugle.
assaig clínic
m. Estudi practicat en pacients per avaluar l'eficàcia d'un medicament, que compta amb un protocol on s'especifiquen metodologia, durada, nombre de pacients i tipologia i objectius. Ha de comptar amb l'aprovació del comitè ètic de cada hospital i de l'agència del medicament. La participació en un assaig clínic depèn de criteris d'inclusió/exclusió i els resultats han de fer-se públics. Els participants estan coberts amb una assegurança front possibles efectes adversos i hi han d'oferir el seu consentiment informat. Un assaig clínic es pot correspondre amb una o diverses de les 4 fases tipificades d'experimentació d'un nou fàrmac.
ang. clinical trial, cast. ensayo clínico, fr. essaie clinique.
assaig doblement cec
m. Assaig clínic randomitzat en què els pacients que hi prenen part es distribueixen en dos grups, a un dels quals pren la medicació a experimentar i l'altre un placebo sense saber de quin grup són. Circumstància, d'altra banda, també desconeguda per al metge investigador.
ang. double-blinded trial, cast. ensayo a doble ciego, fr. essaie double-aveugle.
assaig obert
m. Estudi en què els pacients que hi prenen part tenen com també els investigadors tenen coneixement del tractament prescrit.
ang. open trial, cast. ensayo abierto, fr. étude ouvert.
assaig randomitzat
m. Estudi en què els pacients que hi prenen part tenen unes característiques de partida comunes o força similars, per a l'assaig clínic d'un nou medicament i proposta terapèutica i en el qual la distribució dels participants es fa de manera aleatòria per evitar la creació d'aprehensions davant el medicament que es vol experimentar.
ang. randomized trial, cast. ensayo randomizado, fr. étude randomisé.
astènia
f. Sensació de debilitat o cansament generalitzat a tot el cos. Pot ser conseqüència de trastorns físics o psíquics. En el segon cas sol produir-se cap al tard mentre que en el primer cap al matí.
ang. asthenia, cast. astenia, fr. asthénie.
atàxia
f. Manca de coordinació motora deguda a una falla de la sensibilitat profunda conscient o del sistema cerebel·lós. També pot ser deguda a lesions polineurítiques, la sensibilitat o la motilitat -o totes dues facultats alhora- (atàxia perifèrica).
ang. ataxia, cast. ataxia, fr. ataxie.
atròfia
f. Involució d'una cèl·lula, òrgan o teixit per causes fisiològiques o per causes patològiques.
ang. atrophy, cast. atrofia, fr. atrophie.
AUC
f. Sigla de l'anglès Area Under the Curve (àrea sota la corba). Mètode de mesura de l'exposició total del virus a un fàrmac o bé de l'efecte total d'un medicament sobre l'HIV. S'expressa mitjançant un gràfic, que indica l'evolució dels nivells corresponents d'una dosi d'un medicament en plasma fins arribar a la Cmàx. (càrrega màxima, en l'eix vertical) relacionats amb la càrrega viral durant un període de temps màxim (Tmàx., en l'eix horitzontal). L'àrea compresa entre aquest gràfic i l'eix horitzontal és l'AUC.
ang. AUC, area under the curve, cast. AUC, ABC, área bajo la curba.
autotest
m. Prova de detecció d’anticossos al VIH. Vegeu prova ràpida.
autovacunació
f. Procés terapèutic en experimentació pel qual hom pretén que el mateix sistema immunitari sigui capaç de controlar l'HIV, sense davallades de defenses, a partir de retirades de la medicació i l'exposició temporal al VIH de l'organisme.
f. Ferida superficial produïda per fricció, com la que es pot produir en un coit, i permetre la transmissió del VIH cas que un dels participants sigui VIH+.
ang. abrasion, cast. abrasión, fr. abrasion.
absorció
f. Acció d'absorbir. Habilitat gastrointestinal per absorbir els components d'un medicament per ser metabolitzats i transmesos a la sang on han d'acomplir la seva funció. Les interaccions medicamentoses amb l'alimentació poden alterar una bona absorció dels medicaments i veure's disminuïda l'eficàcia dels tractaments antiretrovirals.
ang. absortion, cast. absorción, fr. absortion.
abstinència
f. Opció de mantenir-se sense relacions sexuals, i del gaudi que en deriva. Per bé que l’abstinència pot ser invocada com a conducta preventiva de la transmissió del VIH atès que la majoria d’infeccions són per via sexual, també cal assenyalar que l’abstinència sexual no és pas la norma més comuna en les societats humanes, llevat d’alguns contextos específics culturals, de vots religiosos o altres situacions particulars d’opcions de vida.
ang. abstinence; cast. abstinencia; fr. abstinence.
accés avançat
m. En la presa d'un nou medicament ART, moment en què aquest és adoptat com a tractament per aconseguir-ne el màxim benefici per a la persona d'acord amb la seva història clínica, com més aviat millor.
ang. early acces, cast. acceso temprano.
accés expandit
m. Es diu del procediment d'accés a un nou medicament quan aquest és facilitat per la mateixa indústria farmacèutica i encara no és comercialitzat.
ang. expanded acces, cast. acceso expandido.
