V v

vacances terapèutiques
f. pl. Interrupció del tractament ARV deguda a la toxicitat o intolerabilitat de l'organisme, o interacció amb altres circumstàncies que en dificulten la prosecució habitual. La interrupció temporal del tractament ha de ser sempre sota control mèdic.
SIN. Discontinuïtat.
holidays, cast. vacaciones terapéuticas, fr. vacance thérapeutique.ang. drug

vacuna
f. Substànica que conté antígens recombinants, afeblits (atenuats) o morts de l'element infecciós, de manera que l'organisme el reconegui i desenvolupi una immunitat a llarg termini contra aquest element patogen tot activant les cèl·lules T de memòria, sense causar cap altra patologia. Les vacunes poden ser de caràcter preventiu (per evitar la contracció d'una malaltia) o terapèutic (per al tractament de la malaltia ja contreta).
ang. vaccine, cast. vacuna, fr. vaccin.

vacuna preventiva
f. vacuna que s’administra per induir el sistema immunitari a generar una resposta que eviti una infecció o malaltia, abans que aquesta afecti el cos. Actualment hom disposa de vacunes preventives per a l’hepatitis A i B.

vacuna terapèutica
f. vacuna que s’administra per induir el sistema immunitari a generar una resposta davant d’una infecció o malaltia, un cop aquesta ja ha afectat el cos i ha estat diagnosticada i que per tant s’administra com a tractament.

Vacutàiner
m. Nom comercial de l'estri conformat per una agulla i un tub de plàstic a l'interior del qual es disposa d'una altra agulla perquè s'hi acoblin tubs per a l'extracció de diverses mostres de sang per ser analitzades. A mesura que s'hi acoblen els tubs s'obre el flux sanguini automàticament que s'estronca quan es retiren del Vacutainer.
ang. Vacutainer, cast. Vacutainer, fr. Vacutainer.

vademècum
m. Manual que conté les nocions elementals de l'art mèdica com ara medicaments, tractaments, patologies, etc.
ang. vade mecum, cast. vademécum, fr. vade-mecum.

vagina
f. Part de l'aparell genital femení, des de l'úter fins a la vulva.
ang. vagina, cast. vagina, fr. vagin.

vaginal
adj. Relatiu o pertanyent a la vagina.
ang. vaginal, cast. vaginal, fr. vaginal.

valaciclovir
m. Profàrmac antiviral que s'administra per via oral, i que en l'organisme es transforma en aciclovir. Especialment indicat per al tractament dels herpes. Durant força temps s'havia especulat que també podia tenir una certa activitat antiretroviral, si bé d'ençà de la generalització de les teràpies combinades se n'ha descartat pràcticament aquest darrer ús.
ang. valacyclovir, cast. valaciclovir, fr. valaciclovir.

valor de referència
m. Nombre o quantitat màxima o mínima que en una anàlisi s'estableix com a indicador de normalitat per al diagnòstic de l'estat de salut, de manera que estar per sota o per sobre d'aquest valor significa una alteració que pot ser deguda a circumstàncies momentànies, patologies, efectes col·laterals, etc. Normalment en les analítiques s'expressen al costat dels resultats quins en són el valors de referència, i si aquests són alterats s'hi sol posar un asterisc o diversos segons que l'alteració sigui més o menys accentuada.
ang. normal range, cast. valor de referencia, fr. valeur normal.

vas limfàtic
m. Conducte per on circula la limfa, que té origen en l'estructura íntima dels teixits, independentment dels capil·lars sanguinis, i que, amb els ganglis limfàtics, constitueixen el sistema limfàtic que transporta la limfa de l'organisme a la vena.
ang. lymphatic vessel, cast. vaso linfático, fr. vaisseau lymphoïde.

vena
f. Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor.
ang. vein, cast. vena, fr. veine.

veneri –èria
adj. Relacionat amb l’acte sexual. Malaltia venèria, malaltia de transmissió sexual.
ang. venereal; cast. venéreo; fr. vénérien

vertigen
m. Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap, i que pot ser un efecte col·lateral de la medicació antiretroviral sovint, però, amb caràcter transitori.
ang. dizziness, cast. vértigo, fr. vertige.

