factor de creixement
m. Substància o molècula que afavoreix una funció fisiològica de proliferació i de maduració cel·lular, com per ex. la interleucina-2, estimuladora de la creació de limfòcits T. A aquesta funció s'hi pot aparellar un procés patològic (febre, etc.).
ang. growth factor, cast. factor de crecimiento, fr. facteur de croissance.
factor de necrosi tumoral
m. Citocina produïda per macròfags que ajuden a activar les cèl·lules T, però que també pot estimular l'activitat del VIH. Els nivells d'aquest factor poden ser elevats en persones VIH+ i pot estar relacionat amb el wasting syndrome, neuropaties i la demència.
ang. tumoral necrosis factor (TNF), cast. factor de necrosis tumoral, fr.
facteur de nécrose tumorale.
factor de risc
m. Element o circumstància que pot comportar el risc de patir una afecció o de degenarar en una patologia. Els factors de risc poden ser deguts a la conducta personal, l'estil de vida, l'entorn ambiental... com també resultar de l'acció d'un tractament (efecte col·lateral) o bé ser congènit a la persona. Així el colesterol és un factor de risc de patologia cardiovascular. Un factor de risc no vol dir que hagi de ser necessàriament causant d'una afecció, sinó que pot contribuir-hi atès que hi té certa relació.
ang. risk factor, cast. factor de riesgo, fr. facteur de risque.
factor predictor
m. En el marc del tractament de pacients VIH+ coinfectat, element o circumstància que pot comportar una major o menor resposta a un tractament contra els virus de l’hepatitis, principalment VHC, en un període de temps de 4, 12 o 48 setmanes. Entre els factors predictors de resposta es troben la càrrega viral, el genotip del virus, l’edat del pacient i el tipus d’altres tractaments ARV en curs.
fagòcit
m. cèl·lula que duu a terme la fagocitosi
ang, phagocyte; fagocito; fr. phagocyte
fagocitosi
f. Procés pel qual els glòbuls blancs envolten i destrueixen partícules forànies del cos, elements patògens, microorganismes... però també aliments que són aleshores digerits.
ang. phagocytosis, cast. fagocitosis, fr. phagocytose.
fal·lus
m. Membre viril masculí en erecció. Símbol mitològic de la fecunditat. Penis. Vegeu penis.
ang. phallus, cast. falo, fr. phallus
fals negatiu
m. Resultat erroni produït en la proves de detecció dels anticossos de la sida i que estableix la seronegativitat de l'individu.
ang. false negative result, cast. falso negativo, fr. faux négatif.
fals negatiu
m. i f. Persona que obté un resultat com a seronegatiu a partir de la realitzacció de la prova de detecció d'anticossos del VIH malgrat tenir un seroestat positiu.
ang. false negative, cast. falso negativo, fr. faux négatif.
fals positiu
m. Resultat de seropositivitat erroni produït en la proves de detecció dels anticossos de la sida.
ang. false positive result, cast. falso positivo, fr. faux positif.
fals positiu
m. i f. Persona que obté un resultat com a seropositiu a partir de la realització de la prova de detecció d'anticossos del VIH malgrat tenir un seroestat negatiu.
ang. false positive, cast. falso positivo, fr. faux positif.
famciclovir
m. Profàrmac que s'administra per via oral, i que en l'organisme es transforma en penciclovir, antiviral actiu contra l'herpes simple i l'herpes zòster.
ang. famciclovir, cast. famciclovir, fr. famciclovir.
fàrmac
m. Substància natural o preparada amb capacitat de modificar l'estat de l'organisme. Vegeu també medicament.
ang. drug, cast. fármaco, fr. médicament.
farmacèutic -a
m. i f. Persona formada i titulada en farmàcia, que pot dirigir un establiment o oficina de farmàcia, preparar fórmules magistrals i fàrmacs, i dispensar-los. També se'n diu apotecari.
ang. chemist, pharmacist, cast. farmacéutico, fr. pharmacien.
farmàcia hospitalària
f. Establiment on es dipensen de manera gratuïta determinats medicaments (com per exemple els antiretrovirals) al si d'un hospital, per a ús dins del mateix hospital o per a pacients tractats en aquell hospital.
ang. (hospital) pharmacy, cast. farmacia hospitalaria, fr. pharmacie hospitalière.
farmacocinètica
f. Comportament de la trajectòria dels fàrmacs dins l'organisme des de la seva absorció, passant pel seu repartiment (per mitjà de la sang, la limfa, etc.), la seva distribució en els diferents òrgans, modificacions que experimenten (metabolització per ex.), i seguiment i tipus de secreció (urinària, sòlida,...).
ang. pharmacokinetics, cast. farmacocinética, fr. pharmacocinétique.
farmacodinàmica
f. Branca de la farmacologia que estudia el mecanisme d'acció dels medicaments i els seus efectes en l'organisme, bé sigui sà o malalt.
ang. pharmacodynamics, cast. farmacodinámica, fr. pharmacodinamie.
farmacognòsia
f. Estudi de l'origen, constitució i de les propietats físiques i químiques d'un fàrmac.