àcid desoxiribonucleic
m. Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius. En molècules simples i lliures pot constituir un virus. L'ADN i el seu procés de duplicació en el nucli de les cèl·lules CD4 és coadjuvant en el procés de replicació del VIH.
Sig. ADN
ang. desoyribonucleic acid, cast. ácido desoxirribonucleico, fr. acide desoxyribonucléique.
àcid fòlic
m. Vitamina del grup B. Es troba àmpliament en fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa. En l'organisme és transformat en àcid folínic i en medicina és emprat en el tractament d'anèmies. En el tractament de la toxoplasmosi es poden produir mancances d'aquest àcid, la qual cosa cal compensar amb l'administració de medicaments.
ang. folic acid, cast. ácido fólico, fr. acide folique.
àcid ribonucleic
m. Nom genèric d'un grup d'àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l'àcid fosfòric. N'hi ha de tres menes principals: l'ARN missatger (ARNm), l'ARN ribosòmic (ARNr) i l'ARN transferidor (ARNt). L'HIV està compost per ARN el qual es retrotranscriu en ADN un cop dipositat a l'interior de la cèl·lula CD4 infectada per procedir al seu procés de replicació.
Sig. ARN
ang. ribonucleic acid, cast. ácido ribonucleico, fr. acide ribonucléique.
àcid úric
m. Compost cristal·lí altament insoluble, producte final del metabolisme de les purines, que es troba a la sang i a l'orina. L'augment d'àcid úric a la sang provoca gota. Vegeu també urea.
ang. uric acid, cast. ácido úrico, fr. acide urique.
acidòfil
m. Bacteri que hom troba en el iogurt i que ajuda a la restauració de la flora intestinal (bacteris normals que viuen en els budells), els quals havien sofert una alteració per culpa d'una malaltia o l'ús d'antibiòtics. Prendre acidòfils ajuda a prevenir candidiasis.
ang. acidophilus, cast. acidófilo, fr. acidophile.
acidosi làctica
f. Possible efecte col·lateral d'alguns antiretrovirals (IP, DDI, ...). Autointoxicació orgànica per alteració de l'equilibri de l'àcid làctic en l'organisme. Tipus d'acidosi metabòlica força freqüent, d'etiologies molt diverses, cartacteritzada per l'increment d'àcid làctic present en músculs esquelètics i altres teixits o òrgans per una oxigenació insuficient. Provoca debilitat, malestar general, mal de cap, angúnies, vòmits... Vegeu també mitocondri i toxicitat mitocondrial.
ang. lactic acidosis, cast. acidosis láctica, fr. acidose lactique.
acoblament
m. En el procés de replicació del VIH, moment en què les noves partícules d'ARN viral, deprés de l'acció de l'enzim proteasa, s'acoblen per formar nous virions que surten de la cèl·lula CD4 per infectar-ne d'altres.
Sin. maduració.
ang. assembly, cast. acoblamiento, fr. bourgeonnement.
acompanyament
m. Acció d'acompanyar una persona VIH+ per ajudar-la a fer visites mèdiques o altres tràmits per a la millor gestió de la seva malaltia.
acompanyant
m. i f. Persona que fa voluntariat en una organització de lluita contra la sida l'acció de la qual consisteix a acompanyar persones seropositives, quan aquestes ho sol·liciten. Es visitava a l'hospital de dia amb un acompanyant.
ang. buddy, cast. acompañante, fr. accompagnant, bénévole.
acompanyar
m. Fer costat a una persona afectada pel VIH, infectada o bé del seu entorn afectiu, per tal d'ajudar-la a superar moments difícils o dolorosos, o en la gestió de la seva malaltia. Li va caldre acompanyament per rebre el diagnòstic de seropositiu.
ang. (to) buddy, cast. acompañar.
aconsellament
m. Informació necessària que s’aporta a una persona abans i després de a la realització d’una prova diagnòstica de sida per tal de facilitar-ne la comprensió i abast, ateses les connotacions psicològiques i de salut que pot comportar.
SIN. Consell assistit paritri, counselling.
Vegeu counselling.