VHA
m. Sigla corresponent a virus de l’hepatitis A.
Vegeu també coinfecció.
ang. HVA, cast. VHA, fr. VHA.

VHB
m. Sigla corresponent a virus de l'hepatitis B.
Vegeu també coinfecció.
ang. HVB, cast. VHB, fr. VHB.

VHC
m. Sigla corresponent a virus de l'hepatitis C.
Vegeu també coinfecció.
ang. HVC, cast. VHC, fr. VHC.

via de transmissió
f. Manera, pràctica o comportament a partir del qual la infecció es pot transmetre d'una persona a una altra. Les vies més comunes en el cas del VIH són la sexual desprotegida, el compartir xeringues infectades en l´ús de drogues per via intravenosa o parenteral, i la transmissió vertical materno-filial. En la transmissió de les hepatitis també cal considerar la via orofecal com una de les més habituals.
cast. vía de transmisión, fr. voie de transmission.

vicriviroc
m. medicament antiretroviral en fase d’experimentació (agost 2008) també designat com a SCH-41790. Es tracta d’un inhibidor d’entrada que actua sobre el coreceptor CCR5 per evitar l’acoblament del VIH.
Ang. vivriviroc.

vida
f. Fet de viure, estat dinàmic en què l'organisme evoluciona i s'adapta a diferents circumstàncies d'ençà del seu naixement fins a la mort, tot acomplint un seguit de funcions físiques, i psíquiques quan ens referim a l'ésser humà.
ang. life, cast. vida, fr. vie.

Videx
m. Nom comercial de la didanosina. La seva abreviatura comuna és ddI.
ang. Videx, cast. Videx, fr. Videx.

vigilància epidemiològica
f. Acció de recollir dades i fer un seguiment sobre l'abast i característiques d'una epidèmia a partir d'una xarxa de professionals sanitaris o col·laboradors que periòdicamen informent sobre els casos tractats o detectats de nous relatius a la malaltia objecte d'estudi.
ang. epidemiologic surveillance, cast. vigilancia epidemiológica, fr. surveillance épidémiologique.

VIH
m. Sigla corresponent a virus d'immunodeficiència humana. HIV. Vegeu HIV.
ang. HIV, cast. VIH, fr. VIH.

VIH-1
m. HIV-1. Vegeu HIV-1.
ang. HIV-1, cast. VIH-1, fr. VIH-1.

VIH-2
m. HIV-2. Vegeu HIV-2.
ang. HIV-2, cast. VIH-2, fr. VIH-2.

VIH+
Persona seropositiva. Vegeu seropositiu.
ang. HIV+, cast. VIH+, fr. VIH+, séropositif.

VIH-
Persona seronegativa. Vegeu seronegatiu.
ang. HIV-, cast. VIH-, fr. VIH-, séronégatif.

Viracept
m. Nom comercial de l’inhibidor de la proteasa nelfinavir. Vegeu nelfinavir. La seva abreviatura comuna és NFV.
ang. Viracept, cast. Viracept, fr. Viracept.

viral
adj. Relacionat o propi d'un virus. Pertanyent a un virus. Provocat per un virus.
ang. viral, cast. viral, fr. viral.

Viramune
m. Nom comercial de l'inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid nevirapina. L'abreviatura comuna és NVP.
VCegeu nevirapina.
ang. Viramune, cast. Viramune, fr. Viramune.