ang. pharmacognosy, cast. farmacognosia, fr. pharmacognosie.
farmacovigilància
f. Identificació, seguiment i estudi dels efectes adversos que eventualment pot produir un medicament per un ús abusiu, inadequat o crònic en el conjunt de la població.
ang. pharmaco-vigilance , cast. farmaco-vigilancia, fr. pharmacovigilance.
fase 1
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, primer estadi en què s'avalua la tolerabilitat o toxicitat en persones humanes i unes primeres dades farmacocinètiques. S'efectua amb persones voluntàries, i en un nombre reduït de persones. D'un mateix fàrmac hi poden haver diversos assajos clínics de fase 1 corresponent a diferents tipus de dosi.
ang. phase I, cast. fase 1, fr. phase 1.
fase 2
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, estadi que segueix la fase 1, en què s'estudia la seva farmacocinètica i farmacodinàmica enfront de l'element patogen sobre el qual ha d'actuar (HIV per ex.), i precisar millor les dosis possibles d'adminsitració. Es duu a terme en un nombre major de persones voluntàries, que són randomitzades en un grup experimental i un grup paral·lel o de control.
ang. phase II, cast. fase 2, fr. phase 2.
fase 3
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, tercer estadi (posterior a la fase 2) abans de la seva comercialització. Generalment es fa amb caràcter multicèntric, amb l'objectiu d'establir la relació benefici-risc del fàrmac per al pacient, i la seva eficàcia en comparació amb altres opcions terapèutiques o tractaments. Aquesta fase 3 permet establir els principals efectes col·laterals que se'n derivin i pel seu caràcter, sol ser molt més llarga que les fases 1 i 2, relativament curtes.
ang. phase III, cast. fase 3, fr. phase 3.
fase 4
f. En l'experimentacióo assaig clínic d'un nou fàrmac, darrer estadi en què se n'avalua l'eficàcia i seguretat a llarg termini, a partir de mostres àmpliament representatives i sol ser de caràcter multicèntric i en diversos països. En aquesta fase el fàrmac pot haver estat aprovat per la FDA o l'EMEA.
ang. phase IV, cast. fase 4, fr. phase 4.
fase aguda
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la primera fase, entre les 2 i 4 setmanes subsegüents al moment de produir-se el contagi, i caracteritzada per un elevat augment de la càrrega viral que pot ser superior a les 10.000 còpies, i una forta reducció de CD4. En aquesta fase es produeixen els anticossos a l’HV, i s’hi poden manifestar símptomes clínics. Sol revertir al cap d’unes 12 setmanes en què s’inicia l’anomenat període de altència o fase crònica.
SIN. Primoinfecció.
Vegeu infecció aguda.
fase crònica
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la segona fase o període de latència. Aquesta fase és en la qual es troben la majoria de persones VIH+ en tractament ARV, i d’aquí que es tendeixi a emprar aquesta denominació amb el terme crònic, en detriment del de latència atès que aquest darrer comporta la noció de procés aturable.
SIN. perídode de latència.
Vegeu també, Estadi clínic de sida.
fase final
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la tercera i darrera fase en què es desenvolupa la malaltia o sida, caracteritzat per un progressiu augment de la càrrega viral i la consegüent minva del nombre de CD4, en aquesta fase generalment per sota de 200 còpies/mm3.
SIN. sida declarada.
Vegeu també, Estadi clínic de sida.
fase intermèdia
f. També és anomenada fase o període de latència. Vegeu període de latència en la infecció pel VIH.
ang. latency, cast. periodo de latencia, fr. periode de latence.
FDA
Sigla de la Food and Drug Administration. Agència oficial dels EUA responsable de regular i autoritzar la dispensació d'aliments o medicaments destinats a les persones, i de regular i autoritzar els assajos clínics de nous medicaments en base a la seva seguretat (no toxicitat) i eficàcia.
ang. FDA, cast. FDA, fr. FDA.
febre
f. Augment anormal de la temperatura corporal per damunt del nivell de referència cutània (37º) indicatiu de la reacció del cos davant d'una malaltia o patologia. Quan l'augment és superior a 38º es tracta d'hipertèrmia.
ang. fever, cast. fiebre, fr. fièvre.
fel
m. Bilis. Vegeu bilis.
ang. gall, cast. hiel, fr. fiel.
fel sobreeixit
m. Manera popular de referir-se a la icterícia. Vegeu icterícia.
ang. jaundice
fel·lació
f. Pràctica de sexe oral consistent en l'estimulació del membre viril masculí per acció de la llengua o els llavis, i la seva succió. No és considerada una pràctica de risc de transmissió del VIH sempre i quan no es produeixen ferides bucals sagnants (genives, per ex.) ni contacte amb esperma. Sí, en canvi, és una via de transmissió d’altres infeccions de transmissió sexual (sífilis, gonorrea), i de l’hepatitis B.
ang. fellatio, cast. felación, fr. fellation.
fenotip
m. Conjunt de característiques apreciables o comportament que presenta un organisme (per ex. l'HIV) com a conseqüència de la interacció entre el seu genotip i el medi al qual es somet (l'acció d'un medicament). Hi poden haver diferències fenotípiques entre virus similars (de la mateixa soca) i amb el mateix genotip, i similituds fenotípiques entre virus de genotip diferent.