ACTG
Sigles corresponent a l'anglès Aids Clinical Trials Group. Xarxa de centres implicats en la participació, seguiment, seguretat i eficàcia d'assajos clínics de tractaments ART en experimentació.
actiu -iva
adj. Es diu del medicament o substància que en les seves proves de laboratori (per ex. in vitro) és capaç d'actuar contra un microorganisme (bacteri, fong, virus, etc.) o d'inhibir-lo.
ang. active, cast. activo, fr. actif.
actiu –iva
adj. En una relació sexual, es diu de la persona que actua o emprèn la iniciativa i determina el ritme de la relació, enfront de la seva aprella que es deixa conduir (passiu –iva). El desenvolupament d’un rol actiu no exclou del risc d’infectar-se pel VIH, ni d’estar-hi menys exposat, contràriament a algunes creences populars.
ang. active; activo; fr. actif.
activisme
m. Acció de lluita contra la sida que es duu a terme des d'associacions no professionals, i sense ànim de lucre, per tal de millorar les condicions de les persones VIH+, el seu accés a noves teràpies, i la sensibilització social envers els problemes que es generen a l'entorn de la sida en general per tal de trobar-hi una solució.
ang. activism, cast. activismo, fr. activisme.
activista
m. i f. Persona que mena la seva acció de la lluita contra la sida en algun dels seus diferents fronts bé sigui social, legal, mèdic, sanitari de recerca, etc. per tal d'aconseguir millors condicions per a les persones VIH+, i que habitualment circumscriu la seva tasca en una associació de lluita contra la sida.
ang. activist, cast. activista, fr. activiste.
activitat
f. Capacitat d'un medicament de controlar o inhibir l'acció patògena. L'activitat ve determinada per estudis de laboratori mentre que l'eficàcia del medicament es valora a partir de la seva aplicació clínica en pacients. El nou fàrmac demostra in vitro activitat enfront l'HIV.
ang. activity, cast. actividad, fr. activité.
acupuntura
f. Pràctica de la medicina tradicional xinesa consistent en la introducció, a diferents profunditats, d'agulles llargues i fines en determinats punts del cos on romanen un temps per provocar una reacció que alleugereixi el dolor o aconseguir finalitats terapèutiques. De vegades, a aquesta pràctica s'hi aparella la de la moxibustió.
ang. acupuncture, cast. acupuntura, fr. acupuncture.
adenopatia
f. Nom genèric amb què hom designa diverses afeccions que afecten els ganglis limfàctics, els quals augmenten el seu volum.
ang. adenopathy, cast. adenopatía, fr. adénopathie.
adenovirus
m. Grup de virus format d'ADN de cadena doble i virió nu, que es multiplica al nucli de les cèl·lules infectades i que infecta l'aparell digestiu, les vies respiratòries i el fetge de persones i animals.
ang. adenovirus, cast. adenovirus, fr. adénovirus.
adherència
f. Vegeu adhesió al tractament.
adhesió al tractament
f. Grau d'observació i compliment regular de les pautes terapèutiques. Vegeu compliment,
ang. compliance, adherence, cast. adesión al tratamiento, fr. adhésion au traitement.
adjuvant
adj. Es diu d'un medicament o substància que s'afegeix a un altre perquè n'augmenti o es vegi modificada l'acció, i, en el cas de vacunes, fer augmentar la resposta immunològica de l'organisme.
ang. adjuvant, cast. adyuvante, fr. adjuvant.
ADN viral
m. Seqüència d'ADN corresponent al VIH i diferent de l'ADN propi de la cèl·lula CD4, després de la retrotranscipció de l'ARN viral i que es replica al nucli cel·lular conjuntament amb l'ADN del CD4.
aerosol
m. Preparat terapèutic consistent a mantenir en una suspensió gassosa el principi actiu en partícules col·loidals líquides o sòlides, que se solen administrar en forma d'esprai.
ang. aerosol, cast. aerosol, fr. aérosol
afàsia
f. Trastorn o pèrdua de la capacitat d'expressar-se o de comprensió oral, fet que provoca incomunicació de paraula, per escrit o mímica.
ang. aphasia, cast. afasia, fr. aphasie.
afecció
f. Manera genèrica de referir-se a qualsevol manifestació de l'alteració d'algun element o funció de l'organisme humà, sense considerar-ne les causes. Malaltia.
ang. affection, cast. afección, fr. affection.
afectat -ada
adj. Es diu de la persona a qui la infecció pel VIH/sida concerneix d'una manera especial, directament o indirecta, bé sigui com a persona VIH+, bé sigui com a parella, convivent, familiar o persona de l'entorn afectiu o amical d'una persona VIH+, malgrat no ser ella VIH+.
ang. concerned, cast. afectado, fr. concerné.