Viread
m. Nom comercial de l’inhibidor de la transcriptasa inversa, anàleg de nucleòtid, tenofovir. Es presenta en pastilles de 245 mg. I la seva posologia habitual és d’un comprimit al dia.
Vegeu també tenofovir
ang. tenofovir; cast. tenofovir; fr. ténofovir.

virèmia
f. Grup d'infeccions generalitzades causades per la presència d'un virus o més d'un virus.
ang. viremia, cast. viremia, fr. virémie.

virèmia
f. Presència de virus a la sang, virèmia plasmàtica.
ang. virusemia, cast. viremia, fr. virémie.

virèmia cel·lular
f. Presència de virus, o de partícules virals, a l'interior de la cèl·lula infectada.
ang. viremia, cast. viremia celular, fr. virémie cellulaire.

virèmia plasmàtica
f. Presència de virus al plasma sanguini, a la sang.
cast. viremia, fr. virémie.

víric -a
adj. Viral. Vegeu viral.

virió
m. Virus madur format per un nucli central (o core) amb ADN o ARN, envoltat per una membrana protèica (càpsida) d'on es pot configurar un virus complet.
ang. virion, cast. virión, fr. virion.

viròleg -loga
m. i f. Persona especialitzada en l'estudi i tractament dels virus.
ang. virologist, cast. virólogo, fr. virologiste.

virologia
f. Branca de la microbiologia que estudia els virus.
ang. virology, cast. virología, fr. virologie.

virosi
f. Afecció causada pel desenvolupament d'un virus.
ang. viremia, cast. virosis, fr. virose.

virus
m. Agent infecciós de mida submicroscòpica compost d'una molècula d'àcid nucleic (ARN o ADN) envoltat per una coberta protèica (càpsida) i que actua com a paràsit cel·lular ja que per a la seva multiplicació necessita els ribosomes o enzims de la cèl·lula que infecta. El seu sistema de multiplicació es basa en la duplicació del seu ARN o del seu ADN.
ang. virus, cast. virus, fr. virus.

virus atenuat
m. Tipus de virus afeblit que s'obté a partir de cultius especials, que ha perdut la seva capacitat d'infecció o de provocar una malaltia, però que conserva la d'estimular la creació d'anticossos.
ang. attenuated virus, cast. virus atenuado, fr. virus attenué.

virus salvatge
m. Tipus d'HIV no sotmès a la pressió de cap medicament i que, per tant, no ha produït cap mutació ni resistència, ni s'ha vist afeblit en la seva capacitat infectiva.
ang. wild-type (WT) virus, cast. virus salvaje, fr. virus sauvage.

virus d'Epstein-Barr
m. Herpesvirus causant d'un dels dos tipus de mononucleosi (l'altre ho és per CMV). És de caràcter contagiós i afecta principalment el nas i la gorja.
ang. Epstein-Barr virus (EBV), cast. virus de Epstein-Barr, fr. virus d'Epstein-Barr.

virus resistent
m. Virus que degut a les mutacions produïdes en la seva estructura genètica deixa de ser sensible a l'acció d'un o més fàrmacs antivirals cosa que li permet de tornar-se a replicar i infectar altres cèl·lules T CD4.
ang. resistent virus, cast. virus resistente, fr. virus résistant.

vitamina
f. Substància orgànica que, en petites quantitats, és essencial per al metabolisme cel·lular i que cal obtenir de la dieta. La seva manca o quantitats insuficients poden donar lloc a malalties per mancança o avitaminosis.
ang. vitamine, cast. vitamina, fr. vitamine.

VPH
m. Sigla que correspon a virus del papil·loma humà. Vegeu papil·lomavirus.

voluntari -ària
m. i f. Persona que dedica una part del seu temps i capacitats a ajudar-ne d'altres afectades per la sida, per mor d'objectius cívics i socials sense contraprestració econòmica, i que contribueix a la sensibilització ciutadana de la problemàtica de la sida, dels seus afectats i de la necessitat de resolució.
ang. volunteer, cast. voluntario, fr. bénévolant.

vulva
f. Conjunt d'òrgans genitals externs femenins.
ang. vulva, cast. vulva, fr. vulve.

vulvovaginitis
f. infecció vaginal causada habitualment per candida albicans i que afecta especialment les dones infectades pel virus de la sida.
Vegeu també candidosi.