ang. phenotype, cast. fenotipo, fr. phénotype.
fenotipat
m. Test que es fa per avaluar el comportament (fenotípic) del virus enfront de detrminats medicaments, veure'n la sensibilitat in vitro i si se'n poden establir la creació de resistències per part del VIH, que poden ser classificades com d'alt nivell, mitjanes o de baix nivell. Vegeu també test de resistències.
ang. phenotypic assay, phenotyping, cast. test fenotípico, fr. test phénotypique.
ferro
m. Element químic, metàl·lic, amb el símbol Fe. És un constituent essencial per a la sang (hemoglobina principalment), ja que s'encarrega del transport d'oxigen als teixits i de l'oxidació. La seva mancança és constitutiva d'anèmia.
ang. ferrum, iron, cast. hierro, fr. fer.
fer-se la prova
loc. Es diu de quan hom es sotmet a la realització de la prova de detecció d'anticossos al VIH per saber el seroestat i, doncs, si hi ha infecció pel VIH.
cast. hacerse la prueba, fr. faire le test du sida.
fetge
m. Òrgan, annex a l'intestí, de múltiples funcions vitals per al cos, les principals de les quals són l'excreció de bilis, emmagatzemar sang, proteïnes, vitamines, etc. i la funció metabòlica i antitòxica. És un dels òrgans principalment afectats per la infecció del VIH, i que de vegades ha de suportar situacions de coinfecció amb els virus de l'hepatitis (vegeu coinfecció), a més de ser l'òrgan on es metabolitzen bona part dels medicaments antiretrovirals que hi poden provocar hepatotoxicitats. Per això, el control periòdic del seu estat és important en persones VIH+.
ang. liver, cast. hígado, fr. foie.
fibroscan
m. tècnica d’avaluació del nivell de fibrosi hepàtica, que consisteix a estudiar la resposta a una difusió d’ones, segons la rapidesa amb què aquestes es transmeten a través del fetge. A major rapidesa, major índex de fibrosi.
ang. fibroscan, cast. fibroscan, fr. fibroscan.
fibrosi
f. Formació de teixit fibrós quan hom pateix un procés patològic, allà on les cèl·lules han estat destruïdes. Per exemple, al fetge la fibrosi es produeix per destrucció de cèl·lules hepàtiques. Quan la fibrosi s'estén, pot desencadenar l'inici d'una cirrosi.
ang. fibrosis, cast. fibrosis, fr. fibrose.
fibrotest
m. indicador de fibrosi hepàtica, a partir de l’anàlisi d’uns marcadors indirectes,a fi d’evitar una tècnica invasiva com la biòpsia.
ang. fibrotest, cat. Fibrotest, fr. fibrotest.
fimosi
f. Estretor del prepuci que dificulta o impedeix l’exteriorització del gland. La fimosi dificulta les relacions sexuals, motiu pel qual algunes persones són circumcidades.
Vegeu també circumcisió.
ang. phimosis; cast. fimosis; fr. phimosis
fitoteràpia
f. Tractament terapèutic de les malalties mitjançant substàncies d'origen vegetal.
ang. phytotherapy, cast. fitoterapia, fr. phytothérapie.
flebitis
f. Inflamació d'una part del sistema venós com a conseqüència d'una infecció, intervenció, o per una via per a infusió de sèrums.
ang. phlebitis, cast. flebitis, fr. phlébite.
fluconazol
m. Medicament antifúngic, per al tractament de diferents tipus de fongs, com les càndides en l'esòfag, llavis, vagina i altres parts del cos. Es comercialitzat amb el nom de Diflucan.
ang. fluconazole, cast. fluconazol, fr. fluconazole.
fluid corporal
m. Líquids que el cos produeix naturalment, tan variats com poden ser l'orina, la saliva, el semen, la sang o les secrecions vaginals, dels quals només els tres darrers són capaços de transmetre l'HIV.
ang. bodily fluids, cast. fluido corporal, fr. fluide corporel.
fluid vaginal
m. Vegeu secreció vaginal.
follar
v. tr. Terme col·loquial equivalent a cardar. Pràctica sexual consistent en la realització d'un coit. Vegeu coit.
ang. (to) fuck, cast. follar, fr. baiser.
fol·licle
m. Petita cavitat arrodonida, de forma glandular, en un teixit o òrgan, amb funcions secretores o excretores. Fol·licle dental.
ang. follicle, cast. folículo, fr. follicule.
fol·liculitis
m. Erupció cutània amb segregació de pus, que afecta principalment a la cara, el tronc i els engonals, quan és de tipus bacterià, i la cara, coll, tronc i extremitats, quan és de tipus eosinòfil.
ang. folliculitis, cast. foliculitis, fr. folliculite.
fong
m. Organisme eucariòtic heteròtrof tradicionalment considerat com a vegetal, que es reprodueix per espores, i que viu com a paràsit de plantes o animals i de l'home. Alguns fongs són unicel·lulars si bé es diferencien dels bacteris pel nucli i l'estructura cel·lular. Molts fongs són patògens per a l'home.
ang. fungus, cast. hongo, fr. champignon.
fórmula leucocítica
f. Expressió numèrica on es recullen de manera precisa els percentatges i/o nombres absoluts dels diferents tipus de leucòcits en relació al nombre total de defenses (leucòcits) present en el plasma sanguini.
ang. cell count, cast. fórmula leucocitaria, fr. formule leucocitaire.
fórmula magistral
f. Preparació farmacèutica, de components i proporcions segons les indicacions estipulades per un metge.
cast. fórmula magistral, fr. formule magistrale.