afta
f. Petita lesió de tipus ulcerós que es produeix a la boca (llavis, llengua, ...) i que dificulta la ingesta d'aliments. La gran profusió i agrupació d'aftes pot ser de pronòstic greu. En persones VIH+ es sol observar en el decurs de la primoinfecció, però també en alguns casos de manera recidivant i sense que hi hagi causa coneguda. Col·loquialment, manera de referir-se a l'aftosi.
ang. aphtha, cast. afta, fr. aphthe.
aftosi
f. Afectació crònica caracteritzada per la presència d'aftes amb caràcter recidivant, és a dir que es produeixen a intervals més o menys recurrents. També s'anomena estomatitis aftosa. Vegeu també estomatitis.
ang. aphtha, cast. aftosis, fr. aphthose.
agèusia
f. Absència o pèrdua total en la percepció o sentit del gust. Aquesta alteració pot ser produïda per la presa de medicaments, si bé és habitualment reversible en aturar-ne la presa. Vegeu també disgèusia
ang. ageusia, cast. ageusia, fr. agueusie.
agut -uda
adj. Es diu d'un procés o fase relativament curt i breu que es caracteritza, però, per una expressió sobressortint i altament manifesta. Per exemple, en el primer període de la infecció pel VIH es produeix una fase aguda amb un gran augment de la càrrega viral, que minva al cap de poc temps. Vegeu també infecció aguda, fase aguda.
ang. acute, cast. agudo, fr. aigu.
albúmina
f. Grup de proteïnes àcides, hidrosolubles. Està relacionada en l'equilibri hídric i en el transport de substàncies com la bilirubina, fàrmacs, etc. en el corrent sanguini. L'albúmina també es troba a la llet o els ous, i en nombrosos fluids biològics.
ang. albumin, cast. albúmina, fr. albumine.
alcohol
m. Substància líquida incolora, volàtil, inflamable que s'obté per destil·lació o bé per la fermentació de sucres. També se'n diu de la beguda que conté alcohol. El consum de begudes alcohòliques pot interaccionar nocivament si alhora es segueix un tractament farmacològic (per ex. antibiòtics). Així mateix, el consum abusiu d'alcohol perjudica a la llarga òrgans vitals com el fetge, important en l'èxit d'una teràpia ART.
ang. alcohol, cast. alcohol, fr. alcool.
algorisme
m. Procediment que consisteix a establir una seqüència ordenada de situacions segons el resultat de la qual caldrà procedir en un sentit o un altre, a fi d'arribar a determinar un diagnòstic o un procediment terapèutic, i que serveix de referència per a l'acció clínica.
ang. algorithm, cast. algoritmo, fr. algorithme.
alimentació parenteral
f. Acció de donar nutrients necessaris al cos, que per diverses causes no es pot produir per via oral amb deglució dels aliments, sinó per una via diferent de la digestiva que pot ser intramuscular, subcutània o, el més habitualment, intravenosa, gràcies a preparats nutricionals específicament dissenyats per a aquesta finalitat.
ang. parenteral nutrition, cast. alimentación parenteral, fr. alimentation parentérale.
al·lèrgia
f. Alteració de les reaccions de l'organisme deguda a la presència d'un element patogen, però també a un medicament atesa la seva gran sensibilitat a aquest. Les manifestacions al·lèrgiques són diverses, des de coïssors, granissades, vermellors, inflamacions, etc.
ang. allergy, cast. alergia, fr. allergie.
al·lèrgic -a
adj. Causat per, o relatiu a una al·lèrgia. Es diu de la persona que té una hipersensibilitat o al·lèrgia a alguna substància, que pateix al·lèrgia. Ser al·lèrgic a un antibiòtic.
ang. allergic, cast. alérgico, fr. allergique.
al·lopatia
f. Pràctica terapèutica basada en l'administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia. És un terme oposat a homeopatia. És també una manera de referir-se a les pràctiques de la medicina tradicional occidental, o clàssica.
ang. allopathy, cast. alopatía, fr. allopathie.
al·lucinació
f. Percepció irreal que hom té d'un objecte o d'una situació. Les al·lucinacions són un possible efecte col·lateral d'algun ART, per exemple en l'inici del tractament amb la sustiva.
ang. allucination, cast. alucinación, fr. allucination.
amebiosi (o amebiasi)
f. malaltia parasitària provocada per l'ameba Entamoeba histolytica, que afecta principalment els budells i el còlon, i provoca diarrees cròniques en persones immunocompromeses, ja que en d'altres (portadors sans) ni tan sols es produeixen manifestacions clíniques.
ang. amoebiasis, cast. amebiasis, fr. amibiase.
amilasa
f. Enzim secretat per les glàndules salivals o pel pàncrees per ajudar la digestió dels aliments. L'augment d'amilases en plasma pot ser indicatiu d'una pancreatitis. El ddI pot produir com a efecte col·lateral una pancreatitis o augment notori d'amilases.
ang. amylase, cast. amilasa, fr.amylase.
aminoàcid
m. Substància orgànica, unitat estructural fonamental de pèptids i proteïnes, precursora de determinaes hormones. El cos humà fa servir 20 dels 80 aminoàcids que hi ha en el medi natural.
ang. amino acid, cast. aminoácido, fr. acide aminé, amino-acide,
aminotransaminasa
f. Vegeu transaminasa.
anabolisme
f. Dins del metabolisme, conjunt de processos assimilatius o reaccions de síntesi per produir i mantenir matèria corporal per al manteniment dels òrgans i teixits.
ang. anabolism, cast. anabolismo, fr. anabolisme.
anafilaxi
f. Tipus de racció al·lèrgica immediata, de base humoral que es caracteritza per una contracció muscular i augment de la permeabilitat dels capil·lars.
ang. anaphylaxis, cast. anafilaxis, fr. anaphylaxie.
anal
adj. Relatiu o pertanyent a l'anus o de la zona propera a l'anus. Es diu de la pràctica sexual en què l'anus és un dels elements de la relació i que en el cas de relació coital no protegida (sense preservatiu) i amb microlesions pot suposar una porta per a la transmissió del VIH.
ang. anal, cast. anal, fr. anal.
anàleg
m. Compost químic d'estructura semblant a la d'un altre. Els inhibidors de la transcriptasa inversa poden ser anàlegs de nucleòsids o de nucleòtids.
ang. analog, cast. análogo, fr. analogue.
anàleg nucleòsid
m. Vegeu nucleòsid.
anàleg nucleòtid
m. Vegeu nucleòtid.
analgèsic
m. Medicament que suprimeix o alleugerir la sensació de dolor. Hi ha els dits analgèsics menors que actuen sobre el sistema nerviós central per calmar el dolor, abaixar la febre a més de tenir efectes antiinflamatoris (per exemple aspirines o el paracetamol). També els analgèsics majors, la majoria derivats de la morfina, que actuen sobre el centre del dolor, si bé produeixen habituació.
ang. analgesic, cast. analgésico, fr. analgésique.
anàlisi de sang
f. Examen de les parts i constituents de la sang, els resultats dels qual s'expressen numèricament, com a prova diagnòstica per avaluar de l'estat de salut de la persona, a partir d'una mostra extreta i també considerar la teràpia o línia de tractament a seguir. L'amplitud de l'anàlisi varia segons els interessos de les possibles afeccions o constants que es vulguin observar. També se'n diu col·loquialment analítica.
ang. blood test, cast. análisis de sangre, fr. bilan sanguin.
anàlisi d'esput
f. Examen de les secrecions patològiques de l'aparell respiratori que hom expulsa amb tos, que es realitza com a prova diagnòstica de la tuberculosi.
ang. sputum test, cast. análisis de esputo, fr. analyse de sécretion bucale.
analítica
f. Terme col·loquial per referir-se a una anàlisi de sang.
androgen
m. Hormona masculina secretada als testicles, que masculinitza, per exemple la testosterona.
ang. androgen, cast. andrógeno, fr. androgène.
androgen
adj. Es diu de la substància, òrgans, etc, que comporta l'aparició de caràcters sexuals masculins o que produeix òrgans masculins. Relatiu o pertanyent als caràcters masculins.
ang. androgenous, cast. andrógeno, fr. androgénique.
anèmia
f. Condició que es dóna quan la sang no transporta prou oxigen per alimentar els teixit per manca de glòbuls vermells o hemoglobina. Símptomes comuns de l'anèmia són el cansament, mal de cap o dificultats respiratòries. Un dels efectes col·laterals de l'AZT és l'anèmia.
ang. anemia, cast. anemia, fr. anémie.
anestèsia
f. Supressió de la sensibilitat al dolor i de la sensibilitat tàctil, que pot ser induïda artificialment (amb fàrmacs anestèsics, o també per acunpuntura) de manera local en el teixit o òrgans a tractar, o bé general a tot el cos, amb finalitats quirúrgiques o terapèutiques.
ang. anesthesia, cast. anestesia, fr. anesthésie.
angiogènesi
f. Desenvolupament del sistema vascular. Els tumors i les lesions per sarcoma de Kaposi provoquen angiogènesi.
ang. angiogenesis, cast. angiogénesis, fr. angiogenèse.