Fortovase
m. Nom comercial del l’inhibidor de la proteasa saquinavir en la seva formulació de càpsules toves (de major absorció que les càpsules de la primera formulació de saquinavir). La seva abreviatura comuna és SQV.
Vegeu també saquinavir.
ang. Fortovase, cast. Fortovase, fr. Fortovase.
fosamprenavir
m. Medicament inhibidor de la proteasa. Es comercialitzat amb el nom de Telzir, si bé en altres països també té la marca Lexiva. Es presenta en forma de comprimits de 700 mg. La posologia habtual és d’un comprimit dos cops al dia. La seva abreviatura comuna és FPV.
ang. fosamprenavir, cast. fosamprenavir, fr. fosampénavir.
foscarnet
m. Medicament per al tractament del citomegalovirus (CMV) i altres infeccions produïdes per herpes simples resistents a l'aciclovir. Normalment és administrat per via intravenosa per mitjà d'un catéter permanent (portacat).
ang. foscarnet, cast. foscarnet, fr. foscarnet.
fosfatasa alcalina
f. Enzim produït al fetge i en altres teixits i ossos, especialment present en aquests darrers, que intervé en la digestió i el metabolisme. Les taxes elevades de fosfatasa alcalina són indicatives d'una disfunció del fetge.
ang. alkaline phophatase, cast. fosfatasa alcalina, fr. phosphatase alcaline.
fòsfor
m. Element químic, amb el símbol P. Element essencial de la dieta, component de certes proteïnes del sistema nerviós i de la sang. En forma de fosfats constitueix la part mineral dels ossos.
ang. phosphorus, cast. fósforo, fr. phosphore.
fosforilació
f. Addició d'un grup fosfat a una molècula orgànica.
ang. phosphorylation, cast. fosforilación, fr. phosphorylation.
fotosensibilització
f. Augment anormal de la sensibilitat de la pell (reacció al·lèrgica) a les radiacions solars a causa de la presència d'alguna substància que actua per fotocatàlisi (un medicament antiretroviral per exemple).
ang. photosensitivity, cast. fotosensibilidad, fr. photosensibilisation.
FPV
m. aabreviatura comuna de l’inhibidor de la proteasa fosamprenavir.
ang. FPV, cast. FPV, fr. FPV.
fracàs clínic
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral es produeix malgrat això una infecció opurtunista o bé un deteriorament de l’estat general de salut de la persona infecatda.
ang. clinical failure; cast. fracaso clínico; fr. échec clinique.
fracàs immunitari
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral no augmenta el recompte de CD4 o fins disminueix.
ang. immunologic failure; cast. fracaso inmunológico; fr. échec immunologique.
fracàs terapèutic
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral no es produeix un control dels diversos paràmetres relacionats amb la ifnecció pel VIH i altres infeccions oportunistes.
ang. immunologic failure; cast. fracaso inmunológico; fr. échec immunologique.
fracàs virològic
m. Situació en què la teràpia prescrita per al tractament antiretroviral perd efectivitat i l'HIV crea resistències a un o més dels fàrmacs administrats fins aleshores, i que comporta un augment de la càrrega viral i possiblement una davallada del nombre de defenses CD4.
ang. virologic failure, cast. fracaso virológico, fr. échec thérapeutique.
FTC
f. abreviatura comuna amb què es designa l’inhibidor de la transcriptasa inversa, anàleg de nucleòsid, emtricitabina.
Vegeu emtricitabina.
ang. FTC; cast. FTC; fr. FTC.
fúngic -a
adj. Relatiu o pertanyent als fongs. Es diu de la infecció causada per fongs.
ang. fungal, cast. fúngico, fr. fongique.
fusió
f. En el procés de replicació del VIH, primer estadi en què el virus s'acobla a la membrana de la cèl·lula CD4, per mitjà del receptor i coreceptors cel·lulars als quals s'adhereix la gp120, per tal de penetrar i abocar-hi el seu contingut d'ARN, i infectar axí la cèl·lula.
ang. fusion, attachment, entry, cast. fusión, fr. pénétration, fusion.
Fuzeon
m. Nom comercial de l’enfuvirtida, medicament que actua com inhibidor d’entrada o de la fusió del VIH amb la membrana cel·lular del CD4. Generalment és més conegut com a a T-20 que n’és també l’abreviatura comuna.
ang. Fuzeon, cast. Fuzeon, fr. Fuzéon.
m. Substància o molècula que afavoreix una funció fisiològica de proliferació i de maduració cel·lular, com per ex. la interleucina-2, estimuladora de la creació de limfòcits T. A aquesta funció s'hi pot aparellar un procés patològic (febre, etc.).
ang. growth factor, cast. factor de crecimiento, fr. facteur de croissance.
factor de necrosi tumoral
m. Citocina produïda per macròfags que ajuden a activar les cèl·lules T, però que també pot estimular l'activitat del VIH. Els nivells d'aquest factor poden ser elevats en persones VIH+ i pot estar relacionat amb el wasting syndrome, neuropaties i la demència.
ang. tumoral necrosis factor (TNF), cast. factor de necrosis tumoral, fr.
facteur de nécrose tumorale.
factor de risc
m. Element o circumstància que pot comportar el risc de patir una afecció o de degenarar en una patologia. Els factors de risc poden ser deguts a la conducta personal, l'estil de vida, l'entorn ambiental... com també resultar de l'acció d'un tractament (efecte col·lateral) o bé ser congènit a la persona. Així el colesterol és un factor de risc de patologia cardiovascular. Un factor de risc no vol dir que hagi de ser necessàriament causant d'una afecció, sinó que pot contribuir-hi atès que hi té certa relació.
ang. risk factor, cast. factor de riesgo, fr. facteur de risque.
factor predictor
m. En el marc del tractament de pacients VIH+ coinfectat, element o circumstància que pot comportar una major o menor resposta a un tractament contra els virus de l’hepatitis, principalment VHC, en un període de temps de 4, 12 o 48 setmanes. Entre els factors predictors de resposta es troben la càrrega viral, el genotip del virus, l’edat del pacient i el tipus d’altres tractaments ARV en curs.
fagòcit
m. cèl·lula que duu a terme la fagocitosi
ang, phagocyte; fagocito; fr. phagocyte
fagocitosi
f. Procés pel qual els glòbuls blancs envolten i destrueixen partícules forànies del cos, elements patògens, microorganismes... però també aliments que són aleshores digerits.
ang. phagocytosis, cast. fagocitosis, fr. phagocytose.
fal·lus
m. Membre viril masculí en erecció. Símbol mitològic de la fecunditat. Penis. Vegeu penis.
ang. phallus, cast. falo, fr. phallus
fals negatiu
m. Resultat erroni produït en la proves de detecció dels anticossos de la sida i que estableix la seronegativitat de l'individu.
ang. false negative result, cast. falso negativo, fr. faux négatif.
fals negatiu
m. i f. Persona que obté un resultat com a seronegatiu a partir de la realitzacció de la prova de detecció d'anticossos del VIH malgrat tenir un seroestat positiu.
ang. false negative, cast. falso negativo, fr. faux négatif.
fals positiu
m. Resultat de seropositivitat erroni produït en la proves de detecció dels anticossos de la sida.
ang. false positive result, cast. falso positivo, fr. faux positif.
fals positiu
m. i f. Persona que obté un resultat com a seropositiu a partir de la realització de la prova de detecció d'anticossos del VIH malgrat tenir un seroestat negatiu.
ang. false positive, cast. falso positivo, fr. faux positif.
famciclovir
m. Profàrmac que s'administra per via oral, i que en l'organisme es transforma en penciclovir, antiviral actiu contra l'herpes simple i l'herpes zòster.
ang. famciclovir, cast. famciclovir, fr. famciclovir.
fàrmac
m. Substància natural o preparada amb capacitat de modificar l'estat de l'organisme. Vegeu també medicament.
ang. drug, cast. fármaco, fr. médicament.
farmacèutic -a
m. i f. Persona formada i titulada en farmàcia, que pot dirigir un establiment o oficina de farmàcia, preparar fórmules magistrals i fàrmacs, i dispensar-los. També se'n diu apotecari.
ang. chemist, pharmacist, cast. farmacéutico, fr. pharmacien.
farmàcia hospitalària
f. Establiment on es dipensen de manera gratuïta determinats medicaments (com per exemple els antiretrovirals) al si d'un hospital, per a ús dins del mateix hospital o per a pacients tractats en aquell hospital.
ang. (hospital) pharmacy, cast. farmacia hospitalaria, fr. pharmacie hospitalière.
farmacocinètica
f. Comportament de la trajectòria dels fàrmacs dins l'organisme des de la seva absorció, passant pel seu repartiment (per mitjà de la sang, la limfa, etc.), la seva distribució en els diferents òrgans, modificacions que experimenten (metabolització per ex.), i seguiment i tipus de secreció (urinària, sòlida,...).
ang. pharmacokinetics, cast. farmacocinética, fr. pharmacocinétique.
farmacodinàmica
f. Branca de la farmacologia que estudia el mecanisme d'acció dels medicaments i els seus efectes en l'organisme, bé sigui sà o malalt.
ang. pharmacodynamics, cast. farmacodinámica, fr. pharmacodinamie.
farmacognòsia
f. Estudi de l'origen, constitució i de les propietats físiques i químiques d'un fàrmac.
ang. pharmacognosy, cast. farmacognosia, fr. pharmacognosie.