angoixa
f. Estat anímic, malestar profund, que pot ser tant físic com psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent i la sensació d'impotència de fer-hi front. Estat que sol produir-se en ocasió d'un diagnòstic de seropositivitat o infecció per HIV.
ang. anguish, anxiety, cast. angustia, fr. angoisse.
anilingus
m. Pràctica sexual consistent en l'estimulació de l'anus o de la zona perianal amb la llengua i els llavis. Pot ser causa de la transmissió d'hepatitis, berrugues i, en cas de lesions sagnants o microlesions, també del VIH.
ang. anilingus, cast. anilingus, fr. anilingus.
anònim -a
adj. Que no té nom o que aquest no s'hi fa constar per preservar absolutament la persona de la seva privacitat, per raons d'ordre social o moral. Tot i que en tota atenció clínicia és present el principi de confidencialitat, algunes persones es senten més segures si l'atenció es fa amb caràcter anònim. La prova de detecció d'anticossos pot ser
anònima.
ang. anonymous, cast. anónimo, fr. anonyme.
anonimat
m. Situació en què el nom de la persona és inconegut o no és requerit per tal d'evitar-ne la identificació personal. L'anonimat és una de les mesures que es prenen per tal d'avaforir la realització de proves de detecció del VIH en persones susceptibles de ser seropositives, i que tenen dificultats de demanar-les en els seus medis habituals de relació sanitària per qüestions d'ordre social o moral.
ang. anonymity, cast. anonimato, fr. anonymat.
anorèxia
f. Debilitat o pèrdua de les ganes de menjar, cosa que comporta també pèrdua de pes. Acompanya sovint diverses malalties digestives com ara l'hepatitis o altres trastorns que es poden produir com a efectes col·laterals de la medicació antiretroviral. També pot ser conseqüència de transtorns psíquics d'ansietat o depressió.
ang. anorexia, cast. anorexia, fr. anorexie.
anorèxia mental
f. Refús a alimentar-se relacionat amb un estat psíquic particular, sovint depressió o ansietat.
ang. anorexia nervosa, cast. anorexia mental, fr. anorexie mentale.
anorgàsmia
f. Absència o incapacitat d'experimentar prou l'orgasme en les relacions sexuals malgrat respondre a l'estimulació sexual. Pot ser efecte col·lateral de la medicació ART.
ang. anorgasmia, cast. anorgasmia, fr. anorgasmie.
ansietat
m. Estat anímic d'exitació o d'intranquil·litat relacionat amb accions de futur que han d'afectar la persona, tant positivament o negativament. Vegeu també
angoixa.
ang. anxiety, cast. ansiedad, fr. anxiété.
ansiolític
m. Fàrmac que actua sobre el sistema nerviós central per tal de calmar o suprimir l'exitació o intranquil·litat pròpia d'un estat d'angoixa o d'ansietat.
ang. anxiolytic, cast. ansiolítico, fr. anxiolytique.
antagonista
m. Es diu del fàrmac antiretroviral que actua sobre alguns dels receptors o coreceptors de la cèl·lula CD4, que el virus fa servir per al seu acoblament, per tal d’eviatr la fusió del VIH i la membrana del CD4 i la seva infecció. Ex. Antagonista oral del CCR5.
ang. antagonist, cast. antagonista,
antiàcid
m. Fàrmac o substància que s'administra per neutralitzar el grau d'acidesa a l'estómac.
ang. antacid, cast. antiácido, fr. antiacide.
antibiòtic
m. Substància química produïda per microorganismes com a resultant d'una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los, especialment bacteris. Els antibiòtics es fan servir per curar malalties i infeccions.
ang. antibiotic, cast. antibiótico, fr. antibiotique.
antibiòtic -a
adj. Relatiu o pertanyent als antibiòtics.
ang. antibiotic, cast. antibiótico, fr. antibiotique.
anticodó
m. Compost format per una seqüència de nucleòtids d'ARN o d'ADN, complementària a una altra seqüència d'ARN o d'ADN (viral), per tal de bloquejar-ne l'inici de la síntesi protèica, i evitar la formació de nous HIV i la infecció d'altres CD4, alhora que queda marcada per a la seva destrucció per enzims cel·lulars.
ang. antisense drug, cast. antisentido, fr. antisens.
anticòs
m. Proteïna sintetitzada per les cèl·lules plasmàstiques com a resposta a la presència de determinats antígens o elements estranys a la sang. La infecció pel VIH provoca la creacció d'anticossos a la sang per part de l'organisme, que són detectables gràcies als tests ELISA i Western Blot (els més usuals), i que serveixen per determinar el seroestat, i saber si hom és seropositiu. També es sol representar amb la sigla Ac.