farmacovigilància
f. Identificació, seguiment i estudi dels efectes adversos que eventualment pot produir un medicament per un ús abusiu, inadequat o crònic en el conjunt de la població.
ang. pharmaco-vigilance , cast. farmaco-vigilancia, fr. pharmacovigilance.
fase 1
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, primer estadi en què s'avalua la tolerabilitat o toxicitat en persones humanes i unes primeres dades farmacocinètiques. S'efectua amb persones voluntàries, i en un nombre reduït de persones. D'un mateix fàrmac hi poden haver diversos assajos clínics de fase 1 corresponent a diferents tipus de dosi.
ang. phase I, cast. fase 1, fr. phase 1.
fase 2
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, estadi que segueix la fase 1, en què s'estudia la seva farmacocinètica i farmacodinàmica enfront de l'element patogen sobre el qual ha d'actuar (HIV per ex.), i precisar millor les dosis possibles d'adminsitració. Es duu a terme en un nombre major de persones voluntàries, que són randomitzades en un grup experimental i un grup paral·lel o de control.
ang. phase II, cast. fase 2, fr. phase 2.
fase 3
f. En l'experimentació o assaig clínic d'un nou fàrmac, tercer estadi (posterior a la fase 2) abans de la seva comercialització. Generalment es fa amb caràcter multicèntric, amb l'objectiu d'establir la relació benefici-risc del fàrmac per al pacient, i la seva eficàcia en comparació amb altres opcions terapèutiques o tractaments. Aquesta fase 3 permet establir els principals efectes col·laterals que se'n derivin i pel seu caràcter, sol ser molt més llarga que les fases 1 i 2, relativament curtes.
ang. phase III, cast. fase 3, fr. phase 3.
fase 4
f. En l'experimentacióo assaig clínic d'un nou fàrmac, darrer estadi en què se n'avalua l'eficàcia i seguretat a llarg termini, a partir de mostres àmpliament representatives i sol ser de caràcter multicèntric i en diversos països. En aquesta fase el fàrmac pot haver estat aprovat per la FDA o l'EMEA.
ang. phase IV, cast. fase 4, fr. phase 4.
fase aguda
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la primera fase, entre les 2 i 4 setmanes subsegüents al moment de produir-se el contagi, i caracteritzada per un elevat augment de la càrrega viral que pot ser superior a les 10.000 còpies, i una forta reducció de CD4. En aquesta fase es produeixen els anticossos a l’HV, i s’hi poden manifestar símptomes clínics. Sol revertir al cap d’unes 12 setmanes en què s’inicia l’anomenat període de altència o fase crònica.
SIN. Primoinfecció.
Vegeu infecció aguda.
fase crònica
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la segona fase o període de latència. Aquesta fase és en la qual es troben la majoria de persones VIH+ en tractament ARV, i d’aquí que es tendeixi a emprar aquesta denominació amb el terme crònic, en detriment del de latència atès que aquest darrer comporta la noció de procés aturable.
SIN. perídode de latència.
Vegeu també, Estadi clínic de sida.
fase final
f. En el procés d’història natural de la infecció pel VIH, també dit de la tercera i darrera fase en què es desenvolupa la malaltia o sida, caracteritzat per un progressiu augment de la càrrega viral i la consegüent minva del nombre de CD4, en aquesta fase generalment per sota de 200 còpies/mm3.
SIN. sida declarada.
Vegeu també, Estadi clínic de sida.
fase intermèdia
f. També és anomenada fase o període de latència. Vegeu període de latència en la infecció pel VIH.
ang. latency, cast. periodo de latencia, fr. periode de latence.
FDA
Sigla de la Food and Drug Administration. Agència oficial dels EUA responsable de regular i autoritzar la dispensació d'aliments o medicaments destinats a les persones, i de regular i autoritzar els assajos clínics de nous medicaments en base a la seva seguretat (no toxicitat) i eficàcia.
ang. FDA, cast. FDA, fr. FDA.
febre
f. Augment anormal de la temperatura corporal per damunt del nivell de referència cutània (37º) indicatiu de la reacció del cos davant d'una malaltia o patologia. Quan l'augment és superior a 38º es tracta d'hipertèrmia.
ang. fever, cast. fiebre, fr. fièvre.
fel
m. Bilis. Vegeu bilis.
ang. gall, cast. hiel, fr. fiel.
fel sobreeixit
m. Manera popular de referir-se a la icterícia. Vegeu icterícia.
ang. jaundice
fel·lació
f. Pràctica de sexe oral consistent en l'estimulació del membre viril masculí per acció de la llengua o els llavis, i la seva succió. No és considerada una pràctica de risc de transmissió del VIH sempre i quan no es produeixen ferides bucals sagnants (genives, per ex.) ni contacte amb esperma. Sí, en canvi, és una via de transmissió d’altres infeccions de transmissió sexual (sífilis, gonorrea), i de l’hepatitis B.
ang. fellatio, cast. felación, fr. fellation.
fenotip
m. Conjunt de característiques apreciables o comportament que presenta un organisme (per ex. l'HIV) com a conseqüència de la interacció entre el seu genotip i el medi al qual es somet (l'acció d'un medicament). Hi poden haver diferències fenotípiques entre virus similars (de la mateixa soca) i amb el mateix genotip, i similituds fenotípiques entre virus de genotip diferent.
ang. phenotype, cast. fenotipo, fr. phénotype.
fenotipat
m. Test que es fa per avaluar el comportament (fenotípic) del virus enfront de detrminats medicaments, veure'n la sensibilitat in vitro i si se'n poden establir la creació de resistències per part del VIH, que poden ser classificades com d'alt nivell, mitjanes o de baix nivell. Vegeu també test de resistències.
ang. phenotypic assay, phenotyping, cast. test fenotípico, fr. test phénotypique.
ferro
m. Element químic, metàl·lic, amb el símbol Fe. És un constituent essencial per a la sang (hemoglobina principalment), ja que s'encarrega del transport d'oxigen als teixits i de l'oxidació. La seva mancança és constitutiva d'anèmia.
ang. ferrum, iron, cast. hierro, fr. fer.
fer-se la prova
loc. Es diu de quan hom es sotmet a la realització de la prova de detecció d'anticossos al VIH per saber el seroestat i, doncs, si hi ha infecció pel VIH.
cast. hacerse la prueba, fr. faire le test du sida.
fetge
m. Òrgan, annex a l'intestí, de múltiples funcions vitals per al cos, les principals de les quals són l'excreció de bilis, emmagatzemar sang, proteïnes, vitamines, etc. i la funció metabòlica i antitòxica. És un dels òrgans principalment afectats per la infecció del VIH, i que de vegades ha de suportar situacions de coinfecció amb els virus de l'hepatitis (vegeu coinfecció), a més de ser l'òrgan on es metabolitzen bona part dels medicaments antiretrovirals que hi poden provocar hepatotoxicitats. Per això, el control periòdic del seu estat és important en persones VIH+.
ang. liver, cast. hígado, fr. foie.
fibroscan
m. tècnica d’avaluació del nivell de fibrosi hepàtica, que consisteix a estudiar la resposta a una difusió d’ones, segons la rapidesa amb què aquestes es transmeten a través del fetge. A major rapidesa, major índex de fibrosi.
ang. fibroscan, cast. fibroscan, fr. fibroscan.
fibrosi
f. Formació de teixit fibrós quan hom pateix un procés patològic, allà on les cèl·lules han estat destruïdes. Per exemple, al fetge la fibrosi es produeix per destrucció de cèl·lules hepàtiques. Quan la fibrosi s'estén, pot desencadenar l'inici d'una cirrosi.
ang. fibrosis, cast. fibrosis, fr. fibrose.
fibrotest
m. indicador de fibrosi hepàtica, a partir de l’anàlisi d’uns marcadors indirectes,a fi d’evitar una tècnica invasiva com la biòpsia.
ang. fibrotest, cat. Fibrotest, fr. fibrotest.
fimosi
f. Estretor del prepuci que dificulta o impedeix l’exteriorització del gland. La fimosi dificulta les relacions sexuals, motiu pel qual algunes persones són circumcidades.
Vegeu també circumcisió.
ang. phimosis; cast. fimosis; fr. phimosis
fitoteràpia
f. Tractament terapèutic de les malalties mitjançant substàncies d'origen vegetal.
ang. phytotherapy, cast. fitoterapia, fr. phytothérapie.
flebitis
f. Inflamació d'una part del sistema venós com a conseqüència d'una infecció, intervenció, o per una via per a infusió de sèrums.
ang. phlebitis, cast. flebitis, fr. phlébite.
fluconazol
m. Medicament antifúngic, per al tractament de diferents tipus de fongs, com les càndides en l'esòfag, llavis, vagina i altres parts del cos. Es comercialitzat amb el nom de Diflucan.
ang. fluconazole, cast. fluconazol, fr. fluconazole.
fluid corporal
m. Líquids que el cos produeix naturalment, tan variats com poden ser l'orina, la saliva, el semen, la sang o les secrecions vaginals, dels quals només els tres darrers són capaços de transmetre l'HIV.
ang. bodily fluids, cast. fluido corporal, fr. fluide corporel.
fluid vaginal
m. Vegeu secreció vaginal.
follar
v. tr. Terme col·loquial equivalent a cardar. Pràctica sexual consistent en la realització d'un coit. Vegeu coit.
ang. (to) fuck, cast. follar, fr. baiser.
fol·licle
m. Petita cavitat arrodonida, de forma glandular, en un teixit o òrgan, amb funcions secretores o excretores. Fol·licle dental.
ang. follicle, cast. folículo, fr. follicule.
fol·liculitis
m. Erupció cutània amb segregació de pus, que afecta principalment a la cara, el tronc i els engonals, quan és de tipus bacterià, i la cara, coll, tronc i extremitats, quan és de tipus eosinòfil.
ang. folliculitis, cast. foliculitis, fr. folliculite.
fong
m. Organisme eucariòtic heteròtrof tradicionalment considerat com a vegetal, que es reprodueix per espores, i que viu com a paràsit de plantes o animals i de l'home. Alguns fongs són unicel·lulars si bé es diferencien dels bacteris pel nucli i l'estructura cel·lular. Molts fongs són patògens per a l'home.
ang. fungus, cast. hongo, fr. champignon.
fórmula leucocítica
f. Expressió numèrica on es recullen de manera precisa els percentatges i/o nombres absoluts dels diferents tipus de leucòcits en relació al nombre total de defenses (leucòcits) present en el plasma sanguini.
ang. cell count, cast. fórmula leucocitaria, fr. formule leucocitaire.
fórmula magistral
f. Preparació farmacèutica, de components i proporcions segons les indicacions estipulades per un metge.
cast. fórmula magistral, fr. formule magistrale.