ang. antibody, cast. anticuerpo, fr. anticorps.
antifúngic
m. Medicament per combatre una infecció fúngica, per exemple el fluconazol.
ang. antifungal, cast. antifúngico, fr. antifongique.
antifúngic -a
adj. Es diu del medicament o acció capaç d'inhibir o combatre una infecció causada per fongs, com per exemple la candidiasi.
ang. antifungal, cast. antifúngico, fr. antifongique.
antigen
m. Substància que l'organisme reconeix com a estranya (per ex. l'HIV) que pot induir una reacció com és ara la creació d'anticossos per combatre'n la presència. Es representa amb la sigla Ag.
ang. antigen, cast. antígeno, fr. antigène.
antigen de superfície
m. cadascuna de les proteïnes codificades de DNA viral presents en al superfícies d’un virus. Especialment, terme usat en la diagnosi dels virus de les hepatitis com a marcador serològic. Es representa per la lletra s minúscucula afegida a les sigles d’anticos o virus de l’hepatitis, per ex. HBsAg., antigen de superfície de l’hepatitis B.
ang. surface antigen, cast. antigeno de superficie; fr. antigène de surface.
antigen HLA
m. Antigen d'histocompatibilitat. Estructura específica existent a la superfície de les cèl·lules amb caràcter antigènic, és a dir, que permet la captació d'antígens. També es coneix com a HLA (de human lymphocite antigen) o sistema HLA.
ang. HLA, cast. HLA, fr. molécule HLA.
antigenèmia
f. Presència d'antígens a la sang.
ang. antigenemia, cast. antigenemia, fr. antigénémie.
antihistamínic
m. Fàrmac o substància que actua contràriament a la histamina, que es sol emprar principalment en processos al·lèrgics.
ang. antihistamine, cast. antihistamínico, fr. antihistaminique.
antilipèmic
m. Medicament o substància que té la propietat de fer minvar el nombre de greixos o lípids, com ara el colesterol o els triglicèrids, a la sang.
ang. antilipemic, lipid lowering agent, cast. hipolipemiante.
antimicrobià -na
adj. Es diu de la substància o organisme que actua contra els microbis.
ang. antimicrobial, cast. antimicrobiano, fr. antimicrobien.
antioxidant
m. Substància que impedeix o retarda l'oxidació.
ang. antioxidant, cast. antioxidante, fr. antioxydant.
antipirètic -a
adj. Medicament o pràctica que combat la febre o la rebaixa, per vasodilatació, alentiment del metabolisme, narcosi del SNC, o bé actuant sobre el centre de termoregulació del cos.
ang. antipyretic, cast. antipirético, fr. antipyrétique.
antiprotozoari
m. Medicament que actua contra els protozous, que en combat les infeccions.
ang. antiprotozoal, cast. antiprotozoario, fr. antiprotozoaire.
antiretroviral
adj. Es diu del fàrmac, la teràpia o de la substància amb capacitat inhibitòria de la reproducció d'un retrovirus com l'HIV o de combatre'n l'acció. També s'expressa amb les sigles ARV, o les sigles angleses ART.
ang. antiretroviral, cast. antirretroviral, fr. anti-rétroviral.
antisentit
adj. Tipus de medicament en estudi per bloquejar el procés de replicació del VIH. Vegeu anticodó.
ang. antisense, cast. antisentido, fr. antisens.
antisida
adj. Es diu de la persona, col·lectiu, acció, fàrmac, etc. destinat a combatre la sida i l'HIV, i altres efectes que es relacionen amb l'epidèmia.
ang. antiaids, cast. antisida, fr. anti-sida.
antiviral
adj. Es diu del fàrmac, la teràpia o de la substància amb capacitat inhibitòria de la reproducció d'un virus o de combatre'n l'acció nociva.
ang. antiviral, cast. antiviral, fr. antiviral.
anus
m. Orifici final del tracte gastrointestinal per on són expulsades les matèries fecals de l'organisme.
ang. anus, cast. ano, fr. anus.