Fortovase
m. Nom comercial del l’inhibidor de la proteasa saquinavir en la seva formulació de càpsules toves (de major absorció que les càpsules de la primera formulació de saquinavir). La seva abreviatura comuna és SQV.
Vegeu també saquinavir.
ang. Fortovase, cast. Fortovase, fr. Fortovase.
fosamprenavir
m. Medicament inhibidor de la proteasa. Es comercialitzat amb el nom de Telzir, si bé en altres països també té la marca Lexiva. Es presenta en forma de comprimits de 700 mg. La posologia habtual és d’un comprimit dos cops al dia. La seva abreviatura comuna és FPV.
ang. fosamprenavir, cast. fosamprenavir, fr. fosampénavir.
foscarnet
m. Medicament per al tractament del citomegalovirus (CMV) i altres infeccions produïdes per herpes simples resistents a l'aciclovir. Normalment és administrat per via intravenosa per mitjà d'un catéter permanent (portacat).
ang. foscarnet, cast. foscarnet, fr. foscarnet.
fosfatasa alcalina
f. Enzim produït al fetge i en altres teixits i ossos, especialment present en aquests darrers, que intervé en la digestió i el metabolisme. Les taxes elevades de fosfatasa alcalina són indicatives d'una disfunció del fetge.
ang. alkaline phophatase, cast. fosfatasa alcalina, fr. phosphatase alcaline.
fòsfor
m. Element químic, amb el símbol P. Element essencial de la dieta, component de certes proteïnes del sistema nerviós i de la sang. En forma de fosfats constitueix la part mineral dels ossos.
ang. phosphorus, cast. fósforo, fr. phosphore.
fosforilació
f. Addició d'un grup fosfat a una molècula orgànica.
ang. phosphorylation, cast. fosforilación, fr. phosphorylation.
fotosensibilització
f. Augment anormal de la sensibilitat de la pell (reacció al·lèrgica) a les radiacions solars a causa de la presència d'alguna substància que actua per fotocatàlisi (un medicament antiretroviral per exemple).
ang. photosensitivity, cast. fotosensibilidad, fr. photosensibilisation.
FPV
m. aabreviatura comuna de l’inhibidor de la proteasa fosamprenavir.
ang. FPV, cast. FPV, fr. FPV.
fracàs clínic
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral es produeix malgrat això una infecció opurtunista o bé un deteriorament de l’estat general de salut de la persona infecatda.
ang. clinical failure; cast. fracaso clínico; fr. échec clinique.
fracàs immunitari
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral no augmenta el recompte de CD4 o fins disminueix.
ang. immunologic failure; cast. fracaso inmunológico; fr. échec immunologique.
fracàs terapèutic
m. situació en què després d’haver iniciat tractament antiretroviral no es produeix un control dels diversos paràmetres relacionats amb la ifnecció pel VIH i altres infeccions oportunistes.
ang. immunologic failure; cast. fracaso inmunológico; fr. échec immunologique.
fracàs virològic
m. Situació en què la teràpia prescrita per al tractament antiretroviral perd efectivitat i l'HIV crea resistències a un o més dels fàrmacs administrats fins aleshores, i que comporta un augment de la càrrega viral i possiblement una davallada del nombre de defenses CD4.
ang. virologic failure, cast. fracaso virológico, fr. échec thérapeutique.
FTC
f. abreviatura comuna amb què es designa l’inhibidor de la transcriptasa inversa, anàleg de nucleòsid, emtricitabina.
Vegeu emtricitabina.
ang. FTC; cast. FTC; fr. FTC.
fúngic -a
adj. Relatiu o pertanyent als fongs. Es diu de la infecció causada per fongs.
ang. fungal, cast. fúngico, fr. fongique.
fusió
f. En el procés de replicació del VIH, primer estadi en què el virus s'acobla a la membrana de la cèl·lula CD4, per mitjà del receptor i coreceptors cel·lulars als quals s'adhereix la gp120, per tal de penetrar i abocar-hi el seu contingut d'ARN, i infectar axí la cèl·lula.
ang. fusion, attachment, entry, cast. fusión, fr. pénétration, fusion.
Fuzeon
m. Nom comercial de l’enfuvirtida, medicament que actua com inhibidor d’entrada o de la fusió del VIH amb la membrana cel·lular del CD4. Generalment és més conegut com a a T-20 que n’és també l’abreviatura comuna.
ang. Fuzeon, cast. Fuzeon, fr. Fuzéon.