ARN viral
m. Seqüència d'ARN corresponent al VIH i diferent de l'ARN propi de la cèl·lula CD4, abans de la seva retrotranscipció en ADN viral o després de la seva traducció a partir de l'ADN viral dins del CD4.
ang. RNA-HIV, cast. ARN o RNA viral, fr. ARN viral.
arsenal terapèutic
m. Conjunt de medicaments disponibles per al tractament d'una afecció.
ang. armamentarium, cast. arsenal, fr. arsenal thérapeutique.
asimptomàtic -a
adj. Persona infectada pel VIH i que no presenta simptomatologia física externament i aparentment visible, o cap malaltia o infecció oportunista relacionada amb la davallada de defenses i el desenvolupament de la sida.
ang. asymptomatic, cast. asintomático, fr. asymptomatique.
aspergil
m. Tipus de fong que pot afectar els pulmons, que provoca l'anomenada aspergil·losi. Els aspergils es troben àmpliament difosos en el medi ambient, inclòs l'hospitalari. Afecta especialment persones immunodeprimides amb neutropènia prolongada. La infecció per aspergils es pot estendre per mitjà de la sang i provocar lesions en altres òrgans o teixits com la pell, les sines nasals, el cor, els ronyons, el sistema nerviós central, el tub digestiu i, ocasionalment, l'ull, etc.
ang. aspergillus, cast. aspergilo, fr. aspergille.
assaig cec
m. Assaig clínic randomitzat en què els pacients que hi prenen part es distribueixen en dos grups, un dels quals pren la medicació a experimentar, i l'altre un medicament placebo, sense saber, però, de quin grup són. Situació, però, que sí que es coneguda pel metge investigador.
ang. blinded trial, cast. ensayo ciego, fr. essaie aveugle.
assaig clínic
m. Estudi practicat en pacients per avaluar l'eficàcia d'un medicament, que compta amb un protocol on s'especifiquen metodologia, durada, nombre de pacients i tipologia i objectius. Ha de comptar amb l'aprovació del comitè ètic de cada hospital i de l'agència del medicament. La participació en un assaig clínic depèn de criteris d'inclusió/exclusió i els resultats han de fer-se públics. Els participants estan coberts amb una assegurança front possibles efectes adversos i hi han d'oferir el seu consentiment informat. Un assaig clínic es pot correspondre amb una o diverses de les 4 fases tipificades d'experimentació d'un nou fàrmac.
ang. clinical trial, cast. ensayo clínico, fr. essaie clinique.
assaig doblement cec
m. Assaig clínic randomitzat en què els pacients que hi prenen part es distribueixen en dos grups, a un dels quals pren la medicació a experimentar i l'altre un placebo sense saber de quin grup són. Circumstància, d'altra banda, també desconeguda per al metge investigador.
ang. double-blinded trial, cast. ensayo a doble ciego, fr. essaie double-aveugle.
assaig obert
m. Estudi en què els pacients que hi prenen part tenen com també els investigadors tenen coneixement del tractament prescrit.
ang. open trial, cast. ensayo abierto, fr. étude ouvert.
assaig randomitzat
m. Estudi en què els pacients que hi prenen part tenen unes característiques de partida comunes o força similars, per a l'assaig clínic d'un nou medicament i proposta terapèutica i en el qual la distribució dels participants es fa de manera aleatòria per evitar la creació d'aprehensions davant el medicament que es vol experimentar.
ang. randomized trial, cast. ensayo randomizado, fr. étude randomisé.
astènia
f. Sensació de debilitat o cansament generalitzat a tot el cos. Pot ser conseqüència de trastorns físics o psíquics. En el segon cas sol produir-se cap al tard mentre que en el primer cap al matí.
ang. asthenia, cast. astenia, fr. asthénie.
atàxia
f. Manca de coordinació motora deguda a una falla de la sensibilitat profunda conscient o del sistema cerebel·lós. També pot ser deguda a lesions polineurítiques, la sensibilitat o la motilitat -o totes dues facultats alhora- (atàxia perifèrica).
ang. ataxia, cast. ataxia, fr. ataxie.
atròfia
f. Involució d'una cèl·lula, òrgan o teixit per causes fisiològiques o per causes patològiques.
ang. atrophy, cast. atrofia, fr. atrophie.
AUC
f. Sigla de l'anglès Area Under the Curve (àrea sota la corba). Mètode de mesura de l'exposició total del virus a un fàrmac o bé de l'efecte total d'un medicament sobre l'HIV. S'expressa mitjançant un gràfic, que indica l'evolució dels nivells corresponents d'una dosi d'un medicament en plasma fins arribar a la Cmàx. (càrrega màxima, en l'eix vertical) relacionats amb la càrrega viral durant un període de temps màxim (Tmàx., en l'eix horitzontal). L'àrea compresa entre aquest gràfic i l'eix horitzontal és l'AUC.
ang. AUC, area under the curve, cast. AUC, ABC, área bajo la curba.
autotest
m. Prova de detecció d’anticossos al VIH. Vegeu prova ràpida.
autovacunació
f. Procés terapèutic en experimentació pel qual hom pretén que el mateix sistema immunitari sigui capaç de controlar l'HIV, sense davallades de defenses, a partir de retirades de la medicació i l'exposició temporal al VIH de l'organisme.
